miniatura|Concert públic del Te Deum de Marc-Antoine Charpentier Te Deum (en llatí: A tu, Déu, primeres paraules del càntic) és un dels primers himnes cristians, tradicional d'acció de gràcies. Quan no se cita com títol de l'obra sinó com nom comú, s'ha d'emprar en minúscula i en una única paraula: tedèum. Tradicionalment atribuït a una data anterior a l'any 100 dC. 500, però potser amb antecedents que el situen molt anterior. És fonamental per a l'himnari ambrosià, que es va estendre per tota l'Església llatina amb altres parts del ritu ambrosià de Milà entre els segles VI i VIII. De vegades es coneix com l'himne ambrosià, tot i que és poc probable que l'autoria sigui de Sant Ambrosi. El terme també es pot referir a un breu servei religiós (de benedicció o agraïment) que es basa en l'himne.
Sol ser entonat en moments de celebració. L'himne continua sent regularment utilitzat per l'Església Catòlica Romana, en l'Ofici de les Lectures enquadrat en la Litúrgia de les Hores. També se sol entonar en les misses celebrades en ocasions especials com en les cerimònies de canonització, l'ordenació de preveres, etc. Els cardenals l'entonen després de l'elecció d'un papa.
Compost originalment en llatí, pren el nom del seu primer vers. Se sol denominar també com «Himne Ambrosià», ja que s'atribueix a Sant Ambròs de Milà, encara que una llegenda indica que el van compondre en comú, inspirats per l'Esperit Sant, Sant Agustí i Sant Ambròs. Quan, l'any 387, Sant Agustí va rebre el baptisme de mans de Sant Ambròs - segueix dient la llegenda -, Ambròs va entonar aquest himne i Agustí anava responent als seus versos.
Història El seu origen es remunta probablement a la primera meitat del . En la seva forma actual es troba per primera vegada al «Antiphonarium Benchorense» de Bangor (Irlanda del Nord), que s'ha de datar al voltant de l'any 690. En publicacions recents també se'n cita com a autor el bisbe Niceti de Remesiana (al voltant de l'any 400). Des del se'n coneixen també diverses traduccions.
L'autoria de l'himne s'atribueix tradicionalment a Sant Ambròs (mort el 397) o Sant Agustí (mort el 430). En els estudis del , es van proposar Sant Hilari de Poitiers (mort el 367) i Sant Nicetas de Remesiana (mort el 414) com a possibles autors. Al , l'associació amb Nicetas ha estat desaprovada, de manera que l'himne, tot i que gairebé amb certesa data del , es considera d'autoria incerta. L'autoria de Nicetas de Remesiana va ser suggerida per l'associació del nom "Nicetas" amb l'himne en manuscrits a partir del , i va ser defensada particularment a la dècada de 1890 per Germain Morin. Els himnòlegs del segle XX, especialment Ernst Kähler (1958), han demostrat que l'associació amb "Nicetas" és espúria. El Te Deum té similituds estructurals amb una pregària eucarística i s'ha proposat que originalment va ser compost com a part d'una.
Abans de les reformes del Papa Joan XXIII de 1961, no es deien ni el Gloria ni el Te Deum a la festa dels Sants Innocents, tret que caigués en diumenge, ja que van ser martiritzats abans de la mort de Crist i, per tant, no podien assolir immediatament la visió beatífica.
A la Litúrgia de les Hores del Papa Pau VI, el Te Deum es canta al final de l'Ofici de Lectures tots els diumenges excepte els de Quaresma, en totes les solemnitats, a les octaves de Pasqua i Nadal, i en totes les festes. El Manual d'Indulgències revisat (quarta edició) concedeix una indulgència plenària, en les condicions habituals, a aquells que la reciten en públic la nit de Cap d'Any.]
A l'Ofici Diari dels Ordinariats Catòlics, el Te Deum es canta a l'Oració del Mati com a Càntic després de la Primera Lliçó. Està assignat per a (1) els diumenges excepte en Prequaresma i Quaresma, (2) Festes i Solemnitats, i (3) tots els dies durant les Octaves de Nadal, Pasqua i Pentecosta.
També s'utilitza juntament amb els càntics estàndard de l'Oració del Matí tal com es prescriu al Llibre Anglicà d'Oració Comuna, com a opció a l'Oració del Matí o als Matins per als luterans, i és conservat per moltes esglésies de la tradició reformada.
L'himne s'utilitza regularment a l'Església Catòlica, l'Església Luterana, l'Església Anglicana i l'Església Metodista (principalment abans de l'Homilia) a l'Ofici de Lectures que es troba a la Litúrgia de les Hores, i en acció de gràcies a Déu per una benedicció especial com l'elecció d'un papa, la consagració d'un bisbe, la canonització d'un sant, una professió religiosa, la publicació d'un tractat de pau, una coronació reial, etc. Es canta després de la missa o de l'Ofici Diví o com a cerimònia religiosa separada. L'himne també continua en ús a la Comunió Anglicana i algunes esglésies luteranes en entorns similars.
Text en llatí i català Encara que hi ha diverses versions de l'himne, una de les més acceptades actualment és:
Text llatí
Te Deum laudamus: te Dominum confitemur. Te aeternum Patrem omnis terra veneratur. Tibi omnes Angeli; tibi caeli et universae Potestates; Tibi Cherubim et Seraphim incessabili voce proclamant: Sanctus, Sanctus, Sanctus, Dominus Deus Sabaoth. Pleni sunt caeli et terra maiestatis gloriae tuae. Te gloriosus Apostolorum chorus, Te Prophetarum laudabilis numerus, Te Martyrum candidatus laudat exercitus. Te per orbem terrarum sancta confitetur Ecclesia, Patrem immensae maiestatis: Venerandum tuum verum et unicum Filium; Sanctum quoque Paraclitum Spiritum.
Tu Rex gloriae, Christe. Tu Patris sempiternus es Filius. Tu ad liberandum suscepturus hominem, non horruisti Virginis uterum. Tu, devicto mortis aculeo, aperuisti credentibus regna caelorum. Tu ad dexteram Dei sedes, in gloria Patris. Iudex crederis esse venturus. Te ergo quaesumus, tuis famulis subveni: quos pretioso sanguine redemisti. Aeterna fac cum sanctis tuis in gloria numerari.
Salvum fac populum tuum, Domine, et benedic hereditati tuae. Et rege eos, et extolle illos usque in aeternum. Per singulos dies benedicimus te; Et laudamus Nomen tuum in saeculum, et in saeculum saeculi. Dignare, Domine, die isto sine peccato nos custodire. Miserere nostri domine, miserere nostri. Fiat misericordia tua, Domine, super nos, quemadmodum speravimus in te. In te, Domine, speravi: non confundar in aeternum.Una traducció catalana
A Tu, oh Déu, et lloem, a Tu, Senyor, et reconeixem. A Tu, etern Pare, et venera tota la creació. Els àngels tots, els cels i totes les potestats t'honoren. Els querubins i serafins et canten sense cessar: Sant, Sant, Sant és el Senyor, Déu de l'univers; Els cels i la terra estan plens de la majestat de la teva glòria. A Tu t'enalteix el gloriós cor dels apòstols, la multitud admirable dels profetes, el blanc exèrcit dels màrtirs. A Tu l'Església santa, estesa per tota la terra, t'aclama: Pare d'immensa majestat, I al teu venerat, veritable i únic Fill, digne de adoració, Esperit Sant, Defensor.
Tu ets el Rei de la glòria, Crist. Tu ets el Fill únic del Pare. Tu, per a alliberar a l'home, vas acceptar la condició humana no vas menysprear l'úter de la Verge. Tu, trencades les cadenes de la mort, vas obrir als creients el regne del cel. Tu et sentis a la dreta de Déu en la glòria del Pare. Creiem que un dia has de venir com jutge. Et preguem, doncs, que vinguis en ajuda dels teus serfs, a qui redimires amb la teva preciosa sang. Fes que en la glòria eterna ens associem als teus sants.
Salva el teu poble, Senyor, i beneeix el teu hereu. Sigues el seu pastor i enalteix-ho eternament. Dia rere dia et beneïm i lloem el teu nom per a sempre, per eternitat d'eternitats. Digna't, Senyor, en aquest dia guardar-nos del pecat. Tingues pietat de nosaltres, Senyor, tingues pietat de nosaltres. Que la teva misericòrdia, Senyor, vingui sobre nosaltres, com ho esperem de Tu. En Tu, Senyor, espero, no deixis que mai em confongui.
Celebració del Te Deum En a l'àmbit catòlic és tradicional finalitzar l'any amb un tedèum. El papa acostuma a celebrar-lo la tarda del 31 de desembre. En alguns països com Argentina, Colòmbia, Guatemala, Panamà, Paraguai i el Perú, es realitza una cerimònia d'acció de gràcies amb el nom de Te Deum, en ocasió de les festes nacionals de cada nació. A Xile igualment es realitza, encara que té caràcter ecumènic; s'oficia a la Catedral Catòlica Metropolitana de Santiago cada 18 de setembre.
Configuracions musicals El text ha estat musicat per molts compositors, amb arranjaments de Zelenka, Händel, Haydn, Mozart, Berlioz, Verdi, Bruckner, Furtwängler, Dvořák, Britten, Kodály i Pärt entre els més coneguts. Jean-Baptiste Lully va escriure una arranjament del Te Deum per a la cort de Lluís XIV de França i va patir una lesió mortal mentre el dirigia. Michel Richard de Lalande va escriure una arranjament del Te Deum, S.32. El preludi de la arranjament de Marc-Antoine Charpentier (H.146) és ben conegut a Europa per haver estat utilitzat com a tema musical per a les emissions de la xarxa Eurovisió de la Unió Europea de Radiodifusió, sobretot el Festival de la Cançó d'Eurovisió i Jeux Sans Frontières. També va escriure tres altres arranjaments del Te Deum: H.145, H.147, H.148. Henry Desmarets, dues arranjaments del Te Deum (1687). Louis-Nicolas Clérambault va escriure tres arranjaments del Te Deum: C.137, C.138, C.155. Anteriorment s'havia utilitzat com a música de tema per a la sèrie documental de Bud Greenspan, The Olympiad . El Coronation Te Deum de Sir William Walton va ser escrit per a la coronació de la reina Elisabet II el 1953. Altres arranjaments anglesos inclouen els de Thomas Tallis, William Byrd, Henry Purcell, Edward Elgar, Richard St. Clair i Herbert Howells, així com cinc arranjaments de George Frideric Handel i tres de Charles Villiers Stanford. miniatura|Preludi del Te Deum de Charpentier|center|435x435px miniatura|Te Deum en cant gregorià|center|435x435px
Referències
Vegeu també Te Deum (Charpentier)
Categoria:Música medieval Categoria:Obres literàries en llatí Categoria:Te Deums