Santa Maria la Mar (, o, simplement, , antigament Santa Maria de Pabirans o simplement Pabirans, https://archive.org/stream/coleccindedocum15araggoog#page/n123/mode/2up en francès Sainte-Marie o Sainte-Marie-la-Mer) és el poble cap del municipi del mateix nom, de 4.725 habitants, de la comarca del Rosselló. Se situa a la vall de la Tet, a l'est de Perpinyà, just al nord de Canet de Rosselló, a la part nord-oriental de la comarca, a ran de la Mar Mediterrània i al nord del riu Tet. Es troba a la subcomarca de la Salanca, antigament zona d'aiguamolls, d'on vé el nom de Salanca, a la plana existent al nord del riu esmentat. La dita sobre els santmariaires és Santa Maria l'Eixau, i existeix un proverbi que diu Canet i Santa Maria se van pas fer en un dia.
Etimologia El nom d'aquest poble i municipi és totalment descriptiu: la parròquia dedicada a Santa Maria que es troba a ran de mar. És, així doncs, un topònim ja romànic, sense influència de llengües anteriors al català mateix. El nom antic, Pabirans, procedia del nom d'un predi romà (Pabiranos).
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Santa Maria la Mar en el Rosselló Santa Maria la Mar es troba a 8 metres d'altitud i a 1 quilòmetre de la costa mediterrània, a l'est de Perpinyà. L'extrem sud del seu terme, de 102.900 hectàrees d'extensió, estàEl terme de Santa Maria la Mar en els ortofotomapes de l'IGNSanta Maria la Mar a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN marcat per la darrera part, desembocadura inclosa, del Tet, que neix a la Cerdanya, llevat d'un tros arran de costa on el terme de Canet travessa el riu (de fet, el travessa perquè el curs del riu va ser desviat cap al sud; el límit entre els dos municipis segueix el traçat vell de la Tet), mentre que el límit nord està definit per l'Agulla de l'Oca, que separa aquest terme del de Torrelles. El límit de ponent, amb Vilallonga de la Salanca, que és pràcticament recte, no té un límit natural, sinó que el marquen les propietats agràries.
La mare del riu Tet ha anat sofrint variacions, d'ençà que se'n tenen testimoniatges. Els corrents d'aigua de l'Eixau Vell i de l'Eixau Nou són antics corrents de lavTet, com és habitual en zones finals de rius de tan poc desnivell i aiguats estacionals abundants. Tota la Salanca, de fet, és formada per antigues maresmes causades per les fortes avingudes d'aigua sobretot de la primavera.
Termes municipals limítrofs:
El poble miniatura|esquerra|La plaça del poble El nucli primigeni del poble s'originà en forma de cellera a partir del Castell de Santa Maria, de l'església parroquial de Santa Maria la Mar i de la Torre, campanar civil del poble construït damunt d'una torre de la muralla medieval del poble. A ponent del nucli vell hi havia el desaparegut Oratori de Santa Anna, la Bascula, també desapareguda, i diversos ponts damunt dels Eixaus: el Pont de la Bonjorn i el Pont de Santa Anna. El Cementiri Nou també s'obrí en el sector ponentí del nucli urbà.
Santa Maria la Mar, com els altres pobles de ran de mar del Rosselló, ha sofert un creixement basat en l'explotació turística. En el poble vell original s'originà en primer lloc el barri de Darrere la muralla, i seguidament s'urbanitzaren els antics camps veïns del nucli de població. Més tard es desenvolupà el veïnat de Santa Maria Platja, i s'anaren omplint les terres entre els dos nuclis formant nous barris de nova factura, sobretot turística, com els dos Vilatge de Vacances, props entre ells, però un a cada nucli dels dos esmentats.
En el poble hi havia dos rentadors populars de roba, un dels quals desaparegut: el Rentador d'en Parró. El que encara es conserva és el Rentador de l'Eixau Nou, o de la Creu.
Santa Maria Platja o la Platja de Santa Maria miniatura|El port de Santa Maria Platja El desenvolupament del turisme ha fet que a Santa Maria la Mar es creés un segon nucli de població a ran de mar, de la mateixa manera que al Barcarès, Canet i a Sant Cebrià, en una zona de platja, amb un petit nucli originàriament de pescadors i antigues maresmes. La Vigia, desapareguda, n'ès el límit nord, i la Redubta, antiga fita de granit, també desapareguda, és a la zona de l'extrem sud. De tota manera, el de Santa Maria la Mar no ha arribat al desenvolupament i massificació dels de Canet o Sant Cebrià.
Un segon nucli costaner de Santa Maria la Mar és l'antic lloc de cabanes i barraques de pescadors i modestes cases de vacances del Bordígol. Vers el 1980 l'estat francès va destruir aquest hàbitat, en una acció que desfermà molta polèmica, i tot seguit s'hi dugué a terme una forta acció immobiliària, que canvià del tot l'indret.
Sant Andreu de Bigaranes miniatura|esquerra|Lloc on hi hagué la parròquia de Sant Andreu de Bigaranes Sant Andreu de Bigaranes era l'església d'una antiga parròquia desapareguda, que avui dia dona nom a una partida agrícola. Era al nord-oest del poble de Santa Maria la Mar.
Els masos del terme de Santa Maria la Mar Pocs masos es conserven en el terme de Santa Maria la Mar: el Mas de Lacroix, o d'en Muixart, abans de la Selva, i el Mas de l'Oliu.
El territori comunal Les partides cadastrals conservades a Santa Maria la Mar són, en bastants casos, extretes dels noms dels masos, camins, passos de riu, etcètera. En aquests casos s'entén el tros de territori a l'entorn del topònim concret de què es tracta. Les principals partides d'aquest poble són l'Agulla de l'Oca, els Aibrals, la Baixa Fossa, la Basseta, o Gorg d'en Marcel·lí, o Camí del Bordígol, el Bordígol, el Bosc Comunal, la Cabana, el Camí de Canet, el de Clairà, el de la Ribera, les Carbonelles, el Carrer -o Carrera, o Carreret- de Mallorca, Darrere la Muralla, els Gravatells, abans els Gravalets, les Illes, la Mar, o la Platja Vella, les Marendes, abans el Marenda, les Marendes de les Illes, Mas d'en Muixart, el Mas Nerel, abans el Mas de Riu, el Pas de la Calç, el Pas de les Carretes (encara que el pas ja no existeix), el Pas del Fang, el Pas de Sant Galdric, les Podadores, la Platja, o la Platja Nova, el Pont dels Lladres, o d'en Civil, el Port, el Riberal, les Rotes, Santa Anna, Sant Andreu, o Sant Andreu de Bigaranes, Sant Miquel de Forques i les Velles. Alguns noms han entrat ja en desús, i només es conserven en la memòria dels més vells de Santa Maria, com ara els Calvaris, també anomenats Bosc de l'Hospital, les Canyes, les Cardones, les Comes, la Figuera, l'Illa de la Pedra Blanca, l'Oceny, la Penyora, el Portal, Puig Colobrat, Puig Ventós, les Rieres, les Rotes de la Boneta, el Solsorer, el Torrell i la Travessa.
Alguns topònims designen camps de conreu, prats o similars: el Camp de la Bola, o, simplement, la Bola, el Camp, o els Camps, de les Figueres, els Camps dels Prats, les Closes, la Colomina d'en Baus, les Colomines i els Horts de Marenda; alguns d'aquests noms ja es consideren antics, perquè han entrat en desús: el Camp de la Mare de Déu, el Camp de l'Hospital dels Pobres, el Camp de les Forques, el Camp dels Calvaris, la Colomina d'en Conte, la Colomina d'en Guiter, la Colomina d'en Noguera, les Colomines d'en Roger, les Colominetes, els Cortils, l'Hort de la Bonjorn, els Prats, el Reguer i el Vinyer. El territori històric de Santa Maria la Mar anomenat el Boscaró, fou afegit al terme de Canet, i avui dia el nom ha entrat en desús.
Els cursos d'aigua miniatura|El Rec del Molí de Vilallonga Com els altres termes de la Plana del Rosselló, el terme de Santa Maria la Mar és solcat per diversos canals de drenatge o de rec, a part de l'únic riu que el toca: la Tet, que forma el límit meridional del terme. Hi ha un sol canal d'irrigació, el Rec del Molí de Vilallonga, o Rec de Vilallonga, que procedeix del molí del veí poble de Vilallonga de la Salanca, i diversos canals de drenatge: l'Agulla Cabdal, l'Agulla de l'Oca, l'Agulla del Barraquer, l'Agulla de l'Eixau Nou, o, simplement, l'Eixau Nou i l'Agulla de l'Eixau Vell, o, simplement, l'Eixau Vell.
A part d'aquests canals principals, el terme té diversos altres recs menors que duen l'aigua cap a les terres on és necessària per al conreu dels camps.
Transports Carreteres miniatura|esquerra|Rotonda de la cruïlla de la D-11 i la D-12, a l'entrada oest al poble Tres carreteres departamentals solquen el terme de Santa Maria la Mar: la D-11, la D-12 i la D-81. La D-11 (Salses - Elna) enllaça Santa Maria la Mar amb els pobles de la Salanca, pel costat nord-est, i els de la Costa Sorrenca, pel sud. Per aquesta carretera, Santa Maria la Mar dista 16 quilòmetres de Salses, 9 de Sant Hipòlit de la Salanca, 6 de Sant Llorenç de la Salanca, i 4 de Torrelles, pel costat nord-est, i 3 de Canet, 7 de Sant Nazari, 11 d'Alenyà i 17 d'Elna.
La D-12 (D-900/E-15 A-19 - Santa Maria Platja), que enllaça amb l'autovia i l'autopista que travessa el país de nord a sud, passant per Pià, Bompàs i Vilallonga de la Salanca, pel costat de ponent, i pel costat de llevant duu fins a Santa Maria Platja, porta en 11 quilòmetres fins a l'autovia i l'autopista, 9 fins a Pià, 7 fins a Bompàs, 3 fins a Vilallonga de la Salanca, i 2 fins a Santa Maria Platja.
La D-81 (D-83, al Barcarès - Canet de Rosselló) mena al Barcarès pel nord i a Canet pel sud, en 8 quilòmetres al primer poble i en 3 al segon.
Vies cIclables Travessa el poble la Vélittorale, que condueix del Barcarès a Canet Platja.Vélittorale (EV8) Pel costat de ponent, la carretera D-12, procedent de Bompàs, té també una ampla via ciclable paral·lela al nord de la carretera, amb una clara separació.
Mitjans públics de transport La línia 9 de la Compagnie de transports Perpignan-Méditérranée és l'única que proporciona servei públic de transport regular que enllaça Santa Maria la Mar amb l'exterior. La línia 9 enllaça Perpinyà amb Santa Maria la Mar passant per Bompàs, Vilallonga de la Salanca, Santa Maria la Mar i Santa Maria Platja. Circula cada dia, de dilluns a dissabte amb 13 serveis diaris en cada direcció, i diumenge amb quatre en cada direcció.
Camins i passos de riu i riera Les carreteres asfaltades, antics camins de comunicació amb els pobles de l'entorn, són la Ruta del Litoral, la Ruta de Torrelles (antigament, Camí de Torrelles), i la Ruta de Vilallonga (antigament, Camí de Vilallonga). Es conserven els antics camins que duien als pobles veïns: Camí de Canet (n'hi ha dos: el del Pas de la Calç i el del Pas de les Carretes), a més del Camí de Canet a Torrelles, nom antic ara en desús, Camí de Clairà, Camí de Vilallonga a la Mar, anomenat simplement Camí de la Mar al poble de Santa Maria, Camí de Vilallonga i Camí Vell de Perpinyà. Els altres camins són interiors del terme de Santa Maria: Camí de la Redubta, Camí de la Ribera, o Camí de les Closes, Camí de la Vigia, Camí del Bordígol, Camí dels Gravatells i Camí d'en Pagès. Esment a part mereix l'antiga Carrera de Mallorca, camí ramader, ara anomenat Carrer de Mallorca.
Hi ha dos indrets de pas a gual de la Tet, tots dos anomenats Passallís, a més de la Passarel·la, a migdia del nucli de població.
Història Edat mitjana miniatura|esquerra|La Torre del Rellotge, damunt d'un antic portal medieval Anteriorment anomenada Pabirans, el 1198, ja en el el poble pren el nom de la parròquia, i desapareix fins i tot en els documents el nom primitiu. Detenia el senyoriu del lloc una família de cognom Santa Maria: Pere de Santa Maria signa el testament de Gausfred III de Rosselló el 1164. El febrer del 1198, Ramon de Canet obtingué del rei Alfons II el permís per a establir-hi una forca. Les dues parròquies del lloc, Santa Maria i Sant Andreu de Bigaranes apareixen també entre els llocs on Ramon de Canet pot dreçar aquella forca. Santa Maria la Mar ja apareix lligada a Canet des d'aquells anys, i el 1322 fou incorporat al vescomtat de Canet, en la creació del vescomtat pel rei Sanç.Jean Sagnes (dir.), Le pays catalan, t. 2, Pau, Société nouvelle d'éditions régionales, 1985
Edat moderna