miniatura|430x430px|Mapamundi representant les categories de l'Índex de Desenvolupament Humà en increments de 0.050 (basat en les dades de 2021, publicades en 2022). miniatura|430x430px|Mapamundi representant les categories de l'Índex de Desenvolupament Humà en increments de 0.050 (basat en les dades de 2019, publicades en 2020). Líndex de desenvolupament humà (IDH, HDI) és una estadística composta per classificar països per nivell de desenvolupament humà, considerada com a sinònim de termes més vells (el nivell de vida o qualitat de vida). Distingeix entre països amb "desenvolupament humà molt alt", "desenvolupament humà alt", "desenvolupament humà mitjà", i "desenvolupament humà baix". L'IDH el van idear i començar a utilitzar l'economista pakistanès Mahbub Ul Haq i l'economista indi Amartya Sen el 1990, per al Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) de l'ONU. L'IDH és una mesura comparativa d'esperança de vida, alfabetització, educació, i nivell de vida d'un país. És una mitjana estàndard de mesurament del benestar, especialment benestar infantil. També es fa servir per a distingir si el país és un país desenvolupat, en desenvolupament o bé infradesenvolupat, i també mesura l'impacte de polítiques econòmiques sobre la qualitat de vida. Hi ha també mesures d'IDH per a estats, ciutats, pobles, etc., i per a organitzacions locals o companyies.

Indicadors per calcular l'IDH Històricament, el nivell de desenvolupament s'havia avaluat tenint en compte únicament un sol criteri, que podia ser de tipus econòmic (com per exemple el nivell de renda o PIB, etc.), de tipus educatiu (com ara l'alfabetisme, etc.) o bé que avalués variables de salut (cas de l'esperança de vida al néixer, taxes de natalitat i de mortalitat, entre d'altres). LIDH, en canvi, s'obté a partir del càlcul ponderat dels tres indicadors següents corresponents a les tres variables abans esmentades (economia, educació, salut):

La durada i la qualitat de vida, que s'obté a partir de l'esperança de vida al néixer. El nivell d'instrucció i educació, mesurat a partir de la taxa d'alfabetització d'adults i del nivell d'estudis de la població (educació primària, educació secundària i estudis superiors). El nivell de vida, d'acord amb les dades del PIB per capita (mesurat en dòlars dels EUA).

Metodologia utilitzada fins al 2011 (exclòs) Generalment, per transformar una variable, anomenada , en un índex comprès entre els valors 0 i 1, es fa servir una fórmula com aquesta:

-índex =

on i són, respectivament, els valors mínim i màxim que pot adoptar la variable .

LÍndex de Desenvolupament Humà representa la mitjana dels tres índexs generals següents: Índex de l'Esperança de Vida = Índex d'Educació = Índex d'Alfabetització Adulta (IAA) = Taxa d'alfabetització (TA) = Índex PIB =

Seguint la fórmula anterior s'extreu un nombre de 3 decimals comprès entre el 0 i l1 que és el valor d'IDH d'aquell país. D'acord amb la xifra resultant hom considera: IDH alt: des de 0,800 i superiors IDH mitjà: entre 0,500 i 0,799 IDH baix: inferiors a 0,500

Evolució del desenvolupament humà segons l'IDH Comparant els estudis de l'IDH es constata una evolució general a tot el món. Si el 1975 només hi havia un 22% de països amb un resultat que indicava benestar alt, la xifra tres dècades després (2005) era del 40%. Igualment, la disminució de països amb un índex molt baix va passar del 34% al 12%, mentre que la franja mitjana es mantenia més estable. Aquest progrés, però, no exclou l'empitjorament de determinats Estats per situacions particulars, especialment la guerra i acumulació de desastres naturals.

Índex de desenvolupament humà 2018 (report de 2019)

Xifra davant la bandera: lloc que ocupa el país en la classificació mundial composta per 169 països. Xifra entre parèntesis: llocs que el país guanya o perd amb relació a la classificació mundial de l'any 2005. = increment. = constant. = disminució.

Rànquing País / territori IDH Rànquings de dades del 2018 (informe del 2019) Canvi de rang respecte de l'any anterior Rànquings de dades del 2018 (informe del 2019) Canvi de rang respecte de l'any anterior 1 0.954 0.001 2 0.946 0.003 3 0.942 0.003 4 0.939 0.001 4 (2) 0.939 0.003 6 (1) 0.938 0.001 6 (1) 0.938 0.003 8 (1) 0.937 0.001 9 0.935 0.001 10 0.933 0.001 11 0.930 0.001 12 0.925 0.001 13 0.922 0.001 14 0.921 0.001 15 0.920 0.001 15 0.920 0.001 17 0.919 0.002 18 0.917 0.001 19 0.915 0.002 20 0.914 0.002 21 0.909 0.001 22 0.906 0.002 22 0.906 0.002 24 0.902 0.003 25 0.893 0.002 26 0.891 0.003 26 0.891 0.001 28 0.885 0.002 29 0.883 0.002 30 0.882 0.003 31 0.873 0.002

Rànquing País / territori IDH Rànquings de dades del 2018 (informe del 2019) Canvi de rang respecte de l'any anterior Rànquings de dades del 2018 (informe del 2019) Canvi de rang respecte de l'any anterior 32 0.872 0.001 32 (1) 0.872 0.004 34 0.869 0.003 35 0.866 0.002 36 (2) 0.857 0.005 36 0.857 0.001 36 (1) 0.857 0.003 39 0.854 0.004 40 0.850 0.002 41 0.848 42 0.847 0.002 43 0.845 0.002 43 0.845 0.004 45 0.838 0.001 46 0.837 0.002 47 0.834 0.001 48 0.830 0.002 49 0.824 0.002 50 (3) 0.817 0.009 50 (8) 0.817 0.017 52 (1) 0.816 0.003 52 (1) 0.816 0.003 52 (1) 0.816 0.003 55 (1) 0.814 0.003 56 (5) 0.813 57 0.808 0.001 57 (1) 0.808 0.001 59 0.806 0.001 60 0.805 0.001 61 0.804 0.002 62 0.801 0.001

IDH ajustat per la desigualtat L'informe sobre el desenvolupament humà 2010 va ser el primer a calcular un índex de desenvolupament humà ajustat per la desigualtat (IDHAD), en el qual es tenen en compte els factors de desigualtat en les tres dimensions bàsiques del desenvolupament humà (renda, esperança de vida, i educació).

Xifra entre parèntesis: llocs que el país guanya o perd amb relació a la classificació mundial sense ajustar per desigualtat.

Alguns països no van ser inclosos per diversos motius, principalment la falta de disponibilitat de certes dades crucials. La següent dels Estats membres de les Nacions Unides que no es van incloure en l'informe de 2011, són: Nova Zelanda, Liechtenstein, Japó, Hong Kong, Singapur, República de la Xina (Taiwan), Andorra, Emirats Àrabs Units, Malta, Brunei, Qatar, Bahrain i Barbados.

2006 miniatura|Evolució de l'IDH entre el 1975 i el 2004 L'informe de l'any 2006 va ser presentat per l'ONU a Ciutat del Cap a Sud-àfrica el 9 de novembre de 2006.

Bona part de les dades que s'hi fan servir corresponen, però, a l'any 2004. A més a més no tots els Estats Membre de l'ONU han procurat les estadístiques necessàries per a elaborar l'índex.

En resum, es pot assenyalar que amb un IDH per sota de 0.500 -que es considera sinònim de subdesenvolupament- hi ha 31 països, 29 dels quals són a l'Àfrica (excepte Haití i el Iemen. Els països que ocupen els 10 darrers llocs, són també africans. Els països subsaharians més ben situats són Guinea Equatorial i Sud-àfrica, en els llocs 120 i 121 del rànking, respectivament (amb un IDH de 0.653).

Per contra, l'IDH igual o superior a 0.800 -sinònim d'alt desenvolupament- abraça els països de l'Europa occidental i septentrional, Nord-amèrica, el Con Sud, els Tigres del Pacífic, Japó, Austràlia, Nova Zelanda, Israel, Kuwait i els Emirats Àrabs Units.

Uns altres països que exhibeixen un desenvolupament humà alt enmig de països amb IDH més baixos inclouen (amb la seva posició) Costa Rica (48è), Cuba (50è), Mèxic (53è) i Panamà (58è).

Els 30 països amb l'IDH més alt l'any 2006 Xifra davant la bandera: lloc que ocupa el país en la classificació mundial composta per 177 països. Xifra entre parèntesis: llocs que el país guanya o perd amb relació a la classificació mundial de l'any anterior (2005)

1. Noruega () 2. Islàndia () 3. () 4. ( 4) 5. ( 1) 6. ( 1) 7. ( 4) 8. Estats Units ( 2) 9. ( 2) 10. ( 2)

11. Finlàndia ( 2) 12. ( 8) 13. ( 4) 14. ( 3) 15. ( 1) 16. () 17. ( 1) 18. ( 3) 19. ( 2) 20. Nova Zelanda ( 1)

21. ( 1) 22. Hong Kong () 23. () 24. Grècia () 25. Singapur () 26. Corea del Sud ( 2) 27. Eslovènia ( 1) 28. ( 1) 29. Xipre () 30. ( 1)

Els 3 estats amb l'IDH més alt i més baix l'any 2006 (per continent) Entre parèntesis, llocs que el país guanya o perd amb relació a la classificació mundial de l'any anterior (2005).

Àfrica 047. Seychelles ( 4) 063. Mauritània ( 2) 064. Líbia ( 6)

... 175. Mali ( 1) 176. Sierra Leone () 177. Níger ()Àsia 007. Japó ( 4) 022. Hong Kong () 023. Israel () ... 138. Nepal ( 2) 142. Timor Oriental ( 2) 150. Iemen ( 1)Europa 001. Noruega () 002. Islàndia () 004. Irlanda ( 4) ... 097. Geòrgia ( 3) 099. Azerbaidjan ( 2) 114. Moldàvia ( 1)Nord-amèrica 006. Canadà ( 1) 008. Estats Units ( 2) 031. Barbados ( 1) ... 117. Hondures ( 1) 118. Guatemala ( 1) 154. Haití ( 1)Oceania 003. Austràlia () 020. Nova Zelanda ( 1) 055. Tonga ( 1) ... 119. Vanuatu ( 1) 128. Salomó () 139. Papua Nova Guinea ( 2)Sud-amèrica 036. Argentina ( 2) 038. Xile ( 1) 043. Uruguai ( 3) ... 091. Paraguai ( 3) 103. Guyana ( 4) 115. Bolívia ( 2)

Països no inclosos Els següents països i territoris no han estat inclosos en el rànking de l'any 2006 perquè no disposen de les dades necessàries per calcular-ne l'IDH o bé perquè no són estats reconeguts per l'ONU.

Àfrica Libèria Somàlia Sàhara Occidental

Amèrica

Àsia Afganistan Iraq Macau Corea del Nord Taiwan

Europa

Montenegro San Marino Sèrbia

Oceania Kiribati Illes Marshall Micronèsia Nauru Palau Tuvalu

Estat amb l'IDH més alt en els darrers anys L'any indica quan es va publicar l'informe. Entre parèntesiss hi ha l'any pel qual es va calcular l'índex.

2010 (2010) - Noruega 2009 (2007) - Noruega 2008 (2006) - Noruega 2008 (2006) - Islàndia 2006 (2004) - Noruega 2005 (2003) - Noruega 2004 (2002) - Noruega 2003 (2001) - Noruega 2002 (2000) - Noruega 2001 (1999) - Noruega 2000 (1998) - Canadà 1999 (1997) - Canadà 1998 (1995) - Canadà 1997 (1994) - Canadà 1996 (1993) - Canadà 1995 (1992) - Canadà 1994 (????) - Canadà 1993 (????) - Japó 1992 (1990) - Canadà 1991 (1990) - Japó 1990 (????) - Japó 1985 (????) – Canadà 1980 (????) - Suïssa

IDH i nivell de riquesa El quadre de sota recull els deu estats amb l'IDH i el producte interior brug per capita més alts i més baixos del món l'any 2005. Si ens hi fixem, observarem com la classificació dels estats d'acord amb aquests dos indicadors no necessàriament coincidia. Això posa de manifest que es poden aconseguir millors nivells de desenvolupament humà sense disposar de rendes tan altes -cas de Malawi, que tot i tenir la renda més baixa del món, escalava fins al 165è lloc pel que fa a l'IDH- i, a la inversa, que les rendes més altes no garanteixen els nivells de desenvolupament humà més alts -com passava amb Luxemburg, que tot i ser la millor renda del món, ocupava la 15a posició quant a l'IDH-.

Número d'ordre Estat IDH Estat PIB per capita en dòlars EUA) 1 Noruega 0,963 Luxemburg 66.821 2 Islàndia 0,956 Noruega 41.941 3 Austràlia 0,955 Estats Units 41.557 4 Luxemburg 0,949 Irlanda 40.003 5 Canadà 0,949 Islàndia 35.686 6 Suècia 0,949 Dinamarca 34.718 7 Suïssa 0,947 Canadà 34.444 8 Irlanda 0,946 Suïssa 33.168 9 Bèlgica 0,945 Àustria 32.962 10 Estats Units 0,944 Bèlgica 31.549 ... ... ... ... ... 168 Moçambic 0,379 Madagascar 911 169 Burundi 0,378 Sierra Leone 901 170 Etiòpia 0,367 Níger 896 171 Rep. Centreafricana 0,355 Etiòpia 859 172 Guinea-Bissau 0,348 Guinea-Bissau 856 173 Txad 0,341 Burundi 753 174 Mali 0,333 Iemen 745 175 Burkina Faso 0,317 Tanzània 720 176 Sierra Leone 0,298 Rep. Dem. del Congo 675 177 Níger 0,281 Malawi 596

Les dades corresponen al report que l'ONU va publicar l'any 2005, si bé el càlcul de l'IDH es va fer a partir dels indicadors de l'any 2003.

Crítiques