Emperador, també conegut com la Venta de l'Emperador, Llocnou d'Emperador o la Venta, és un municipi del País Valencià situat en la part meridional de la comarca de l'Horta Nord.

Geografia miniatura|esquerra|Localització d'Emperador a l'Horta Nord El municipi d'Emperador està situat a la zona nord-est de l'Horta de València, a la part meridional de la comarca de l'Horta Nord. Compta amb una extensió de tan sols i era el municipi més reduït de tot Espanya fins al novembre de 2022, quan l'Institut Cartogràfic Valencià va publicar una revisió de les demarcacions municipals, i el títol el porta Llocnou de la Corona, a l'Horta Sud. El petit terme d'Emperador és completament pla i manca de cursos d'aigua. Presenta el paisatge típic de l'Horta de València.

Limita únicament amb el terme de Museros, que l'envolta per complet. L'antiga carretera de Barcelona passa al costat separant-lo del municipi confrontant, Museros. S'hi accedeix per la carretera CV-300, l'antiga carretera de Barcelona. Les autovies V-21 i l'A-7 circulen a escassos quilòmetres del municipi. A més, a una distància similar del municipi s'hi troben les estacions d'Albalat dels Sorells i de Museros, pertanyents ambdues a la línia 3 de Metrovalència. Emperador es troba a 1 quilòmetre de Museros, a 7 de Montcada, a 8 de Puçol i a 16 del centre de València.

Nomenclàtor Llista de carrers d'Emperador: https://www.emperador.es/ca/page/dades-dinteres

Pl. Ajuntament Av. Barcelona C/ Barraques C/ Conserva C/ 18 de març C/ Llevant C/ Mar C/ Pilota C/ Torreta C/ València

Història miniatura|esquerra|Mapa d'Emperador de 1883 miniatura|esquerra|Escut d'Emperador entre 1988 i 2022 Fins la segona meitat del segle XVIII era una simple venta al camí de Sagunt. L'any 1760, un comerciant valencià anomenat Agustín Emperador instal·là diverses fàbriques i tallers. El 1771, Emperador obtingué una llicència per a edificar habitatges i una ermita; posteriorment s'edificà un palau amb torre i hort i més habitatges fins superar-ne les 15. Aleshores, d'acord amb la jurisdicció alfonsina, Agustín Emperador sol·licità el senyoriu del lloc davant l'oposició del consell de Museros i el comandador de l'Orde de Sant Jaume. Finalment, després de plets i un juí amb presència del Fiscal del Regne, Agustín Emperador aconseguí el senyoriu l'any 1778. El nou Senyor gaudí poc temps del seu títol, ja que morí el novembre del mateix any. En no tindre descendència, la nova Senyora del lloc fou la seua germana, Luisa Emperador, qui amplià l'ermita i el 1779 obtingué una real licència per a construïr un forn de coure pa.

L'any 1804 el títol de Senyor passà al nebot dels dos anteriors, Vicente Emperador Causa. La població fou consolidant-se paulatinament i, d'una matrícula feta el 1809 resulten els següents edificis: "el palau; la venta; dues fàbriques d'aiguardent; carnisseria; forn; una casa d'esplai; les cases de l'alcalde, el mestre, la mestra de costura, el boter, l'espardenyer; dues cases de teixidors de llençols i tretze cases de llauradors i jornalers. En total vint-i-set edificis, trenta-i-cinc veïns i quaranta famílies". L'any 1812, en plena guerra del francès, les tropes invasores feren saqueig del temple del poble i furtaren, entre altres coses, la imatge original de la Mare de Déu del Roser. El 1837, amb l'abolició dels senyorius, el lloc es constituí en municipi independent amb la denominació oficial de Venta de l'Emperador, acurtant-se poc més tard a Emperador. Al Diccionari de Madoz (1845-1850) apareix la següent descripció del municipi:

Segons el Reial Decret 581/1978, l'any 1978 el municipi d'Emperador fou fussionat amb el de Museros. No obstant això, hi hagué descontent i pressió veïnal fins que l'any 1984 el Tribunal Suprem fallà a favor de les reivindicacions del poble, que tornà a ser municipi el 1985. Entre els anys 2006 i 2009, Emperador quasi duplicà la seua població per la construcció d'una promoció de 210 habitatges que començaren a ser lliurats l'any 2007, esgotant així tot el sòl urbanitzable del municipi. El 14 de setembre de 2022 fou oficialitzat l'actual escut d'Emperador; fins aleshores, el poble n'utilitzava un de diferent aprovat pel ple municipal el 28 de març de 1988 però mai oficialitzat.

Política i govern Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Popular (PP), 2 del Partit Socialista del País Valencià i 1 de Compromís per Emperador (Compromís).

L'evolució en el repartiment dels regidors per partits polítics des de l'any 1987 és la següent: miniatura|Evolució de Regidors (1987-2023) Candidatura 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019 2023 PP-000033445 PSOE5555543221 Ind------1--- Compromís-------111Total 5 5 5 5 5 7 7 7 7 7 Font: Ministeri de l'Interior i Argos GVA http://www.argos.gva.es/ahe/pls/argos_elec/DMEDB_ElecMunicipios.informeElec?aNMuniid=46117&aVLengua=c

Alcaldes miniatura|Antic edifici de l'Ajuntament Des de 2011, l'alcalde d'Emperador és Alberto Bayarri Remolí, del PP.

Demografia miniatura|Antic edifici del Centre Social No hi ha dades demogràfiques d'Emperador entre l'any 1978 i 1985 per la supressió del municipi i la integració al de Museros. El poble havia mantingut les arrels i el seu caràcter quasi familiar, fins al quinquenni 2002-2006, quan més que duplicà la seua població degut a les noves construccions i es crearen situacions de descohesió i nous problemes desconeguts al poble. L'any 2001, abans de la pujada demogràfica, el 8% dels ocupats es dedicaven a l'agricultura, especialment al taronger; el 28 i el 13% dels ocupats treballaven a la indústria i la construcció respectivament i la meitat restant de la població activa (50%) treballava al sector servicis.

Monuments miniatura|Façana de l'Església del Rosari. Església de la Mare de Déu del Rosari. Es tracta d'una construcció senzilla amb una única façana, la dels peus, mentre que la resta de l'edifici limita amb altres edificacions. Aquesta façana té un sol cos, amb porta d'arc de descàrrega i, sobre ella, una fornícula amb la titular. La façana remata amb espadanya de doble buit i frontó triangular. L'interior és d'una sola nau de 15 x 6 m. El sostre és plafonat, i en el seu centre hi ha un gran oval amb escorxadura d'escaiola, en el qual apareix una pintura de la Mare de Déu del Rosari executada al voltant del 1920.

Edifici senyorial. D'estil neoclàssic i torre quadrada.

Festes i celebracions Festes patronals. Emperador celebra les festes majors el primer cap de setmana de setembre, en honor de la Mare de Déu del Rosari i al Crist de la Misericòrdia, i l'últim dia està dedicat especialment a Sant Vicent Ferrer.

Notes

Referències

Enllaços externs

Ajuntament d'Emperador. País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment. Institut Valencià d'Estadística Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat

Categoria:Municipis de l'Horta Nord