La Noguera Pallaresa (en aranès arriu Noguèra Palharesa) és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta. Neix al Pla de Beret, a la Vall d'Aran, a pocs metres del naixement de la Garona. A diferència del seu riu germà, que es dirigeix cap a Occitània i l'Atlàntic, la Noguera Pallaresa es dirigeix cap al sud i travessa els dos Pallars, dels quals és històricament l'eix de comunicació principal i va articular la vida d'aquestes comarques. Desemboca al riu Segre a Camarasa, a la comarca de la Noguera després d'un recorregut de 154 quilòmetres.
Nom
En els documents altmedievals, en llatí tardà, apareix com a Flumen Nogaria (any 973).Bolòs i Hurtado, 2008 Flumen és riu en llatí. Tot i que a primera vista, el nom del poble sembla un compost de les paraules riu i noguer o noguera, és a dir, una vall drenada per un riu on abunden les nogueres, no és ben bé així. De fet hi ha quatre opcions. La primera és la de l'arbre noguera o noguer. La segona ve del llatí amnis naucaria, contret en naucaria ja en llatí mateix, que indicava el transport de troncs d'arbres lligats entre ells i barranquejats riu avall. La tercera del mot arcaic neera, procedent del llatí nigra, negre. I la quarta opció és un origen àrab nugaira, cavitat, congost, fondalada, depressió.
Joan Coromines explica a lOnomasticon Cataloniae que les diferents formes documentades del poble i de la vall: villa de Rivonugario (974), Noagario (possible error per Naogario) i Rium Nogarium (982), etc. avalen l'opció de «naucaria». Darrerament hi ha hagut altres hipòtesis que relacionen el nom del riu amb el basc, a partir de nuguerra (que vol dir 'torrentera ràpida') o ugarre, que vol dir 'torrent' al Roncal.
Geografia La conca del riu té una superfície de 2.821 quilòmetres quadrats, i representa el 12,22% de la conca del Segre. Pot dividir-se en dues parts: Alt Noguera Pallaresa Comprèn des de la capçalera del riu fins a la cua de l'embassament de Talarn. Es tracta d'una conca de recepció de 1.931 quilòmetres quadrats i recull les aportacions del riu principal i dels afluents Bonaigua, Unarre, Escrita, Noguera de Cardós, Santa Magdalena, i Flamicell. Es tracta en general d'una zona d'alta muntanya, des dels Pirineus i la zona alta de les serres prepirinenques
Primer flueix un curt tram per la Vall d'Aran, al municipi de Naut Aran, on passa davant del Santuari de Montgarri. Després entra en el Pallars Sobirà i gira cap al sud. Travessa els termes municipals d'Alt Àneu, Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu, Llavorsí, Rialb, Sort, Soriguera i Baix Pallars.
Després de travessar el congost de Collegats, entra en el Pallars Jussà, on troba els termes de la Pobla de Segur i Gavet de la Conca. El Flamisell hi desguassa per la dreta pocs metres després de passar la vila vella de la Pobla de Segur, a la cua del pantà de Sant Antoni que subministra aigua per a la central hidroelèctrica de Talarn.
Marc orogràfic La conca de l'Alt Noguera Pallaresa s'estructura a partir de quatre elements principals. En primer lloc trobem tres valls de capçalera que transcorren en direcció nord-sud i que corresponen a tres subcomarques naturals ben delimitades per les conques d'afluents del Noguera Pallaresa: les valls d'Àneu, que inclou la vall de Bonabé, per on flueix el Noguera Pallaresa des del seu naixement al pla de Beret, la vall de Cardós i la vall Ferrera, on s'alça la Pica d'Estats, el pic més alt de la conca amb 3.144 metres. El relleu de totes tres ha estat modelat per acció glacial. Es ben palesa la forma d'U de la cubeta d'Esterri, que és la més gran en extensió (6,5 X 1,5 quilòmetres) i en profunditat (vora de 400 metres) de totes les valls glacials prospectades als Pirineus. En segon lloc trobem una vall central que s'estén des de Llavorsí fins al Congost de Collegats, la qual ha estat formada bàsicament per l'acció fluvial. Aquesta vall principal també estructura la xarxa viària de la comarca, transcorre sinuosament del nord al sud i està formada per congostos al llarg de tot el seu recorregut, intercalats per petits eixamplaments on històricament s'ha assentat els pobles. Passat el Congost de Collegats, la vall s'eixampla fins a arribar a la Pobla de Segur, punt de confluència de la conca del riu Flamisell i la Conca de Dalt. En tercer lloc una sèrie de valls transversals, com la Ribalera o la vall d'Àssua, que conflueixen al Noguera Pallaresa. Per acabar de completar l'estructura orogràfica de la zona cal afegir-hi la vall Fosca, vall d'orientació nord-sud per la que transcorre el riu Flamisell fins que tomba cap a l'est per formar el congost d'Erinyà i desaiguar al Noguera Pallaresa, del qual és l'afluent més cabalós. La capçalera de la vall es de formació glacial i està coronat per altes muntanyes com el Pic de Peguera de 2.982,7 metres.
Baix Noguera Pallaresa Abasta des de l'embassament de Talarn fins a la desembocadura al Segre. Amb una conca de 890 quilòmetres quadrats, es tracta del tram veritablement regulat entre els embassaments de Sant Antoni a Talarn, Terradets i Camarasa. Rep en aquesta part les aportacions dels afluents Carreu, Conques i Barcedana, pel marge esquerra del Noguera. Pel marge dret rep el tributari llau de Rodelló.
Passat el desguàs del Flamisell al Noguera, passa per Conca de Dalt, Salàs de Pallars, Talarn on hi ha la presa del pantà de Talarn, Isona i Conca Dellà, Tremp, Castell de Mur, i Llimiana i torna a quedar embassat prop de la vila de Guàrdia de Noguera, al pantà dels Terradets.
Immediatament després de l'embassament dels Terradets entra en el congost dels Terradets, que dona nom al pantà, lloc per on travessa la serra del Montsec. Desguassa a la riba dreta del Segre pocs kilòmetres després d'abandonar les comarques que li donen nom, just abans que el Segre arribi al pantà de Camarasa, pantà format sobre el curs de la Noguera Pallaresa, ja dins de la comarca de la Noguera. En aquest tram toca els termes municipals d'Àger i Camarasa, de la Noguera. En total fa uns 154 quilòmetres de longitud.
Marc orogràfic El Baix Noguera Pallaresa continua en direcció nord-sud, però és una conca limitada per quatre serralades prepirinenques. Les que van en sentit est-oest estan travessades pel Noguera Pallaresa. La Serralada Interior és la septentrional, i formada per les serres de Sant Gervàs, Peracalç i Boumort, amb altituds que van de 1.350 a 2.076 m, tallades pels congosts d'Erinyà i Collegats, on s'escolen el Flamisell i la Noguera Pallaresa.
La Serralada Exterior, meridional, separa les comarques del Pallars Jussà i Noguera, és el murallam calcari del Montsec, que davalla suaument cap a la conca de Tremp en contrast amb les abruptes cingleres del vessant sud només fendides pel congost de Terradets, per on surt la Noguera Pallaresa per desaiguar al Segre un cop ha travessat el pantà de Camarasa.
El límit oriental del baix Noguera Pallaresa està definit per la serra de Comiols, que marca el límit amb la conca del Segre, i l'occidental per les serres Castellet i Montallobar que fan frontera amb la conca de la Noguera Ribagorçana.
Afluents El relleu muntanyós de la conca, amb nombroses valls, ha configurat una xarxa de rius i barrancs que desaigüen a la Noguera Pallaresa.
Principals afluents de la Noguera Pallaresa i els seus secundaris Branca Nom afluent Desembocadura Longitud (km)Superfície conca (km²) Sub-conca E - Riu Fred Noguera Pallaresa Coma dera Gireta - D Riu d'Àrreu Noguera Pallaresa 20Vall d'Àrreu - D Riu de la Bonaigua Noguera Pallaresa 13,21 43,9 Vall de la Bonaigua - - - Barranc de Gerber Bonaigua 7 Vall de Gerber - - - Riu de Cabanes Bonaigua 7 Vall de Cabanes - Esterri d'Àneu E - Riu d'Unarre Noguera Pallaresa 10 45,1 Vall d'Unarre - D Escrita Noguera Pallaresa 79,9 Vall de l'Escrita - - - Riu de Peguera Escrita vall de Peguera - D Riu d'Escart Noguera Pallaresa - D Riu Baiasca Noguera Pallaresa - Llavorsí E - Noguera de Cardós Noguera Pallaresa Vall de Cardós - - - Riu de Romedo Noguera de Cardós - - - Riu de Tavascan Noguera de Cardós - - - Riu d'Estaon Noguera de Cardós Vallat d'Estaon - - - Noguera de Vallferrera Noguera de Cardós Vall Ferrera E - Riu de Santa MagdalenaNoguera Pallaresa la Ribalera - - - Barranc de Tressó Riu de Santa Magdalena - Rialp - D Torrent de Sant Antoni Noguera Pallaresa vall d'Àssua - - - Barranc de Pamano Torrent de Sant Antoni vall d'Àssua - - - Riu de Berasti Torrent de Sant Antoni vall d'Àssua - - - Riu de Caregue Torrent de Sant Antoni vall d'Àssua - Sort - D Riu d'Escós Noguera Pallaresa - Gerri de la Sal E - Riu Major Noguera Pallaresa E - Barranc de l'Infern Noguera Pallaresa - La Pobla de Segur - D Flamisell Noguera Pallaresa vall Fosca - - - Riu de Riqüerna Flamisell vall Fosca - - - Riu Bòssia Flamisell Vall de Bellera E - Riu de Carreu Pantà de Sant Antoni - Tremp E - Riu de Conques Noguera Pallaresa - - - Riu d'Abella Conques E - Barranc de Barcedana Pantà dels Terradets vall de Barcedana
Clima Atesa la direcció Nord-Sud del recorregut del riu, el clima varia a mesura que les aigües es desplacen cap a la desembocadura. La meitat septentrional de la conca, el Pallars Sobirà i la vall Fosca, s'inclou dins l'àrea de clima d'alta muntanya. En general el clima és fred, amb temperatures mitjanes anuals baixes, per sota dels 10 °C gairebé arreu. Aquesta és la temperatura mitjana de Llavorsí, a 815 metres d'altitud. Però amb l'altitud les temperatures baixen bruscament, a causa del desnivell sobtat dels vessants. Per damunt dels 2.000 metres, les mitjanes se situen per sota dels 3,5 °C.
La meitat meridional, el Pallars Jussà i la petita part de la Noguera, té una climatologia mediterrània prepirinenca, amb unes temperatures fredes a l'hivern, per sota dels tres graus de mitjana al gener i un període de glaçades que s'allarga des del novembre a l'abril. A l'estiu, fora dels indrets d'alta muntanya, la temperatura pot ser força elevada, i ateny els 23 graus de mitjana al juliol.
La precipitació mitjana de la conca de la Noguera Pallaresa per al període 1920-2002 varia entre els 1.100 mm/any a la capçalera del riu Flamisell i els 330 mm/any a la desembocadura al Segre. En general els valors més alts s'assoleixen en la marge dreta de la conca alta del Noguera Pallaresa i a la part alta i mitjana del Flamisell. Amb les dades de precipitació disponibles fins al moment es pot concloure que no s'observa una tendència estadística significativa a una disminució de les precipitacions en aquesta conca.
Les precipitacions més abundants es produeixen a la tardor i primavera i les menors a l'hivern i estiu. A la zona de capçalera la precipitació hivernal sol fer-se en forma de neu. La temperatura mitjana varia entre 4 °C a la capçalera de la Noguera Pallaresa i 13 °C a la part baixa de la conca. Les temperatures més càlides es donen en els mesos d'estiu i les més fredes a l'hivern. Els mesos més calorosos són juliol i agost i els més freds desembre i gener. Les temperatures mínimes absolutes menors es donen a la zona de capçalera.
Revingudes Periòdicament episodis de grans pluges, sovint agreujades per desgels a la primavera, han provocat fortes revingudes al Noguera Pallaresa i als seus afluents. Al llarg del s'han produït diverses crescudes del riu. +AnyMesRiuLocalitats afectades1907OctubreNoguera Pallaresa i afluentsEsterri, Sort, Pobla de Segur (suportà un cabal de 900 m3/s del Noguera Pallaresa i 500 m3/s del Flamisell). En general, tota la conca restà afectada.1937OctubreFlamisell i Noguera PallaresaTota la vall Fosca (Capdella 500 m3/s) i les valls d'Àneu. 900 m3/s a la Pobla de Segur i 1.300 m3/s a Tremp.1963Juliol, AgostNoguera PallaresaPobla de Segur1963NovembreBarranc de Sant AntoniRialp1967NovembreFlamisell i Noguera Pallaresa1971AbrilNoguera PallaresaCollegats, amb 1.000 m3/s1982NovembreNoguera Pallaresa i afluentsPresa de Borén (111 m3/s), Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu, presa de la Torrassa (253 m3/s), Rialp, Llavorsí,