miniatura|Tomba de Maximilià Thous al Cementeri General de València Maximilià Thous i Orts (San Esteban de Pravia, Muros, Astúries, 30 de novembre de 1875 - València, 1947) fou un periodista i escriptor, important al món cultural valencià de principis del ; pare de Maximilià Thous i Llorens.
Biografia miniatura|esquerra|Thous l'any 1927 Era fill del periodista carlista Josep Joaquim Thous i Orts, originari de Benidorm. Nasqué accidentalment a Astúries durant la Tercera Guerra Carlina, en la qual havia pres part el seu pare com a coronel, però de menut marxà amb la seua família a viure a València.
Estudià dret a la Universitat de València, però prompte deixà els estudis i es dedicà al periodisme i a la literatura.
El 1896 escriu la seua primera obra de teatre titulada: De Carcaixent ... i dolces. També escriu llibrets de nombroses sarsueles, revistes i algunes obres de teatre líric, en les quals col·labora amb músics ja destacats com ara Salvador Giner, Josep Serrano (amb qui té una relació d'amistat), Amadeu Vives o Miquel Asensi.
Fundà les revistes El Gladiador, El Guante Blanco (1912-1918), semanari amb informacions tant culturals com socials i humorístiques, en la qual acabà afegint una secció de cinema, i El Sobaquillo; treballà a El Criterio, El Palleter (dirigida pel seu oncle Gaspar Thous i Orts), El Correo Valenciano i dirigí La Correspondencia de Valencia, entre 1918 i 1922, època en què el diari estava sota el control del grup d'Ignasi Villalonga, que el convertí en l' òrgan oficiós del seu partit, Unió Valencianista Regional (URV).
Políticament està vinculat al valencianisme polític, i fou candidat a eleccions municipals tant per Joventut Valencianista (l'any 1917) com d'Unió Valencianista Regional (l'any 1920); també signà la Declaració Valencianista.
El 1901 obtingué la Flor Natural als Jocs Florals de València i el 1909 compongué amb el seu amic músic Josep Serrano l'Himne de l'Exposició Regional Valenciana de 1909.
També fou un dels pioners del cinema al País Valencià; el 1923, en començar la Dictadura de Primo de Rivera, rodà els films La bruja (1923), La Dolores (1924), La alegría del batallón (1924), Sanz y el secreto de su arte (1918, primer llargmetratge sobre el ventríloc Francisco Sanz), Nit d'albaes (1925) i Moros y cristianos (1926).
També rodà curtmetratges com ara El milagro de las flores de 1918 (primera obra que rodà, que fou editada per la Junta Provincial Valenciana contra la tuberculosi, i s'hi mostraven les funcions de l'esmentada institució); així com documentals de temàtica valencianista com ara: Valencia cock-tail, 1923; Entrada de la Señera en Valencia, 1925; Valencia protectora de la infancia, 1928; Alicante, 1929; Valencia, espíritu y acción, 1929.
Per organitzar la producció de les seues pel·lícules, incloent la consecució de finançament per als projectes cinematogràfics que realitzava, creà l'empresa Producció Artística Cinematogràfica Espanyola, PACE.
Com a cineasta pretengué realitzar unes pel·lícules de caràcter popular però de qualitat tècnica. Moltes de les seues obres tenien darrere obres teatrals, o bé basades en sarsueles. Thous utilitzà el cinema com un mitjà per a expressar la cultura i la identitat valencianes.
Des de molt prompte es preocupà de la recuperació de balls i danses tradicionals de pobles de les diverses comarques valencianes, així com de col·leccionar peces etnològiques, que passaren a formar part de les exposicions del que seria més tard el Museu d'Etnografia i Folklore, del qual arribà a ser director durant la Segona República Espanyola.
Tingué una secció a Unión Radio Valencia (actual Radio Valencia Cadena SER) on parlava de costums valencians.
Estigué molt vinculat amb la normalització lingüística del valencià, i dins de Lo Rat Penat donà suport als intents normalitzadors, tant de Lluís Fullana, en 1914, com de les Normes de Castelló de 1932, de les quals fou un dels signants.
En acabar la Guerra Civil Espanyola el museu fou clausurat, ell mateix fou destituït i li arrabassaren els drets d'autor de l'himne. Tot això el deixà moralment desfet i fins a la seua mort només escrigué alguns llibrets de falla.
Està enterrat en el Cementeri General de València, en la secció 3a esquerra. Nínxol 528.
El 1949 la Secció Filològica de Lo Rat Penat li dedicà un homenatge pòstum.
Obres Escrigué nombroses sarsueles, sainets i comèdies, algunes d'elles en col·laboració amb altres artistes com ara Elies Cerdà, Faust Hernández Casajuana o Salvador Giner, José Serrano i Miguel Asensi, els quals li proporcionaven la música:
De Carcaixent i dolces (1896) Portfolio de València (1898) Argumento y explicación de moros y cristianos zarzuela en un acto y tres cuadros Moros y cristianos. L'escala de Jacob A la vora del riu, mare (1920) Ama, hi ha foc? (1920) Foc en l'era (1916) L'últim lleó (1921) El dragó del Patriarca (1931) El rei de les anques (1931) La cua de la rabosa (1931)
Referències
Enllaços externs
Biografia i obres Santi Cortés Carreres València sota el règim franquista (1939-1951) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995
Categoria:Periodistes de València Categoria:Dramaturgs de València Categoria:Directors de cinema de València Categoria:Polítics de València Categoria:Dramaturgs valencians contemporanis en català Categoria:Directors de museu valencians Categoria:Periodistes asturians Categoria:Escriptors asturians Categoria:Alumnes de la Universitat de València Categoria:Morts a València Categoria:Dramaturgs valencians del segle XIX Categoria:Dramaturgs valencians del segle XX Categoria:Directors de cinema asturians Categoria:Productors de cinema de València Categoria:Empresaris asturians Categoria:Polítics asturians Categoria:Polítics valencians nascuts al segle XIX Categoria:Periodistes valencians morts al segle XX Categoria:Periodistes valencians nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors valencians nascuts al segle XIX Categoria:Polítics valencians morts al segle XX Categoria:Escriptors valencians morts al segle XX