Edward Weston (24 de març de 1886, Highland Park, Illinois - 1 de gener de 1958, Big Sur, Califòrnia) va ser un fotògraf estatunidenc, que es va caracteritzar per utilitzar una càmera fotogràfica de plaques amb un format de 18 X 24 cm i emprar el primer pla en temes naturals per obtenir formes poc corrents. Fou un dels fotògrafs més importants del i cofundador del Grup f/64.
Al llarg de la seva carrera de quaranta anys Weston va fotografiar un conjunt cada vegada més ampli de temes, com paisatges, natures mortes, nus, retrats, escenes de gènere i paròdies capricioses. Es diu que ell va desenvolupar una fotografia «americana per excel·lència, i de forma especial de Califòrnia, un acostament a la fotografia moderna».
Se l'ha anomenat
Biografia La seva mare va morir quan ell tenia cinc anys i va ser criat principalment per la seva germana Maria, a qui nomenava "May". Era nou anys més gran que ell, i es va desenvolupar entre tots dos un vincle molt estret, estant una de les poques relacions estables a la vida de Weston. El seu pare es va tornar a casar quan el tenia nou anys, però ni Weston ni la seva germana s'enduien bé amb la seva madrastra i germanastre. Després que la seva germana es va casar i se'n va anar el 1897, el pare de Weston va dedicar la major part del seu temps a la seva nova esposa i el seu fill. Weston va deixar d'anar a l'escola i es va retirar a la seva habitació.
Com a regal en el seu 16 aniversari el seu pare li va regalar la seva primera càmera una Kodak de calaix simple. El va portar de vacances al Mig-Oest, i el seu interès per la fotografia va ser suficient per comprar una nova càmera. Va començar a fotografiar a Chicago parcs i una granja propietat de la seva tia. Més tard recordaria que també en aquesta edat adient el seu treball ja mostrava un valor artístic. Ell va dir: «Jo sento que el meu primer treball de 1903 - encara que immadur - es relaciona més estretament, amb la tècnica i la composició, que algunes de les meves fotografies que daten des de 1913 fins a 1920, un període en què jo estava tractant de ser artista.»
Davant la insistència de la seva germana, Weston es va traslladar el 1906 a prop de la casa de May a Tropico, Califòrnia (avui Glendale). Va decidir quedar-se allà i dedicar-se a la fotografia, però aviat es va adonar que necessitava més formació professional. Un any més tard es va traslladar a Effingham (Illinois), per tal d'inscriure's a l'Escola de Fotografia d'Il·linois. El curs constava de nou mesos, però Weston va acabar tot el treball de la classe en sis mesos. L'escola es va negar a donar-li un títol, llevat que pagués pels nou mesos, Weston es va negar i es va traslladar novament a Califòrnia en la primavera de 1908.
En aquest mateix estiu de 1908 Weston va ser presentat a Flora May Chandler, la millor amiga de la seva germana. Ella era una mestra d'escola primària, set anys més gran que Weston i cosina de Harry Chandler, en aquest moment descrit com el cap de «la família més poderosa del sud de Califòrnia.» El 30 de gener de 1909, Weston i Chandler es van casar en una senzilla cerimònia i amb qui va tenir quatre fills: Chandler (1910-1993), Brett (1911-1993), Neil (1914-1998) i Cole (1919-2003).
Treball fotogràfic Primers temps L'any 1911 Weston va obrir el seu propi negoci, nomenat "The Little Studio", a Tropico. La seva germana més tard li va preguntar per què va obrir el seu estudi a Tropico més que a la metròpoli propera de Los Angeles, i ell va respondre: «Germana, faré el meu nom tan famós que no importa el lloc on visc.»
Durant els següents tres anys va treballar sol en el seu estudi, fent retrats de nens i amics. També en aquesta primera etapa de la seva carrera va ser molt particular sobre el seu treball, molt ràpidament se li va reconèixer el seu treball, va guanyar premis en concursos nacionals, va publicar diverses fotografies i va escriure articles per a revistes com Photo-Era i American Photography, defensant el moviment del pictorialisme. A la tardor de 1913, la fotògraf, Margrethe Mather, va visitar el seu estudi a causa de la seva creixent reputació, i als pocs mesos es va desenvolupar una intensa relació. Weston pertanyia a una part de la tranquil·la Califòrnia, i Mather era una part de la creixent escena cultural bohèmia de Los Angeles. Ella era molt extravertida i una artista extravagant, i els seus costums sexuals permissius eren molt diferents dels de Weston, conservador en aquell moment. Mather havia estat una prostituta i era bisexual amb preferència cap a les dones, ella representava un marcat contrast amb la vida de la llar de Weston, a la seva esposa Flora l'havia descrita com «una acollidora, rígida puritana, i una dona completament convencional, amb qui tenia poc en comú, ja que avorria les reunions», i va trobar l'estil de vida sense inhibicions de Mather irresistible i la seva visió fotogràfica intrigant. Margrethe Mather, va treballar en estreta col·laboració amb Mather durant la propera dècada, van signar alhora els retrats fets a personatges com Carl Sandburg o Max Eastman. Aquesta va ser l'única vegada a la seva llarga carrera que Weston va compartir crèdits amb un altre fotògraf.
A partir de 1915 Weston va començar a escriure diaris personals, -que va nomenar com Daybooks- on anotava els seus pensaments sobre el treball, les observacions sobre la fotografia i les seves relacions amb amics, amants i familiars. Durant l'estiu de 1920 va conèixer dues persones que formaven part de l'escena cultural de Los Angeles: Roubaix de l'Abrie Richey i una dona a la qual va presentar com la seva esposa Tina Modotti, fotògrafa, actriu de cinema i model d'artista, que de fet mai no va estar casada amb Richey, però es feia passar per qüestions familiars. Weston i Modotti es van sentir tot seguit atrets l'un per l'altre i aviat es van convertir en amants. Una de les seves primeres models que va acceptar posar nua per a Weston va ser Modotti. Ella es va convertir en el seu principal model durant els propers anys.Stark, Amy (22/01/86). The Letters of Tina Modotti to Edward Weston. The Archive: pp 14–15
Cap a 1920 va començar a fotografiar models nues per primera vegada. Els seus primers models van ser la seva esposa Flora i els seus fills, però poc després va realitzar almenys tres estudis de nus de Mather. Va continuar amb fotografies de models nues, constaven de dotzenes d'estudis de figura que faria d'amics i amants durant els pròxims vint anys. Fins ara Weston havia mantingut les seves relacions amb altres dones secretament a la seva esposa, però quan va començar a fotografiar nus, Flora va començar a sospitar del que passava amb els seus models. El seu fill Chandler, va recordar més tard, que la seva mare l'enviava regularment a fer "encàrrecs" a l'estudi del seu pare i li demanava que li digués qui estava allà i el que estaven fent.
El 1922 va visitar la seva germana May, que s'havia traslladat a Middletown, Ohio. Mentre va estar allà va realitzar cinc o sis fotografies de les xemeneies de la propera fàbrica d'acer Armco. Aquestes imatges van produir un canvi a l'estil fotogràfic de Weston, una transició des del pictorialisme del passat a un nou estil. Immediatament va reconèixer el canvi i el va registrar a les seves notes: En aquest moment la ciutat de Nova York era el centre cultural de la fotografia com una nova forma d'art als Estats Units, i Alfred Stieglitz era la figura més influent. Weston volia anar a Nova York per reunir-se amb ell, però no disposava dels diners suficients per fer el viatge. El seu germanastre li va donar prou diners per a continuar des de Middletown a la ciutat de Nova York, on va passar quasi tot el mes d'octubre i principis de novembre. Allà va conèixer els fotògrafs Charles Sheeler, Clarence H. White, Gertrude Käsebier i, finalment, Stieglitz. Weston va escriure que Stieglitz li va dir:
Mèxic Poc després de la seva estada a Nova York, Roubaix de l'Abrie Richey (conegut com a Robo) es va traslladar a Mèxic i va establir un taller de bàtiks. Pensava organitzar una exposició conjunta de la seva obra amb les fotografies de Weston, Mather i alguns més. A començaments de 1923 Modotti va viatjar cap a Mèxic per reunir-se amb Robo, però aquest havia contret la verola i quan va arribar Modotti ja havia mort. Ella va decidir aleshores de continuar amb la preparació de l'exposició que havia estat planejant la seva anterior parella. L'exhibició va ser un èxit i a causa dels estudis de nu fets a Modotti es va establir una gran reputació artística de Weston en aquest país. Després de clausurada l'exposició Weston va regressar a Califòrnia, però va planejar amb Modotti el seu retorn a Mèxic junts, amb l'excusa que era la seva ajudant i traductora i que farien la promoció de la seva obra.
La setmana abans de partir cap a Mèxic, Weston es va reunir breument amb Mather i va realitzar diverses fotografies de nus estesa a la sorra en Redondo Beach. Aquestes imatges eren molt diferents als seus estudis de nus anteriors -molt específiques i mostrant tot el seu cos amb relació a l'entorn natural-. Se les ha considerat com els prototips artístics dels seus més famosos nus, els de Charis Wilson que faria una dècada més tard.
El 30 de juliol de 1923, Weston, junt amb el seu fill Chandler i Tina Modotti van emprendre el viatge cap a Mèxic. La seva esposa Flora, i els seus altres tres fills, es van acomiadar d'ells al moll. No se sap el pensament de Flora sobre la relació entre Weston i Modotti. La cultura i el paisatge diferent de Mèxic va obligar a Weston a veure les coses d'una altra manera. Va ser més sensible al que estava davant seu, i va disparar amb la càmera a objectes quotidians com ara joguines, portes i accessoris de bany. També va fer diversos nus i retrats íntims de Modotti. Ell va escriure en els seus Daybooks:
Va continuar fotografiant les persones i coses que l'envoltaven i la seva reputació a Mèxic va augmentar cada vegada més. El 12 d'abril de 1924 va exposar una sèrie de fotografies amb tema industrial, en el «Café de Nadie» durant la Vetllada estridentista, on es van donar cita els artistes experimentals de diverses nacionalitats que en aquest moment treballaven o estaven de visita en la Ciutat de Mèxic. Va col·laborar en l'estridentisme per mitjà de publicacions en les revistes Irradiador i Horizonte. Durant la seva estada a Mèxic va mantenir amistat amb Manuel Álvarez Bravo, Nahui Ollin, Frida Kahlo i Diego Rivera, la influència del qual va suposar un canvi en el seu estil.
Ha finals de 1924 i fins a agost de 1925, va tornar als Estats Units, on va tenir una relació amb Miriam Lerner, una coneguda d'alguns anys enrere i amb la que havia mantingut una apassionada correspondència. En aquests mesos va cremar els seus Daybooks anteriors a Mèxic, com si voldria esborrar el passat, va realitzar una nova sèrie de fotografies de nu amb Lerner i va escriure sobre aquestes imatges que eren: «el començament d'una nova etapa en el meu enfocament i actitud envers la fotografia».
Després d'aquest espai d'uns vuit mesos va acabar la seva relació amb Lerner i va regressar a Mèxic, aquesta vegada amb el seu fill Brett que també es dedicava a la fotografia. Tina Modotti havia organitzat una exposició conjunta on va obtenir una bona acollida per part de la crítica, sis obres seves van ser adquirides per al Museu de l'Estat i l'historiador d'art René d'Harnoncourt ho va descriure com «el començament d'un nou art».Weston, Edward Daybooks I, pàg. 188
El 1926 Weston va signar un contracte amb l'escriptora Anita Brenner per 1000 $, per fer fotografies per il·lustrar un llibre que estava escrivint sobre l'art popular mexicà. Weston i Modotti junt amb Bret van viatjar per tot el país des de maig fins a novembre a la recerca d'art natiu. Per a quan van tornar d'aquest llarg viatge la relació entre ells s'havia acabat i Weston amb Brett van tornar a Califòrnia definitivament.
Glendale