Els albatros (Diomedeidae) són una família de grans aus marines relacionats amb els procel·làrids, els hidrobàtids i els pelecanòidids, dins l'ordre dels procel·lariformes.No obstant això la taxonomia de Sibley-Ahlquist els situa en l'ordre Ciconiiformes. Veure la secció Taxonomia i evolució d'aquest article. Tenen una àmplia distribució a l'oceà Antàrtic i el nord del Pacífic. No habiten a l'Atlàntic nord, tot i que les restes fòssils indiquen que hi visqueren en el passat, i de tant en tant n'hi apareixen alguns. Els albatros són uns dels ocells voladors més grossos , i els albatros grossos (Diomedea) tenen l'envergadura més gran de tots els ocells vivents. Se solen repartir els albatros en quatre gèneres, però existeix desacord quant al nombre d'espècies.
Els albatros es mouen de forma molt eficient en l'aire i, utilitzant el planatge dinàmic, cobreixen grans distàncies amb poc esforç. S'alimenten de calamars, peixos i kril, bé recollint animals morts o capturant el seu aliment viu a la superfície de l'aigua o bussejant. Són aus colonials i la majoria nidifica en illes oceàniques remotes, sovint compartint el seu territori de nidificació amb altres espècies. Estableixen una relació monogàmica que dura tota la vida.
De les vint-i-dos espècies reconegudes per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), vuit són espècies vulnerables, sis corren perill d'extinció i tres es troben en perill crític d'extinció.
Etimologia En català el terme albatros, nom comú que s'aplica als membres de la família Diomedeidae, prové de l'anglès albatross. El mot, comú a les tres llengües hispàniques, d'origen incert, probablement alteració de l'àrab ġaṭṭâs ‘espècie d'àguila marina’ La primera font data del 1769.
El nom del gènere Diomedea, assignat als albatros per Linné, es refereix a la metamorfosi en aus dels companys del guerrer de la mitologia grega Diomedes. El nom de l'ordre Procel·lariformes prové de la paraula llatina Procella, que significa «vent violent» o «tempesta».
Taxonomia i evolució La família Diomedeidae comprèn entre 13 i 24 espècies (el nombre d'espècies encara està subjecte a debat) englobades en quatre gèneres: Diomedea (grans albatros), Thalassarche, Phoebastria (albatros del Pacífic Nord) i Phoebetria (albatros foscos). Dels quatre gèneres, es considera que els del Pacífic Nord són un tàxon germà dels grans albatros, mentre que els del gènere Phoebetria estan més propers a Thalassarche.
La seva classificació taxonòmica ha estat objecte d'un gran debat. La taxonomia de Sibley-Ahlquist situa les aus marines, aus de presa i altres en l'extens ordre dels ciconiformes, mentre que moltes organitzacions ornitològiques de l'Amèrica del Nord, Europa, Sud-àfrica, Austràlia i Nova Zelanda mantenen el tradicional ordre Procel·lariformes. Els albatros es distingeixen d'altres procel·lariformes tant en termes genètics com per les seves característiques morfològiques, concretament en la seva grandària, forma de les potes i disposició dels orificis nasals (veure Morfologia i vol).
Dins de la família taxonòmica, l'assignació d'espècies als gèneres s'ha prolongat durant més de cent anys. Col·locats originalment en un sol gènere, Diomedea , van ser redistribuïts per Reichenbach en quatre gèneres diferents l'any 1852, tornant-se a agrupar i a separar de nou diverses vegades, arribant a adquirir 12 noms de gènere diferents en total (encara que mai més de vuit alhora) l'any 1965: Diomedea, Phoebastria, Thalassarche, Phoebetria, Thalassageron, Diomedella, Nealbatrus, Rhothonia, Julietata, Galapagornis, Laysanornis i Penthirenia.
L'any 1965, en una temptativa de posar ordre a la seva classificació, es van reunir en dos gèneres, Phoebetria (els albatros foscos, que a primera vista s'assemblen més als procel·làrids i que eren considerats per llavors com «primitius») i Diomedea (la resta). Encara que pretenia la simplificació de la família (en particular de la nomenclatura), la classificació estava basada en l'anàlisi morfològica d'Elliott Coues de l'any 1866, i va prestar poca atenció a estudis més recents i fins i tot va ignorar alguns suggeriments de Coues.
miniatura|Relació filogenètica dels 4 gèneres d'albatros, basada en Nunn et al. 1996. Investigacions més recents dutes a terme per Gary Nunn, del Museu Americà d'Història Natural, el 1996 i per altres investigadors en l'àmbit internacional, van estudiar l'ADN mitocondrial de les 14 espècies acceptades en aquest moment, i van trobar que hi havia quatre, no dos, grups monofilètics dins de la família dels albatros. Per això, aquests autors van proposar la rehabilitació de dos dels noms dels antics gèneres: Phoebastria per als albatros del Pacífic Nord i Thalassarche, mantenint-se els grans albatros en el gènere Diomedea i els albatros foscos en el gènere Phoebetria. Tant la British Ornithologists' Union com les autoritats sud-africanes els van dividir en quatre gèneres, d'acord amb la proposta de Nunn, i el canvi ha estat acceptat per la majoria d'investigadors.
Mentre que sembla haver-hi un cert acord pel que fa a nombre de gèneres, hi ha menys consens sobre el nombre d'espècies. Històricament, fins a 80 taxons diferents han estat descrits per diferents investigadors; la major part d'aquests van ser identificacions errònies d'exemplars juvenils.
Basant-se en les conclusions al voltant de la definició dels gèneres, Robertson i Nunn van proposar l'any 1998 una classificació taxonòmica amb 24 espècies diferents, en contrast amb les 14 acceptades en aquells dies. Aquesta taxonomia interina ascendia moltes subespècies a la franja d'espècie, però va ser molt criticada per no usar, en cada cas, informació sotmesa a una revisió per parells que justifiqués les divisions. Els estudis realitzats des de llavors van donar suport en uns casos o refutar en altres aquesta revisió taxonòmica; un estudi de 2004, basant-se en l'anàlisi de ADN mitocondrial i microsatèl·lits, va confirmar la hipòtesi que l'albatros de les Antípodes (Diomedea antipodensis) i l'albatros de Tristán eren diferents de l'albatros errant (albatros viatger), d'acord amb Robertson i Nunn, però que el suggerit albatros de Gibson (Diomedea gibsoni), no es distingia de l'albatros de les Antípodes. Molts organismes, inclosa la UICN, i diversos investigadors, accepten la classificació taxonómica interina de 22 espècies, encara que no hi hagi unanimitat científica pel que fa a aquesta; el 2004, Penhallurick i Wink van suggerir que el nombre d'espècies fora reduït a 13 (inclosa la fusió de l'albatros d'Amsterdam (Diomedea amsterdamensis) amb l'albatros errant), però l'estudi va ser particularment controvertit. Hi ha un acord generalitzat sobre la necessitat de realitzar investigacions addicionals per aclarir la qüestió.
miniatura|esquerra | Colònia d'albatros de Laysan (Phoebastria immutabilis). Fotografia de L. W. Rothschild. L'estudi molecular de l'evolució de les famílies d'aus, d'acord amb la taxonomia de Sibley-Ahlquist, situa la radiació adaptativa dels procel·lariformes a l'Oligocè (fa 35-30 milions d'anys), encara que aquest grup probablement s'hagi originat abans, com es desprèn d'un fòssil atribuït per alguns autors a aquest ordre: una au marina coneguda com Tytthostonyx, trobada en roques del Cretaci (fa 70 milions d'anys). Els estudis moleculars apunten que els hydrobàtids van ser els primers a divergir del llinatge ancestral, seguits pels albatros, amb els procel·làrids i els pelecanòidid separant més tard. Els fòssils més antics d'albatros van ser trobats en roques que daten de l'Eocè a l'Oligocè, encara que alguns estiguin vinculats a aquesta família només de forma provisional i cap sembla estar particularment a prop de les espècies actuals. Són els gèneres Murunkus (Eocè Mitjà de l'Uzbekistan), Manu (Oligocè Inferior de Nova Zelanda), i una forma no descrita de l'Oligocè Superior de Carolina del Sud. Similar a aquest últim seria Tydea, de l'Oligocè primerenc (Rupelià) de Bèlgica. Plotornis, abans considerats com petrells, després com albatros i ara dubtosos; eren del Miocè Mitjà francès, una època en què la separació dels quatre gèneres actuals ja estaria en curs, com s'evidencia pels fòssils de Phoebastria californica i Diomedea milleri, tots dos de l'Miocè Mitjà de Sharktooth Hill, Califòrnia.. Això demostra que la separació dels grans albatros dels albatros del Pacífic Nord va passar fa 15 milions d'anys. Fòssils semblants trobats en el Hemisferi Sud porten a datar la separació entre Thalassarche i Phoebetria 10 milions d'anys enrere.
El seu registre fòssil a l'hemisferi nord és més complet que en l'Hemisferi Sud, i moltes formes fòssils d'albatros s'han trobat al Atlàntic Nord, lloc en el qual actualment no viuen aquestes aus. S'han trobat vestigis d'una colònia d'albatros de cua curta en una illa de les Bermudes, La majoria dels fòssils de l'Atlàntic Nord van ser del gènere Phoebastria (els albatros del Pacífic Nord). Un d'ells, Phoebastria anglica, va ser trobat en dipòsits de Carolina del Nord i Anglaterra.
Espècies En l'actualitat s'accepta comunament la divisió de la família Diomedeidae en quatre gèneres, però el nombre d'espècies encara està subjecte a debat. La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) i BirdLife International, entre d'altres, reconeixen la taxonomia interina de 22 espècies existents i altres autoritats mantenen les 14 espècies més tradicionals i la taxonomia de Clements reconeix només 13. A continuació es relacionen les incloses per la UICN:
Upright |miniatura| albatros viatger (albatros errant). Gènere Diomedea D. exulans (albatros errant) D. (Exulans) antipodensis (Albatros de les Antípodes) D. (Exulans) amsterdamensis (albatros d'Amsterdam) D. (Exulans) dabbenena (Albatros de l'illa de Tristan da Cunha) D. epomophora (albatros real) D. (Epomophora) sanfordi (albatros reial del nord) Gènere Phoebastria P. irrorata (albatros de les Galápagos) P. albatrus (albatros de cua curta) P. nigripes (albatros de potes negres) P. immutabilis (albatros de Laysan) Upright |miniatura| Albatros Clororinc (albatros de bec fi). Gènere Thalassarche T. melanophrys (albatros ullerós) T. (Melanophrys) impàvida (albatros de Campbell) T. cauta (albatros de corona blanca) T. (Cauta) steadi (albatros d'Auckland) T. (Cauta) eremita (albatros de Chatham) T. (Cauta) salvini (albatros de Salvin o albatros de front blanc) T. chrysostoma (albatros de cap gris) T. chlororhynchos (Albatros becgroc atlàntic) T. (Chlororhynchos) carteri (Albatros becgroc del Pacífic) T. Bulleri (albatros de Buller o albatros gris) Gènere Phoebetria P. fusca (albatros fosc) P. palpebrata (Albatros de mantell clar).
Les espècies dels gèneres Thalassarche i Phoebastria de vegades se situen en el gènere Diomedea, de manera que, per exemple, podem trobar-nos amb «Diomedea melanophrys» en lloc de Thalassarche melanophrys.
Biologia Morfologia i vol