miniatura|Comtats de Khuzestan Khuzestān () és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic. La capital n'és Ahvaz. La superfície és de 62.238 km² i la població el 2006 de 4.274.979 habitants. Altres ciutats de la província són Behbahan, Abadan, Andimeshk, Khorramshahr, Bandar Imam, Dezful, Shushtar, Omidiyeh, Izeh, Baq-e-Malek, Mah Shahr, Dasht-i Mishan/Dasht-e-Azadegan, Ramhormoz, Shadegan, Susa, Masjed Soleiman, Minoo Island i Hoveizeh. La província portava anteriorment al 1926 el nom d'Arabistan i els independentistes àrabs del Khuzestan l'anomenen Ahwaz.
Història antiga Era el país dels Huz o Khuz (Hussi, Kussi). Estrabó l'esmenta com a Uxii, igual que Plini el Vell. Fou una regió de Pèrsia que correspon aproximadament a l'Elam antic i la Susiana clàssica. Del Khuz, deriva Khuzestan i d'Huz deriva Ahwaz. La mateixa etimologia té la població d'Hawiza.
Sota els aquemènides fou la província d'Uvaja, amb Susa com a capital. Sota els sassànides, va formar part de la gran província (pashghos) de Nemroz ('província del Sud') dividida en set kures (kura = 'districte').
El primer atac àrab (després d'un petit raid de reconeixement més enllà del Kharun) fou fet el 638 per Abu Musa al-Ashari; Ahwaz va ser ocupada i la província estava a les seves mans el 640.
Historia a l'edat mitjana Dependència del govern de Bàssora al , fou una província separada del califat que va patir seriosament els atacs dels zanj, que van damnar de manera considerable el sistema de reg de la província. Va caure en mans dels buwàyhides, sota els quals fou en diversos moments un govern separat en mans d'una línia buwàyhida i altres dependències, generalment de la branca de Bagdad.
El 1054, va passar als seljúcides i després del confós període dels atabegs, entre el final dels seljúcides al i la invasió mongola al , fou dominada pels mongols quedant dintre el kanat Il-kan i després de 1335 va passar a mans jalayírides.
Domini muzaffàrida Pir Ali Badak, un dels caps de la noblesa d'Hamadan, va fugir a Shiraz on fou ben rebut pel muzaffàrida Shah Shuja i enviat al Khuzestan, regió que va sotmetre (1378 o 1379). Va designar com a governador amb seu a Shushtar al seu nàib (ajudant), Islam, i ell mateix va anar a Bagdad on havia estat cridat pel rebel príncep jalayírida Shahzada Shaykh Ali ibn Uways i va encunyar moneda en nom de Shah Shuja i va llegir la khutba en el seu nom. En aliança amb aquest príncep jaliyírida, Badak es va enfrontar al sultà Husayn ibn Uways, que va enviar a l'amir Adil Agha, obligant a Ali i Pir Budak a evacuar Bagdad i anar cap a Shushtar. Husayn va entrar a Bagdad sense oposició i es va quedar allí per disfrutar dels plaers de la gran capital, mentre Adil Agha era enviat en persecució dels dos fugitius. Shushtar fou assetjada un temps i finalment Shaykh Ali i Pir Budak van pactar la submissió i el compromís de no interferir mes en el govern de Bagdad a canvi de conservar el govern de Shushtar sota domini muzaffàrida. Adil Agha va tornar aleshores a Bagdad i des d'alli, amb la major part de l'exèrcit, a Sultaniya.
No havia passat molt de temps quan a la meitat del hivern probablement del 1380 al 1381, cridats per una facció bagdadí, Pir Ali Badak i Shaykh Ali van retornar a Bagdad. Husayn va enviar als amirs Mahmud Uka i Omar Kipchak, pero els dos generals, tot i que van combatre be, foren derrotats i fets presoners per Pir Ali Badak, i les seves forces foren gairebé aniquilades. Quan Husayn ho va saber es va retirar cap a Tabriz (1380/1381) on va arribar amb dificultats i Shaykh Ali va recuperar el govern de Bagdad.
El 1382 Husayn fou assassinat per Ahmad ibn Uways i va dominar Tabriz, però va haver d'enfrontar aleshores tant a un altre germà, Baiazid ibn Uways, aliat al general Adil Agha, com al mateix Ali [ibn Uways o ibn Hasan] i el seu general Pir Ali Badak. Ahmad va poder desactivar l'amenaça d'Adil i Baiazid, però Shaykh Ali i Pir Baduk van sortir de Bagdad en direcció a l'Azerbaidjan. Ahmad els va sortir al encontre i la batalla es va lliurar al Huft Rud (Set Rius). L'ala esquerra del sultà Ahmad anava manada per l'amir Umar Kipchak que va fer defecció i es va unir a Shaykh Ali. Ahmad va abandonar el camp de batalla i per la ruta de Khoy va fugir cap a Naxçıvan on es va trobar amb el seu aliat Kara Muhammad dels Kara Koyunlu que estava disposat a donar-li suport i el qual, amb cinc mil homes, va marxar contra l'exèrcit de Shaykh Ali i Pir Budak als que va derrotar, morint els dos caps en el combat; els kara koyunlu van obtenir un botí considerable que es van emportar a les seves tendes (yuruts). Bagdad va tornar a mans d'Ahmad ibn Uways, i conservant els muzaffàrides el Khuzestan.
Shah Mansur, el nebot de Shah Shuja, que havia anat al Mazanderan vivia a la zona com un fugitiu; es va presentar a Sultaniya i va oferir els seus serveis a Adil Agha; però aquest, reclamant ser lleial a Shah Shuja, el va arrestar i empresonar; poc després no obstant fou alliberat i va poder anar a Bagdad on Ahmad ibn Uways el va rebre favorablement tot i que no obstant dubtava de la seva sinceritat. Aquests fets foren coneguts per Islam, el governador de Shushtar, que en va informar a Shah Shuja. Aquest va enviar un petit contingent a Shushtar manat per Pahlawan Ali Shah Marniyani, que quan va poder agafar el control va decidir pel seu compte expulsar a Islam, però el complot va fracassar i ell mateix fou mort. Ahmad va enviar poc després a Shushtar a Shah Mansur on va poder entrar mercès el suport de certs xeics locals; però quan va tenir el poder va eliminar els seus possibles rivals i va començar a fer incursions a Luristan, matant i saquejant a la població de la zona.
L'atabeg del Luristan, Pashang es va queixar a Shah Shuja i li va demanar l'enviament d'un exèrcit que pogués ocupar Shushtar i Khuzestan. Al mateix temps que l'ambaixador lur, també va arribar a la cort de Shah Shuja un ambaixador de Bagdad, que en nom d'Ahmad ibn Uways es queixava que Sariq Adil Agha havia col·locat en el tron a Sultaniya a Baiazid ibn Uways, germà petit d'Ahmad, el que provocava la guerra civil entre els germans. Shah Shuja va atendre als dos ambaixadors i va prometre marxar a Sultaniya amb un exèrcit i al seu retorn, anar a Shushtar per atendre la petició de Luristan passant també pel Petit Luristan o Lur-i-Kučik.
A la tornada de Qazwin, i després de passar pel Lur-i Kučik Shah Shuja va marxar per una ruta difícil i per les muntanyes fins a Dizful i Shushtar; l'exèrcit va patir molt pel fred (era hivern) però va arribar finalment a Shushtar en un moment d'intensa pluja que va durar uns quants dies fins que finalment el temps es va aclarir. Finalment va arribar l'atabeg Shams al-Din Pashang de Lur-i Buzurg mentre que per l'altre costat del riu on estava Shah Shuja va arribar Shah Mansur, amb 500 o 600 homes ben equipats; allí van restar les dues parts una setmana, ja que el riu baixava amb massa cabdal per ser creuat. Es van produir converses de pau; Shah Shuja estava a un costat del riu i Shah Mansur a l'altra i això fou el més prop que els dos homes van estar. Finalment Shah Shuja es va retirar prometent a l'atabek que enviaria un exèrcit des de Shiraz sota el comandament de Sultan Baiazid ibn Uways per reforçar-lo i va marxar a Shushtar per la via de Kuh-Gayluya. Shah Shuja va tornar a Shiraz, mentre l'atabeg tornava a Idaj (moderna Malamir). Durant el camí Faraj Agha va desertar l'exèrcit de Shah Shuja i se'n va anar a Shushtar passant al servei de Shah Mansur.
El 1387, davant de l'amenaça de Tamerlà, Sultan Zayn al-Abidin Ali que no es volia sotmetre, va decidir marxar temporalment del país amb els seus amirs, soldats i tresors, abandonant Shiraz en direcció a Bagdad. En el camí va arribar a Shushtar on es va trobar amb Shah Mansur; aquesta vegada si que les tropes farsis amb el sobirà muzaffàrida van travessar el riu i Zayn al-Abidin fou conduit a la rodalia de la ciutat, on va acampar. Fou atès hospitalàriament per Shah Mansur i va rebre la visita de la dona d'aquest últim (que era filla de Shah Shuja i, per tant, germana o mitja germana de Zayn al-Abidin) i el seu fill Sultan Ghadanfar.
Gradualment la confiança va créixer entre les dues parts; primer els soldats de Zayn al-Abidin i finalment ell mateix amb els seus capitans, es va aventurar a visitar la ciutat de Shushtar, fins que estant al interior, de sobte Shah Mansur va fer detenir i lligar a Zayn al-Abidin i als seus oficials i es va apoderar del tresor i propietats; després va convidar als soldats a entrar al seu servei, cosa que molts van fer. A Siraz havia quedar al comandament Shah Yahya, germà de Shah Mansur, encarregat de buscar regals per satisfer a Tamerlà; la situació ara havia canviat doncs Shah Yahya exercia el govern mentre que Tamerlà havia retornat ja cap a Samarcanda. Zayn al-Abidin fou tancat a la ciutadella de Shushtar i comptant amb el servei de molts dels que havien estat els seus amirs i dels soldats del Fars (uns milers d'homes) i de les seves pròpies forces (uns 600 homes), Shah Mansur es va dirigir a Shiraz. Shah Yahya, incapaç de fer-li front per manca de mitjans (ja que l'exèrcit havia sortit del país i les forces de les que podia disposar eren limitades a uns centenars de soldats), es va retirar a Yadz, el seu feu tradicional. Shah Mansur es va apoderar de Shiraz a la que va entrar sense oposició; va detenir als principals nobles i va fer cegar a l'amir Ghiyath al-Din Mansur Shul que se li oposava (1387).
Esfahan havia patit molt del pas de Tamerlà, que havia provocat una massacre a la ciutat (200.000 morts segons es diu tradicionalment, i al menys 30.000 segons sembla mes probable) i els nobles partidaris de Zayn al-Abidin es devien entendre amb la part de la noblesa que volia un sobirà especific i van gestionar que Zayn al-Abidin fos enviat allí. Els guardians que el custodiaven a Shushtar, de bona fe o subornats, hi van accedir i Zayn al-Abidin fou enviat a Esfahan on va assolir el govern d'aquesta part de l'Iraq Ajamita (1388).
Domini timúrida El 1393 Tamerlà va deixar el seu quarter de hivern al Mazanderan i es va dirigir a Sultaniya i rodalia que va sotmetre; després es va dirigir a Hamadan on va enviar a Muhammad Sultan Bahadur a través del Kurdistan amb ordres de reunir-se amb l'exèrcit principal a Huwayza i Dizful; al mateix temps el príncep Umar Shaykh Bahadur fou enviat via Qom (Kum o Qum), Awa, Sawa i part del Lur-i-Buzurg i del Lur-i Kučik al mateix punt de trobada. Malik Izz al-Din Husayn de Lur estava en aquest moment en plena disputa amb el seu fill però al saber que s'acostaven les forces de Tamerlà pare i fill van fer les paus i van fugir de Lur-i Kučik en direcció oposada al invasor. Tamerlà, deixant a Amir Sayf al-Din Qultash amb 500 homes per controlar Burujird, i a l'emir Hajji Timur Buqa i Shaykh Sistani, amb el mateix nombre de soldats, per controlar Khurramabad, va avançar cap a Shushtar via Samra i Dizful, ciutat aquesta darrera en la qual fou rebut pels nobles i caps.
Tamerla va enviar a Umar Shaikh cap a Huwayza que estava governada per Islam en nom de Shah Mansur; Islam no va oferir resistència i va fugir i el príncep hi va poder entrar sense lluita. Ali Kutwal i l'amir Isfandiyar que governaven Shushtar per compte de Shah Mansur, van fugir cap a Shiraz i Tamerlà va entrar sense oposició a Shushtar. Khwaja Masud amb 1000 homes es va establir com a guarnició de Shushtar i Hasan-i-Rashid amb un altre contingent a Huwayza; un oficial khurasani va ser l'encarregat de la guarnició de Dizful. Tamerlà va avançar per Bahbahan cap a Siraz.