La Invasió Soviètica de Manxúria o Operació Estratègica Ofensiva Manxú s'inicià el 9 d'agost de 1945, amb la invasió soviètica de l'estat titella japonès de Manxukuo. Els soviètics també van conquerir Mengjiang, així com la meitat nord de la península de Corea, el sud de Sakhalín i les Illes Kurils. L'operació també és coneguda com a Operació Tempesta d'Agost, arran de l'ús que David Glantz n'ha fet des de la dècada del 1980.
A la Conferència de Ialta, la Unió Soviètica havia acordat amb els Aliats els terminis per acabar el seu pacte de neutralitat amb el Japó i entrar al Teatre del Pacífic màxim 3 mesos després del final de la guerra a Europa. Això no s'ha de confondre amb les Guerres Frontereres Sovietico-Japaneses, que van acabar el 1939 amb la derrota del Japó.
La invasió s'inicià a l'albada del 9 d'agost de 1945, exactament 3 mesos després de la rendició alemanya el 8 de maig (9 de maig, segons l'horari de Moscou). Va iniciar-se entre els llançaments de les bombes atòmiques sobre Hiroshima (6 d'agost) i Nagasaki (9 d'agost). No obstant això, el llançament de les bombes atòmiques no va influir en els preparatius soviètics: si bé Stalin no en sabia gaire dels Aliats Occidentals sobre el projecte de la bomba atòmica, n'estava assabentat a través dels canals de la intel·ligència soviètica.
La Unió Soviètica declarà formalment la guerra a l'Imperi del Japó el 8 d'agost de 1945, 4 mesos després que els soviètics denunciessin el Pacte Soviètico-Japonès de Neutralitat, signat el 1941.
L'operació va ser dividia en parts operatives i tàctiques més petites: Operació Ofensiva Khingan-Mukden (9 d'agost a 2 de setembre) Operació Ofensiva Harbin-Kirin (9 d'agost a 2 de setembre) Operació Ofensiva Sungari (9 d'agost a 2 de setembre) Operació Ofensiva del Grup d'Exèrcits de Sakhalín Sud (11 a 25 d'agost) Operació de desembarcament a Seisin (13 a 16 d'agost) Operació de desembarcament a les Kurils (18 d'agost a 1 de setembre)
Forces Combatents Unió Soviètica El Comandament de l'Extrem Orient, a les ordes del Mariscal de la Unió Soviètica Aleksandr Vassilevski, tenia un pla per a la conquesta de Manxúria, que era molt simple però d'una gran escala. El pla consistia en un immens moviment en pinça sobre tota Manxúria, que seria realitzat pel Front Transbaikal per l'oest de Manxúria i pel 1r Front de l'Extrem Orient per l'est, mentre que el 2n Front de l'Extrem Orient atacaria el centre de la bossa. L'únic equivalent soviètic a un comandament de teatre que operés durant la guerra consistí en 3 Fronts de l'Exèrcit Roig: Front Transbaikal, a les ordres del Mariscal Malinovski, que incloïa: 17è Exèrcit 36è Exèrcit 39è Exèrcit 53è Exèrcit 6è Exèrcit Blindat de la Guàrdia Grup de Cavalleria Mecanitzada Soviètico-Mongòlica, a les ordres d'I.A.Pliyev. 12è Exèrcit de l'Aire El Front Transbaikal formaria la meitat occidental de la pinça soviètica a Manxúria, atacant a través del desert de la Mongòlia interior i per les muntanyes Khingan. miniatura|Mapa bàsic mostrant el pla d'invasió de Manxúria El 36è Exèrcit soviètic també atacaria des de l'oest, però amb l'objectiu de trobar-se amb les forces del 2n Front de l'Extrem Orient a Harbin i a Tsitsihar.
1r Front de l'Extrem Orient, a les ordres del Mariscal K. Meretskov, que incloïa: 1r Exèrcit Bandera Roja 5è Exèrcit 25è Exèrcit 35è Exèrcit 10è Exèrcit de l'Aire El 1r Front de l'Extrem Orient formaria la meitat oriental del moviment en pinça atacant des de l'est de Manxúria. El seu primer objectiu era enllaçar amb les forces del Front Transbaikal a Changchun i així tancar el moviment de doble embolcallament i tenia com a objectiu secundari evitar que les forces japoneses escapessin de Corea.
2n Front de l'Extrem Orient, a les ordres del General M. Purkaiev, que incloïa: 2n Exèrcit Bandera Roja 15è Exèrcit 16è Exèrcit (del qual, només el 56è Cos de Fusellers va entrar en combat, a Sakhalín) 5è Cos de Fusellers Grup Operatiu Txuguevsk Flotilla del Riu Amur El 2n Front de l'Extrem Orient tenia un paper de suport.
Un cop les tropes del 1r Front de l'Extrem Orient i del Front Transbaikal van capturar la ciutat de Changchun, avançarien conjuntament a través de la península de Liaotung fins a arribar a Port Arthur.
+ Forces Soviètiques sota el Comandament de l'Extrem OrientTotal Front Transbaikal 1r Front de l'Extrem Orient 2n Front de l'Extrem Orient Homes1.577.725654.040586.589337.096Peces d'Artilleria 27.0869.66811.4305.988Llançadores múltiples de coets 1.17158351672Tancs i canons autopropulsats5.5562.4161.8601.280Avions3.7211.3241.1371.260
Cadascun dels Fronts tenia unitats de front, adjuntades directament al front en lloc de a un exèrcit. Aquestes forces totalitzaven almenys 80 divisions amb 1,5 milions d'homes, uns 5.000 tancs i canons autopropulsats (incloent 3.700 T-34s, més de 28.000 peces d'artilleria i uns 4.300 avions (incloent 3.700 avions de primera línia de combat). Aproximadament un terç d'aquesta força va ser per suport de combat i serveis. Les seves forces navals incloïen 12 naus de superfície majors, 78 submarins, nombroses embarcacions amfíbies i la flotilla fluvial de l'Amur, consistent en llanxes artilleres i nombroses embarcacions menors. A més, posseïen l'experiència en maniobres de guerra que els soviètics havien adquirit contra els alemanys.
Japó S'enfrontaven a l'Exèrcit de Kwantung de l'Exèrcit Imperial Japonès, a les ordres del General Otsuzo Yamada. Aquest era la part principal de les forces d'ocupació japoneses a Corea i Manxúria, i consistia en 2 exèrcits d'àrea i 3 exèrcits independent: Primer Exèrcit d'Àrea (nord-est de Manxukuo): 3r Exèrcit 5è Exèrcit Tercer Exèrcit d'Àrea (sud-oest de Manxukuo): 30è Exèrcit 44è Exèrcit Unitats independents 4t Exèrcit (un exercit independent responsable del nord de Manxúria) 34è Exèrcit (un exercit independent responsable de les zones entre el 3r i el 17è Exèrcits d'Àrea) Exèrcit de Defensa de Kwangtung (responsable de Mengjiang) 17è Exèrcit d'Àrea (responsable de Corea, assignat al Kwantung) Altres forces Cinquè Exèrcit d'Àrea (responsable del sud de Sakhalín i de les Kurils) Cada Exèrcit d'Àrea (l'equivalent d'un "exèrcit" occidental) tenia unitats de quarter general i unitats afegides directament a l'Exèrcit d'Àrea, a més dels exèrcits de camp. A més, els japonesos tenien la Força de Defensa de Manxukuo, compost per 8 divisions manxús sota mínims, pobrament equipades i pobrament entrenades.
L'Exèrcit Kwantung tenia 600.000 homes en 25 divisions (incloent dues blindades), i 6 Brigades Mixtes Independents. Aquestes contenien 1.215 vehicles blindats (principalment cotxes blindats i tancs lleugers), 6.700 peces d'artilleria (sobretot lleugeres) i 1.800 avions (principalment d'entrenament o obsolets, disposant només 50 avions de "primera línia). La Marina Imperial Japonesa no va contribuir a la defensa de Manxúria, l'ocupació de la qual sempre s'havia oposat per motius estratègics.
En el terreny econòmic, Manxúria era difícil de defensar tot i que comptava amb la majoria de la indústria i de les matèries primeres japoneses fora de les illes japoneses. No obstant això, les tropes que hi havia allà eren de baixa qualitat, i la majoria del seu equipament pesant i de les millors unitats havien estat traslladades al Pacífic durant els 3 anys previs. El 1945, l'exèrcit japonès a Manxúria estava format per reclutes, amb l'exèrcit de Kwantung format bàsicament per forces d'infanteria lleugera per contra-insurgència, amb mobilitat limitada i nul·la experiència; motiu pel qual no van ser rival pel mecanitzat Exèrcit Roig, molt superior en blindats, artilleria, oficials i tàctica.
Tot i veure el problema, els japonesos van cometre nombrosos errors. El primer va ser assumir que qualsevol atac que provingués des de l'oest hauria de seguir l'antiga línia ferroviària de Hailar o encarar-se cap a Solun des de la punta oriental de Mongòlia. Els soviètics, efectivament, van atacar des d'ambdues rutes, però l'atac principal va provenir des del suposadament infranqueable serralada del Gran Khingan al sud de Solun i al centre de Manxúria. Segon, la intel·ligència militar japonesa fracassà al calcular quantes tropes estaven sent transferides al front de Sibèria. La seva intel·ligència va preveure que l'atac seria cap a l'octubre de 1945 o a la primavera de 1946.
Els japonesos van traçar nous plans a l'estiu de 1945, segons els quals s'haurien de mantenir les fronteres amb poques tropes, mentre que el gruix de les tropes japoneses es retirarien a l'entrada de Corea. No obstant això, aquestes ordres van arribar molt tard, i per quan els soviètics van atacar a l'agost de 1945 no s'havien pogut executar.
La Campanya L'operació s'executà sobre un extens territori, major al d'Europa occidental.
Oest i nord-oest de Manxúria Deu minuts abans del 8 d'agost, el Front de Transbaikal va travessar la frontera amb Manxúria i la Mongòlia Interior. A excepció dels 36è i del 39è Exèrcits, les forces soviètiques no van trobar una gran resistència, arribant a avançar entre 70 i 150 km el primer dia. El 36è Exèrcit aconseguí penetrar les línies de defensa japoneses que se li oposaven i es dirigí a Hailar, arribant-hi el 9 d'agost i capturant alguns sectors de la ciutat. El 39è Exèrcit esquivà les posicions fortes japoneses, dirigint-se cap al sud, car volia tallar la línia fèrria de subministraments i aïllar als japonesos atrinxerats. El 6è Exèrcit Blindat de la Guàrdia arribà a les faldes de les muntanyes del Gran Khingan el primer dia, avançant-se al programa establert.
El 10 d'agost, el 53è Exèrcit rebé l'ordre de travessar la frontera des de Mongòlia, amb l'objectiu d'explotar la victòria aconseguida pel 6è Exèrcit Blindat de la Guàrdia, tot i que aquesta unitat estava molt allunyada. Adonant-se de la inutilitat de defendre les fronteres, el general Yamada ordenà la retirada general a la rereguarda i la construcció d'una línia defensiva. El General Ushiroku, comandant del 3r Exèrcit d'Àrea, va emetre una nova ordre que contradeia a la de Yamada, car ordenava que es defensessin les regions del nord i del sud de Mukden, amb l'objectiu de protegir la població nipona. Totes aquestes ordres només van aconseguir causar més confusió a unes tropes que es retiraven ràpidament.
La nit del 9 d'agost, després d'haver esperat en va la resposta japonesa, el comandant del 6è Exèrcit Blindat ordenà l'inici de la difícil travessia de les muntanyes del Gran Khingan, car les unitats que les seguien ja estaven arribant a la cadena muntanyosa en altres punts. Després de detenir-se per treure de la vanguardia al IX Cos Mecanitzat i posar al seu lloc al V Cos Blindat de la Guàrdia, prosseguí l'avanç. El IX Cos Mecanitzat presentà diversos problemes d'abastiment de combustible, car feia servir tancs M4 Shermans estatunidencs, de major consum que els T-34s del V Cos Blindat de la Guàrdia. A la matinada de l'11 d'agost, ambdós cossos cuirassats de vanguàrdia del 6è Exèrcit Blindat van travessar el pas del Gran Khingan, entrant a la gran plana de Manxúria, un territori molt més favorable per als tancs. Aquell dia, el V Cos de Blindats de la Guàrdia arribà fins a Lupei sense haver entrat en combat en cap moment. Després d'avançar 350 km, els tancs es van trobar problemes de subministrament, car l'avanç havia sigut massa ràpid. Llavors es començà a enviar combustible per aire, però els dies 12 i 13 no es va fer cap progrés.
Al quart dia de l'inici de les operacions, les forces del Front de Transkaibal havien arribat als objectius previstos pel cinquè, sense haver-se trobat amb una oposició seriosa, a excepció de Hailar, que durà fins al 18 d'agost.
Contrariats davant dels desastres d'Hiroshima i Manxúria, l'Emperador del Japó va emetre una ordre d'alto el foc el 14 d'agost, orde que no va ser transmesa amb èxit al front pel General Yamada, motiu pel qual els soviètics van prosseguir amb l'ofensiva.