Pogrom és una paraula provinent del rus: погром, i es pot descriure com un alçament popular de caràcter violent, ja sigui espontani o premeditat, motivat, per regla general, per organitzacions extremistes o la policia, i dirigit contra qualsevol grup social per motius religiosos, nacionals, de classe o racials. També pot descriure una acció xovinista contra un territori, grup nacional o un grup de població d'altra índole, sempre acompanyat de devastació, saqueig de béns i assassinats en massa, atès que es caracteritza per atacs físics, incloent linxaments, violacions, tortures i assassinats, i també la destrucció d'habitatges, negocis i edificis religiosos.
El pogrom és, per definició, una forma de disturbi, tot i que hi ha disturbis que no són pogroms. Les accions violentes que tenen com a objectiu i resultat les massacres, es defineixen com a massacre (bany de sang), mentre que pogrom s'empra, per regla general, per referir-se als mateixos actes violents, quan van acompanyats no només i no tant d'assassinats com d'altres delictes.
Atès que és el grup social/ètnic més castigat pels pogroms, especialment a la primera meitat del , sovint s'associa aquest terme a l'atac a col·lectius d'origen jueu i a l'espoliació de llurs béns i propietats.
No és estrany de sentir-lo pronunciat, o veure'l escrit, com a progrom, erròniament.
Etimologia esquerra|miniatura|Víctimes del Pogrom de Chișinău, Bessaràbia, el 1903 El mot rus pogrom (погро́м, pronunciat /pɐˈgrom/) és un substantiu derivat del verb gromit (громи́ть, pronunciat /grɐˈmʲitʲ/, que significa 'destruir, sembrar el caos, fer caure violentament'.A prayer for the government: Ukrainians and Jews in revolutionary times, 1917–1920, Henry Abramson "Les arrels etimològiques del terme pogrom no estan clares, tot i que sembla que es deriva de la paraula eslava per a "tro" (rus: grom, ucraïnès: hrim). La primera síl·laba, po-, és un prefix que indica "mitjà" o "blanc" (en el sentit d'"objectiu"). Per tant, la paraula sembla implicar una ràfega sobtada d'energia (raig) dirigida a un objectiu específic. Un pogrom és generalment considerat com una barreja entre una revolta popular i una atrocitat militar, on una població civil desarmada, sovint urbana, és atacada per qualsevol una unitat de l'exèrcit o dels camperols dels llogarets veïns, o una combinació de tots dos. Els primers exemples d'aquest fenomen a l'Imperi rus es van descriure mitjançant diversos termes (aquí a Rússia): demonstratsii, gonenie, draky, besporiadki (manifestacions, persecucions, baralles, disturbis). El mot pogrom, però, ha estat el més eficaç a entrar en els idiomes europeus, potser a través del seu ús en jiddisch. Els jueus no han estat l'únic grup a patir aquesta violència, però els jueus històricament n'han estat víctimes freqüents. En l'ús corrent, la paraula ha arribat a significar un acte d'antisemitisme. La paraula va entrar a moltes llengües europees després del pogrom antijueu de Chișinău.
Història L'origen històric de la paraula es remunta a l'any 1881, quan el tsar Alexandre II va ser assassinat a la ciutat de Sant Petersburg. Els jueus foren falsament acusats del magnicidi, raó per la qual esclatà una onada de violència antisemita a la Rússia meridional, que es perllongà fins a l'any 1884. De resultes del pogrom, hom calcula que prop de 2 milions de jueus russos emigraren cap als Estats Units en el període comprès entre els anys 1880 i 1920.
No fou aquest l'únic brot antisemita ocorregut a Rússia. Són nombrosos els pogroms documentats durant la Revolució russa de 1917 i la posterior Guerra Civil russa (1918-21): així, durant la Revolució bolxevic, els jueus adinerats van ser, com la resta de classes benestants, durament perseguits. Per contra, la participació de col·lectius jueus menys afavorits en favor de la revolució motivà la seva posterior repressió per part de l'exèrcit Blanc que s'enfrontà a l'exèrcit Roig bolxevic durant la guerra civil.
Amb tot, la història de l'antisemitisme fa extensiu l'ús de la paraula pogrom a qualsevol acció de repressió contra la població jueva. Per exemple, la coneguda Nit dels vidres trencats de l'Alemanya nazi (9-10 de novembre de 1938) es coneix indistintament com la Reichskristallnacht, la Novemberpogrome o la Pogromnacht. També es qualifica de pogrom la persecució de jueus a qui s'acusà de provocar el brot de pesta negra a l'Europa del .
Com s'ha dit al començament, també es fa servir la paraula pogrom per a designar una acció violenta adreçada a qualsevol minoria. D'aquesta manera, nombrosos aldarulls religiosos i avalots ètnics ocorreguts en els darrers decennis lluny del context jueu, han estat considerats igualment pogroms.
Rússia tsarista Durant les particions militars de Polònia el 1772, 1793 i 1795, els nous territoris adquirits per l'Imperi Rus a la Partició russa contenien notables poblacions jueves, i el 1791, Caterina la Gran bastí una nova entitat política als territoris conquerits anomenada Demarcació jueva. D'aquesta manera, a la majoria dels jueus se'ls permetia residir només a la Demarcació, incloses les famílies expulsades per decret reial de Sant Petersburg, Moscou i altres grans ciutats russes.
Els Pogroms d'Odessa de 1821 van marcar l'inici dels pogroms del a la Rússia tsarista; i abans de finals de segle hi va haver quatre pogroms més a Odessa. Després de l'assassinat d'Alexandre II l'any 1881 per part de l'organització Naródnaia Vólia, atès que el govern rus en culpà als jueus, les revoltes antijueves esdevingueren una onada de més de 200 pogroms al llarg de diversos anys.Heinz-Dietrich Löwe, Pogroms in Russia: Explanations, Comparisons, Suggestions, Jewish Social Studies, New Series, Vol. 11, No. 1 (Autumn 2004), p. 17–. Altrament, l'autogovern jueu Kehillah fou abolit pel tsar Nicolau I el 1844.
El primer pogrom a la Rússia del fou el de Kishinev de 1903, en què 49 jueus van ser assassinats, centenars ferits, a més de 700 cases destruïdes i 600 negocis saquejats. El mateix any van tenir lloc pogroms a Gomel (Belarús), Smela, Feodòssia i Melitòpol (Ucraïna), amb un salvatgisme que arribà a la mutilacions dels ferits. Després tingué lloc el pogrom de Zhitomir (amb 29 morts), i el pogrom de Kíev d'octubre de 1905, que va resultar en una massacre d'aproximadament 100 jueus. En tres anys entre 1903 i 1906 es van registrar uns 660 pogroms a Ucraïna i Bessaràbia; mitja dotzena més a Belarús, fets amb la complicitat del govern rus, però no es van registrar pogroms antijueus a Polònia. Atès que el Bund Laboral Jueu va començar a organitzar unitats armades d'autodefensa, els pogroms van disminuir durant uns quants anys.
Segons el professor Colin Tatz, entre 1881 i 1920 hi va haver 1.326 pogroms a Ucraïna (vegeu: Krai del sud-oest) que van matar de 70.000 a 250.000 jueus, i en deixaren mig milió sense llar. Aquesta violència a l'est d'Europa va provocar una onada de migració jueva cap a l'oest, d'uns 2,5 milions de persones.
Europa oriental després de Primera Guerra Mundial Els pogroms a gran escala, que van començar a l'Imperi Rus unes dècades abans, es van intensificar durant el període de la Guerra Civil russa després de la Primera Guerra Mundial.
El professor Zvi Gitelman calculà que entre 1918 i 1919, a Ucraïna, tingueren lloc uns 1.200 pogroms, que van causar la mortandat més gran de jueus a Europa des del 1648. En Nahum Gergel (1887–1931) va comptabilitzar 1.236 incidents de violència antijueva, i va estimar que es van produir 887 pogroms massius, la resta els va classificar com a "excessos" sense assumir proporcions massives. Altrament, els pogroms de Kíev de 1919, segons Gitelman, van ser els primers d'una onada posterior en què entre 30.000 i 70.000 jueus van ser massacrats a tot Ucraïna. De tots els pogroms considerats en la investigació de Gergel:
Uns 40 per cent van ser perpetrats per les forces de la República Popular d'Ucraïna dirigides pel Símon Petliura. La República va emetre ordres condemnant els pogroms, però no tenia autoritat per intervenir-hi. Després del maig de 1919, el Directori va perdre la seva funció d'òrgan de govern creïble; gairebé el 75 per cent dels pogroms es van produir entre maig i setembre d'aquell any. Milers de jueus van ser assassinats només per ser jueus, sense cap afiliació política. 25 per cent per l'Exèrcit Verd ucraïnès i diverses bandes nacionalistes ucraïneses. 17 per cent per l'Exèrcit Blanc, especialment les forces d'Anton Denikin. 8,5% és el percentatge atribuït als pogroms duts a terme per homes de l'Exèrcit Roig (més específicament la Primera Cavalleria de Semion Budionni, la majoria dels soldats del qual havien servit prèviament sota Denikin). Aquests pogroms, però, no van ser aprovats per la direcció bolxevic; l'alt comandament "va condemnar enèrgicament aquests pogroms i va desarmar els regiments culpables", i els pogroms aviat serien condemnats per Mikhaïl Kalinin en un discurs pronunciat en una desfilada militar a Ucraïna.
Les xifres generals d'en Gergel, que generalment es consideren conservadores, es basen en el testimoni de testimonis i informes de diaris recollits pel Mizrakh-Yidish Historiche Arkhiv. La versió anglesa de l'article de Gergel es va publicar l'any 1951 al YIVO Annual of Jewish Social Science titulat "The Pogroms in the Ukraine in 1918–1921". miniatura|Trinxera de la batalla del Riu Niemen.
El 8 d'agost de 1919, durant la guerra polonesa-soviètica, les tropes poloneses van prendre el control de Minsk en l'Operació Minsk. Atacaren els jueus pel fet de ser sospitosos de donar suport al moviment bolxevic, i en mataren 31, també van saquejar 377 botigues i moltes cases particulars de propietat jueva. L'informe de Morgenthau d'octubre de 1919 afirmava que no hi havia dubte que alguns dels líders jueus "havien exagerat els mals soferts". Altrament, segons l'Elissa Bemporad, "la violència patida per la població jueva sota els polonesos va encoratjar el suport popular a l'Exèrcit Roig, ja que l'opinió pública jueva va acollir amb satisfacció l'establiment de la República Socialista Soviètica de Belarús".
Després de la Primera Guerra Mundial, durant conflictes armats localitzats, 72 jueus van ser assassinats i 443 van resultar ferits en el pogrom de Lviv de 1918.Joanna B. Michlic (2006).Herbert Arthur Strauss (1993).Marsha L. Rozenblit (2001).Zvi Y. Gitelman (2003). L'any següent, el New York Tribune va informar de pogroms a diverses ciutats de la recentment establerta Segona República Polonesa.
Gran Bretanya Atès el racisme imperant als països occidentals, a principis del , també van esclatar pogroms a altres llocs del món.
A la Gran Bretanya, el 1904 a Irlanda, el Boicot de Limerick va fer que diverses famílies jueves abandonessin la ciutat. Durant el motí de Tredegar de 1911 a Gal·les, cases i negocis jueus van ser saquejats i cremats durant una setmana, abans que l'exèrcit britànic fos convocat per l'aleshores ministre de l'Interior Winston Churchill, que, tot i l'absència de morts, va descriure el motí com un "pogrom".
Pogrom antijueu i anticatalà a Argentina
Durant tot el primer terç del hi ha una relació fluida entre el nacionalisme espanyol i el nacionalisme argentí,Núñez Seixas, Xosé M. (2013). «Notas sobre Los españoles en Rosario (1934): Una vindicación republicana de la inmigración española en la Argentina». Revista de Indias (Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas) 73 (259): 857-874. ISSN 0034-8341LIDA, Miranda. De Manuel Gálvez a Jacques Maritain. Hispanofilia y francofilia en el catolicismo argentino de la primera mitad del siglo XX. Itinerantes: Revista de Historia y Religión, 2017, 7: 61-81.LOJO, María Rosa. La Argentina y su criptoidentidad gallega. Olivar, 2016, 17.25: 2-2. que inclouria la creació de material de gran repercussió a ambdós costats de l'Atlàntic, com ara el llibre El Solar de la raza, de l'argentí Manuel Gálvez, del 1913.