Els tancs poden ser classificats en diverses maneres: normalment pel seu paper en la batalla o pel pes. Quan es parla de tancs moderns, en els últims anys les millores i modificacions dels tancs fan que aquest tipus de tancs siguin els més comuns i més usats. Aquests tancs s'anomenen també tancs principals de batalla o main battle tanks en anglès. El paper que tenen la majoria de tancs és lluitar amb les armes que tenen incorporades contra la infanteria o tancs enemics, com també altres vehicles blindats de combat ("AFV" les sigles en anglès). Els britànics sovint citen els tancs d'infanteria i els tancs de cavalleria (o tancs ràpids) respectivament, els capaços de penetrar en les línies enemigues i travessar a grans velocitats les irregularitats del terreny. Altres tipus poden trobar els vehicles antitancs o tancs destructors que estan molt més blindats que els altres tipus de tancs. També hi ha els canons d'assalt que estan dissenyats per moure's a poca velocitat, però capaç d'atacar fortificacions. miniatura|Un tanc M1 Abrams a Alemanya. Els tipus de tancs pel pes que porten és important, però només en períodes determinats. Per exemple, un tanc mitjà al final de la II Guerra Mundial podria ser considerat un tanc pesant al principi de la guerra. Els adjectius de lleuger, mitjà i pesant, en els tancs fa que es pugui determinar el pes que porten, p. ex.., però pot variar la mida del canó, la quantitat de material per al blindatge o la velocitat. Cada tipus de tanc per la mida que porten tenen determinat un paper en la batalla, els tancs lleugers són per a tasques de reconeixement del terreny i observació, els mitjans són semblants als tancs ràpids o de cavalleria britànics i els pesants per a tasques de defensa i estan prou blindats per aguantar els atacs d'infanteria enemics.
Per exemple, a mitjans dels anys 1930 i a principis de la dècada de 1940, l'Alemanya Nazi va desenvolupar una nova generació de tancs de combat després del Panzer I. El resultat va ser: un Panzer III 'mitjà', armat amb un canó antitancs i creat per la velocitat del qual li proporcionava col·locar-se davant les tropes enemigues, com els tancs ràpids britànics; i el Panzer IV que era del tipus 'pesant' i donava suport a la infanteria, en un principi estava armat amb un canó de 75 mm de calibre capaç de destrossar búnquers i altres defenses estàtiques. Tenia un blindatge fort al davant però era dèbil als costats i al final, per això la infanteria es posa al darrere i als laterals. Les diferències entre tipus de tancs no són absolutes: el IV podia disparar HEATs i el III podia dispara explosius de grans calibre per atacar la infanteria. En el començament de la II Guerra Mundial, el Pz IV podia ser un tanc mitjà, i el III, un lleuger-mitjà, quan es compara amb tancs francesos de l'època.
Quan la guerra anava progressant, els tancs, els canons antitancs pesants, i el combat tanc-contra-tanc va ser més normal de veure en la batalla. Per sobreviure, tots els tancs van haver d'augmentar la protecció d'armadura com també la col·locació de canons més llargs. La línia de diferència dels rols dels tancs "d'infanteria" i els "ràpids" ha desaparegut, ja que els "tancs universals" van començar a realitzar totes les tasques. Com ja s'ha dit, els tancs es classifiquen pel pes però varia segons els països; per instància, el M26 Pershing estatunidenc va ser classificat com un tanc "pesant", que era més pesant que el M4 Sherman. No obstant això, el Pershing era molt semblant al tanc Panther alemany, que l'Alemanya nazi considerava un tanc mitjà, malgrat el pesnat Tiger II.
Classificació dels tancs Els sistemes de classificació de tancs van ser utilitzats fa cent anys a partir de la seva història. La classificació sempre es determina segons els papers dels vehicles en una guerra mecanitzada, que ha sigut alterada a causa dels avanços en la tecnologia. No hi ha cap classificació fixa en tota la història i en tots els països.
Els tancs es classifiquen sovint pel pes com a 'lleugers', 'mitjans' o 'pesants', cadascun amb un paper determinat aproximat. Altres tipus de tancs se citen pel seu paper o funció, que depèn de la doctrina militar contemporània. A més, els tipus de tancs pel pes varien en el temps; un tanc mitjà de 1939 pot pesar menys que un tanc lleuger de 1945. Alguns exemples:
El tanc d'infanteria britànic Mk II Matilda té el pes d'un tanc mitjà Panzer III o un Panzer IV alemany. La raó és que l'armadura que porta és propi d'un tanc pesant, però el canó és típic d'un tanc lleuger o mitjà d'aquell temps. Els tancs alemanys Panzer IV eren sovint anomenats tancs 'pesants' del 1939 al 1940, perquè tenien un armament de gran calibre dissenyats per atacar les posicions d'infanteria. No obstant això, el Panzer IV va ser anomenat, pel poc personal a bord, com un tanc mitjà. Els tancs americans M26 Pershing van ser dissenyats com a 'pesants', malgrat ser més rutinari en equip un tanc mitjà Panzer V Panther que un tanc pesant Panzer VI Tiger. Els tancs mitjans soviètics T-34/85 usaven uns canons de 85mm, comparables amb els tancs pesants Tiger amb canons de calibre de 88mm. No obstant això, com que el blindatge i la velocitat, i l'armament eren forts, els dos van ser classificats en classes diferents. Els tancs soviètics IS-2 van ser classificats com a pesants per la impenetrabilitat de la seva armadura ben dissenyada i un canó de 122mm.
Rerefons Els estrategs britànics i soviètics en la Segona Guerra Mundial classificaven els tancs en tres grans grups: infanteria, lleuger, i cavalleria. Els tancs d'infanteria van ser distribuïts en les unitats d'infanteria, per donar un suport als soldats i vehicles que van a peu. Els tancs lleugers tenen un paper d'observació del terreny. Els de cavalleria o ràpids estaven dissenyats per moure's ràpid per les línies enemigues i lluitar contra vehicles blindats enemics. En els anys 30, alguns soldats veien que el servei d'aquests tancs eren com el suport de la cavalleria a cavall.
Però poc abans del final de la I Guerra Mundial, alguns teòlegs militars com va ser J.F.C. Fuller, i en Basil Liddell Hart, van formular una imatge diferent, ideaven que el combat seria molt mecanitzat i les tropes no haurien de sortir del vehicle, ja que les unitats blindades eren els elements armamentístics per excel·lència. Les condicions del Tractat de Versalles van forçar a Alemanya a construir vehicles blindats, fent abandonar les teories conservadores i desenvolupar tàctiques Blitzkrieg.
Els papers dels tancs d'infanteria i cavalleria es van abandonar a finals de la II Guerra Mundial. Els tancs de la II Guerra Mundial van ser classificats pel pes: els ràpids i relativament barats tancs lleugers per composició, els tancs mitjans per a propòsits generals, i els lents tancs pesants per abatre defenses fortificades i altres vehicles. L'experiència en combat va ajudar els dissenys que no tenien èxit.
Després de la II Guerra Mundial, els cotxes blindats i altres vehicles van tenir un rol cada cop més d'observació del terreny i reconeixement. Els tancs pesants es van veure incapaços quan havien d'anar ràpid, però els avanços en el motor, l'armament i la tecnologia va fer que els tancs mitjans tinguin les característiques dels tancs pesants; però la tecnologia més nova en mobilitat, potència de foc i protecció es veuen més aviat en els tancs principals de batalla (MBT en anglès).
Alguns dels noms designats per anomenar els vehicles blindats i els tancs al pas del temps són: Fins al 1918: 'mascle', 'femella' (referint-se a l'armament; els tancs mascles són els que estan equipats amb un o més canons, mentre que els tancs femelles són els que només estan armats amb un canó); s'hi inclouen aquí els tancs lleugers, mitjans i pesants. De 1918 a 1950: tanqueta, blindats de reconeixement, tanc ràpid, tanc travessador, tanc de cavalleria, tanc d'assalt, tanc d'infanteria, tanc lleuger, mitjà i pesant i tanc superpesant De 1950 a l'actualitat: Tanc principal de batalla, vehicle d'infanteria de combat, Boyevaya Mashina Pekhoty (BMP, infantry fighting vehicle), Stridsfordon ("Vehicle de combat"), vehicle de cavalleria de combat
Generacions i etapes dels tancs Els tancs a vegades han sigut classificats en diferents generacions, però no hi ha un pla fix de generacions de tots els tancs i països. Els soviètics i russos organitzaven els tancs en una primera etapa que va durar fins al 1945, i després n'hi ha quatre més pels tancs principals de batalla,"Els soviètics veien les generacions dels tancs en la següent manera: 1920-1945, primera generació; 1946-1960, segona generació; 1961-1980, tercera generació; i 1981-actualitat, quarta generació. Des de l'últim disseny del nou tanc rus, el T-80, que hi és des del 1976, es nota que el disseny de tancs en aquesta quarta generació és ben pobre en comparació amb les altres etapes. Però en els altres països, el M1, el Challenger i el Leopard 2 serien de la Quarta Generació i el LeClerc de la Cinquena." —Sewell 1988, nota 1. mentre que els estrategs canadencs organitzen els tancs principals de batalla en tres generacions."EL Canadian Directorate of Land Strategic Concept defineix tres generacions pels MBT. La primera generació a finals de la Segona Guerra Mundial inclou els M48/M60 americans, els Leopard 1 alemanys i els Centurion i Chieftain britànics. La segona generació inclou la majoria dels MBT's amb canons de 120mm com el M1A1 americà, el Leopard 2 alemany i el Challenger britànic. I en la tercera generació es poden incloure els últims tancs ‘digitals' com el Leclerc francès i potser el M1A2 americà i el Leopard 2A5 alemany." —Lamontagne 2003, pp 7–8. El món militar de la República Popular de la Xina també reconeix tres generacions pels seus tancs.
Tipus de tancs Hi ha diversos noms per descriure els tipus de tancs, i són similars als objectius per als quals han estat dissenyats. Alguns tancs lleugers van realment a poc a poc, i n'hi ha d'altres que van ràpid. Alguns tancs pesants tenen un canó de gran calibre, poca velocitat i serveix contra defenses d'infanteria, i n'hi ha d'altres que tenen característiques inverses.
Tipus de tancs de la I Guerra Mundial miniatura|Un Mark B mitjà, un tanc britànic a finals de 1918.
En la Primera Guerra Mundial, el primer tanc, el Mark I, va ser dissenyat per donar suport a la infanteria travessant les línies enemigues i atacant a llocs amb canons enemics. En un principi, tenien dos tipus de papers en batalla: els 'mascles', armats amb canons d'artilleria, i les 'femelles', armats amb canons anti-infanteria per protegir els 'mascles'. Però hi havia també tancs d'altres tipus, seguint la línia de lleugers, mitjans i superpesants; per exemple, el tanc lleuger FT-17 (aproximadament de 7 tones / 15.000 lb.) i el mitjà Medium Mark A 'Whippet' (14 tones / 31.360 lb.). Pel final de la guerra, el Mark I (~30 t / 56-60.000 lb.) podia ser classificat com un tanc mitjà, i el Whippet com un de lleuger. Els tancs superpesants com el Char 2C (69 tones / 158.000 lb.) o el K-Wagen (120 t / 275.000 lb.) van ser construïts al final de la guerra. D'altra banda, l'actual MBT britànic, el Challenger 2, pesa unes 60 tones (137.500 lb).
Desenvolupament de tancs: 1930–1945 Els models dels tancs que van ser desenvolupats abans i durant la II Guerra Mundial seguien unes diverses filosofies, amb diferents combinacions a l'armadura, la mobilitat i l'armament. Cada nació va crear el seu tipus de vehicle per a un ús determinat. Les noves doctrines militars van fer que es creessin millors tancs a partir del motor, les cadenes de rodament, la transmissió i la suspensió, que va fer que els tancs tinguessin més autonomia en quilòmetres com més facilitat en superar obstacles. Les idees de l'inventor americà Walter Christie van ser importants per crear tancs ràpids.