Escalarre és un poble del terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà, dins del territori de l'antic terme d'Unarre.

És a la part més baixa de l'antic terme, ja a la plana de la Noguera Pallaresa. És a l'esquerra del Riu d'Unarre i a la dreta del Riuet de Burgo, just al lloc on s'uneixen aquests dos cursos d'aigua. És a prop, a ponent i a sota de Burgo i a migdia del cap de l'antic municipi, Unarre.

Etimologia

Malgrat l'aparent fonètica basca, "Escalarre" prové, segons Joan Coromines,Coromines, 1995. del llatí tardà scalare (escala). El poble d'Escalarre té l'església parroquial de Sant Martí, una mica allunyada a migdia del poble. També hi ha a prop del poble, a llevant, vora la Noguera Pallaresa, l'antic monestir de Santa Maria d'Àneu.

Geografia El poble d'Escalarre Les cases del pobleMontaña 2004.

Casa Artiller Casa Benito Casa Cabirol Casa Coix Casa Faveta

Casa Galantet Casa Gallimeto Casa Metret Casa Làssaro Casa Llinatge

Casa Mestre Casa Moliner Casa Paller Casa Pauet

La Rectoria Casa Santamaria Casa Senyoret Casa Serrault

Casa Teixidor Casa Tomàs Casa Tomaset Casa Trainera

Història miniatura|Carrer d'Escalarre el 1906

Edat moderna En el fogatge del 1553, Scalarre declaraMossèn Joan Guillemó, degà, Mossèn Cebrià i Mossèn Arnau Morelló; Bernat Guillemó, Joan de Guillemeto, Joan de Llucià, Antoni d'Arnalot, Joan d'en Coll i Andreu Serrador. Iglésies 1981, p. 80. 6 focs laics i 3 d'eclesiàstics (uns 45 habitants). Fins al 1847 gaudí d'ajuntament propi, però en no assolir el mínim de 30 veïns (caps de casa) que marcava la llei fou agregat a Unarre.

Edat contemporània Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...Madoz 1845. a Escalarre. S'hi pot llegir que és una localitat amb ajuntament situada en el vessant d'una muntanya, a la Vall d'Àneu, on la combaten els vents del nord, sud i oest. El clima és fred, i produeix pulmonies i reumes. Tenia en aquell moment 17 cases i l'església parroquial de Sant Martí, servida per un rector ordinari proveït per l'ordinari (el bisbe) a partir d'una terna proposada pel rei. Hi havia fonts d'aigües molt fortes, però de bona qualitat. Les terres, en part planes i en part muntanyoses, són fluixes i pedregoses, però molt fèrtils; cap al nord hi ha muntanyes despoblades. S'hi collia blat, sègol, ordi, patates, fenc, nous i altres fruites. S'hi criava tota mena de bestiar, i hi havia caça de llebres, perdius, aus de pas, guatlles i ànecs; hi havia pesca de truites. Comptava amb 17 veïns (caps de casa) i 100 ànimes (habitants).

Fins al 1992, i sense que ara per ara se'n pugui determinar l'inici, Escalarre comptà amb una antiga entidad local menor, o pedania, que fou transformada en Entitat municipal descentralitzada i poc després suprimida, el 1992. Com a tal, disposà dels següents alcaldes pedanis, després presidents de l'EMD: Josep Escudé i Vidal (1979 - 1983) Josep Canut i Bruna (1987 - 1991) Josep Castellarnau i Badia (1991 - 1992)

Vegeu també Castell d'Escalarre

Referències

Bibliografia

Edició facsímil:

Enllaços externs

Escalarre en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya La Guingueta a Valls d'Àneu.org

Categoria:Antics municipis del Pallars Sobirà Categoria:Entitats de població de l'antic municipi d'Unarre Categoria:Entitats municipals descentralitzades suprimides del Pallars Sobirà