Francesc Ribas i Soberano (Reus, 14 de febrer de 1893 - Barcelona, 8 de maig de 1965) va ser un metge i polític català.
Pertanyia a una família modesta i el seu pare, que era boter, va morir el 1907. La seva mare amb el noi es va traslladar a Barcelona on Francesc va entrar a treballar de dependent en una farmàcia. L'any 1915 es va llicenciar en medicina per la Universitat de Barcelona. El 1921, la Mancomunitat de Catalunya el va enviar, juntament amb el doctor Antoni Guàrdia, a estudiar la malaltia del goll que patien els habitants d'algunes comarques del Pirineu, per mirar de posar-hi remei.Sabaté i Casellas, Ferran. «La política sanitària de la Mancomunitat de Catalunya». A: La Mancomunitat de Catalunya (1914): simposi del centenari. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015, pàg. 78 El 1928 va marxar a París per a especialitzar-se en malalties pulmonars i cardíaques i treballa a l«Hôpital de la Charité et Ténon» com a deixeble dels professors Emile Sergent i Camille Lian, alhora que es familiaritzava amb el sistema suec de seguretat social i visitava centres contra la tuberculosi de Suècia i del nord i centre d'Europa.
La seva amistat amb Lluís Companys, de qui n'era metge, el va dur a afiliar-se a Esquerra Republicana de Catalunya el 1931, i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 va ser elegit diputat per Barcelona. Participa activament a les Comissions de Sanitat, Pressupostos i Justícia. El 1932 va fundar i dirigir el sanatori per a tuberculosos de Puigdolena, a Sant Quirze Safaja, on hi va estar internat i va morir el poeta Màrius Torres. El 1934 va ser nomenat representant de la Generalitat de Catalunya a la Junta Administrativa de l'Hospital Clínic de Barcelona, però va ser substituït al cap de poc arran els fets del sis d'octubre. Va recuperar el càrrec poc abans de la guerra civil espanyola, durant la qual va organitzar l'Hospital Clínic com a hospital de guerra. Es va destacar per la creació del servei d'urgències i per la creació del primer centre de transfusió sanguínia. També el 1936 va presidir una comissió del Parlament de Catalunya per tal de redactar un projecte de llei d'Assistència Social.
El 23 de desembre de 1938 va marxar amb la seva família a Oceja (Catalunya del Nord), però el 1943 va tornar clandestinament i es va ocultar a Centelles, prop del sanatori de Puigdolena que va seguir dirigint d'amagat fins al 1945, al final de la Segona Guerra Mundial. Es va entregar a les autoritats franquistes, que el 1947 el van condemnar a ser desterrat a Alacant, on va exercir com a metge fins al 1962, any que va poder tornar a Barcelona. Va morir d'una angina de pit el 1965.
Referències
Enllaços externs Biobibliografia dels diputats del Parlament de Catalunya (1932-1939)
Categoria:Diputats al Parlament de Catalunya per ERC Categoria:Metges catalans del sud contemporanis Categoria:Polítics reusencs Categoria:Metges reusencs Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Activistes catalans del sud contemporanis Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX