o Ahmad al-Shaykh fou un dirigent tuculor, va ser el Laamdo Dioulbé (governant) de l'Imperi Toucouleur de 1864 a 1893 i Faama de Segú de 1864 a 1884. Va dirigir un dels estats més grans de l'Àfrica Occidental en aquell moment i va resistir la invasió colonial francesa tant diplomàticament com militarment durant dècades.

Biografia Ahmadu va néixer el 1836, fill d'Al-Hadjdj Umar el conqueridor de la regió sudanesa occidental, durant l'estada del seu pare, El Hadj Umar Tall, al califat de Sokoto. La seva mare era una esclava haussa anomenada Aisha. Tot i que era el fill més gran d'Umar Tall, molts dels seus germans menyspreaven Ahmadu a causa del baix estatus social de la seva mare. Va viure amb el seu pare i nombrosos germanastres a Dinguiraye abans que s'iniciés la gihad el 1852.

El 1859, Umar Tall va nomenar oficialment Ahmadu Amir al-Muminin, comandant dels fidels, Laamdo Dioulbé a Fula. Va conquerir Ségou (aleshores el cor de l' Imperi Bambara ) el 10 de març de 1861. Poc després, va començar la seva conquesta de l'imperi fula de Massina, deixant Ahmadu com a almami de Ségou.

Quan Hadjdj Umar Tal va marxar en expedició a Masina (on va morir) va deixar al seu fill com a regent dels seus estats (el regne bambara de Ségou) amb títol de khalifa (lloctinent) de la tariqa tidjaniyya. Mort Umar el 1864 van esclatar revoltes de diverses tribus. Els seus germans Habib, governador de Dingiray, i Mukhtar governador de Joniakari, actuaren com a virtualment independents. El seu cosí Al-Tidjani, governador de Masina, va esdevenir de fet independent (1864-1887). Un esclau del seu pare, Mustafa, es va fer independent a Nyoro però el 1873 fou derrotat i nomenat governador Muntaka, germà d'Ahmadu.

Ahmadu va lluitar també contra els bambara que no estaven del tots sotmesos. Habib es va revoltar el 1868 i Ahmadu hi va haver de lluitar un temps. El 1874 va agafar el títol d'amir al-muminin. A partir del 1878 van començar a penetrar els francesos. La rivalitat entre Ahmadu i Samori va permetre als francesos fàcils victòries. Adjibu, germà d'Ahmadu que havia estat nomenat governador a Dingiray, va fer aliança amb els francesos.

El febrer de 1880, Joseph Gallieni va ser enviat en una missió diplomàtica per intentar apaivagar Ahmadu i guanyar temps als francesos per estendre la seva influència al Níger i paralitzar l'imperi. De camí a Segou, va contactar amb els rebels de Beledougou i va signar un tractat amb el cap de Kita per construir-hi un fort. A la seva arribada, Ahmadu el va fer esperar a Nango, a 40 km de Segou, mentre el convençia que la influència britànica estava creixent. El Tractat de Nango resultant va ser una gran victòria diplomàtica per als Toucouleur: els francesos van obtenir drets comercials i se'ls va permetre mantenir el seu lloc a Bafoulabe, però van reconèixer les fronteres de l'imperi i qualsevol conquesta futura, van garantir la comunicació amb els camps de reclutament de Futa Toro i van prometre canons de campanya i un subministrament regular de rifles i municions. Malauradament per als Toucouleur, els francesos no tenien cap intenció d'honorar mai aquest tractat, i el govern mai el va ratificar. El desembre de 1882, en el seu primer acte de guerra directe entre els dos imperis, el coronel Borgnis-Desbordes va capturar i destruir la tata de Mourgala.

El 1884, amenaçat al cor del regne pels bambara i els seus oficials tokolor, es va establir a Nyoro, d'on va eliminar el seu germà Muntaka. Els francesos dirigits pel coronel Archinard van entrar a Ségou el 6 d'abril de 1890. L'1 de gener de 1891 Archinard va ocupar Nyoro d'on Ahmadu va fugir; es va dirigir a Bandjagara on fou finalment derrotat el 26 d'abril de 1893. Ahmadu va poder escapar cap al Sultanat de Sokoto on va morir el 1898.

Referències

Bibliografia

Categoria:Emirs Categoria:Història de Mali Categoria:Polítics malians Categoria:Morts a Nigèria Categoria:Polítics nigerians Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics morts al segle XIX