Lembassament de Contreras és una infraestructura hidràulica situada entre el País Valencià i la província de Conca (Castella-la Manxa, Espanya). Construït l'any 1974 al llit del riu Cabriol, a la conca del Xúquer, amb una capacitat màxima de 360,75 hm³ d'aigua i un abast de 1.781,93 hectàrees. L'aigua embassada va destinada a la producció energètica hidroelèctrica i a l'abastiment dels regadius de les comarques valencianes de la Ribera Alta i el Camp de Túria així com d'aigua potable a les àrees metropolitanes de València i Sagunt.
Geografia L'embassament o pantà de Contreras es forma a partir de la construcció de la presa al profund congost de les Gorges del Cabriol, entre el municipi valencià de Villargordo del Cabriol (la Plana d'Utiel) i el castellanomanxec de Minglanilla. La presa s'alça al paratge entre el turó del Castell i la cresta de las Mulatillas, en la confluència del riu Guadazaón i el barranc de Moluengo amb el Cabriol.
L'embassament presenta una forma allargada i irregular, entre els municipis castellanomanxecs de La Pesquera, Mira, Enguídanos i Minglanilla; a més del valencià Villargordo. La superfície és de 2.710 ha, de les quals 1,782 ha estan anegades en el seu màxim de capacitat. Aquesta massa d'aigua presenta una forma d'estrella a causa de l'orografia accidentada amb diverses elevacions com el Peñón Blanco, el Cerro Panizar o la Maza; i la confluència de barrancs.
Les aigües de Contreras van destinades tant al reg de l'agricultura com a l'abastiment d'aigua potable de València, la seua àrea metropolitana i Sagunt a través el canal Xúquer-Túria. També es fa servir el salt de 102 metres de la presa per tal de turbinar les aigües i extraure un aprofitament energètic amb la Central Hidroelèctrica situada en les proximitats. L'empresa Iberdrola gestiona la central que disposa d'una capacitat instal·lada de 51,62 megawatts (MW).
A la cua de l'embassament, en les proximitats d'Enguídanos, es troben altres preses de reduïdes dimensions que contribueixen a la regulació del cabdal del propi pantà. Són els embassaments de Batanejo, de Villora i de Bujioso.
El riu Cabriol i el congost esdevenen en una frontera natural i política entre el País Valencià i la Meseta castellana. La històrica dificultat de les comunicacions entre les dues riberes fan de l'entorn de l'embassament un embut on es concentren diverses vies de comunicació almenys des de l'Edat mitjana com el pont del Pajazo que va funcionar com a duana i que va quedar submergit amb la construcció de l'embassament. O el port de Contreras, infraestructura que va ser construïda a mitjans per tal que la carretera de las Cabrillas (actual nacional N-3) salvara el congost. Amb la construcció de la presa, la carretera nacional es va desviar per la coronació de la mateixa presa per tal de travessar el riu. Actualment segueix sent un nus de comunicacions. Diversos viaductes travessen l'embassament com els de l'autovia A-3 o els del ferrocarril AVE Madrid-València.
Altres infraestructures aparellades a l'embassament i la seua presa són la fàbrica de ciment amb que es va construir tot el complex i que actualment es troba abandonada, o el poblat industrial de Contreras que va acollir la població treballadora durant.
Història Durant el Congreso Nacional de Riegos, celebrat a València el 1921, ja es proposava la construcció de dos embassaments a Enguídanos i Alarcón. També en els estudis de la Delegació dels Serveis Hidràulics del Xúquer, antecedent de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que el 1933 projectava el mateix pantà d'Enguídanos, subsidiari del d'Alarcón, amb l'objectiu de regular el cabdal del Xúquer i augmentar els aprofitaments destinats al regadiu principalment. En aquell moment l'aprofitament hidroelèctric de la conca del Xúquer i el Cabriol començava a destacar amb el complex format per la central Lucas de Urquijo (Enguídanos), de 1914, amb un salt d'aigua de més de 111 metres de desnivell i amb uns generadors amb capacitat per a la producció de 39,6 MW; o la central de Mirasol o Contreras I, a Minglanilla, construida també en el primer terç del .
L'any 1941 s'iniciés els treballs de reconeixement del riu Cabriol per tal de determinar la localització per al nou embassament. Enguídanos va quedar descartada en favor de Contreras per raons geològiques i per una molt superior capacitat d'embassament, tal com reflecteix l'enginyer Antonio Inglés Campmany en el seu avantprojecte de 1946. No fou fins a l'any 1969 quan s'aprovà el projecte tècnic i un any més tard l'adjudicació de les obres que es realitzaren entre el 1972 i el 1975. L'empresa Portolés y Cía. fou l'encarregada de l'obra de la nova infraestructura on s'inclouen la presa de Contreras o principal i la presa del Collado de las Ventas.
Infraestructura Presa de Contreras La presa de Contreras és una infraestructura del tipus gravetat amb planta recta construïda amb formigó que, segons estimacions, va requerir de vora 640.000 m³. Té una alçada sobre fonaments de 129 m. i una longitud de 241 m.
El sobreeixidor principal està situat a la part superior de la presa i està conformat per tres obertures regulades amb comportes i amb una capacitat de 1.660 m³/s. A més a més compta amb un segon sobreeixidor de seguretat, situat al marge dret, format per un pou de 8 metres de diàmetre i 98 metres de profunditat amb una capacitat total de 815 m³/s. Per sota, al fons de la presa, hi ha un desguàs format per dos conductes d'1,80 metres de diàmetre que disposa d'una capacitat de 141 m³/s.
La presa va ser dissenyada per tal d'embassar un màxim de 874 hm³ tot i que mai ha pogut arribar a aquesta capacitat degut als problemes d'estabilitat de la presa auxiliar situada en les immediacions de la principal: la del Collado de las Ventas. És per això que el volum màxim d'aigua que la presa pot emmagatzemar es situa al voltant dels 450 hm³.
Centrals hidroelèctriques L'aprofitament energètic de les aigües del Cabriol al seu pas per Contreras es remunten a la construcció en l'any 1921 de la primera central hidroelèctrica denominada Contreras-Mirasol o Contreras I amb una capacitat d'1,03 MW. La central i l'assut, situat aigües avall de la presa de Contreras, va deixar de funcionar el 2017 i entitats ecologistes demanen que siga desmantellat.
La central de Contreras II fou dissenyada en els anys de 1970 per tal de turbinar les aigües de la presa de Contreras. Gestionada per Iberdrola, com la primera central, té una capacitat de 51,62 MW i compta amb dos grups de generació elèctrica.
L'any 2006 es va canviar una de les turbines de la central donat que la sequera havia fet que el cabal disponible fora menor. L'empresa va instal·lar una nova turbina més petita amb la meitat de potència per tal de passar dels 37,5 MW per a 55 m³/segon en turbinació inicials als 15 MW per a 25 m³/segon de la nova.
Abastiment per a regadiu i àrees de València i Sagunt La funció reguladora de l'embassament de Contreras dins del sistema hidràulic del Xúquer permet gestionar els recursos hídrics de la conca per tal que es puguen derivar a la conca del Túria a través del canal Xúquer-Túria.
L'embassament emmagatzema i regula l’aigua del sistema que serà transferit a l'embassament de Tous des d'on el canal reparteix l’aigua cap a regadius i cap a la ciutat de València i la seua àrea metropolitana, així com a l'àrea de Sagunt.
Ús recreatiu i turístic La infraestructura i el seu entorn també tenen el seu atractiu recreatiu i turístic per a la realització de d'activitats aquàtiques com el piragüisme, caiac i paddle surf en aigües tranquil·les; o la pesca esportiva.
Les gorges del Cabriol, paisatge i entorn protegit a banda i banda de la frontera entre el País Valencià i Castella-la Manxa, han permès la pràctica d'activitats relacionades amb la natura com el senderisme o la bicicleta de muntanya.
També han proliferat els allotjament turístics en les proximitats de l'embassament com càmpings, albergs i cases rurals.
Referències
Categoria:Geografia de Villargordo del Cabriel Categoria:Infraestructures de la Plana d'Utiel Categoria:Infraestructures energètiques del País Valencià Contreras