Faddéievski (; ) és una península a l'Àrtic siberià, que forma la part oriental de l'illa de Kotelni. Està banyada pel mar de la Sibèria Oriental i el golf de Hedenström. La seva superfície és de 5.300 km², i el punt més alt assoleix els 65 metres. Està coberta de tundra i petits llacs, i una particularitat d'aquesta part de Kotelni és que hi viuen 11 espècies d'ocells que no es troben a la resta de l'illa. Administrativament pertany a l'ulus de Bulun de la República de Sakhà (Iacútia).
S'anomena Faddéievski en honor d'un comerciant de pells anomenat Faddéiev, que hi va construir el primer habitatge. A la primera meitat del segle XIX, la península va continuar sent explorada per caçadors i exploradors. A principis del segle XX, es va convertir en un dels objectius d'exploració de l'expedició polar russa dels anys 1900–1902 i de l'expedició polar de rescat de 1903.
Característiques fisicogeogràfiques Localització geogràfica miniatura|esquerra|Imatge de satèl·lit de l'illa de Kotelni. La península de Faddéievski es troba a l'est dels bancs de sorra de la Terra de Bunge. La península de Faddéievski se situa a l'est de l'illa de Kotelni, que pertany a les illes Anjou (o Anjú) dins de l'arxipèlag de Nova Sibèria, i està banyada pel mar de la Sibèria Oriental a l'oceà Àrtic. Aquest territori és, juntament amb la part occidental de l'illa i la Terra de Bunge, una de les tres zones fisicogeogràfiques de Kotelni. La seva superfície és de 5.300 km². La forma gairebé rodona de la península de Faddéievski es veu alterada al nord-oest per l'allargat cordó litoral de la Fletxa d'Anjou, que la connecta amb la Terra de Bunge. L'estret de Blagovésxenski separa aquesta massa de terra de l'illa de Nova Sibèria. El golf de Hedenström la separa de la Terra de Bunge. Al segle vinent, a causa de l'augment del nivell del mar, el golf podria inundar la Terra de Bunge i convertir-se en un estret, de manera que la península de Faddéievski esdevindria una illa independent. A totes les seves costes, excepte a la del nord, s'hi pot trobar fusta a la deriva.
Les antigues idees sobre la grandària de l'illa de Kotelni diferien significativament de les actuals. Es creia que la seva part occidental i la península de Faddéievski eren dues illes separades per un estret marítim ample. La Terra de Bunge, a causa del seu relleu extremadament baix, va ser considerada durant molt de temps com un banc de sorra poc profund. No va ser fins a finals del segle XX que es va consolidar en la comunitat científica l'opinió que es tracta d'una zona de terres baixes que uneix la part occidental de Kotelni i la península de Faddéievski en una única massa terrestre.
Els punts extrems de la península són: Punt nord: sense la Fletxa d'Anjou: cap Nerpitxi , incloent-hi la Fletxa d'Anjou: cap Berejnikh . Punt est: cap Blagovésxenski . Punt sud: delta del riu Gerasimova (Tuguttakh) . Punt oest: sense la Fletxa d'Anjou: cap sense nom al golf de Hedenström , incloent-hi la Fletxa d'Anjou: cap Berejnikh .
Relleu i paisatges miniatura|Imatge de satèl·lit de Faddéievski. És clarament visible la superfície fortament dissecada, mentre que la vall del riu Ulakhan-Iuriakh i la laida oriental estan cobertes de neu. El relleu de la península de Faddéievski és, en molts aspectes, semblant al de la part occidental de Kotelni. L'altitud mitjana a la zona és d'entre 20 i 30 metres, i l'elevació màxima, de 65 metres, està registrada al nord-oest, a la Fletxa d'Anjou.
Les dades de radar revelen amb detall l'estructura paisatgística de la península. La major part de la seva superfície està ocupada per planes cobertes per tundra baixa de no més de 50 metres d'altitud. Aquestes estan formades pel complex d'edoma — una gruixuda capa de permagel antic, travessada per vetes de gel. Sota la influència de l'erosió i de la fosa del gel, la superfície de les planes està esquitxada de nombrosos llacs de diverses profunditats i depressions termocàrstiques (alassos), els fons i els vessants de les quals estan coberts de flora pantanosa. Un dels llacs termocàrstics més grans és el Bulguniakhtakh-Kiuèl (en ; ): amb unes dimensions de 2,4 × 1,17 km, la seva profunditat màxima és de només 1,1 m, i l'aigua és fortament tèrbola a causa de les partícules de sòl provinents de la fosa del gel subterrani. El grau de dissecció d'aquest paisatge es distribueix de forma irregular. Mentre que al centre i a la costa nord es manté moderada, les zones de forta dissecció formen un ampli semicercle. Aquest semicercle comença al sud-est, voreja el sud i s'estén contínuament al llarg de la costa occidental (del costat del golf de Hedenström) fins a la base nord de la fletxa d'Anjou, el relleu de la qual també està molt dissecat. La vora est de la península és una laida — una plana costanera de fins a 4 metres d'altura que el mar inunda regularment durant les marees altes i les marees de tempestat.
La península està travessada per una densa xarxa de valls fluvials fortament pantanoses. L'artèria aquàtica més important és el riu Ulakhan-Iuriakh (en ). Aquest riu neix al centre de Faddéievski i, després de recollir les aigües de nombrosos rierols, flueix cap a l'est al llarg d'un ampli arc pantanós, creua la laida costanera i desemboca a l'estret de Blagovésxenski (). Al sud hi flueix un riu més curt, el Gerasimova (o riu Tuguttakh; en ). En desembocar al mar a l'entrada del golf de Hedenström, forma un petit delta que es projecta més enllà de la línia de la costa i és el punt més meridional de la península.
Estructura geològica La península de Faddéievski, igual que tota l'illa de Kotelni, pertany al bloc elevat tectònicament del cinturó plegat de Nova Sibèria i Txukotka. L'estructura geològica de la península està formada per dipòsits de plataforma dislocats de tots els sistemes del Paleozoic (a excepció del més antic, el Cambrià) i del Mesozoic. Una part important del substrat també està constituïda per diferents tipus de gel subterrani, que es van formar a partir d'antigues geleres, neu compactada i la congelació d'aigües subterrànies sota pressió (gel intrusiu).
Fauna i flora A la península de Faddéievski hi viuen guineus àrtiques, llops, goluts, lèmmings siberians, óssos polars i rens. Entre els rosegadors trobem esquirols i nombrosos ratolins. La riquesa de la fauna, especialment de mamífers marins i ocells, està estretament relacionada amb la proximitat de la Gran polínia siberiana, que, amb les seves aigües obertes, proporciona una font d'aliment important fins i tot a l'hivern. L'avifauna comprèn 39 espècies d'ocells, 11 de les quals es troben exclusivament en aquesta part de l'illa:
ànec cuallarg (Anas acuta) territ becadell (Calidris falcinellus) territ fosc (Calidris maritima) territ gros siberià (Calidris tenuirostris) corriol pit-roig (Eudromias morinellus) calàbria de bec pàl·lid (Gavia adamsii) calàbria del Pacífic (Gavia pacifica) calàbria petita (Gavia stellata) gavinot hiperbori (Larus hyperboreus) tètol cuabarrat (Limnodromus scolopaceus) escuraflascons becgròs (Phalaropus fulicarius)
La coberta vegetal de la península és irregular i bastant pobra. Està constituïda per subarbustos, herbes perennes, molses, líquens i càrexs, l'altura dels quals no supera els 15 cm. Més rarament, s'hi troben salsoles i dríades nanes. El període de creixement vegetatiu no dura més de dos mesos. La densitat de la vegetació depèn en gran manera de la presència de coberta de neu: als llocs desproveïts de neu durant el període fred, la flora és escassa o totalment absent. La vegetació més rica es concentra a les valls fluvials arrecerades i a les depressions termocàrstiques (alassos).
Història miniatura|Mapa de les illes de Nova Sibèria (Philippe Vandermaelen, «Mapa de la Rússia asiàtica», cap a 1820). Com que la Terra de Bunge encara no era coneguda per la ciència d'Europa occidental, Faddéievski i Kotelni apareixen com a illes separades. L'any 1805, el comerciant Iàkov Sànnikov, administrador del comerciant Sirovatski, va emprendre l'exploració de nous territoris a l'est de l'illa de Kotelni per expandir el negoci del seu amo. Va ser el primer a descobrir la península de Faddéievski i la va considerar erròniament una illa. Aquesta massa terrestre va rebre el seu nom del caçador Faddéiev, que hi va organitzar la primera hivernada (segons altres fonts, l'autor del nom no va ser Sànnikov, sinó Mathias von Hedenström). El 1809, Sànnikov va explorar l'estret entre Kotelni i Faddéievski, que en aquell moment es consideraven illes independents. Al març i abril de 1811, juntament amb el seu fill Andrei i el geòdesta P. Pxenitsin, va recórrer la península i va descobrir que estava connectada amb Kotelni per una terra baixa amb un istme de sorra (que més tard rebria el nom de Terra de Bunge). El 1821, la península de Faddéievski va ser explorada per un dels dos grups de l'expedició polar d'Ust-Iansk sota la direcció de Piotr Anjou, i un any més tard, el mateix Anjou en va estudiar les parts occidental i nord-oriental. Va descobrir i descriure el cordó litoral d'Anjou entre 1821 i 1823, i el 1886 Eduard von Toll la va batejar en honor a l'explorador.
Durant la segona hivernada (1901–1902) de l'expedició polar russa a l'illa de Kotelni, la península de Faddéievski va ser explorada per un dels seus participants, A. V. Koltxak. El juliol de 1903, la seva pròpia expedició polar, en ruta cap a l'illa de Bennett, es va trobar a la costa de la península de Faddéievski amb el grup del mariner Tólstov, procedent del vaixell «Zarià». Aquest grup havia passat l'estiu en aquells indrets amb l'esperança de trobar el grup desaparegut anteriorment d'E. von Toll. Després d'una recerca infructuosa per tot Kotelni, els exploradors van arribar al cap Blagovésxenski a l'est de la península de Faddéievski i es van traslladar a Nova Sibèria. Després de tornar, l'expedició va inspeccionar totes les costes de Kotelni, però el 16 de novembre, sense haver trobat rastres de Toll, va partir cap al continent.
El cap Kojèvin va ser descobert el 1809 pel geòdesta Ivan Iefímovitx Kojèvin. El 1906, K. A. Volossóvitx va donar a aquest cap el nom del seu descobridor.
Notes
Fonts Referències
Literatura Articles
Monografies
Categoria:Illes de Nova Sibèria Categoria:Penínsules de Rússia