Khovànsxina (en rus Хова́нщина) és una òpera en cinc actes de Modest Mússorgski, amb llibret del mateix autor i de Vladímir Stàssov, basat en fonts històriques. L'obra va ser escrita entre 1872 i 1880 a Sant Petersburg. L'òpera estava gairebé acabada en partitura per a piano quan el compositor va morir el 1881. S'estrenà al Teatre Kónonov de Sant Petersburg el 21 de febrer de 1886. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 19 de desembre de 1923.

Com l'anterior Borís Godunov de Mússorgski, Khovànsxina tracta d'un episodi de la història russa, que el seu amic el crític Vladimir Stasov va cridar l'atenció del compositor. Es tracta de la rebel·lió del príncep Ivan Khovanski, els vells creients i el moscovita Streltsí contra la regent Sofia Alekseievna i els dos joves tsars Pere el Gran i Ivan V, que intentaven instituir reformes occidentalitzants a Rússia. Khovanski havia ajudat a fomentar l'⁣aixecament de Moscou de 1682, que va donar com a resultat que Sofia esdevingués regent en nom del seu germà petit Ivan i el seu mig germà Pere, que es van coronar tsars conjunts. A la tardor de 1682 el príncep Ivan Khovanski es va girar contra Sofia. Amb el suport dels vells creients i els streltsí, Khovanski, que suposadament volia instal·lar-se com a nou regent, va exigir la revocació de les reformes del patriarca Nikon. Sofia i la seva cort es van veure obligades a fugir de Moscou. Finalment, Sofia va aconseguir suprimir l'anomenat Khovànsxina (assumpte Khovanski) amb l'ajuda del diplomàtic Fëdor Xakloviti, que va succeir Khovanski com a líder del moscovita Streltsí. Amb la rebel·lió aixafada, els vells creients es van suïcidar en massa (almenys a l'òpera).

Nikolai Rimski-Kórsakov va completar, revisar i orquestrar Khovànsxina entre 1881 i 1882. El 1958 Dmitri Xostakóvitx va rebre l'encàrrec de revisar i reorquestrar l'òpera per a una versió cinematogràfica estrenada l'any següent. Es coneix com la versió de Xostakóvitx. El 1913 Ígor Stravinski i Maurice Ravel van fer el seu propi acord a petició de Serguei Diàguilev. Quan Fiódor Xaliapin es va negar a cantar el paper de Dosifey en cap altra orquestració que no fos la de Rimski-Kórsakov, la companyia de Diàghilev va emprar una barreja d'orquestracions que no van tenir èxit. L'orquestració Stravinski-Ravel es va oblidar, excepte el final de Stravinski, que encara s'utilitza de vegades.

Tot i que el rerefons de l'òpera inclou l'⁣aixecament de Moscou de 1682 i l'afer Khovanski uns mesos després, els seus principals temes són la lluita entre faccions polítiques progressistes i reaccionàries durant la minoria del tsar Pere el Gran i la mort de l'antiga Moscòvia abans de les reformes d'occidentalització de Pere. Va rebre la seva primera actuació segons la versió de Rimski-Kórsakov el 1886.

Història Història de la composició miniatura|300x300px| Partitura vocal autògrafa de Khovànsxina, amb "Alba al riu Moscou" (1874) AccióData de finalització (última)ObservacionsActe 11. Preludi: Alba sobre el riu Moscou4 de setembre de 1874Esmentat per primera vegada a Dmitri Stasov el 2 d'agost de 18732. Xerrada estreta, canta Kuzka2 d'agost de 1873Esmentat a Stasov el 2 d'agost de 18733. Arriba l'escriba; Shakloviti dicta la seva denúncia23 de juliol de 1873Esmentat per primera vegada a Stasov el 23 de juliol de 18734. La multitud entra i obliga l'Escriba a llegir el pregó2 de gener de 1875S'ha omès de la versió de Rimski-Kórsakov. Començat el 1873.5. Ivan Khovanski entra amb Streltsí18 de maig de 18766. Emma, Andrei i Marfa18 de maig de 1876Escurçat en la versió de Rimski-Kórsakov, però no segons el llibret final de Mussorgski de 18797. Retorn d'Ivan Khovanski, que desitja l'Emma per a ell; entrada de Dosifei, que renya tothom18 de maig de 1876Escurçat en la versió de Rimski-Korsakov8. Lament de Dosifei30 de juliol de 1875Acte 21. Golitsin llegeix la carta de la Sofia7 d'agost de 18752. Golitsin llegeix la carta de la seva mare7 d'agost de 1875S'ha omès de la versió de Rimski-Kórsakov3. Golitsin amb el Pastor2 d'agost de 1875Omès de la versió de Rimski-Kórsakov i del pla final de Mússorgski4. L'endevina de la Marfa20 d'agost de 1870Escrita originalment per a la projectada òpera Bobyl. Versió final del 24 de juliol de 1878.5. Arriba Ivan Khovanski; es produeix una baralla16 d'agost de 1876Escurçat en la versió de Rimski-Korsakov6. Arribada de Dosifey14 d'octubre de 1875Escurçat en la versió de Rimski-Kórsakov7. Torna Marfa; L'entrada de Xakloviti12 de setembre de 18768. [Final no escrit]Rimski-Kórsakov reprèn el tema de l'Alba, mentre que Xostakóvitx afegeix una prefiguració de la Marxa Preobrajenski. Mússorgski primer va tenir la intenció de tancar amb un sol acord, però més tard es va decidir per un quintet final.Acte 31. Cor de Vells Creients31 de desembre de 18752. La cançó de la Marfa18 d'agost de 1873Orquestrada per Mússorgski, 24–25 de novembre de 1879. Escrita originalment en fa major; Mússorgski més tard el va transposar a G major, permetent que el cor de l'Antic Creient s'hi connectés.3. Enfrontament entre Marfa i Susanna5 de setembre de 1873A la versió de Rimski-Kórsakov, les barres de connexió s'escriuen per fer possible tallar aquesta escena. Mússorgski més tard va escurçar aquesta escena.4. Intervenció de la confessió de Dosifei i Marfa13 de febrer de 1876Mússorgski més tard va escurçar aquesta escena.5. L'ària de Shaklovity6 de gener de 18766. Entra amb força30 de maig de 1876Orquestrada per Mussorgski7. Les dones dels Streltsí els renyaven pel fet de beure30 de maig de 18768. La celebració de Kuzka22 de setembre de 1876S'ha omès de la versió de Rimski-Kórsakov9. L'escriba arriba amb notícies de l'atac del tsar Pere als Streltsy10 de juny de 188010. Apel·lació a Ivan Khovanski, que decideix no lluitar contra el tsar Pere10 de juny de 1880Acte 4, escena 11. Ivan Khovanski a casa, sent entretingut5 d'agost de 18802. Dansa dels esclaus perses16 d'abril de 1876Orquestrat per Rimski-Kórsakov, amb l'aprovació de Mussorgski, durant la seva vida3. Arriba la Xakloviti; cançó en honor a Ivan Khovanski; Khovanski assassinat5 d'agost de 1880Acte 4, escena 21. L'exili de Golitsin23 de maig de 1880Basat en la adivinació de Marfa, que havia predit aquest esdeveniment2. Dosifei amb Marfa23 de maig de 1880Esmentat per primera vegada a Stasov el 25 de desembre de 18763. L'Andrei s'enfronta a la Marfa sobre l'Emma7-8 de juliol de 1879Esmentat per primera vegada per Stasov a Mússorgski el 15 d'agost de 18734. Entra amb força23 de maig de 18805. Les dones dels Streltsí demanen que els seus marits no siguin perdonats23 de maig de 18806. Marxa Preobrajenski; Streshnev relata el perdó de Peter als Streltsy23 de maig de 1880Acte 51. L'ària de Dosifei14 d'abril de 1880Esmentat a Stasov el 14 d'agost de 1873. Ampliat per Rimski-Korsakov amb material de l'acte 1 lament de Dosifey2. Andrey busca Emma; La Marfa li canta10 de setembre de 1879Esmentat en cartes des del 23 de juliol de 1873, però es va perdre el manuscrit complet: només sobreviuen les parts vocals3. Dosifei torna28 d'agost de 18804. Rèquiem d'amor10 de setembre de 1879Compost, però no escrit. Reconstruït per Rimsky-Korsakov en la seva versió: aquesta reconstrucció també és utilitzada per Xostakovitx5. Cor final17 d'agost de 1880Basat en una melodia de Old Believer, i no acabat per Mussorgski (ni perdut). Rimski-Korsakov utilitza aquesta melodia i torna a repetir la marxa de Preobrazhensky. Xostakovitx manté el cor de Rimski-Korsakov i afegeix una repetició de l'Alba. Stravinski basa el seu cor en la melodia designada de Mussorgski, així com altres dos temes relacionats amb els vells creients (el seu cor de l'acte 3 i el motiu orquestral que obre l'acte 5). El llibret va ser escrit el 1879 i mostra algunes inconsistències amb el text real musicat. La taula anterior es basa en les de Richard Taruskin (a Musorgsky: Eight Essays and an Epilogue) i Pavel Lamm (en el prefaci a la seva edició de la partitura vocal).

Representacions L'estrena mundial va tenir lloc a Sant Petersburg el 21 de febrer de 1886 utilitzant l'edició Rimski-Kórsakov. També a Sant Petersburg el 27 d'octubre de 1893 l'òpera va ser presentada per artistes de la Societat d'Òpera Russa.

L'⁣Òpera Privada Russa va presentar l'estrena a Moscou al Teatre Solodovnikov el 12 de novembre de 1897 dirigida per Michele Esposito, amb dissenys d'escenes de Konstantín Korovin, Apol·linari Vasnetsov i Serguei Maliutin. Hi va haver produccions el 1910 i 1911 a les dues ciutats, la primera per l'⁣Òpera Zimin de Moscou i dirigida per Palitsīn i direcció escènica de Matorin, mentre que la segona va ser al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg i dirigida per Albert Coates.

Khovànsxina va arribar al Théâtre des Champs-Élysées de París el 1913, on Emil Cooper (Kuper) va dirigir una producció de Diàghilev, en una nova orquestració escrita en col·laboració per Ígor Stravinski i Maurice Ravel. Com que Fiódor Xaliapin no estava disposat a cantar Dosifei en cap altra orquestració que no fos la de Rimski-Kórsakov, els parisencs van escoltar una versió híbrida que no va tenir èxit, i aquesta orquestració es va oblidar. Només el final, que va ser compost per Stravinski, ha sobreviscut i es va publicar el 1914. De tant en tant substitueix el final de Dmitri Xostakóvitx en algunes produccions, com la producció de Claudio Abbado de 1989 a Viena.

També el 1913, es va presentar a Londres al Theatre Royal Drury Lane. Es va produir a Nova York per primera vegada l'any 1931.

La versió de Xostakovitx, en l'edició de Pavel Lamm, es va presentar per primera vegada el 25 de novembre de 1960 al Teatre Kirov, dirigida per Sergey Eltsin amb escenografies dissenyades per Fedorovski.

Khovànsxina no va ser posada en escena a l'Òpera Metropolitana de Nova York fins al 1950, tot i que al Met s'hi va interpretar fragments ja el 1919. La producció de 1950 es va cantar en anglès i va comptar amb Risë Stevens com a Marfa, Lawrence Tibbett com el príncep Ivan i Jerome Hines com Dosifei. Els decorats i el vestuari van ser dissenyats per l'artista russo-lituà Mstislav Dobujinski.Source: Metropolitan Opera archives Aquella producció només va rebre quatre representacions el 1950, i el Met no va tornar a posar en escena Khovànsxina fins al 1985, aquesta vegada en rus.

La nova producció va ser posada en escena per August Everding, dissenyada per Ming Cho Lee, i va utilitzar l'orquestració de Xostakóvitx, amb Martti Talvela com Dosifei i Natalia Rom com a Emma. Des de llavors, s'ha reviscut diverses vegades al Met, l'última en una cursa del 2012, durant la qual l'escena final de Stravinskyi s'hi va emprar per primera vegada. Al Met també s'han presentat actuacions de Khovànsxina de companyies russes visitants. Més recentment, va ser interpretada per l'Òpera Nacional de Gal·les tant a Gal·les com a Anglaterra, així com a la Bayerische Staatsoper de Munic amb Kent Nagano el 2007.

Khovànsxina no es veu sovint a l'escenari fora de Rússia, però s'ha gravat 23 vegades, incloent-hi set vídeos. miniatura|311x311px| Cartell per a una actuació al Teatre Solodovnikov (Moscou, 1897)miniatura|311x311px|Fiódor Xaliapin com a Dosifei (Òpera privada russa de Mamontov a Moscou, 1897)miniatura|310x310px| Yevgeniya Zbruyeva com a Marfa(Teatre Mariïnski, Sant Petersburg, 1911)

Rols