Antoni Laporta i Astort (Barcelona, 30 d'abril de 1885 – Barcelona, 27 de juliol de 1957) va ser un pianista, compositor i pedagog musical català. Format a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i posteriorment al Conservatori reial de Brussel·les, va desenvolupar la seva activitat principalment a Barcelona com a intèrpret, professor de piano i de rítmica coreogràfica i compositor de música pianística, cançons i ballets.

La seva trajectòria s'inscriu en la vida musical catalana de la primera meitat del segle XX i combina la influència de l'escola pianística belga d'Arthur De Greef amb una dedicació especialment intensa a l'ensenyament musical. Part de la seva obra es conserva en fons com el de la soprano Conxita Badia a la Biblioteca de Catalunya i l'Archivo Histórico de Pequeño Derecho de la Societat General d'Autors i Editors.

Formació Laporta va estudiar a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, precedent de l'actual Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on va ser deixeble de Joan Lamote de Grignon i Joaquim Canals. Aquesta formació el situà dins de l'ambient musical barceloní de començaments del segle XX, en un moment de consolidació de les institucions pedagògiques i concertístiques de la ciutat.

El 1908 va obtenir un premi de l'Associació Musical de Barcelona, distinció que li permeté aconseguir posteriorment una beca de l'Ajuntament de Barcelona per ampliar els estudis a Brussel·les. Al Conservatori Reial de Brussel·les estudià piano amb Arthur De Greef, un dels pianistes belgues més destacats de la seva generació i antic deixeble de Franz Liszt.

L'estada belga va reforçar especialment la seva formació pianística. De Greef mantingué una estreta relació pedagògica amb Laporta i li dedicà les seves 36 Études du Gradus ad Parnassum (Clementi), fet que testimonia la consideració que tenia pel jove músic català.

Activitat com a pianista i pedagog De retorn a Barcelona, Laporta desenvolupà una activitat concertística que incloïa recitals i sessions musicals celebrades al seu propi domicili. Aquestes trobades constituïen alhora un espai d'interpretació i d'intercanvi pedagògic i cultural, vinculat als cercles musicals barcelonins de les primeres dècades del segle XX.

La seva activitat no es limitava als concerts privats. El 16 d'abril de 1915 va organitzar al Palau de la Música Catalana un concert a benefici de la Creu Roja belga, en plena Primera Guerra Mundial, amb la participació de nombrosos intèrprets residents a Barcelona.

Laporta va dedicar una part considerable de la seva carrera a la pedagogia. Ensenyà piano i rítmica coreogràfica i, durant la Segona República, va exercir com a professor al Grup Escolar Collaso i Gil de Barcelona. En aquest context utilitzà també la composició com a instrument educatiu i musicà poemes destinats als alumnes, entre els quals Ginesta!, sobre un text de Joan Maragall.

Després de la Guerra Civil espanyola, Laporta continuà vinculat a l'ensenyament musical municipal. El 1939 apareix documentat entre els professors sotmesos al procés de depuració de funcionaris de l'Ajuntament de Barcelona.

A partir de 1946 es va encarregar al Conservatori Municipal de Música de Barcelona de crear i organitzar un arxiu de programes de concerts i de crítica musical. Aquest fons, que recollia documentació sobre la vida concertística de la ciutat, es conserva a l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.

Compositor La producció de Laporta comprèn principalment obres per a piano, cançons i ballets. La documentació conservada mostra un catàleg heterogeni que va des de la cançó artística sobre textos de poetes catalans fins a música de dansa i obres concebudes per a finalitats pedagògiques.

La cançó ocupa un lloc destacat en la seva producció. La Biblioteca de Catalunya conserva al Fons Conxita Badia el manuscrit de Cansó nova?, sobre versos de Josep Abril i Virgili, per a veu i piano, així com Pensa ab mi, també per a veu i piano, dedicada a Conxita Badia el 24 de maig de 1956. La presència d'aquestes partitures al fons de la soprano documenta la relació de Laporta amb una de les principals intèrprets catalanes del segle XX.

L'Archivo SGAE conserva igualment Canço nova?, amb música de Laporta i text de Josep Abril i Virgili, dins de l'Archivo Histórico de Pequeño Derecho. També hi figura La Ginesta, sobre un poema de Joan Maragall, obra vinculada a la seva activitat pedagògica.

Laporta va conrear també música de caràcter més popular. El 1926 apareixen inscrites al registre de propietat intel·lectual dues peces escrites sota el pseudònim de Harry Storley: el vals Madeleine i el foxtrot en forma de cuplet La Route. Aquestes peces mostren la participació del compositor en els nous gèneres de ball que s'havien popularitzat a Europa durant les dècades de 1920 i 1930.

La seva producció inclogué també ballets. El registre de la propietat intel·lectual documenta el 1945 La planta vital, qualificat explícitament de ballet, juntament amb la peça pianística La fortuna. L'any següent hi fou registrat també un Álbum Antonio Laporta Astort, manuscrit de vint-i-quatre fulls que agrupava diverses composicions seves.

Relacions amb el món musical català Laporta mantingué contacte amb diversos músics destacats de la Catalunya de la primera meitat del segle XX. La seva formació amb Joan Lamote de Grignon, l'activitat dins de l'Associació Musical de Barcelona i la relació documentada amb Conxita Badia el situen en una xarxa que connectava compositors, intèrprets i institucions musicals barcelonines.

El Museu Frederic Marès conserva, dins del seu arxiu documental, una fotografia d'una jove Conxita Badia dedicada personalment a Laporta. Aquest document ha estat utilitzat posteriorment com a punt de partida d'activitats dedicades a recuperar la memòria dels músics catalans vinculats als fons del museu.

La Biblioteca de Catalunya conserva igualment una carta de Laporta de 1939 dins de la Col·lecció d'autògrafs Ramon Borràs. La dispersió dels seus manuscrits i documents entre diversos arxius catalans és indicativa d'una activitat musical sostinguda, encara que bona part de la seva obra hagi quedat fora del repertori habitual.

Obres seleccionades Música vocal Cansó nova?, per a veu i piano, sobre text de Josep Abril i Virgili. Pensa ab mi, per a veu i piano; manuscrit dedicat a Conxita Badia el 1956. La Ginesta, sobre text de Joan Maragall.

Música per a piano La fortuna, peça per a piano, documentada el 1945. Madeleine, vals, publicada o registrada sota el pseudònim Harry Storley. La Route, foxtrot en forma de cuplet, sota el pseudònim Harry Storley.

Música escènica La planta vital, ballet, documentat el 1945.

Llegat Laporta va morir a Barcelona el 27 de juliol de 1957. La seva figura ha quedat vinculada especialment a la pedagogia musical barcelonina i a una producció que reflecteix la diversitat de la cultura musical catalana de la primera meitat del segle XX, des de la cançó artística i la música pianística fins al ballet i els balls de moda.

La conservació de manuscrits als fons de la Biblioteca de Catalunya i de la SGAE, juntament amb la seva tasca de creació de l'arxiu de programes i crítiques del Conservatori Municipal, ha permès preservar una part significativa de la seva activitat musical i documental. La recuperació contemporània de materials relacionats amb Laporta en projectes de l'Escola Superior de Música de Catalunya i del Museu Frederic Marès ha contribuït també a renovar l'interès per la seva figura.

Referències

Categoria:Compositors catalans del segle XX Categoria:Alumnes del Conservatori Municipal de Barcelona Categoria:Alumnes del Conservatori reial de Brussel·les Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Compositors barcelonins morts al segle XX Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Pedagogs musicals barcelonins contemporanis Categoria:Pianistes barcelonins