La llissa llobarrera (Mugil cephalus) és una espècie de peix teleosti de la família dels mugílids i de l'ordre dels perciformes.The Taxonomicon
També s'anomena llissa, llisa, llíssera, llíssera llobarrera, llissal, mújol, capgròs o cabeçut.
Mugil cephalus és un peix eurihalí, cosa que significa que pot habitar tant en ambients d'aigua dolça com salada, adaptant-se a diferents nivells de salinitat. Aquesta capacitat d'adaptació és clau per a la seva supervivència i distribució global, ja que es troba en aigües tropicals, subtropicals i temperades de tots els oceans, així com en llacunes costaneres, estuaris i rius.Carolyn W. Thompson The Grey Mullet: Biology and Exploitation (1989) Chapman and Hall 377 pàg. ISBN 978-0412310506
El mújol és particularment conegut per la seva importància en la pesca artesanal i comercial, així com en l'aqüicultura, a causa de la seva carn d'alta qualitat i la seva capacitat per a créixer en condicions controlades. A més, juga un paper ecològic significatiu en els ecosistemes aquàtics,S. Blaber. Fish and Fisheries of Tropical Estuaries (1997) Springer 372 pàg. ISBN 978-0412637306 ja que és un peix omnívor que s'alimenta principalment de detrituss, fitoplàncton i petites partícules orgàniques, ajudant a mantenir l'equilibri ecològic en els cossos d'aigua on habita.R. N. Hughes, D. J. Hughes, and I. P. Smith. Oceanography and Marine Biology: An Annual Review, Volume 55 (2017) CRC Press 664 pàg. ISBN 978-1498767344
Morfologia Pot arribar a fer 1 m de llargària total i 8 kg de pes.Minckley, W.L. 1973. Fishes of Arizona. Arizona Game and Fish Department, Phoenix. p. 257-258. Cos llarg, ample (especialment a la part dorsal), amb el dors gris blavós i els costats argentats i amb línies longitudinals de color marró. Peduncle caudal alt i comprimit lateralment. Cap gros, ample (quasi rodó), amb la boca terminal i el musell curt. Llavi superior fi. Ulls coberts per una membrana adiposa molt desenvolupada. Dues aletes dorsals triangulars. Aleta caudal grossa i còncava. Presenta una taca negra a la base de les aletes pectorals.Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. . Plana 258.
Distribució geogràfica N'hi ha a les costes d'aigües temperades i càlides del Pacífic oriental (des de Califòrnia fins a Xile), al Pacífic occidental (del Japó fins a Austràlia), a l'oceà Índic occidental (de l'Índia fins a Sud-àfrica), a l'Atlàntic occidental (des de Nova Escòcia fins al Brasil) i a l'Atlàntic oriental (de la Mar Cantàbrica fins a Sud-àfrica, incloent-hi la mar Mediterrània i la mar Negra).
És una espècie eurihalina - el peix pot aclimatar-se a diferents nivells de salinitat - que li permet entrar a estuaris i rius. D'hàbits diürns habitualment forma bancs sobre fons de sorra o fang per alimentar-se de zooplàncton, matèria vegetal mortal, microalgues i detritus. L'alimentació més freqüent dels peixos adults són algues d'aigua dolça.
Reproducció L'espècie té un cicle vital catàdrom, que es dona amb freqüència en entorns estuaris i aigua dolça. Durant els mesos de tardor i hivern, els adults migren a la mar en grans bancs per a fresar. La fecunditat s'estima entre 0,5 i 2,0 milions d'ous per femella, depenent de la grandària del seu cos. L'eclosió té lloc 48 hores després de la fecundació, alliberant larves de 2,4 mm de longitud. Quan les larves aconsegueixen els 16-20 mm migren a aigües interiors, especialment estuaris i els trams finals de les vies fluvials. En aquestes aigües, els juvenils es recullen en grans quantitats per a l'aqüicultura des de finals d'agost fins a principis de desembre.
Malalties i paràsits El mújol, en habitar en diversos entorns aquàtics, el fa susceptible a una àmplia gamma de malalties i infestacions parasitàries. Aquests problemes de salut poden afectar el seu creixement, supervivència i valor comercial, especialment en sistemes d'aqüicultura.
Paràsits
Les infeccions parasitàries són un dels problemes de salut més comunes que afecten a Mugil cephalus. Aquests paràsits es poden classificar en diversos grups:
Els paràsits antiprotozoaris, com Ichthyophthirius multifiliis (conegut com "Ich" o malaltia del punt blanc), infesten la pell, les brànquies i les aletes del mújol. Aquests paràsits poden causar irritació, dificultat respiratòria i infeccions secundàries.Patrick T. K. Woo, John F. Leatherland, and David W. Bruno. Fish Diseases and Disorders, Volume 1: Protozoan and Metazoan Infections (2011) CABI Publishing 816 pag. ISBN 978-1845935542
Els trematodes monògens, com les espècies dels gèneres Gyrodactylus i Dactylogyrus, són ectoparàsits que s'adhereixen a les brànquies o la pell. S'alimenten de moc i cèl·lules epitelials, causant mal tissular i afectant la funció respiratòria.
Les etapes larvàries de trematodes digenètics, com les espècies Clinostomum i Diplostomum, sovint s'enquisten en els músculs, ulls o òrgans interns de Mugil cephalus. Aquestes infeccions poden reduir el valor comercial i, en casos greus, afectar la visió o la funció dels òrgans.
Les larves de cestodes, incloent Ligula intestinalis, infesten la cavitat corporal, la qual cosa pot reduir el creixement i afectar la reproducció.
Nematodes com Anguillicola crassus i espècies d′Anisakis poden infectar els intestins o altres òrgans interns, causant deficiències nutricionals o mal orgànic.
Els copèpodes paràsits, incloent-hi espècies de Caligus i Lernaea, són paràsits externs que s'adhereixen a la pell o les brànquies, causant mal tissular i facilitant infeccions bacterianes secundàries.
Malalties
Mugil cephalus també és susceptible a infeccions bacterianes, virals i fúngiques:
Els patògens bacterians més comuns inclouen espècies de Vibrio, Aeromonas hydrophila i Photobacterium damselae. Aquests bacteris poden causar malalties com a lesions ulceratives, septicèmia hemorràgica i podridura d'aletes.Edward J. Noga Fish Disease: Diagnosis and Treatment (2010) Wiley-Blackwell 519 pag. ISBN 978-0813806976
Els patògens virals, com el virus de la linfocistosis, poden provocar la formació de creixements similars a berrugues en la pell i les aletes. Encara que aquestes infeccions no solen ser fatals, poden reduir el valor estètic i comercial del peix.
Els fongs, com les espècies de Saprolegnia, poden afectar la pell, les brànquies o els ous, especialment en peixos estressats o immunodeprimits. Les infeccions fúngiques solen aparèixer com a creixements cotonencs en el cos.
Ús gastronòmic El mújol és un peix important que serveix d'aliment per a molts éssers humans a tot el món. La seva fresa es degusta salada, seca, i es comprimeix per a fer menjars especialitzats a tot el món, com el Wuyutsu taiwanès, myeongran jeot coreà, karasumi japonès, botarga italià, i el batarekh egipci.
A la península Ibèrica és molt valorat des de Catalunya a Múrcia, a la costa també mediterrània d'Occitània i en àmplies zones costaneres d'Itàlia (Calàbria, Sardenya, Sicília, Toscana, etc.) per la seva carn i, especialment, per les seves freses, que es preparen en salaó, rebent aquestes en estar dessecades i salades el nom de botàriga.
Al Perú es consumeix des de l'època prehispànica. En l'actualitat el seu consum es realitza en conserva de filets fumats, i fresc en cebiches, plat destacat de la gastronomia peruana. A Piura la varietat de llisa de riu s'utilitza per al picau de llises.
Al Brasil, el nom de l'espècie té una rica etimologia, sent el nom "curimã" provinent de la llengua Tupí antic ku'remaFERREIRA, A. B. H. Novo Dicionário da Língua Portuguesa. Segunda edição. Rio de Janeiro: Nova Fronteira, 1986. pp.1 644,1 645,1 449 i "tamatarana" provinent de la combinació dels termes tupí tamua'tá (coridora) i granota (similars). En l'estat de Pernambuco, l'espècie es cria en vivers i es consumeix especialment durant la Setmana Santa."FERREIRA, A. B. H. 1986. p.512"
A Egipte, el mateix peix és salat, sec, i escabetxat amb el nom de feseekh.
En la costa del nord-oest de Florida i Alabama, el mújol o negre, sovint és una especialitat de restaurants de mariscos. Fregit és el més popular, però també es pot menjar fumat, al forn, i enllaunat. Els pescadors locals solen pescar-ho en una nasa petita, encara que alguns utilitzen un ganxo. És una menja en aquesta zona, encara que també és freqüent consumir-lo en la llar filetejada, i la resta de les seves anatomia, en sopes i guisats.Instituto Veneto di scienze, lettere ed arti Base ambiental de la Laguna de Venecia No obstant això, el més nombrós és el mújol blanc (Mugil curema), per moure's i ser reproduït en aigües més netes, evitant així l'intens sabor de fang.
A Taiwan les principals fonts de freses de roger taiwaneses inclouen el roger natural i el roger conreat. Les freses de roger natural migren cap al sud des de la Mar de la Xina Oriental fins al sud-oest de Taiwan en eixams seguint la isoterma de 19 a 21 °C de les aigües costaneres continentals cada hivern des de novembre fins a finals de gener del següent. any. Fresen en aigües locals, per la qual cosa també se'ls coneix com a "peixos lletres". Especialment uns 10 dies abans i després del solstici d'hivern és la temporada alta de pesca. Taiwan té molts anys d'experiència en el cultiu de roger. Es distribueix en Hsinchu, Yunlin, Tainan, Kaohsiung i Pingtung. Després de 2 o 3 anys de cultiu, els ous poden madurar a mesura que avança el cultiu. La tecnologia de processament continua millorant, la qualitat de les freses de mújol produïdes també està augmentant.
A Taiwan els alevins apareixen al març i abril de cada any, i molts pescadors obren les comportes durant aquest període per a alliberar els alevins en la zona d'assolellament i alimentar-los amb pinso com el makou, residu de soia, kukou de cacauet, etc., perquè creixin ràpidament i produeixin una collita abans de l'hivern. Les freses, el greix i la molleja del mújol es coneixen com els «tres tresors del mújol», i els ovaris i ous de les femelles prenyades es denominen col·lectivament «maduixes de mújol», un aliment aquàtic processament salat. Els testicles del pescat mascle constitueixen un plat famós, el pedrer, que és una carn saborosa que es presta per a estofar amb vi, o bullir en sopa, o fins i tot bullir oli de sèsam el peix en oli de sèsam. La molleja és l'estómac del roger, també conegut com molleja de roger, i aquests tres ingredients de gran valor econòmic han convertit al roger en l'«or del roger» dels pescadors de Taiwan.
Curiositats El retòric romà Claudi Elià esmenta el mújol en el Llibre I de la seva obra Sobre la naturalesa dels animals (en grec: Περὶ ζῴων ἰδιότητος Perí zóon idiótitos; en llatí: De Natura Animalium o Historia animalium). D'aquest peix destaca la seva temprança i control de la voracitat. Ja que mai depreda a altres peixos i animals marins vius, es diu que ha fet un pacte amb ells, ja que el seu aliment el troba exclusivament en peixos morts que ell mateix comprova d'un espernetec si ho estan o no abans de menjar-se'ls.
Espècies relacionades Cap-pla Llissa vera
Referències
Enllaços externs
Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural - Llissa llobarrera
cephalus