Ribesaltes (, en francès Rivesaltes) és un municipi de 9.270 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord. L'origen del nom de la vila és de caràcter descriptiu, d'origen llatí tardà o romànic primitiu, a partir de la forma llatina ripas altas, amb el mateix significat actual. Es refereix, sens dubte, al lloc on es va formar la vila, o el riu deixa a la seva dreta un marge d'una certa alçada, que fou aprofitat per a bastir-hi la vila.
Etimologia De ribes + altes, per tal com la població originària se situava més avall amb relació a les ribes del riu, però les riuades obligaren a canviar de lloc el vilatge.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Ribesaltes en el Rosselló Localització i característiques generals del terme La comuna de Ribesaltes, de 287.600 hectàrees d'extensió està situadaEl terme de Ribesaltes en els ortofotomapes de l'IGNRibesaltes a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN al nord de la plana del Rosselló, a l'extrem oest de la Salanca, en contacte amb les Corberes, que queden al nord-oest, i a prop del Riberal de la Tet, que queda al sud-oest.
És a banda i banda de l'Aglí, que travessa el terme de ponent a llevant, formant amplis meandres, engorjats en alguns punts. A més, els antics meandres del riu formen una terrassa baixa molt apta per a l'agricultura. D'altres terrasses planes formen el terme: al sud hi ha una terrassa del quaternari recent, regada pel Rec de Ribesaltes i, després d'un talús, una altra més alta, on hi ha el vinyer; al nord del riu, una terrassa del quaternari mitjà baixa de forma regular cap a la Salanca i l'Estany de Salses.
En aquesta terrassa hi ha el Camp de Ribesaltes, o Camp Militar Mariscal Joffre i l'Espai Empresa Mediterrani, o Zona Industrial Nord-Rosselló, que ha començat a créixer a l'extrem oriental del camp militar i és a cavall dels termes de Ribesaltes i Salses. En aquesta mateixa zona s'ha construït el Memorial de Ribesaltes.Pàgina web del Memorial de Ribesaltes També hi ha una extensa zona comercial a llevant, al Mas de la Garriga, en part compartida amb Pià. La vila de Ribesaltes és a la dreta del riu. En el terme de Ribesaltes hi ha una bona part de l'Aeroport de Perpinyà-Ribesaltes, situat a la mateix terrassa que la vila i al seu sud-oest, al límit del terme de Ribesaltes amb els de Paretstortes i Sant Esteve del Monestir. També es troba a prop d'aquests llocs l'Àrea de Ribesaltes de l'autopista La Catalana, que travessa el terme de nord a sud a prop del seu límit est, i la seva àrea de Peatge de Perpinyà Nord.
Termes municipals limítrofs:
La vila de Ribesaltes miniatura|esquerra|Tram de muralles al nord La vila de Ribesaltes es formà a la dreta de l'Aglí, just a llevant -també a la dreta- del lloc on el torrent de la Llobera desemboca en el riu. El 1172 es formà la vila a l'entorn de l'església de Santa Maria, a partir d'aleshores convertida en la parroquial de Sant Andreu. Aquesta vila medievalLa vila medieval de Ribesaltes en els ortofotomapes de l'IGN fou de seguida murallada; encara avui dia es conserven restes d'aquesta muralla. Tenia almenys set torres (Torre de l'Abisme, Torre de la Ciutat, Torre de l'Aglí, Torre de la Nina, Torre del Rellotge, o de la Plaça Vella, Torre Jalabert i Torre d'en Mailly), almenys dos portals conservats (el Porxo de la Plaça Vella i el Porxo del Vall d'en Mailly) i el seu fossar és avui dia quasi del tot reomplert (el Vall d'en Mailly), i hi passen els carrers perifèrics del recinte medieval. A una certa distància a llevant, al cementiri de la vila, es conserva la primigènia església de Sant Andreu, romànica. Dins del nucli urbà hi ha també la capella privada del Maria Immaculada del convent de les Germanes Missioneres del Cor Immaculat de Maria.
miniatura|Porta de la Plaça Vella, o Porta i Torre del Rellotge Aquesta vila primigènia es començà a expandir a través dels primers barris, entre els quals l'anomenat, precisament, el Barri, a més dels de les Eres i la Guingueta. Aquesta expansió ha anat englobant construccions abans aïllades, com el Cementiri Nou i el Cementiri Vell, segon i tercer cementiris de la vila, desaparegut el parroquial del costat de l'església, la Gara, al nord-oest del nucli, el Liceu Agrícola, veí de la Gara, el Pou de Glaç, i alguns ponts, com el Pont de l'Aglí, el de Peracalç, Sant Jaume o Pont Trencat (ara ja del tot desaparegut), el Pont Moll i el Pont Vell, o Pont Romà, també desaparegut. En els entorns de la vila hi ha la Zona Artesanal, a més dels espais de serveis de diverses menes esmentats a continuació.
Camp de Ribesaltes miniatura|esquerra|El Camp de Ribesaltes El Camp de Ribesaltes, oficialment Camp Mariscal Joffre és un extens campament militarEl Camp de Ribesaltes en els ortofotomapes de l'IGN creat el 1935. La major part del camp és dins del terme comunal de Ribesaltes, però el seu extrem nord-est penetra dins del de Salses. Al sector nord-oriental d'aquest camp hi havia un camp de refugiats per tal d'acollir refugiats de guerres veïnes, principalment la Guerra Civil espanyola, del 1936 al 1939. Des del 2015 una part de l'antic camp acull el Memorial del Camp de Ribesaltes que inclou les restes enrunades dels barracons i un edifici semisoterrat obra de l'arquitecte Rudy Ricciotti.
El Mas de la Garriga A l'esquerra de l'Aglí i a l'extrem de llevant del terme de Ribesaltes, en un lloc ara convertit en zona industrial i comercial (Centre Comercial del Mas de la Garriga) i nus d'autopistes i carreteres departamentals, es trobaEl Mas de la Garriga en els ortofotomapes de l'IGN el Mas de la Garriga, que fou monestir benedictí. S'hi conserva l'església del monestir, Santa Maria de la Garriga.
Sant Martí de Turà La capella de Sant Martí de Turà està situadaSant Martí de Turà en els ortofotomapes de l'IGN a prop i al nord-est de la població de Ribesaltes, a l'esquerra de l'Aglí. En el lloc han estat trobades restes altmedievals, per la qual cosa es tracta d'un dels llocs del terme de Ribesaltes amb població antiga.
Restes arqueològiques En el terme de Ribesaltes hi ha diversos indrets amb restes arqueològiques. Hi destaquen les Parets d'en Borró, ruïnes d'època romana d'una envergadura considerable situades a llevant de la vila, a propL'indret de les Parets d'en Borrut en els ortofotomapes de l'IGN i al nord de Sant Martí de Turà. També n'hi ha a Torrellà, als Ponts Molls, al Mas de la Garriga i al Monar, algunes de les quals conserven també restes neolítiques.
Els masos del terme Ribesaltes conserva alguns dels seus masos i construccions aïllades, però el creixement del nucli urbà ha fet que n'hagin desaparegut uns quants, i que molts dels topònims abans en ús han caigut en desús i són ja en part desconeguts. Entre els conservats es troben el mas anomenat les Dues Clares, el Mas Basbastre, el Mas Barrera, el Mas Chauvet, el Mas de la Cremada, el Mas de la Garriga, on hi havia hagut en Priorat de Santa Maria de la Garriga, el Mas del Mariscal, el Mas del Reart, el Mas de Sant Martí, convertit en centre eqüestre, el Mas Morer, el Mas Ribes, el Mas Rombau, abans Mas Cabaner, el Molí del Sofre, el Molí Nou i la Teuleria d'en Jordi.
Entre els masos desapareguts, es conserven els noms, ja desconeguts per a la major part de ribesalters actuals, del Casot d'en Singlà, el Cortal d'en Noell, el Mas d'en Besombes, el Mas d'en Donat, o Joli-Donat, el Mas d'en Forquet, el Mas d'en Gratià, el Mas d'en Parès i el Molí, que és en ruïnes. Altres construccions aïllades dins del terme que cal esmentar són les dues caves, la Cava Cooperativa dels Vinyers de Ribesaltes, actualment situada a l'extrem nord-oest del nucli urbà, i la Cava de les Corberes, abans Byrrh, situada quasi a l'extrem nord-est del terme.
Finalment, com a construccions aïllades cal parlar de les ermites, capelles i esglésies, ja esmentades anteriorment, de Sant Andreu, al Cementiri Vell, Santa Maria de la Garriga i Sant Martí de Turà.
Hidrografia El principal curs d'aigua ribesalter és l'Aglí, que travessa de ponent a llevant el terme comunal, passant just pel nord del nucli de població. Per l'esquerra de l'Aglí hi aflueix, just al nord-oest del nucli de població, el Ròbol, mentre que per la dreta hi ha el Còrrec de l'Ase, el Còrrec de la Llobera, que delimita la vila pel costat de ponent, i pel de llevant, tot i que en bona part desaparegut, es troba el Còrrec de Sant Bernat. Per l'extrem sud del terme ddiscorre el Còrrec de la LLavanera, que dona el nom tradicional a l'aeroport, amb el seu afluent, el Llavaneró o Agulla Cabdal de Paretstortes. La Llavanera s'adreça cap a Pià i acaba desembocant directament a mar; en el curs del seu trajecte canvia diverses vegades de nom i fins i tot de caràcter, ja que en el tram final és una agulla de drenatge.
Pel fet de ser un terme comunal bàsicament pla, molts dels seus cursos d'aigua són canals de drenatge, d'irrigació, o de totes dues coses alhora. D'irrigació existeixen l'Agulla del Clot d'en Canté, l'Agulla del Forat, l'Agulla del Mas Gafard, l'Agulla de l'Ull d'en Català, l'Agulla Grossa de la Ramoneda, la Branca del Camí Vell, el Rec de Clairà, el Rec del Molí, el Rec de Ribesaltes, la Resclosa del Rec de Clairà, l'Ull de l'Agulla del Forat, l'Ull de la Ramoneda i l'Ull d'en Català. De drenatge hi ha la Descàrrega del Rec de Ribesaltes, l'Eixau del Rec del Molí, mentre que l'Agulla Cabdal és alhora de drenatge i d'irrigació.
Relacionats amb els cursos d'aigua cal esmentar el desaparegut Gorg de la Torre i els guals del Pas de la Gravière, el Pas del Còrrec de l'Ase, el Pas del Ròbol i dos guals anomenats tots dos senzillament Passallís.
Orografia En tractar-se d'un terme tan pla, hi ha pocs topònims que indiquin relleu: comes: Coma Llobal, les Escomes; plans: el Pla Gros i el Pla Petit; serres i serrats: el Serrat de les Guilles i el Serrat de les Sedes.
El terme comunal El creixement urbà de Ribesaltes ha fet desaparèixer bastants dels seus topònims dedicats a indrets específics o partides cadastrals. Tanmateix, encara es conserven els Arenals, la Boadella, el Camí del Jaç, el Camí del Mas del Molló, el Camí de Perpinyà, el Camí de Pià, el Camí de Salses, el Camí de Salses i Garrius, el Camí d'Espirà, el Camí de Torrelles, el Camí de Torremilà, el Camí de Vespella, el Camí de Vingrau, dues amb el nom de Camí d'Òpol i el Camí Vell de Vingrau (tots aquests designen les partides dels entorns d'aquests camins), el Camp de Ribesaltes, o Mariscal Joffre, el Cargol, el Casot d'en Singlà, els Censals, la Clava, dues partides diferents amb el nom de les Colomines, la Cremada, Dejús Sant Andreu, els Farratjals, les Franqueses, la Gravière, la Guardiola, el Jaç d'Amunt, el Jaç, la Llobera, el Mas de la Garriga, el Mas del Reart, el Mas Morer, la Merlessa, el Molí Nou, el Monar, el Paniçó, les Parets d'en Borrut, la Pedra d'en Palau, abans les Parets d'en Palau, la Pista de la Llavanera, els Ponts Molls, el Pou de la Carretera, els Prats, la Ramoneda, el Ròbol, el Romanissar, Rombau, el Salt de la Civada, les Sedes, la Siureda, les Solades, Sant Martí, o Sant Martí de Turà, la Teuleria, la Travessa d'Òpol, o la Guardiola Nord, i l'Ull de la Ramoneda.
Transports i comunicacions Carreteres El terme comunal de Ribesaltes és un important nus de comunicacions tant en carreteres, com en ferrocarril i servei d'autobusos. El travessen carreteres departamentals, diverses amb traçat d'autovia, i una autopista, la Catalana, l'A - 9, que té a Ribesaltes una àrea de serveis i l'accés i peatge de Perpinyà Nord.
D'una banda, la carretera D - 5 (Límit del departament, a Òpol i Perellós - Sant Esteve del Monestir), que travessa el terme de Ribesaltes procedent d'Òpol des del nord del terme, i en marxa per l'extrem sud-oest del terme en direcció a Paretstortes. Per aquesta carretera Ribesaltes enllaça cap al sud-oest amb Paretstortes en 2,4 quilòmetres i amb Sant Esteve del Monestir en 7. Cap al nord, no passa directament per cap més nucli de població que el d'Òpol, que és a 10,5 quilòmetres.