Simon and Garfunkel va ser un duo de música folk rock format per Paul Simon i Arthur o Art Garfunkel, molt populars els anys 60. Algunes de les seves cançons més conegudes són The Sound of Silence (El so del silenci), Mrs. Robinson (Senyora Robinson), i Bridge over Troubled Water (Pont sobre aigües turbulents). A més, han rebut uns quants premis Grammy i són al "Rock and Roll Hall of Fame". El 2004, la revista Rolling Stone classificava Simon i Garfunkel al núm. 40 de la seva llista 100 Greatest Artists of All Time (Els 100 artistes més grans de tots el temps).
Els inicis Paul Simon i Art Garfunkel van créixer al barri de Kew Gardens Hills, a Queens, Nova York. Van ser companys de classe a l'institut de Forest Hills, i van segellar la seva amistat durant la infantesa. El 1955 Simon va compondre alguns temes, com ara el primer tema del duet, Hey, little Schoolgirl, i li va proposar a Garfunkel fer un grup, amb només 16 anys. Van començar amb el nom de "Tom i Jerry", inspirant-se en els personatges de dibuixos animats. Simon era Jerry Landis –el cognom el va prendre de Sue Landis, una noia amb qui llavors estava sortint– i Arthur era Tom Graph –Graph és el nom del paper que Garfunkel feia servir per veure els canvis dels àlbums de les llistes d'èxits–.
El 1957 van començar a escriure les seves pròpies cançons. Hi havia una cançó que quan la tocaven als balls de l'institut tenia molta acceptació. Això els va animar i van decidir gravar-la a una maqueta. Poc després van treure el seu primer disc professional Hey, little Schoolgirl,A la cara B hi havia Dancin Wild amb el nom de Tom & Jerry. Sid Prosen, un caçatalents que va sentir la cançó, els va prometre que els convertiria en grans artistes. Van arribar a un acord i van signar per la companyia Big Records. L'àlbum va vendre 100.000 còpies i va arribar al lloc 57 de les llistes de la revista Billboard, i va arribar a estar entre els 10 principals a Nova York. Simon i Garfunkel han reconegut haver rebut influències de The Everly Brothers, influències que es noten a algunes de les seves cançons, com per exemple a Hey, little Schoolgirl.
El 22 de novembre de 1957 van sortir al programa de televisió American Bandstand, emès en directe, cantant Hey, little Schoolgirl, després que Jerry Lee Lewis cantés Great Balls Fire. També van actuar al show d'Ala Freed.
El 1958, Paul Simon va gravar un senzill en solitari amb el segell Big Records, amb el nom de True Taylor. A la cara A hi havia "True Or False", una composició del seu pare, mentre que la cara B contenia el tema Teenage Fool. Aquest fet no li va agradar gens a Garfunkel, que el va prendre com una ofensa i marcaria negativament les seves relacions els anys següents. El 1958 van fer alguns senzills sota el nom de Tom i Jerry; tots van ser un fracàs. Després d'acabar l'institut, tots dos es van separar: Simon va anar a la universitat Queens College per graduar-se en llengua anglesa, i Garfunkel va anar a la Universitat de Colúmbia per estudiar matemàtiques.
Els intents de Paul per triomfar miniatura|Simon & Garfunkel a l'Aeroport de Schiphol, Països Baixos el 1966.
El 1959, Paul Simon troba Carole Klein, una companya de l'institut, amb qui va fer el duet The Co-Sines. Paul tocava la guitarra i el baix, i Carole el piano i, de vegades, la bateria. Carole també componia, i es dedicaven a gravar maquetes per als artistes de l'època. Però Carole, que va canviar-se el nom pel de Carole King, va començar a compondre els seus propis temes, amb els quals va obtenir un èxit rotund, i va continuar la seva carrera sola. Aquesta experiència li va servir a Simon per familiaritzar-se amb els estudis d'enregistrament, marcant-lo positivament per a les posteriors publicacions.
Més tard fa un frustrat intent com a solista sota el nom de Jerry Landis. Durant aquella època va compondre uns quants temes. El 1962 va compondre The Lone Teen Ranger, una paròdia d'una sèrie televisiva, The Lone Ranger, amb la qual va assolir el lloc 97 a les llistes. El 1960 va cantar amb el grup The Mystics, però no van tenir èxit. El 1960 Simon s'uneix al grup The Crew Cuts, es van canviar de nom a Tico & The Triumphs, però els senzills editats tampoc no van tenir èxit i el 1963 va deixar el grup. Més tard provaria sort amb el nom de Paul Kane, també sense èxit.
Art Garfunkel va gravar algunes cançons per al segell discogràfic Octavia Records mentre era a la universitat, sota el pseudònim Artie Garr. Va gravar algunes balades compostes per ell mateix, com Private World. Però cap d'aquests senzills no van triomfar.
El 1964, Simon deixà l'escola de dret de Brooklyn i se'n va anar a Londres, on conegué i es va enamorar de la Kathy. Va ser un ferm suport per a Simon, que va compondre moltes de les seves cançons més famoses inspirant-s'hi.
Durant la seva estada al Regne Unit, Simon es va dedicar a tocar als clubs de folk nocturns de Liverpool, Londres, Cambridge, Widness i moltes més ciutats, participant fins i tot al Festival Folk d'Edimburg. Aquell mateix any va gravar un senzill amb el segell discogràfic Oriole Records. amb dues cançons, Carlos Domínguez i He Was My Brother, i es va publicar als Estats Units amb el nom artístic de Paul Kane.
El primer LP: Wednesday Morning, 3 A.M. El 1963, Paul torna a fer grup amb Garfunkel, i el duet es va donar a conèixer amb els seus propis noms "Simon i Garfunkel", actuant a clubs de música folk, com el Gerde's Folk City Club, on hi van fer moltes actuacions.
El 1963 van ser convidats al festival de música folk de Nova York, actuant amb músics de la categoria de Bob Dylan, a més de tocar amb els The Everly Brothers. Simon i Garfunkel van acabar els estudis universitaris, i tots dos van agafar molt d'interès per la música folk. Simon li va ensenyar a Garfunkel algunes de les cançons que havia compost abans (Sparrow, Bleecker Street, i He Was My Brother). Aquestes tres cançons, més dues més de Simon, algun tema de Bob Dylan, i alguns temes tradicionals, van ser al seu primer àlbum amb la discogràfica Columbia Records: Wednesday Morning, 3 A.M., enregistrat als estudis CBS Records de Nova York. Va sortir a la venda el 19 d'octubre de 1964, però comercialment va ser un fracàs absolut.
El naixement del folk rock Poc després d'acabar l'enregistrament, es van separar i Simon se'n va anar a Anglaterra, on el 1965 va gravar el seu primer disc en solitari, The Paul Simon Song Book, a Londres. Les cançons del disc estaven totes interpretades per Simon i la seva guitarra. Durant la seva estada a Londres va col·laborar amb Bruce Woodley, el cantant del grup The Seekers. Mentrestant, Art Garfunkel va tornar a la Universitat de Colúmbia per continuar els seus estudis de matemàtiques.
L'estiu de 1965, mentre Simon era a Anglaterra, les ràdios locals de Florida van rebre peticions d'oients que demanaven la cançó The Sound of Silence de l'àlbum Wednesday Morning, 3 A.M.. Poc temps la cançó va començar a sonar a Boston. Aprofitant l'èxit, els productors Tom Wilson i Bob Johnston varen fer una nova versió de la cançó original, donant-li un ritme més ràpid i una guitarra elèctrica, un baix i una bateria, i la van publicar com un senzill. Amb aquesta versió, l'estil de la cançó va canviar de folk a folk-rock, havia inventat aquest nou concepte. El gènere es va haver d'afegir al Top 40. Després de tot aquest canvi Simon va quedar ben sorprès; el setembre de 1965 la cançó havia entrat a les llistes de grans èxits i, i el 1966, arribaria a la primera posició.
Grans èxits miniatura|Disc de vinil promocional del single I Am A Rock, de 1966. Quan va saber la notícia, Simon va tornar als Estats Units. Malgrat que mai no va donar el vistiplau a la versió de Tom Wilson de The Sound of Silence, van refer el grup i van gravar 10 cançons més del mateix estil. Pel que fa a les lletres, a la majoria de les cançons de Simon sempre han tingut un to profund i pintoresc. El 17 de gener de 1966, el grup publica el seu nou àlbum Sounds of Silence, produït per CBS Records. Va arribar al lloc 21 de les llistes d'èxits. També, aquell mateix any, es va reeditar Wednesday Morning, 3 A.M., i aquest cop assoleix el lloc 30. Alguns temes del disc The Paul Simon Song Book es van tornar a enregistrar amb equips electrònics i es van incloure a l'àlbum Sounds of Silence, com per exemple el single I Am A Rock que l'estiu de 1966 va arribar al tercer lloc de les llistes.
El 10 d'octubre de 1966 publiquen l'àlbum Parsley, Sage, Rosemary and Thyme, al qual també hi van incloure alguns temes de The Paul Simon Song Book. Un any més tard, Pickwick Records, que era un segell discogràfic que tenia fama de ser de mala qualitat, va decidir pagar totes les despeses i van publicar The Hit Sound of Simon & Garfunkel. Aquest àlbum tenia deu temes gravats entre finals de la dècada dels 50 i començament de la dècada dels 60, quan el grup encara es deia Tom i Jerry. Simon i Garfunkel van demandar la discogràfica Pickwick perquè havia fet veure que el disc era recent. Poc després, Pickwick el va retirar del mercat.
El duet ja tenia molta popularitat i havia venut milions de discs. Aquell mateix any Simon i Garfunkel van fer gran part de la banda sonora de la pel·lícula dirigida per Mike Nichols, El Graduat, que es va estrenar el 21 de gener de 1968, i que tenia un parell de cançons antigues del duet. La cançó més famosa del disc va ser Mrs. Robinson, que va assolir el primer lloc com a senzill.
El 1968 van editar Bookends. L'àlbum tenia una versió de Mrs. Robinson, i la cançó America. Però l'atractiu principal d'aquest disc és l'atenció cap als ancians, perquè Garfunkel va passar unes setmanes a uns asils. L'èxit d'aquest àlbum va fer que el duet tingués dos discs a les primeres posicions de la llista de la revista Billboard.
El març de 1969 es van donar els premis Grammy, i Mrs. Robinson va ser guardonada com el millor tema de l'any. A més, Simon va rebre el premi a la millor banda sonora original.
La segona separació El 1969 el grup era realment molt popular. Garfunkel, malgrat l'èxit obtingut, no estava gaire còmode perquè Simon s'encarregava totalment de la composició dels temes, i Garfunkel va decidir mostrar els seus dots interpretatius i va començar una carrera cinematogràfica. Va fer el paper de Nately a la pel·lícula Catch-22, una adaptació de Mike Nichols de la novel·la del mateix nom. També, un any més tard, va actuar a una altra pel·lícula, Carnal Knowledge (Coneixement carnal), del mateix director.
La relació personal entre ells dos va continuar empitjorant més tard, a la gira de 1969. En Paul es queixava de la poca dedicació de l'Art al grup. El 8 de novembre de 1969, van actuar a Carbondale (Illinois), i l'11 de novembre, a la Universitat de Miami, a Oxford, Ohio, on van estrenar algunes de les seves noves cançons, incloent Bridge over Troubled Water i The Boxer. The Boxer va arribar al lloc 7 de les llistes. El concert de la Universitat de Miami va ser enregistrat, i va ser emès en un musical de TV, que posteriorment va ser editat en un disc pirata.
A mitjans de 1969, Paul es va casar amb Peggy Harper, nascuda a Tennessee. Quan la va conèixer, estava casada amb el seu representant Mort Lewis. El 30 de novembre es va emetre Songs Of America, un programa especial de TV, que va generar una gran polèmica, perquè podia ser interpretat com una crítica a la societat americana de l'època.
El 26 de gener de 1970 publiquen Bridge over Troubled Water, que seria el millor àlbum del grup. El disc va ser un dels més venuts de la dècada, amb 12 milions de còpies. Va assolir el primer lloc de les llistes i hi va ser durant deu setmanes. El març de 1971 es van donar els premis Grammy, i l'àlbum i el senzill del mateix nom van guanyar, respectivament, el premi al millor àlbum i al millor single de l'any, a més de guanyar també el premi a la millor cançó contemporània i la millor cançó de l'any.