Vicenç Solé de Sojo (Barcelona, 5 d'octubre de 1891Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1890, número de registre 5279. - Barcelona, 10 de novembre de 1963) fou un poeta, advocat i polític català.
Biografia Va néixer al carrer del Bruc de Barcelona, fill de Vicente Solé Fernández-Cuéllar, natural de Quintanar de la Orden, i de Carme de Sojo i Lluch, natural de Valls.
Es llicencià en Dret i en Filosofia i Lletres. Treballà com a catedràtic de Dret Marítim a la Universitat de Barcelona, escriví poesia a El Poble Català influïda del parnassianisme i Gabriele d'Annunzio, i traduí les poesies de Baquil del grec al català. També fou secretari de l'Ateneu Barcelonès del 1926 al 1928.
Militant de la Lliga Regionalista (després Lliga Catalana), en fou elegit diputat per Barcelona ciutat a les eleccions generals espanyoles de 1933.Fitxa del Congrés dels Diputats En esclatar la guerra civil espanyola s'exilià a París, on col·laborà amb Joan Estelrich i Artigues en el Bureau d'Information Espagnole, oficina propagandística de suport al nou règim de Francisco Franco creada per Francesc Cambó.
Obres La branca nua (1927) L'ombra dels marbres (1947) El Principio de responsabilidad limitada en el derecho marítimo (1955) Estances (1957) Poema de Rut
Referències
Biografies de parlamentaris catalans
Categoria:Poetes barcelonins contemporanis en català Categoria:Diputats catalans al Congrés dels Diputats per la Lliga Categoria:Militants barcelonins de la Lliga Categoria:Escriptors avantguardistes en català Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Poetes catalans del sud del segle XX Categoria:Poetes catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX