miniatura|Mapa El sàyyid o, en àrab, Muhàmmad Abd-Al·lah Hàssan () (7 d'abril de 1856 - 21 de desembre de 1920), anomenat pels britànics el Mul·là Boig (), fou un líder religiós i militar nacionalista somali que va instaurar lEstat dels Dervixos i va mantenir durant 20 anys una guerra antiimperialista contra italians i britànics. Sayyid Muhàmmad fou un dels primers exemples d'enfrontament entre la xara o llei islàmica i la xeer o costum tradicional somali.Aquest enfrontament es va produir per primer cop amb el cas de Nuurayn Axmed Sabr, un xeic ahmadiya i home pietós que fou nomenat cadi (jutge) de la ciutat de Baraawa, a la costa de Benadir, pel sultà de Zanzíbar Sayyid Barghash, i en el seu càrrec es va oposar al costum d'excloure a les dones de l'herència, que fou deposat pels líders locals però va ser confirmat després que els ulemes de Zanzíbar el reconeguessin com un jutge competent
Naixement i infantesa Va néixer el 1856 a Kob Faradod o a Kirrit a la vall de Sac-ma-deeqa, un pou d'aigua entre Wud-Wud i Buuhoodle, al sud de la futura Somàlia Britànica. Era el fill gran del xeic Cabdulle i de Timiro Seed. El seu avi el xeic (sheekh) Xasan Nuur, del clan ogadeni, s'havia establert a les terres dels dalbahante i s'havia casat amb una dona dalbahante (1826).
Era membre d'una família de pastors nòmades, però va estudiar l'alcorà després dels 7 anys i va aprendre les 114 sures principals abans dels 11 anys i més tard va esdevenir mestre durant dos anys i després va aprofundir els seus estudis islàmics durant deu anys, viatjant a diversos llocs com Muqdisho (Mogadiscio), Nairobi, Harar i Sudan, rebent ensenyaments de xeics que tenien grans coneixements religiosos.
Entrada a la confraria dels salahiya El 1892 va viatjar a la Meca on va trobar al xeic sudanès Muhammad Salah (1853-1917), fundador de la secta Salahiya, que va exercir sobre ell una gran influència. El 1895 va tornar a Somàlia com a representant de la secta Salahiya.
Només arribar a Berbera va refusar pagar la taxa de duanes. L'encarregat l'anava a detenir però l'intèrpret el va aturar dient: "Sir, he mad mullah" (senyor, és un sacerdot boig). Més tard "Mad Mullah" (El sacerdot boig o el Mulla Boig o Mullah el Boig) li fou donat despectivament pels britànics.
Mullah es va dedicar a difondre la seva fe; fins aleshores la influència de la secta Salahiya, una escissió de l'Ahmadiya, era molt limitada; també una altra escissió de la mateixa secta Ahmadiya, els Andarawiya, tenien poca presència. Sayyid Muhammad va començar a predicar contra la degradació moral de la secta Qadiriya, majoritaria a Somàlia, que s'adaptava al colonialisme (a Benadir), i condemnava també la utilització de l'alcohol, el tabac, el cafè, el te, i el khat (Catha edulis, fulles tendres d'un arbre d'un suau efecte narcòtic que creixia a Àfrica oriental i el Iemen); les danses estaven prohibides als seus partidaris incloent la popular dansa hiikow dels somalis urbans que els musulmans pietosos consideraven llicenciosa.
El fracàs de Berbera Els seus intents de convertir a la comunitat urbana somali a Berbera van fracassar; la sexta Qadirirya tenia fortes arrels i els ulemes o xeics se li oposaven amb fermesa i fou denunciat als britànics de les seves idees anticolonialistes. La mesquita dels salahiya fou tancada el 1897. Sayid Maxamed va marxar amb els seus seguidors cap al país de la seva mare, terra dels dhulbahante, al sud de la Somàlia Britànica.
Pel camí va passar prop de Daymoole, no lluny de Berbera, on el 1891 s'havia establert una missió catòlica francesa on hi havia un orfenat i en preguntar a un dels orfes pel seu nom li va donar un nom cristià, i en preguntar-li pel seu clan li va dir que era del clan dels sacerdots de l'establiment; això el va afermar en la idea que els missioners estaven cristianitzant al poble i que calia combatre tant als cristians colonialistes com als Qadiriya que toleraven el colonialisme.
Finalment va arribar al seu destí a Qorya-weyn, un pou a uns 50 km a l'oest de Caynaba (Aynabo).
Creació del moviment daraawiish Allí va atreure els pastors de la zona i el poble en general va respondre positivament; va fer de mediador per establir els feus dels clans el que el va posar als ulls de la gent al nivell de awliya (sant) enviat per resoldre els conflictes. Això va servir també perquè els britànics els deixessin fer, ja que l'establiment de la pau entre les famílies dels clans i subclans mantenia la tranquil·litat al país. Però la bona entesa entre les famílies reforçava l'autoritat de Sayid Maxamed.
Aquest predicava aspectes de la filosofia salahiya com el rebuig al tawassul o sigui la intercessió dels sants difunts, que considerava una forma de politeisme (xirk) i reclamava un rigorós sotmetiment a la xara, criticant la forma laxa que prevalia en la pràctica religiosa dels somalis; volia barrejar religió i espasa (wadaad i waranleh) i fer la jihad (guerra santa) com una obligació personal (fard al-ayn), ja que els cristians havien envaït el regne de l'islam; va anomenar als seus seguidors com daraawiish i els va donar el turbant blanc (duub cad) indumentària tradicional sufí; en poc temps moltes societats pastorals el van seguir i ja eren més de 5000 el 1898.
A l'abril de 1898 van traslladar la seva seu a Dareema-caddo, un oasi al nord-oest de Buuhoodle, i el moviment van seguir creixent. Maxamed va crear una sèrie d'òrgans per governat a la seva gent: un consell ministerial (qusuusi); un cos de guàrdia (gaar-haye) que garantia la seguretat dels dirigents; un exèrcit (maara-weyn) organitzat en set regiments (Shiikh-yaale, Gola-weyne, Taar-gooye, Indha-badan, Miinanle, Dharbash i Rag-xun) cadascun amb un comandant (muqaddim) de mil homes (van arribar fins a 4000); i el poble (reer-beede), format per la gent dels clans que seguia el moviment dervix o daraawiish.
Així el moviment de Maxamed s'organitzava de la mateixa manera que la germandat Salahiya, amb un ordre jeràrquic estricte i centralitzat. El manteniment de les forces militars fou garantit inicialment per la caritat (siyaaro) que els musulmans estaven obligats a donar als notables religiosos, i quan el moviment va créixer més, van ampliar la recaptació difonent el rumor que el que no s'ajudava als dervixos en la jihad podia ser assassinat i la seva propietat confiscada.
Maxamed també va fer córrer que tenia connexions divines que l'ajudarien a tirar als infidels a la mar (discurs ben acollit). Es feia dir Aabbe sayidii (Pare i Mestre) quan la tradició a la societat pastoral somali era anomenar-se un a l'altra com a "cosí" (ini-adir).
Inici de la guerra santa L'agost de 1898 els dervixos de Maxamed van ocupar Burco (Burao) el que els va permetre controlar els pous d'aigua del Habar Yoonis i el Habar Tol-jecle i fins al país dels dhulbahante.
El 1899 un funcionari britànic va anar a l'establiment de Sayid i li va vendre la seva arma, però en tornar a Berbera va explicar que li havia robat. El consell britànic va enviar una carta a Maxamed ordenant-li restituir immediatament l'arma. L'1 de setembre de 1899 Muxamed va contestar a la carta enviada amb una altra carta en què desconeixia la sobirania britànica. Una assemblea a Burao va proclamar la guerra santa contra britànics, italians i abissinis. El sobirà d'Habar Yonis, suldaan (sultà) Nuur Ammaan, en desacord, va demanar secretament l'ajut britànic, però Maxamed se'n va assabentar i va aconseguir que els habar yonis deposessin al sultà que fou substituït per un sultà més favorable a la causa. Aquesta mateixa política es va seguir amb altres caps de clan.
Poc després els dervixos atacaven un establiment de la secta Qadiriya a Sheikh, una vila entre Berbera i Burao, els habitants de la qual foren massacrats. Els britànics es van alarmar però estaven enfeinats amb la guerra contra els bòers i no van poder fer res. Sota pressió del govern local, el govern de Londres va acceptar reclutar un cos local de tropes per combatre els rebels.
Política repressiva de Mad Mullah Maxamed va establir algunes regles com el decret penal conegut com a "voste desafia" (waad-xujowday) per aquells que no obeïen les regles de la secta perquè Maxamed va dir a un home de nom Firin Qodax Faahiye que es negava a complir una obligació "si voste tria la justícia dels infidels abans que la llei islàmica, voste és un infidel; voste desafia el codi islàmic, i la llei el condemna a la pena capital". Firin fou el primer home executat per orde de Maxamed.
Garaad Cali Garaad Maxamuud de la línia Bah-Ararsame del clan dhulbahante fou un dels caps de clan del Nugaal, el centre del domini del Maxamed, al que aquest va demanar suport a finals del 1899. Garaad Cali li va dir que no, ja que els afers polítics eren coses dels caps de clan i els caps religiosos s'havien d'ocupar només de la religió. Llavors Maxamed el va convidar a visitar-lo al seu xarun (quarter) i Cali va acceptar. En la discussió Cali es va afermar com a sobirà del Nugaal i del seu poble, i reclamà obediència a aquesta condició per part de Maxamed. L'enfrontament va esdevenir inevitable. Cali va demanar ajut a Boqor Cismaan sultà de Majeerteen que tenia seu a Bosaso (Boosaaso) i va enviar també una carta al cònsol general britànic a Berbera (equivalent al governador).
Assabentat Maxamed va enviar un grup d'homes que van assassinar Cali. Però aquest fet va provocar que molts abandonessin la causa del sayid. Només els seus parents materns els Cali Geri van romandre al seu costat i tot el Nugaal se li va girar en contra; Maxamed va haver de marxar a l'Ogaden amb els seus parents paterns (1900).
Període a l'Ogaden Maxamed es va establir a Haradigeed, al cord dels territoris del clan patern dels Maxamed Subeer a l'Ogaden; va tornar a començar a predicar i a fer de mediador entre línies enfrontades de clans i va tornar a adquirir una reputació de sant; per guanyar més poder es va casar amb el fill d'un dels caps del clan i va donar la seva germana Toox-yar Cabdulle Xasan en matrimoni a un altre dels caps del clan, Cabdi Maxamed Waal.
Abissínia va enviar una força militar que pel camí va atacar i robar als nòmades; els ramats robats foren portats a la ciutat de Jijiga; els pastors van demanar ajut a Maxamed, i el 5 de març de 1900 els dervixos van atacar aquella ciutat i van matar a 230 abissinis, i van poder recuperar els ramats encara que a costa de fortes pèrdues; el juny els dervixos van atacar els establiments de la línia Ciida-gale del clan issaq a Gaaroodi, un oasi entre Oodweyne i Hargeisa i van fer un botí de 200 camells (l'atac fou anomenat "operació Dayax-Weerar" o "Nit de lluna plena"). Aquest atac contra musulmans va tornar a fer perdre suport popular a Maxamed, i encara més perquè fou dirigit per dos xerifs, és a dir dos suposats descendents directes del Profeta. Els issaq per la seva banda van demanar ajut als britànics.
Complot de Gurdumi Aviat la rivalitat va créixer entre Maxamed (que era de la petita branca dels Bahgeri-xamar) i els caps del clan Maxamed Subeer. Un cap del clan, Shire-Dhabarjilic Xasan-Jiijiile, que va refusar entrar a la confraria, va ser assassinat a la seva residència i el seu cos fou trepitjat expressament pels cavalls; Maxamed fou acusat de la seva mort i els ancians del clan van decidir secretament assassinar al sayid i als membres del seu consell.
El pla, conegut com a "complot de Gurdumi", va fracassar al darrer moment després de mesos de preparació; Maxamed va sortir il·lès; el seu col·laborador Aw-Cabbas, va caure a cops de llança dels conspiradors; alertades les forces dels dervixos, aquestes prengueren el control de la situació i van massacrar als guerrers del clan; després els nòmades del clan foren atacats i els seus ramats confiscats; aquesta confiscació, coneguda com a Garab-cas, va deixar als Maxamed Subeer sense bona part de la seva propietat.