Espirà de l'Aglí (, en francès Espira-de-l'Agly) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 3.348 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Toponímia Joan CorominesCoromines, 1995. explica que Espirà és un dels topònims catalans que procedeixen de la colonització romana, ja que indica el nom del colon romà que ocupà el lloc. Procedeix del nom propi llatí Asperius, a través de l'adjectiu derivat seu, Asperianu. La segona part del nom del poble és degut a la seva situació ran de l'Aglí, en bona part per tal de diferenciar-lo d'Espirà de Conflent.

Geografia

miniatura|esquerra|Situació de la comuna d'Espirà de l'Aglí en el Rosselló Localització Espirà de l'Aglí és una comuna de 267.700 hectàrees d'extensió situada a llevant de la comarca de les Corberes, a la vall de l'Aglí, en contacte amb la Plana del Rosselló, la Salanca i el Riberal de la Tet.

El terme és bastant pla, llevat dels sectors sud i nord-oest i nord. En aquestes dues zones es troben la cua oriental de la Serra de Talteüll i la Serra d'Espirà, amb el Mont d'Espirà com a cim culminant. La meitat nord del terme, just a migdia d'aquestes serres, és un altiplà calcari del secundari, on hi ha pedreres d'extracció de pedra per a fer-ne pols de marbre i una extens terreny de maniobres militars. Per dessota, la plana, que ocupa la meitat meridional del terme comunal. Entre aquestes dues darreres zones hi ha una zona de margues, erosionada per l'aigua, i que conté la major part de vinya del terme; es tracta d'una sèrie de terrasses pliocèniques. A la zona central-meridional, les terrasses que allotgen el poble i la llera de l'Aglí; pel fet de ser una zona de regadiu, gràcies al Rec de Ribesaltes, és on es troben les terres dedicades a arbres fruiters i a horta. Al sud del terme torna a haver-hi elevacions, molt menors respecte de les del nord, de la Serra de Pena.

Tot el termenal nord-oest està definit per les serres esmentades, que assoleixen en el Mont d'Espirà, de 458 m alt, el punt més elevat de tot el terme. Situat al centre del sector nord-oest de la comuna, el termenal davalla cap al nord-est per la Serra d'Espirà dels 458 metres esmentats cap als 233,7 en el lloc on trevessa la carretera D12, i als 220,4 en el punt on es troben les comunes d'Espirà de l'Aglí, Vingrau i Salses. Pel costat oposat, des del Mont d'Espirà el termenal baixa cap al sud-oest fins als 336,4 m alt, on hi ha la Pedra Dreta, i on es troben els termes comunals d'Espirà de l'Aglí, Vingrau, Talteüll i Cases de Pena. El termenal occidental des d'aquest darrer punt baixa en línia recta travessant tres vegades el Còrrec de la Coma de l'Infern, i seguint-lo un bon tram més endavant. Quan arriba al nord del Mas Mirs, el límit de la comuna se'n va cap a l'oest seguint el Camí de Talteüll, fins que aquest camí arriba al Còrrec de la Dona Morta, que marca el termenal fins que aquest còrrec s'aboca en l'Aglí. Aquest riu només fa un breu tram de límit de la comuna, però sí que migparteix el terme en dues parts, desiguals quant a superfície. Des del punt de trobada de les comunes d'Espirà de l'Aglí, Vingrau i Salses, el límit oriental del terme d'Espirà de l'Aglí davalla cap al sud-est sense seguir cap accident geogràfic natural, en un tram format per línies rectes i angles que separen les possessions agràries, fins al triterme entre d'Espirà de l'Aglí, Salses i Ribesaltes, a 45,9 m alt just al costat de ponent del Camp de Ribesaltes. Des d'aquest lloc, el termenal gira cap al sud-oest seguint camins rurals, fins que arriba a tocar l'Aglí a llevant del poble d'Espirà de l'Aglí, a 26,1 m alt, i segueix el riu aigua avall fins als 19 m alt, que és el punt més baix de tot el terme.

Hidrografia Com que es tracta d'un terme en part pla i en part muntanyós, té dues menes de cursos d'aigua. A la plana de banda i banda de l'Aglí, hi ha uns quants canals de rec: l'Agulla del Clot del Canter, la de l'Agramassar, la de la Sangnua, la del Camí d'Estagell, la del Camp d'en Roca, la de l'Enclòs, amb unes derivacions anomenada Aqueducs de l'Enclòs, o de l'Agulla de l'Enclòs i el Rec de Ribesaltes. També n'hi ha de drenatge: l'Escorridor de l'Agulla del Camí d'Estagell, l'Escorridor de l'Agulla del Camp d'en Roca, i l'Escorridor de l'Agulla de l'Enclòs. També hi havia hagut el Bassí.

De la zona més accidentada del terme davallen cap a l'Aglí (però no hi arriben) diversos torrents i còrrecs. A la dreta del riu, i de ponent a llevant, hi ha el Còrrec de l'Anqueta, el del Mas Talairac, el de la Pujada d'en Baixàs i els dos d'en Nogueres; desemboquen tots en el Rec de Ribesaltes. A l'esquerra, el Còrrec de la Dona Morta, el dels Mirs, o del Mas d'en Llobet (que porta l'afluència dels còrrecs de la Coma de l'Infern, de la Pedra Dreta, de la Coma d'en Costa, o del Camí Vell de Vingrau, i de l'Infern), el de les Balmetes Altes, el de les Balmetes Baixes, el dels Tamarius, el de l'Estany Gomat, el de les Caves (amb el de les Terres Negres), el de la Coma d'en Batlle (amb els còrrecs de la Coma d'en Marens, de la Coma d'en Quarter, dels Conills o Esconills i de Centella), el Còrrec de l'Ase (amb els del Puig Negre, del Negral, del Mont d'Espirà i el d'en Roger) i el d'en Tanyot. A l'extrem de llevant del terme discorre el Ròbol, que travessa cap a Ribesaltes. Aquest torrent recull les aportacions dels còrrecs d'en Gafard, de la Rapinya i de la Jolieta. A l'extrem nord i nord-est del terme hi ha alguns còrrecs que davallen cap al terme de Salses: de la Coma Pregona, de la Coma del Jolader, de la Coma del Foger i de la Coma de la Jonça.

De fonts, cal destacar la Font d'en Rapinya; d'altra banda, hi ha algunes cisternes i dipòsits assenyalats: el Castell d'aigua d'Espirà, la Cisterna del Fumaràs i la Cisterna de la Provençala, i de pous, el Pou del Camí de la Coma d'en Marens i el Pou del Mas Motó. D'altra banda, al terme hi havia alguns passos a gual dels seus cursos d'aigua: el Pas de la Gravera, el del Còrrec de l'Ase, el del Ròbol, el de Negassens i el de Salses.

Orografia Uns quants topònims del terme d'Espirà de l'Aglí indiquen formes de relleu. Així, hi ha boscs: Bosc Comunal d'Espirà de l'Aglí; comes: Coma de la Jonça, Coma del Foger, Coma del Jolader, Coma d'en Batlle, Coma d'en Costa, Coma d'en Marens, Coma d'en Roger i Coma Pregona, o Coma Pregó; muntanyes: Mont d'Espirà; plans: Planals de l'Home Mort, les Planes, les Planes Altes; serres i serrats: la Serra d'Espirà, el Serradet, el Serrat Cabot (nom antic, en desús), Serrat de la Devesa, Serrat de la Jolieta i Serrat dels Escocells.

Història Prehistòria Dins del terme d'Espirà de l'Aglí s'ha trobat un bon conjunt de jaciments arqueològics, la major part a ponent del poble. A la dreta de l'Aglí, al nord-est dels Vinyers Baixos, prop de l'estació de bombeig, es va trobar un hàbitat del Mesolític. Tanmateix, a prop de l'extrem nord-est del terme, en terres del Mas Montpins, a la Coma Grillera, van aparèixerAbelanet, 1951. les restes d'una explotació antiga, amb terrasses preparades per a l'agricultura (avui dia abandonades i cobertes de vegetació), amb restes d'antics forns de calç.

Edat antiga De vestigis romans, se n'ha trobat una quantitat important. D'una banda, al Còrrec dels Mirs, a l'extrem nord-oest del terme, al límit amb el terme de Cases de Pena, hi ha un ric jaciment de fragments d'àmfores, tal vegada relacionat amb el proper, més al sud, Mas Mirs, on hi ha un hàbitat romà dels segles I i II de la nostra era, i en terres del Mas Meric (el mas és en el terme de Cases de Pena), tombes amb aixovars de vasos de ceràmica de vernís roig. Més a llevant al Còrrec d'en Tanyot, just al nord del poble, però a l'esquerra de l'Aglí, també es van trobar nombroses restes romanes.

Edat mitjana Com les poblacions rosselloneses de Sant Andreu de Sureda, Sant Genís de Fontanes i Sant Esteve del Monestir, Espirà de l'Aglí es forma a partir del a partir del monestir de Santa Maria d'Espirà de l'Aglí, esmentat ja el 1075 (Sta. Maria Aspirani). Els senyors de Paretstortes tenien alous en aquest lloc, que el 1086 foren donats a Sant Miquel de Cuixà per Berenguer Isarn de Parestortes, la seva muller i els seus fills. Tanmateix, el 1098 la vídua i els fills de Berenguer Isarn, Berenguer i Bernat, feren una segona cessió del poble i terme, ara a Santa Maria d'Arles. Això motiva una disputa entre els dos monestirs, que fou dilucidada per Udalgar de Castellnou, bisbe d'Elna, a favor de Cuixà.

Ara bé, el 1130 el mateix bisbe consagrava Santa Maria d'Espirà de l'Aglí i el 1136 hi creava un priorat de canonges augustinians, després d'unes negociacions i transaccions amb el monestir de Cuixà. El monestir d'Espirà començà una època d'esplendor, en la qual es feu amb el senyoriu d'Espirà de l'Aglí, el Castell de Pena, Cases de Pena, Vilanova de la Ribera i Paretstortes. Malgrat aquesta puixança, el fet de ser un priorat de zona fronterera causà en el priorat nombroses malvestats, que feren que el 1361 els canonges decidiren anar-se'n cap a Perpinyà, on s'uniren amb els monjos de Santa Maria de la Real per crear la primera abadia de canonges augustinians. El prior d'Espirà, Jaume Borró, esdevingué el primer abat de la Real. El successor de Jaume Borró, Antoni Girgós, administrador dels béns del priorat d'Espirà, atorgà carta de població a pagesos dels pobles veïns i del Conflent en les terres del priorat, de tal manera que s'originà la població d'Espirà. Aquesta nova població gaudí de nombrosos privilegis, que perduraren fins a la Revolució Francesa.

Possiblement relacionat amb el priorat de Santa Maria a la riba esquerra de l'Aglí i a ponent del poble, just al sud del Mas Mirs, hi ha les restes d'un pilar d'un pont obrat de la mateixa manera que l'església de Santa Maria d'Espirà de l'Aglí.

Edat moderna Amb la secularització de l'abadia de la Real, l'any 1592, Espirà de l'Aglí passà a ser administrat per un prior nomenat expressament per a aquesta església, fins que va passar a dependre del bisbe d'Elna el 1691.

Edat contemporània A mitjan un particular adquirí els edificis monàstics de l'antiga col·legiata i hi fundà el 1852 un monestir de monges cistercenques. S'hi construí una església nova, ja que la de l'antic monestir havia esdevingut parròquia del poble, fins que el 1901 la comunitat es dispersà i anà a raure a la Dordonya. Els germans maristes es feren càrrec de l'edifici abandonat, i hi crearen una escola apostòlica.

Demografia Demografia antiga La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h) Evolució demogràfica d'Espirà de l'Aglí entre 1424 i 179014241515155316431709172017301755176717741789179010 f18 f7 f22 f66 f89 f78 f90 f317 h78 f97 f507 h

Demografia contemporània Evolució de la població 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 432 604 646 819 925 975 904 971 1.010 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 1.101 1.233 1.485 1.510 1.535 1.623 1.491 1.692 1.694 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 1.698 1.547 1.583 1.427 1.421 1.395 1.313 1.340 1.543 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2005 2008 2010 1 481 1 685 1 599 1 723 2 196 2 463 2 850 3 012 3 118 2013 3.348 Fonts: Ldh/EHESS/CassiniDels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales. fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.

Evolució de la població miniatura|center|Població 1962-2008

Economia