Platja de Torredembarra i Creixell, també conegut com Els Muntanyans o els Salats i Muntanyans de Torredembarra i Creixell, és un espai d'interès natural (EIN) de 62 ha que comprèn els termes municipals de Torredembarra i Creixell. Aquest espai és una platja natural, amb dunes i maresmes, un dels pocs llocs de la costa catalana verge i que conserva la sorra natural. Els trams de costa baixa i sorrenca amb presència d'aiguamolls, salobrars i platges arenoses són extremadament rars i, per ells mateixos, justifiquen la inclusió d'aquest espai en la xarxa del PEIN.
Història La zona de Torredembarra (35 ha) era una zona verge i poc concorreguda. Des de l'any 1992 gaudeix de protecció com a espai d'interès natural; s'hi prohibí l'entrada de vehicles motoritzats, s'hi definiren uns itineraris i s'inicià un procés de restauració.
D'altra banda, la zona de Creixell (27 ha), el Gorg pròpiament dit, era l'estany més gran de tota la platja geogràfica, entre Torredembarra i Roda de Berà, on es podien veure grups de flamencs. Des de l'any 2005 gaudeix de la mateixa protecció que la zona de Torredembarra, i les dues parts s'han unit per a formar la platja natural d'Els Muntanyans-Gorg (oficialment: EIN Platja de Torredembarra i Creixell). Tot i així, encara no s'ha iniciat el procés de restauració. En l'actualitat només resten alguns fragments relictuals d'un conjunt de sistemes naturals singulars, però a la vegada molt fràgils, i que han sofert profundes modificacions i una forta regressió en els últims anys.
Geografia Els Muntanyans-Gorg estan situats a uns 14 km al nord de Tarragona (seguint la línia de costa) i a uns 90 km al sud de Barcelona, entre la via del tren i el mar. La seva llargada és d'uns 3,5 km i la seva amplada d'entre 100 i 300 metres, depenent de la zona. Aquest EIN se situa al bell mig de l'extensió de platja entre el Roquer de Torredembarra i el Roc de Sant Gaietà de Roda de Berà, que forma un total de 7 km.
Clima El clima és mediterrani temperat –hiverns suaus, estius calorosos i precipitacions més aviat escasses i de distribució irregular al llarg de l'any. El vent de llevant, procedent del mar i carregat d'humitat, és el responsable de la major part de les precipitacions. Les llevantades (temporals acompanyats per vents molt forts de l'est i, sobretot, del NE) solen portar pluges intenses que descarreguen molta aigua en pocs dies. Rep tamborinades d'estiu, amb sobtades tempestes provocades per núvols de desenvolupament vertical i acompanyades d'un important aparell elèctric, que originen pluges intenses, sovint acompanyades de calamarsades, en un interval de pocs minuts o hores.
Ecologia L'ecosistema de platja natural és un dels pocs que queden a la costa catalana, ja que la majoria d'aquesta s'han construït urbanitzacions i passejos per al gaudiment dels turistes. Els Muntanyans-Gorg és un espai privilegiat en aquest sentit, ja que conserva els seus valors naturals.
A la zona més propera al mar trobem les dunes, petites muntanyes de sorra, fixades per les arrels de les plantes adaptades al medi sec i amb pocs nutrients. D'altra banda, tenim els estanys d'aigua salabrosa, una barreja d'aigua dolça (aqüífers i pluja) i aigua salada (mar). Així doncs, podem trobar una diversitat de flora i fauna adaptada a aquestes condicions que en pocs casos la trobarem en altres medis.
La sorra de la platja encara és natural, gràcies a la conservació de les dunes i de la posidònia, que actuen com un reservori de sorra.
Esculls naturals i artificials Un exemple descull natural marí en el litoral de Torredembarra són les antines. Davant de la platja de Torredembarra s'hi troben una sèrie de barres rocoses de naturalesa calcària que alternen amb el fons sorrenc. Aquestes roques estan orientades en direcció nord-est/sud-oest, paral·leles a la línia de la platja i situades a diferents fondàries. A sobre, hi trobem diverses comunitats biològiques entre les quals cal destacar l'alguer de posidònia. Aquestes roques tenen noms propis ben coneguts pels pescadors i la gent de la mar: les Roquetes, l'Antina, la Barra de Tres, el Brut...
Esculls artificials
Tradicionalment els pescadors han experimentat el benefici per a la pesca d'objectes enfonsats com ara bucs, àncores, restes de naufragis... Per tal causa hom va començar a regular el tipus de materials i la ubicació de deixalles humanes amb la finalitat protectora i promotora de la vida marina.
Darrerament s'ha millorat l'eficiència, la rapidesa de colonització i la minva d'impacte ambiental negatiu dels esculls. Actualment a prop de la platja de Torredembarra hi ha tres esculls artificials que a més de les funcions tradicionals també serveixen per practicar turisme submarí i educació ambiental.
Les platges de Torredembarra i Altafulla són objecte d'un dels diversos projectes d'instal·lació de parcs submarins al llarg del sud de la costa catalana. Aquests parcs són conjunts de boies i construccions dissenyades expressament per a finalitats ambientals.
Fauna Herpetofauna miniatura|Granota Verda (Pelophylax perezi)
L'assentament de comunitats en aquest ecosistema és influït, en gran manera, per la proximitat del mar i la deficient coberta vegetal, factors que comporten una elevada insolació. En definitiva, les comunitats assentades són molt especialitzades. En aquest sentit, pocs amfibis i rèptils ibèrics estan adaptats als terrenys sorrencs (en aquest cas a les dunes), a causa dels problemes de desplaçament i termoregulació que els suposa aquest ambient. Aquests es poden separar en dos grups:
Els que viuen a la zona de preduna o màquia litoral (que en aquest cas serien ocasionals).
Els que estan perfectament adaptats a viure-hi tot l'any.
En condicions naturals, les migracions o visites espontànies del primer grup serien més comunes que en el moment actual, a causa de les fronteres humanes (línia fèrria, urbanitzacions i xarxa viària) que han estat construïdes.
Hauria de ser freqüent trobar, per exemple, la serp verda (Malpolon monspessulanus), o el llangardaix ocel·lat (Timon lepidus), que solen ocupar la zona de preduna. Una possible causa que no sigui així és el gran nombre d'atropellaments que pateixen aquests depredadors en intentar creuar les barreres artificials abans citades.
Entre el grup d'hèrpets que viuen a les dunes es troben la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus), la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), i la cua-roja (Acanthodactylus erythrurus). Aquesta darrera gaudeix d'una notable població, fet important atès el caràcter rar d'aquesta espècie en el nostre país, i el fet de ser considerada com el saure amb major perill d'extinció a Catalunya pels seus requeriments ecològics i per l'alteració del seu hàbitat.(Llorente et al, "Atles dels amfibis i rèptils de Catalunya i Andorra, ed. Ketres, 1995).
Els anurs trobats són la granota verda (Pelophylax perezi), el tòtil (Alytes obstetricans) i el gripau d'esperons (Pelobates cultripes), aquest últim amb una notable població. Totes les espècies aquí esmentades són especialment sensibles als canvis produïts en el seu hàbitat.
Ornitofauna miniatura|Bernat pescaire (Ardea cinerea) La progressiva desaparició d'altres espais naturals de característiques similars a la costa catalana han convertit els muntanyans de Torredembarra en un dels pocs llocs adients per al descans de les aus migratòries. D'altra banda, l'escassa extensió del terreny permet a l'ornitòleg o al curiós la fàcil observació d'aquestes aus, la qual cosa ha convertit l'indret en escola de naturalistes.
Ardèids i espècies properes Aquests ocells (relativament més fàcils d'observar gràcies a la seva mida), són migrants més o menys habituals: l'esplugabous (Bubulcus ibis) i el martinet blanc (Ergetta garzetta) s'observen cada cop amb més freqüència. Cada any hi ha alguna citació de bernat pescaire (Ardea cinerea), d'agró roig (Ardea purpurea) o de flamenc rosat (Phoenicopterus roseus). Segons es pot conèixer, gràcies als exemplars anellats observats, aquests darrers generalment són migrants procedents de la Camarga o del delta de l'Ebre. També s'han pogut contemplar (per bé que més rarament) la cigonya blanca (Ciconia ciconia), el martinet menut (Ixobrychus minutus) o el martinet de nit (Nycticorax nycticorax).
Ocells marins Es presenten especialment gavines i xatracs, i és fàcil l'observació d'espècies més pelàgiques (mascarells, corbs marins, baldrigues, gavots o frarets). miniatura|Gavià argentat de potes grogues (Larus michahellis) Les gavines són el grup més abundós d'aus i hi romanen pràcticament durant tot l'any. Les quatre espècies de làrids més comuns (Larus fuscus, L. michahellis, Chroicocephalus ridibundus i Ichthyaetus melanocephalus) acostumen a alimentar‑se en els aiguamolls o a descansar a la platja.
Els xatracs i fumarells fan volades habituals sobre els aiguamolls o molt a prop de la platja, especialment els següents: xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis), xatrac comú (Sterna hirundo) i fumarell carablanc (Chlidonias hybridus).
Anàtids i altres Són nombrosos els anàtids que han estat citats a Torredembarra. Alguns són poc habituals, com el cigne mut (Cygnus olor), l'ànec cuallarg (Anas acuta), el bec de serra mitjà (Mergus serrator) o l'ànec fosc (Melanitta fusca). De forma molt més comuna, a l'hivern o a l'època de pas, es troben diversos exemplars d'espècies més comunes, com l'ànec collverd (Anas platyrhynchos), el xarxet (Anas crecca), l'ànec griset (Mareca strepera) i l'ànec blanc (Tadorna tadorna). miniatura|Polla d'aigua (Gallinula chloropus) S'ha comprovat la nidificació de l'ànec collverd (Anas platyrhyncos), de la polla d'aigua (Gallinula chloropus), de la fotja (Fulica atra) i del camallarga (Himantopus himantopus), aquest últim a causa del descens de la salinitat de l'aigua dels estanys.
Limícoles Més d'una trentena d'espècies d'aquest grup s'han citat als aiguamolls de Torredembarra. Cal destacar la nidificació del corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), tot i les dificultats que troba per l'allau de persones i vehicles que transiten per la seva zona de nidificació, que han malmès moltes de les seves postes. Són freqüents espècies com el corriol petit (Charadrius dubius), el camallarga (Himantopus himantopus) i la gamba roja comuna (Tringa totanus). miniatura|Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) Aquestes quatre espècies són els limícoles que es troben, amb quasi total seguretat, juntament amb el corriol gros (Charadrius hiaticula) i el bec d'alena (Recurvirostra avosetta) en èpoques migratòries.
Altres individus, però, poden cercar aliment a l'espai, a la vora de la mar o al salicornar: la fredeluga (Vanellus vanellus), la xivitona (Actitis hypoleucos), el remena-rocs comú (Arenaria interpres), les gambes (Tringa sp.), els tètols (Limosa sp.), els territs (Calidris sp.), etc.
Rapinyaires El xoriguer comú (Falco tinnunculus) i l'aligot (Buteo buteo) són els rapinyaires diürns habituals. És fàcil observar‑los quan cacen, procedents dels llocs de cria propers. Al capvespre, també s'hi pot trobar el xot o sup (Otus scops) i el mussol (Athene noctua).
Els rapinyaires no són els ocells més característics de l'espai que ens ocupa. Tanmateix, s'han citat el falcó cama-roig (Falco vespertinus), l'arpella pàl·lida (Circus cyaneus), l'òliba (Tyto alba) o el mussol emigrant (Asio flammeus), entre d'altres.
Passeriformes i altres aus Aquest gran grup, amb nombroses espècies, és, potser, el més mal estudiat, segurament a causa de la seva menor espectacularitat i major dificultat d'observació. La manca d'un estudi sistemàtic amb anellament fa difícil de quantificar i qualificar aquest grup. S'esmenten, però, els aspectes més rellevants.