miniatura|Un submarí d'atac estatunidenc de la classe Los Angeles Un submarí és una embarcació amb capacitat de navegar sota l'aigua de forma autònoma, amb renovació d'aire i uns compartiments que fan de llast per enfonsar-se i sortir a la superfície a voluntat. Cal no confondre'l amb un submergible.
La majoria de submarins són militars, però també n'hi ha amb objectius científics civils. Les característiques dels submarins varien molt segons el propòsit per al qual s'han construït. Per exemple, hi ha grans submarins amb armament i propulsió nuclear que poden romandre mesos sota l'aigua, en canvi d'altres de científics, molt més petits, que només poden operar unes poques hores.
Des dels models més primitius de propulsió manual, els submergibles van evolucionar fins a esdevenir submarins altament sofisticats. Malgrat que la majoria dels avenços han estat per raons militars, n'hi ha alguns que han estat per raons civils, com el cas dels aconseguits per Monturiol amb els seus Ictíneo I i II, aquest últim considerat el primer submarí modern de la història.
Història Antecedents: Edats antiga i mitjana Els orígens del submarí podrien trobar-se en l'època d'Alexandre el Gran, el 330 aC. Es va tractar d'una mena de barril de vidre tancat que permetria baixar a poca profunditat i durant el poc temps que l'aire encara seria respirable a l'interior. El vidre permetria veure el paisatge submarí i fer-ne observacions.
Un altre dels possibles antecedents parlen d'un missatger enviat pel general romà Luci Licini Lucul·le travessant el bloqueig del port navegant dins d'una mena d'embarcació submarina feta de cuir de cabra.
Més endavant l'any 1490 Leonardo Da Vinci va construir un enginy submergible, en el qual va anar per sota de l'aigua. Al el bisbe d'Uppsala, va descriure un bot de cuir capaç de moure's per sota l'aigua.
Primers intents: segles miniatura|esquerra|El primera embarcació "submarina" de Cornelius Drevel construïda el 1620. Segons les fonts de documentació, entre 1573 i 1580 el matemàtic i cap de l'Artilleria Naval de la reina Isabel, William Bourne, va descriure un vaixell que podia anar per sota de la superfície del mar fins al fons, i sortir de la mateixa manera i facilitat amb la qual s'havia submergit, i que consistia en una coberta impermeabilitzada amb pell que es podia inflar i desinflar mitjançant un gat per modificar el moviment i el descens d'aquest artefacte que va per sota de l'aigua. L'aire arribava a l'interior a través d'un pal buit que estava a la superfície i que es movia mitjançant uns rems. Mai es va construir.
L'enginyer holandès Cornelius Drebbel, o Van Drevel, que era al servei de la marina anglesa, és a qui se li atorga el mèrit d'haver construït el primer submergible d'ús pràctic, ja que cap a l'any 1620 en construí un basat en el model de Bourne. Aquest consistia en una nau coberta de cuir prou grossa per dur un subministrament d'aire d'unes quantes hores. Es propulsava amb rems, que es projectaven a través d'unes juntes hermètiques cobertes de cuir. Aquesta nau va recórrer entre 4 i 5 metres sota de la superfície del Tàmesi. Es pot considerar que aquest va ser el primer submergible creat que van aconseguir estar una estona i tenir moviment sota de la superfície de l'aigua.
Altres dissenys destacats foren: El 1588, Agostino Ramelli ja va dissenyar una mena de caixes amb rodes que podien transportar soldats de banda a banda d'un riu avançat pel seu llit, és a dir, per sota de la superfície. El 1643, el pare Fournier comenta l'existència d'una mena de barques on un grup de cosacs s'hi podia passar més d'un dia sota la superfície de l'aigua. L'any 1653, un enginyer francès anomenat De Son, dissenya el Catamaran, nom d'un submergible amb dos bucs i una roda de pales al mig mogut per un sistema de rellotgeria que, per falta de potència, fracassà.
Els desenvolupament fins als dissenys moderns segles XVIII-XIX miniatura|esquerra|Esquema del Turtle, primer submarí militar que es construí l'any 1776. Cap a l'any 1775 aproximadament, l'enginyer nord-americà de Connecticut, David Bushnell va construir un submergible que tenia forma de dues closques de tortuga marina enganxades per la part de baix i que es va batejar amb el nom de Turtle (‘tortuga’). Aquest submergible era fet de fusta de roure i dissenyat amb la finalitat de passar per sota dels vaixells britànics fondejats al llarg de les costes americanes per col·locar en els seus bucs una mines amb espoletes. El Turtle tenia un sol tripulant i es movia lentament gràcies a una hèlix de cargol situada a la part davantera que s'accionava manualment. Tenia dos tancs de llast i bombes per treure l'aigua del mar i regular la profunditat. L'objectiu militar del Turtle era atacar els vaixells britànics tot fixant-los una gran càrrega de pólvora adherida al buc (semblant a una mina marina). L'invent es construí i va navegar correctament fins a arribar al seu objectiu, però no va poder instal·lar la bomba perquè aleshores els vaixells britànics duien el buc recobert de coure i la mina estava pensada per a ser fixada en un buc de fusta). Així doncs, l'acció del Turtle contra lHMS Eagle l'any 1776, durant la Guerra d'Independència dels Estats Units, pot considerar-se com la primera acció d'un submergible modern en combat.
miniatura|Plànol esquemàtic del submarí Nautilus. Entre els anys 1779 i 1804 l'inventor Nord-americà Robert Fulton inventà un submergible amb el nom de Nautilus fet de fusta amb coberta de ferro i coure. Tenia propulsió d'hèlixs manuals per immersió i una vela per superfície. Era destinat a la flota francesa i Napoleó hi va invertir 10.000 francs de l'època. L'estat major, però, va considerar que el seu ús no era ètic. Aleshores Fulton va oferir l'invent a l'enemic, Gran Bretanya, que va respondre d'una forma semblant.
Després de Bushnell va venir Robert Fulton, també americà, el qual volia alliberar França del bloqueig que practicava la flota britànica sobre les costes franceses (era un gran partidari de la Revolució Francesa). Per a això va dissenyar el Nautilus (Nautile), un submergible d'uns 6,5 metres de longitud amb estructura de ferro i recobert de coure. La propulsió era manual però facilitada per un sistema d'engranatges desmultiplicadors que accionaven l'hèlix de quatre pales, a més disposava d'una vela per navegar a la superfície. També s'aplicaren dues noves innovacions tecnològiques més: l'ús dels timons horitzontals i verticals i l'ús de l'aire comprimit durant la immersió. Hi podien entrar només quatre persones i sota l'aigua s'hi podia estar unes quatre hores. Un bulb de ferro i vidre es feia servir de torreta d'observació quan el submarí era sobre la superfície del mar. El Nautile es construí a París però no va participar en cap acció bèl·lica. Va ser el segon model construït, el Nautilus II, el que va efectuar missions militars. El seu viatge va començar a la badia de Brest i es va dirigir a la flota britànica, la missió però va fracassar, ja que els anglesos feien patrullar barques de rems permanentment al voltant dels seus vaixells evitant que el Nautilus es pogués acostar prou a les naus enemigues. La missió d'enganxar els explosius que duia sota algun vaixell britànic fracassà i, a partir d'aquí, França va perdre l'interès en aquests submarins primitius. Fulton, en ser refusat per França, es passà al bàndol enemic, el Regne Unit, l'any 1805. La seva demostració experimental va ser un èxit: va fer esclatar un vaixell on un submergible havia enganxat uns explosius i connectats amb un cable elèctric.
La primera victòria militar que va aconseguir un submergible fou dirigida pel capità Horace Hunley (americà confederat) i pels enginyers McClintock i Watson. Després de fer construir un submergible del tipus Fulton, lleugerament millorat des del punt de vista tècnic (la propulsió, en aquest cas, anava a càrrec d'un arbre de cigonyals accionat per vuit persones), l'anomenaren: Hunley. El Gymnote es va construir de bronze, un metall més flexible que l'acer i més resistent en la immersió.
miniatura|El Gymnote de l'any 1889. El 1860 es va tornar a experimentar amb submergibles. Pierre Joseph Bourgeois inventà el Plongeur. Era un submergible de 44 metres d'eslora amb característiques pròpies de submarins, ja que tenia un motor de 80 CV que funcionava amb aire comprimit, tot i que encara tenia una velocitat molt baixa. També tenia tancs de llast d'on expulsava l'aigua mitjançant l'aire comprimit que assegurava la propulsió. Es podia submergir, com a màxim, fins a 12 metres. Tenia forma de cigarret de dos metres de diàmetre i tenia una hèlix de quatre pales. Després de diverses proves, es va veure que no era viable i va acabar els seus dies com a cisterna d'aigua. Una maqueta de Plongeur es va exposar a l' Exposició Universal de 1867, on va ser estudiada per Jules Verne, que el va inspirar per a la seva novel·la Vint mil llegües de viatge submarí.Compère, D. (2006). Jules Verne: bilan d'un anniversaire. Romantisme, (1), 87-97.Seelhorst, Mary (2003) 'Jules Verne. (PM People)'. In Popular Mechanics. 180.7 (July 2003): p36. Hearst Communications.
miniatura|esquerra|Rèplica del 'Ictini II al port de Barcelona. L'Ictíneo I fou dissenyat pel català Narcís Monturiol, el primer submarí Ictíneo anava propulsat manualment per quatre homes que accionaven l'eix amb una hèlix de quatre pales. Aquest model tenia una utilitat limitada i Monturiol va dissenyar l'Ictíneo II amb tecnologies i elements més avançats. Aquest submarí va ser avarat el 2 d'octubre de 1864. Va ser un disseny revolucionari, ja que incorporava una màquina de vapor per a la propulsió i utilitzava com a combustible una barreja de peròxid de magnesi, zinc i clorat de potassi (la reacció química dels quals proporcionava oxigen tant per a la combustió com per a la tripulació).
També incorporava uns compartiments repartits estratègicament per tota l'embarcació per tal de fer de llast, de manera que quan aquests compartiments eren buits permetien a l'embarcació surar a la superfície del mar i quan eren plens permetien enfonsar la nau per sota. A més a més, a la nau hi havia un sistema d'escapatòria que permetia deixar anar el llast i sortir a la superfície en cas d'emergència. Un altre tret destacable és l'estructura de la nau que té una forma cilíndrica amb la part davantera amb forma de punta esfèrica i a la cua hi ha els timons i l'hèlix. A la part de dalt de la nau hi trobem el periscopi. Els submarins actuals prenen com a referència el disseny exterior de l'Ictíneo. Aquest disseny va variar i desenvolupar-se segons les necessitats de cada submarí com per exemple el narval avarat el 9 de setembre de 1967, el disseny del qual és força similar al de l'Ictíneo encara que té una forma molt més allargada.
L'objectiu inicial de la construcció de l'Ictíneo va ser l'extracció d'elements del fons marí, especialment corall, però, també va ser ofert al ministeri de defensa espanyol, el qual després d'unes satisfactòries proves a Cartagena va desistir. Amb tot, el submarí de Monturiol es pot considerar el primer submarí modern de la història, ja que era autònom amb renovació d'aire i compartiments que feien de llast.