miniatura|Il·lustració d'una rèvola de 1795 miniatura|Rèvola enterrada a la sorra miniatura|Rèvola a l'Oceanário de Lisboa El rèmol empetxinat o turbot (Scophthalmus maximus o Psetta maxima)Bailly, Nicolas & Chanet, Bruno. (2010). Scophthalmus Rafinesque, 1810: The valid generic name for the turbot, S. maximus (Linnaeus, 1758) [Pleuronectiformes: Scophthalmidae]. Cybium: international journal of ichthyology. 34. 257-261. és una espècie de peix teleosti de la família dels escoftàlmids i de l'ordre dels pleuronectiformes.The Taxonomicon
Morfologia La mida màxima és d'1 m i pot assolir els 25 kg de pes.FishBase El cos és deprimit i quasi circular. Els ulls es troben al costat esquerre, l'inferior anterior al superior. La boca és grossa i es troba inclinada. La mandíbula inferior és prominent. La dorsal comença per davant els ulls i té els primers radis bifurcats. L'aleta anal és llarga. Les aletes pelvianes són asimètriques. És de color gris clar i fosc amb taques de color groc, verd i negre. La cara inferior és blanca.
Classificació taxonòmica Aquesta espècie va ser descrita per primera vegada en 1758 pel naturalista suec Carl von Linné (1707-1778), però com a pertanyent al gènere Pleuronectes. Ja en 2015 les bases de dades de referència esmentaven majoritàriament Scophthalmus maximus com a nom vàlid.Bánki, O., Roskov, Y., Vandepitte, L., DeWalt, R. E., Remsen, D., Schalk, P., Orrell, T., Keping, M., Miller, J., Aalbu, R., Adlard, R., Adriaenssens, E., Aedo, C., Aescht, E., Akkari, N., Alonso-Zarazaga, M. A., Alvarez, B., Alvarez, F., Anderson, G., et al. (2021). Catalogue of Life Checklist (Version 2021-10-18). Catalogue of Life. https://doi.org/10.48580/d4t2, consulté le 1er septembre 2015FishBaseMNHN & OFB [Ed]. 2003-présent. Inventaire national du patrimoine naturel (INPN), Site web : https://inpn.mnhn.fr, consulté le 1er septembre 2015NCBI- National Center for Biotechnology InformationWRMS, World Register of Marine Species, consulté le 1er septembre 2015
Sinònims i noms mal aplicats:Fishbase, 2015 Pleuronectes cyclops Donovan, 1806 Pleuronectes maeoticus (no Pallas, 1814) Pleuronectes maximus Linnaeus, 1758 Pleuronectes turbot Lacepède, 1802 Psetta maeotica (no Pallas, 1814) Psetta maxima (Linnaeus, 1758) Psetta maxima maxima (Linnaeus, 1758)Encyclopedia of Life Rhombus aculeatus Gottsche, 1835 Rhombus maeoticus (no Pallas, 1814) Rhombus magnus Minding, 1832 Rhombus maximus (Linnaeus, 1758) Rhombus stellosus Bennett, 1835 Scophthalmus maeoticus (no Pallas, 1814) Scophthalmus ponticus Ninni, 1932
Reproducció La temporada de fresi en la zona del Mar del Nord és d'abril a agost.Nielsen, J.G. (1977). „The deepest living fish Abyssobrotula galatheae: a new genus and species of oviparous ophidioids (Pisces, Brotulidae)”. Galathea Report. 14: 41—48. Els mascles assoleixen la maduresa sexual abans que les femelles. Es reprodueix a la primavera i a l'estiu a fons de grava entre 30 i 80 m. Cada femella pot pondre 15 milions d'ous.
Maduren, sexualment, a tres anys (mascles) i de quatre a cinc anys les femelles. La longevitat establida és de disset anys, en el cas dels mascles, i vint-i-set anys per a les femelles.
Quan els alevins, encara que molt asimètrics, és a dir, d'ulls esquerres, han aconseguit una longitud de vuit a deu centímetres, es traslladen a aigües més profundes, on romanen, i després de cinc anys aconseguiran la capacitat reproductiva.Munroe, Thomas A (2005) "Distributions and biogeography." Flatfishes: Biology and Exploitation: 42-67
Alimentació Menja crustacis i peixos bentònics.
Hàbitat És bentònic de fons sorrencs, fangosos i pedregosos entre els 5 i 150 m. Els alevins i joves són més litorals. Pot aparèixer en aigües salabroses. Presenta una distribució batimètrica per talles, els adults apareixen a més fondària.
El turbot té una importància comercial considerable per a la pesca. És un peix que es pot produir mitjançant aqüicultura. El turbot és considerat una menja.
El turbot de la Mar Negra sovint s'ha inclòs en aquesta espècie, però en l'actualitat generalment se'l considera separat: turbot de la Mar Negra o kalkan (Scophthalmus maeoticus).
El turbot veritable no es troba en l'Atlàntic nord-oest; el "turbot" d'aquesta regió és l'halibut negre o turbot de Groenlàndia amb el nom antic Reinhardtius hippoglossoides.
En 1995, el turbot està relacionat amb el que es va conèixer com la guerra de l'halibut entre el Canadà i Espanya. El turbot no ha de confondre's amb l'halibut, Hippoglossus hippoglossus. Al Quebec, en 2012, la Office québécois de la langue française va normalitzar el nom d'halibut negre i no va mantenir el de "turbot de Groenlàndia" per a l'espècie Reinhardtius hippoglossoides. Molt similar en aparença física és el rémol (Scophthalmus rhombus) també confós amb el turbot comú, però la seva carn és diferent. El terme "turbot de sorra" es refereix a una altra espècie de peix pla (Scophtalmus aquosus), que es troba en la part americana de l'Atlàntic.
Distribució geogràfica Es troba a les costes del Mediterrani, a la mar Bàltica i a l'Atlàntic nord-oriental fins al Cercle polar àrtic. La subespècie Psetta maxima maeotica viu a la mar Negra.
Pesca La producció anual francesa, que representa entre 600 i 800 tones de peix, procedeix principalment del canal de la Mànega, el Golf de Biscaia i, en menor mesura, de la Mediterrània. No obstant això, el turbot també es pesca en petits palangrers al llarg de la costa bretona, en particular al voltant de l'illa de Ouessant.
Es captura amb arts d'arrossegament i palangres a fons sorrencs. El turbot és un aliment molt demanat, per ser un peix de sabor molt delicat. És una espècie comercial valuosa, conreada a través de l'aqüicultura i també capturada amb xarxes d'arrossegament. El turbot es conrea a Bulgària, França, Espanya, Portugal, Romania, Turquia, Xile, Noruega i la Xina.<ref name="acuicultura">[https://www.seafood-portal.com/Fish_Products/Psetta_maxima:Rodallo Psetta Maxima ' '] Portal de productos del mar</ref>
La carn és bastant apreciada i d'interès comercial. La pesca no està regulada ni té talla mínima legal.
Grandàries mínimes de captura Xarxes legals a França i a la Unió Europea A França, la dimensió de la xarxa per al turbot, és a dir, la dimensió legal de captura per als pescadors aficionats i professionals, és de 30 cm al canal de la Mànega, l'Atlàntic i la Mar del Nord, i no està fixada per la Mediterrània. Aquestes talles mínimes legals estan fixades pel decret del 16 de juliol de 2009 que determina la talla mínima o pes mínim per a la captura i desembarqui de peixos i altres organismes marins així com per nombrosos textos de referència decretats per la Unió Europea.
Xarxes biològiques La malla biològica, és a dir la talla a partir de la qual són capaces de reproduir-se el 100% dels turbots, és de 40 a 49 cm per al Mediterrani i de 54 cm per al canal de la Mànega, l'Atlàntic i la Mar del Nord. Per tant, és clarament major que el marc legal. Resulta, matemàticament, que la grandària de malla legal al Mediterrani hauria d'augmentar-se a 38 cm (almenys) per a evitar millor la captura de juvenils no reproductius, i a aproximadament 50 cm en les costes occidentals d'Europa.
Economia Des de la dècada de 1980 es produeix turbot de piscifactoria, especialment a Espanya: el 2021 es van registrar 7.629 tones de turbot i 6.419 tones en 2006. La producció europea en 2005 era d'unes 5.000 tones. Espanya és el principal productor de turbot a Europa, representant aproximadament el 74% de la producció total del continent.
El turbot Label Rouge es cria en l'oest de França (Bretanya, Charanta Marítima i Vendée), segons especificacions destinades a garantir la finor (inclòs un baix contingut en greixos) i la fermesa de la carn. La participació de França en la producció de turbot de grandària comercial és modesta: menys de 1.000 tones. França és, d'altra banda, líder mundial en la producció de juvenils per a Europa o la Xina.
Malalties i paràsits El turbot és susceptible a diverses malalties i paràsits, especialment quan es cria en ambients d'aqüicultura. Aquestes condicions poden ocasionar problemes de salut significatius i pèrdues econòmiques en la indústria aqüícola.Torrissen, O., et al. (2011). "Health management in turbot farming: Infectious diseases and parasites." Aquaculture 314(1-4): 106-121. DOI: 10.1016/j.aquaculture.2011.02.006
Una de les malalties més comunes que afecta el turbot és la vibriosis, causada per bacteris del gènere Vibrio. Les infeccions per Vibrio poden provocar malalties sistèmiques greus, amb símptomes com hemorràgies, úlceres i lesions en la pell i els òrgans interns. Aquestes infeccions solen ocórrer en condicions estressants, com a entorns d'alta densitat en l'aqüicultura o mala qualitat de l'aigua, on el turbot es torna més susceptible a la invasió bacteriana.Toranzo, A. E., et al. (2005). "Diseases of farmed turbot (Scophthalmus maximus): Pathogens, detection, and control measures." Aquaculture 246(1-4): 87-99. Elsevier DOI: 10.1016/j.aquaculture.2004.11.017
Els paràsits són una altra amenaça important per a la salut del turbot. Entre els més problemàtics es troben els ectoparàsits, com les espècies de Gyrodactylus, que són cucs paràsits que s'adhereixen a la pell i les brànquies del peix. Aquests paràsits poden causar lesions, dificultats respiratòries i fins i tot la mort en casos greus. A més, els polls de mar, com Lepeophtheirus salmonis, poden infestar al turbot en entorns d'aqüicultura, afectant el seu creixement i salut general.
El turbot també és vulnerable a infeccions fúngiques, especialment en etapes juvenils. Patògens fúngics com Saprolegnia poden infectar la pell i les brànquies del turbot, portant a infeccions bacterianes secundàries i comprometent la seva sistema immunològic. Aquests brots fúngics sovint es veuen exacerbats per una mala qualitat de l'aigua o l'estrès per manipulació.
Les deficiències nutricionals també poden afectar la salut del turbot, particularment en condicions d'aqüicultura on la seva dieta és controlada. Les deficiències de vitamines, minerals o àcids grassos poden afeblir el seu sistema immunològic, fent-los més susceptibles a infeccions i malalties.
Les mesures preventives, com mantenir una bona qualitat de l'aigua, controlar les densitats de cultiu i proporcionar una dieta equilibrada, són essencials per a minimitzar el risc de brots de malalties en l'aqüicultura del turbot. El monitoratge regular i la detecció precoç són clau per a gestionar i prevenir la propagació d'aquests problemes de salut.
Preparació El turbot té una carn blanca brillant que conserva aquest aspecte quan es cuina. Com molts peixos, el turbot produeix quatre filets amb parts superiors més carnoses que es poden rostir, estofar, coure al vapor o fregir.
És convenient que el turbot tingui la pell brillant. Per a cuinar-ho sencer, es pot escalfar en un brou curt, però també es pot rostir. També es pot preparar el turbot en filets, o en paupiettes (enrotllat i bullit).
Rostit a la basca El turbot sencer a la graella és un pilar de la costa basca espanyola, particularment al poble pesquer de Getaria, famós pels mariscos que arriben als molls des del Golf de Biscaia, i pel brillant i enèrgic vi blanc de la regió, el Txakoli de Getaria.'' El turbot, que posseeix un elevat contingut de gelatina natural, és molt adequat per a rostir sencer, ja que la seva pell sense escates atrapa la gelatina mentre es cuina, mantenint-la rica i suculenta fins i tot a foc alt.
En la seva preparació es ruixa una vinagreta simple sobre el turbot mentre està a la graella. Aquesta vinagreta evita que la pell s'assequi i al final es converteix en una salsa quan es regira i s'emulsiona amb els sucs de cocció del turbot, rics en gelatina.
Referències
Bibliografia
Gibson, Robin N (Ed) (2008) Flatfishes: biology and exploitation. Wiley.