Alvand (Alwand Kuh o Kuh-i Alwand) o Elwend (), és una cadena de muntanyes aïllada al sud de Hamadan a l'Iran que arriba fins als 3.554 metres a la cimera més alta. Al nord-oest enllaça amb el Kuh-i Daim al-Barf (Daem Barf), un altre massís d'altura similar que continua fins al Kuh-i Almu Kulakh que forma la part nord-oest del grup d'Alwand.
El cos principal de la serralada d'Alvand s'estén per uns 50 km d'est a oest, mentre que la seva amplada màxima de nord a sud és d'uns 30 km. Formades com a part de l'orogènia Zagros a finals del Juràssic i principis del Cretaci, les muntanyes s'eleven bruscament des de les planes circumdants i estan marcades per moltes valls profundes. Les muntanyes són majoritàriament de granit i diorita, que són tipus de roca intrusiva.
La zona estava coberta per un bosc de roures clar, però la desforestació extensiva en temps històrics ha reduït aquesta àrea a només una petita àrea, principalment a les valls. Avui dia, les altituds més elevades tenen una cobertura d'herba escassa, mentre que la cobertura d'herba creix més densa al voltant de les fonts i els rierols. Una planta important que creix habitualment a les valls d'Alvand és el gavar o espina de cabra, que produeix la goma coneguda com a tragacant, que s'utilitza en medicina i indústria.
42 rius o rierols tenen origen en aquestes muntanyes. Alvand i Damavand són considerades muntanyes sagrades a l'Iran. El nom antic de les muntanyes era Arvant que vol dir "puntes". A 2100 metres, a Gandj Namah (casa del tresor) a uns 10 km al sud de Hamadan, hi ha inscripcions cuneiformes dels reis Darios I el Gran i Xerxes I de Pèrsia.
El jaciment històric de Ganj Nameh, on es van deixar dues inscripcions trilingües en època aquemènida, es troba al peu de les muntanyes Alvand, 10 km al sud d'Hamadan. La serralada d'Alvand forma una frontera lingüística entre el turc, el kurd, el persa i el luri.
Referències
Enllaços externs
SummitPost.Org
Categoria:Serralades de l'Iran