Coloma (Columba) és una petita constel·lació al sud de Canis Major i de Lepus, fou separada de la constel·lació Canis Major per part de Petrus Plancius l'any 1592.

Mitologia Com que aquesta constel·lació fou creada en el amb parts llevades a constel·lacions més antigues, no hi ha mitologia associada a aquesta constel·lació com una entitat separada.

A les Illes de la Societat, l'estrella Alfa Columbae (amb el nom llatí de Phact) era coneguda amb el nom de Ana-iva.

Fets notables El seu estel més brillant és Phact, que vol dir "colom", i té una magnitud aparent de 2,64, i és del tipus espectral B7, està situada a 180 anys llum del Sol. El seu estel β Col és Wazn, que vol dir "pes", és d'una magnitud aparent 3,12, i tipus espectral K2. L'estel gamma és de magnitud aparent 4,36 i tipus espectral B2. A Columba, entre altres objectes interessants, hi ha el cúmul globular NGC 1851.

Observació Les estrelles de la constel·lació són de baixa magnitud. Algunes obres indiquen la seva visibilitat amn binocles.

Història

Cap al segle tercer aC, Aratos escrigué un poema astronòmic (Phainomena) que parlava d'estrelles poc lluminoses situades a la posició actual de la constel·lacio de Coloma. Sense esmentar cap nom. Claudi Ptolemeu, en la seva obra Almagest, parlava de 48 constel·lacions. La constel·lació de la Coloma no figurava entre aquestes. 1592. Petrus Plancius. Columba Noachi. 1592. Frederick de Houtman esmentava la constel·lació de la Coloma com "De Duyve med den Olijftack" (= "the dove with the olive branch"= la coloma amb la branca d'olivera). 1603. Uranometria de Johann Bayer. Esmenta la constel·lació com a Columba Noachi. 1624. Jacob Bartsch esmentà la constel·lació de la Coloma com a Columba Nohae a la seva obra Usus Astronomicus. 1679. Edmond Halley esmentava Columba en la seva obra Catalogus Stellarum Australium a partir d'observacions des de l'illa de Santa Helena. 1679. Augustin Royer. Cartes Du Ciel Réduites En Quatre Tables. c1690. Johannes Hevelius. Prodromus Astronomiae, exhibens fundamenta, quae tam ad novum plane & correctiorem stellarum fixarum catalogum construendum. 1712/1725. L'obra Historia Coelestis Britannica, de Flamsteed, mostrava la constel·lació de la Coloma sense esmentar-la. 1757 o 1763. Lacaille esmentà la constel·lació i va catalogar les seves estrelles. 1824. Urania's Mirror. La publicació i venda de 32 mapes del cel presentats en una capsa resulta prou interessant. Cada constel·lació, a més de representada en un gravat, podia "endevinar-se" mitjançant una sèrie de forats incorporats a la carta o mapa del cel corresponent. 1889. Richard H. Allen. 2001. Basant-se en la llegenda del colom dels argonautes Ridpath i Tirion proposaren un possible origen del nom de la constel·lació.

Referències

Bibliografia

Princeton University Press, Princeton.

Vegeu també

HD 43848 Llista d'estrelles de Coloma