miniatura|Primera pàgina del primer diari, del 1609. El diari o jornalús internacional, cf. fr., oc., port., it., etc, ja emprat aal Rosselló i a la Catalunya del Nord és la publicació periòdica que presenta notícies (cròniques, reportatges), elaborades per periodistes, articles d'opinió o literaris i anuncis obra de publicistes i forma part dels mitjans de la premsa. Els articles no signats que apareixen en un punt destacat del diari es consideren l'opinió de l'editor (article editorial, o simplement editorial). Demés, el diari acostuma a fornir informació diversa als seus lectors: meteorològica, borsària, de lleure o cultural (com programació de cinema i teatre), de serveis públics (com farmàcies de guàrdia, horaris i línies de transport o qüestions similars), i de vegades inclou tires còmiques i diversos tipus de passatemps. Les edicions dominicals solen incloure diversos tipus de suplements. A vegades, s'inclouen regals o diversos tipus de promocions comercials per incentivar la seva compra. Es distribueixen i venen en els quioscos i en altres llocs propis per a això; de vegades s'anuncien o reparteixen de manera ambulant.
Descripció miniatura|Quiosc de premsa amb una secció internacional El diari s'identifica per un nom, que apareix reproduït a la capçalera de la primera plana juntament amb els títols. Tradicionalment, les pàgines dels diaris s'anomenen planes.
Diferents diaris rivalitzen a defensar diferents postures públiques (polítiques o ideològiques); tant si són òrgan oficial d'algun partit polític (premsa de partit), o l'òrgan d'expressió d'un grup de pressió econòmic (patronal, sindical) o religiós (premsa catòlica); com si es consideren independents. Al contrari, poden ser l'única expressió autoritzada en un règim totalitari.
En gairebé tots els casos i en diferent mesura, els seus ingressos econòmics, a més del preu per exemplar que cobren als seus lectors i de la subscripció dels subscriptors que reben el diari a domicili, es basen en la inserció de publicitat. I en alguns casos com el de la premsa gratuïta, la publicitat és la sola font de finançament.
Els diaris generalistes es destinen al públic en general, per la qual cosa el seu estil és clar i concís, i el seu contingut molt variat, però sempre dividit en dues seccions generals: informació i opinió, dividides al seu torn en subseccions: informació nacional, internacional, local, societat, cultura, ciència, salut, economia, esports, agenda, anuncis, etcètera i, en el cas de l'opinió dividida en: editorial, articles de fons, cartes al director, columnes, crítiques (cinematogràfica, televisiva, esportiva, teatral, musical), cròniques, humor gràfic, etc.
Alguns diaris han adquirit fama gràcies a l'acceptació d'alguna de les seves seccions en particular, ja sigui perquè la secció sigui destacada en comparació d'altres diaris, o que aquesta tingui algun distintiu peculiar; per exemple, un diari en pot atraure més clientela perquè la seva secció d'"anuncis classificats" té fama de ser molt més completa.
Els diaris poden estar més enfocats a temes específics com, per exemple, les finances (premsa econòmica), la política, la informació local (premsa local), els successos, els esdeveniments socials (premsa del cor), etc.; en aquest cas es parla de diaris especialitzats. A vegades s'utilitza una designació per colors: premsa groga o sensacionalista, premsa salmó o econòmica (pel color del paper en què s'imprimeixen alguns prestigiosos diaris financers), premsa del cor o rosa (la que tracta sobre la vida de persones famoses).
La premsa diària es distingeix per la impressió en paper barat, al contrari de les revistes, més il·lustrades, a tot color i impreses en paper de qualitat. Aquesta darrera forma de publicació ha experimentat una gran diversificació que li ha permès resistir millor a la competència dels mitjans de comunicació electrònics.
Història
miniatura|Venedors de diaris a Rio de Janeiro el 1899. miniatura|Portada del primer número del Diari de Barcelona Abans de la invenció de la impremta, els governants feien circular notícies regulars de les seves accions. Juli Cèsar, durant la República Romana, va manar de publicar a les principals ciutats una llista d'esdeveniments importants, anomenada Acta Diurna ("esdeveniments del dia"), que va aparèixer vers l'any 59 aC, per tal de mantenir informats els ciutadans. LActa, gravada en pedra o metall, es posava en llocs públics concorreguts, com els banys, i informava d'escàndols, campanyes militars, judicis i execucions, és considerada com el primer periòdic diari de la història.
A la Xina vers el final de la dinastia Han (segles i ), el govern produïa uns fulls de notícies, anomenats tipao (邸报 pinyin: dǐ bào), que eren distribuïts entre els funcionaris de la cort. Entre el 713 i el 734, durant la dinastia Tang, es va publicar el Kaiyuan Za Bao ("Butlletí de la Cort") que publicava notícies del govern essent ser escrit a mà sobre seda i llegit pels funcionaris del govern. La primera referència d'un periòdic privat publicat a Pequín data del 1582, durant les darreries de la dinastia Ming.Timothy Brook, The Confusions of Pleasure: Commerce and Culture in Ming China, 1998 Berkeley: University of California Press. . Pàgina xxi.
A Europa durant l'Edat moderna l'augment de la interacció transfronterera va crear una creixent necessitat d'informació que es va abordar amb fulls de notícies manuscrits. El 1556, el govern de la República de Venècia va fer la primera publicació mensual de notícies la "revista" Notizie scritte a un preu d'una gazette (aquesta moneda veneciana de plata acabaria per donar nom a la publicació). Aquestes publicacions van ser butlletins escrits a mà que s'utilitzaven per a transmetre notícies polítiques, militars i econòmiques de manera ràpida i eficient a les ciutats italianes entre els segles i , encara que incloïen algunes de les característiques dels diaris, generalment no són considerades veritables periòdicsInfelise, Mario. "Roman Avvisi: Information and Politics in the Seventeenth Century." Court and Politics in Papal Rome, 1492–1700. Cambridge: Cambridge University Press, 2002. pàg. 212, 214, 216–217
No obstant això, cap d'aquestes publicacions compleixen plenament els criteris clàssics que caracteritzen els diaris atès que normalment no són destinades al públic en general i els temes tractats són restringits.
Tot i la invenció de la impremta a mitjans del segle XV no seria fins al quan es produiria l'expansió de la premsa impresa, de fet el nom de “premsa” fa referència a la premsa d'impremta, l'aparell que s'utilitzava per imprimir.
Habitualment es considera que el primer diari imprès va ser el Relation aller Fürnemmen und gedenckwürdigen Historien publicat a partir del 1605 a Estrasburg per Johann Carolus. En aquell moment, Estrasburg era una ciutat imperial lliure del Sacre Imperi Romanogermànic, el primer periòdic de l'Alemanya moderna va ser lAvisa Relation oder Zeitung, publicat el 1609 a Wolfenbüttel.
El diari més veterà que encara opera avui en dia és el Post- och Inrikes Tidningar, el diari oficial de Suècia, que va ser fundat el 1645. A Barcelona el primer periòdic es va publicar l'1 d'octubre de 1792, el Diari de Barcelona, imprès per Pere Pau Husson de Lapezaran, un impressor d'origen napolità, i amb algunes interrupcions es va publicar fins a la dècada dels noranta del . La generalització dels diaris va haver d'esperar a la societat industrial: va ser a partir de mitjan quan es va experimentar un gran desenvolupament d'aquests mitjans.
El 1884, Ottmar Mergenthaler va concebre la idea de la linotip, una màquina que modelava línies senceres de lletres amb plom líquid. Aquest invent va iniciar tota una època que va durar gairebé un segle. La invenció i la difusió del telègraf durant la segona meitat del també tindria un impacte en la premsa atès que permetia l'enviament de les notícies en minuts a grans distàncies.
El 1962, el diari Los Angeles Times va començar a accelerar les seves linotips amb cintes perforades i computadores RCA, després d'automatitzar l'alineació i els hifenes en el text en columnes. Això va augmentar l'eficiència dels operadors manuals de les linotips en un 40%. El 1973, la companyia Harris Corporation va introduir terminals de correcció electrònics, (l'inici del WYSIWYG) que ràpidament van ser imitats per altres companyies com ATEX i Digital Equipment Corporation entre d'altres. Aquestes terminals lliuraven tires de text sobre pel·lícula (l'anomenada lletra freda, que va reemplaçar a la lletra calenta de les linotips).
Format La mida del paper de la premsa varia molt tot presentant particularitats segons els països, tanmateix hi ha una tendència a reduir la mida de paper per abaratir el cost:Three strategies to overcome the newspaper crisis , CEO Conference: Driving Future-proof Media Growth, Day 1, 28 April 2011, Session 2. Driving growth in a fragmented media world. World Association of Newspapers.
Full gran, mida llençol o broadsheet: 749 mm per 597 mm, utilitzat sovint per la premsa de qualitat. Als Estats Units predomina aquest format amb sis columnes, amb una estructura en fascicles (política, economia, esports, etc.) i una utilització important del color i de la informació gràfica,José Ignacio Armentia, Factors que determinen el disseny de la premsa diària , ISSN 2014-0576, portalcomunicació.com, Universitat Autònoma de Barcelona en són exemples USA Today, The Washington Post, The New York Times, Chicago Tribune o The Boston Globe. També ha estat el format tradicional dels diaris britànics de qualitat, en aquest cas amb vuit columnes, fins a mitjans de la dècada del 2000 quan van començar a adoptar altres formats més petits per competir amb els diaris sensacionalistes i la premsa gratuïta que utilitzen aquest format, però encara en resten alguns com The Daily Telegraph, The Sunday Times o el Financial Times. Entre els diaris francesos el llençol també és el format predominant, en aquest cas a set o vuit columnes.
Nordisch: 570 mm per 400 mm, és el format d'alguns dels principals diaris alemanys, tant de qualitat com el Süddeutsche Zeitung (el diari de qualitat de més tiratge d'Alemanya), el Frankfurter Allgemeine Zeitung o Die Welt, però també del diari sensacionalista Bild que té el major tiratge d'exemplars d'Europa.
Rhenish: és un format comú entre els diaris alemanys amb diferents variants (350 mm per 510 mm, 350 mm per 520 mm i 360 mm per 530 mm). En són exemples el Westdeutsche Allgemeine Zeitung publicat a Essen, el Rheinische Post de Düsseldorf o el Südwest-Presse d'Ulm.
Tabloide: la meitat de la mida del llençol, 380 mm de llarg per 300 mm d'ample. En els països anglosaxons ha estat tradicionalment el format dels diaris sensacionalistes com The Sun, Daily Mirror o News of the World, sovint el terme tabloide s'utilitza com a sinònim de diari sensacionalista. Quan diaris de qualitat com The Independent primer i The Times més tard van passar a publicar-se en aquest format es va encunyar el terme compact per diferenciar-los dels tabloides.
Berlinès: de 470 mm per 315 mm. El format berlinès és utilitzat per molts diaris europeus, per exemple a Catalunya trobem La Vanguardia i El Periódico, a França Le Monde i Le Figaro, a Suïssa Le Temps o el Neue Zürcher Zeitung, a Itàlia trobem La Repubblica i La Stampa, a Espanya El Mundo i El País, a Bèlgica Het Laatste Nieuws i Le Soir, al Regne Unit The Guardian i The Observer, a Portugal trobem lExpresso, a Croàcia el Večernji list, a Sèrbia Politika, etc. Malgrat el nom d'aquest format fa referència a la ciutat de Berlín hi ha molt pocs diaris en aquest format al país, en podem citar Die Tageszeitung i Junge Welt.
Difusió, circulació i audiència miniatura|Venedor de diaris, a Paddington, Londres (febrer de 2005).