Texas és un estat dels Estats Units d'Amèrica i el segon estat més gran tant en superfície com en població, amb una superfície de 696.241 km², i amb una població de 24,6 milions de residents. Houston és la ciutat més gran de l'Estat i la quarta més gran als Estats Units, mentre que l'àrea metropolitana de Dallas-Fort Worth és la més gran en tot l'estat i la quarta més gran de la nació. Altres ciutats importants són San Antonio, El Paso i Austin.
Texas conté diversos tipus de paisatge. Viatjant d'est a oest, es poden observar pinedes i rouredes, planures i praderies, turons escarpats, i, finalment, el desert de Big Bend. La frase «Everything is bigger in Texas» (Tot és més gran a Texas) deriva, en part, de la gran expansió geogràfica de l'estat, igual que els deserts i les praderies de la regió. A causa de la seva llarga història com a centre principal del comerç de bestiar a Nord Amèrica, gran part del món associa Texas amb la imatge dels cowboys.
Històricament i culturalment, Texas es considera com a part dels estats surenys dels Estats Units. Tanmateix, amb les seves arrels espanyoles i mexicanes, i amb la topografia i vegetació típica del sud-oest, també pot ser classificada com a part del sud-oest americà. Mentre que els residents reconeixen aquestes classificacions, molts consideren la identitat de Texas com independent.
El terme «sis banderes de Texas» ve dels múltiples països que han reclamat el territori. Espanya va ser el primer país europeu en reclamar Texas com a part del seu territori. França també hi va formar una efímera colònia. Mèxic va posseir el territori fins a 1836, quan Texas va esdevenir una república independent. El 1845 es va unir als Estats Units com el 28è estat. L'afiliació de Texas va causar una cadena d'esdeveniments que van conduir a la Guerra Mexicana-Americana l'any 1846. Texas es va separar dels Estats Units a principi de 1861, per a unir-se als Estats Confederats d'Amèrica el 2 de març de 1861.
A principi del , el descobriment de petroli hi va iniciar un boom econòmic. Texas té des d'aleshores una economia diversificada. Compta amb una creixent tecnologia, recerca biomèdica i educació superior. El seu producte interior brut és el segon més alt de la nació. Història
miniatura|Ruines de la Missió de Concepció a Sant Antonio Texas es vana d'haver vist onejar sis banderes sobre la seva terra: la Flor de lis de França, i les banderes nacionals d'Espanya, Mèxic, la República de Texas, els Estats Units d'Amèrica i els Estats Confederats d'Amèrica. Després d'una breu però intensa colonització d'anglosaxons (molts dels quals ni tan sols havien nascut a Amèrica), que van introduir il·legalment esclaus negres, els nous texans van declarar la independència el 1836; això va desembocar en una guerra en la qual Mèxic va acabar cedint el seu territori després de la derrota a la batalla de San Jacinto. Posteriorment, Texas es va incorporar als Estats Units d'Amèrica el desembre de 1845, i va reclamar la possessió de la franja compresa entre els rius Bravo i Nueces. Això va provocar una guerra entre els Estats Units i Mèxic, que va concloure amb el tractat de Guadalupe-Hidalgo, pel qual Mèxic va perdre la majoria del territori al nord del Riu Bravo, inclosa l'Alta Califòrnia. Cap a la dècada de 1850 Texas va rebre gran quantitat d'immigrants Mexicans atrets per les oportunitats del que arribaria a ser un dels estats més pròspers de la Unió i amb grans recursos naturals. Texas es va unir als Estats Confederats d'Amèrica el 1861 en contra de la voluntat del governador Samuel Houston, a causa del fet que era un estat esclavista i, per tant, va ser un dels onze estats rebels que es van separar de la Unió. Durant la Guerra Civil dels Estats Units, els regiments texans van atacar sense èxit el territori de Nou Mèxic i més tard van ser derrotats per una invasió federal procedent de Colorado. Després de la guerra, Texas va ser sotmès a la llei marcial federal per a imposar la Reconstrucció. No obstant això, tots els esforços federals per a assegurar els drets legals dels negres, abans esclavitzats, van fracassar, i els texans anglosaxons van assassinar molts dels negres que van intentar organitzar-se políticament. Com altres estats del sud dels EUA, Texas es va fer un estat dominat per complet pel partit demòcrata.
Des de la dècada de 1930, Texas va pujar en importància a causa del descobriment i explotació del petroli des de 1901. La població va créixer a salts a causa de la immigració d'altres estats i també l'arribada de molts immigrants de Mèxic i altres països hispanoparlants. Aquest augment de poder polític i econòmic va donar un important paper a texans com Lyndon Johnson i George W. Bush, qui van servir com a presidents dels EUA Des de la presidència de Richard Nixon, la dominació demòcrata de Texas va cessar, i va començar un moviment Republicà fins avui, sent en l'actualitat el centre del poder republicà en els EUA
Els indígenes a Texas Els indígenes que van viure alguna vegada dins de les fronteres del Texas actual inclouen els pobles apache, atakapa, caddo, comanxe, cherokee, kiowa, tonkawa, wichita, i karankawa de Galveston. Actualment, hi ha tres pobles indis federalment reconeguts que resideixen a Texas: l'Alabama-coushatta, el kickapoo i el poble de Ysleta Del Sud. La major part d'aquests grups indígenes van ser exterminats o delmats després de l'annexió als Estats Units d'Amèrica.
El conquistador espanyol Álvaro Núñez Cabeza de Vaca va ser el primer europeu que va trepitjar territori texà el 6 de novembre de 1528.
Etimologia La paraula Texas prové del caddo / táyshaʔ /, i es tradueix com 'amic' o 'aliat'. Els primers espanyols que van explorar aquestes terres van anomenar així als hasinai (els texas, on la «x» es pronunciava com x en l'espanyol antic). La regió va passar a anomenar-se Texas per antonomàsia. Un altre possible origen de la paraula és el de l'arbre "Texa" o "texo", comú en aquesta regió així com en altres d'Espanya. Són diversos els noms d'arbres a la toponímia nord-americana, per exemple, Albuquerque (alzina blanc), Nogales, Fresno, Álamo, etc.
Geografia miniatura|430px|esquerra|Mapa de Texas miniatura|Vista aèria dels turons sobre el riu Canadià. Texas és el segon estat més gran dels Estats Units i el més gran situat al territori continental dels Estats Units. Limita amb Nou Mèxic cap a l'oest, al nord amb Oklahoma, Louisiana i Arkansas cap a l'est, el Golf de Mèxic fins al sud-est, i amb Mèxic (estats de Chihuahua, Coahuila, Nuevo León i Tamaulipas) al sud.
Texas té un total de 591 km de costa. Comptant totes les regions al llarg de la costa - badies, estuaris i illes oceàniques - augmenta al nombre de 5409 quilòmetres. Una sèrie de barreres de sorra al llarg de la costa de Texas protegeix l'estat de les tempestes tropicals i tsunamis. A més, Texas no té cap volcà actiu i està lluny de qualsevol placa tectònica, de manera que els desastres de grans proporcions hi són poc comuns.
El punt més alt és la muntanya Guadalupe, amb 2.667 metres d'altitud. També digne de menció és el Río Grande que separa Texas de Mèxic, que actua com una frontera natural entre Mèxic i els Estats Units.
Texas es pot dividir en cinc regions geogràfiques diferents: miniatura|Cadena muntanyosa de la serralada de Chisan. La plana costanera, situada al llarg del sud i l'est de Texas, seguint la costa amb el Golf de Mèxic. La regió es caracteritza per la seva fertilitat, el clima subtropical. L'elevació mitjana de la regió és de 91 peus sobre el mar. A causa de la seva fertilitat, gran part dels productes agrícoles es planten aquí. Els boscos del nord d'aquesta regió tenen una mida considerable. El Pla de les praderies, que es caracteritza per l'ideal d'un sòl fèrtil per a l'agricultura. Es troba immediatament al nord i l'oest de la plana costanera. Les planes del nord-oest, que es troben al centre-nord. És una regió de terreny escabrós d'elevació cada vegada més gran (al voltant de tres-cents metres), on es troben localitzats grans dipòsits de petroli. Les Grans Planes, que s'estenen al nord de la plana costanera i a l'oest de les planes i praderies per l'extrem nord-est de l'estat. Compta amb diverses alçades, que van des de 213 metres d'altitud a l'est fins a més de 1.200 metres al nord-oest. Es caracteritza pel seu clima àrid i el seu sòl rocós i pobre. El Desert de Trans Peco, situat al sud-oest. Es caracteritza pel clima extremadament àrid i el terreny molt accidentat, amb una terra molt pobra i rocosa, on l'agricultura és gairebé inexistent i la pràctica de la ramaderia és comuna.
Clima miniatura|esquerra|Branques d'un arbre Nevat a l' Oest de Texas A causa de la seva mida, el clima a Texas varia de regió a regió. A l'extrem, el clima és tropical, mentre que a la regió sud, en general, el clima és subtropical. L'extrem oest té un clima desèrtic, amb grans variacions durant tot el dia, de mitjana, la temperatura de l'Extrem Oriental és suau a l'hivern i baixa en comparació amb altres regions de l'estat a l'estiu. Ja els EUA té un clima temperat suau. Les regions al llarg del Golf de Mèxic tenen un clima temperat, amb canvis de temperatura sobtats.
La taxa mitjana anual de precipitacions de Texas és alta, de 117 cm (1.170 mm), encara que això varia de més de 150 cm (1.500 mm) a l'extrem oriental a menys de 30 cm (300 mm) a l'extrem occidental. De mitjana, Dallas registrar 82 dies de precipitació l'any, mentre que la mitjana de les regions al llarg del Golf de Mèxic és de 72 cm de pluja a l'any. L'estació plujosa és l'hivern, i l'estació seca a l'estiu. La neu és un fenomen poc freqüent a Texas (on moltes regions no nevada des de fa anys), que passa més comunament al nord, i més rarament en la resta de l'estat.
Demografia miniatura|Mapa de densitat de població a Texas El 2008, l'estat tenia una població estimada de 24.236.974, un 2,0% major que l'any anterior i 16,1% major que l'any 2000. El creixement natural (naixements - defuncions) segons l'últim cens és d'1.389.275 persones, el nombre d'immigrants des de fora dels Estats Units va produir un augment net de 801.576 persones, i la migració dins del país va produir un augment net de 451.910 persones. El 2004, l'Estat tenia 3,5 milions de residents nascuts a l'estranger (15,6 per cent de la població de l'estat), dels quals s'estima que 1,2 milions són immigrants il·legals. Entre 2000 i 2006, Texas va tenir el creixement més alt d'immigració il·legal en tots els Estats Units.
La densitat de població a Texas és de 34,8 persones / km², que és lleugerament superior a la densitat de població mitjana al conjunt dels EUA, amb 31 persones / km².
Grups racials i orígens ètnics En 2006 les estimacions de la distribució racial a Texas del Cens dels EUA eren les següents:
70,6% Blancs (51,5% blancs no hispans, 20% hispans) Alemanys (10,9%) Anglesos (7,2%) escocesos-irlandesos (7,2%) 11,5% Afroamericans 3,3% Asiàtics 0,5% Amerindis 12,3% d'altres grups racials 1,8% dos o més races
Agrupades per origen ètnic, la població era la següent: 35,5% hispans o llatins de qualsevol raça 64,5% no hispans de qualsevol raça
Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia censats a l'estat 222.036 amerindis nord-americans (1%). Per tribus, les principals són els cherokees (45.151), choctaw (18.780), apatxe (6.454), chickasaw (4.428), creek (3.559), comanxe (3.339), navahos (3.214), blackfoot (2.857), navahos (2.799), pueblo (2.301), anishinaabemowin (1.664), iroquesos (1.651), seminola (1.310), alibamu (1.164), osage (1.150), kiowa (889), lenape (792), kickapoo (795), shawnee (531), caddos (454), yaqui (457), tunica - biloxi (159), wichita (67), tonkawa (25) i canadencs i llatinoamericans (17.257).
Llengua