miniatura|Imatge de la Plaça Roja de Moscou. Nom erròniament associat al vermell polític, puix que ja es deia així abans de l'arribada del comunisme. Els colors polítics són una sèrie de colors que, associats a les diverses ideologies polítiques, s'utilitzen com a signe i símbol d'identificació i com a afirmació identitària, en la major part dels casos coincidint amb el de les banderes o algun altre aspecte de la simbologia política, particularment el color de les camises. No obstant això, a vegades l'ús d'alguns colors coincideix en ideologies polítiques molt oposades. També s'associen els colors polítics a altres moviments molt lligats a la política, com els diversos moviments socials o la propugnació de diversos sistemes econòmics.

Els colors com el blau i el vermell són d'entre els més usats per la seva associació a la dreta i esquerra política respectivament. Tenen una tradició fins i tot més antiga que el mateix origen del concepte d'espectre polític (esquerra-dreta) originat en la Revolució Francesa, ja que incloïen en una expressió molt estesa per designar les diferències socials: l'oposició entre sang blava i sang vermella. D'altra banda, l'oposició de vermell i negre, originada en la distinció entre uniformes (simbolitzant la Revolució) i (sotanes simbolitzant l'Antic Règim), ha estat molt utilitzada pel mateix motiu.

Els colors també s'utilitzen simbòlicament en gran nombre de situacions, caràcters, moviments, associacions, equips esportius, etc. encara que aquests aspectes no tenen res a veure amb la política, a vegades es barregen.

Groc miniatura|La insígnia groga o Judenstern (en alemany). En la majoria dels països europeus el groc s'associa als partits liberals incloent l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa i els liberaldemòcrates britànics.

Índia El groc daurat o groc safrà és representatiu del nacionalisme hindú a l'Índia (Hindutva).

Judaisme

El color groc també s'associa al judaisme i al sionisme (vegeu insígnia groga). En el a Europa algunes vegades es feia referència als jueus com la internacional groga.

Mèxic A Mèxic el Partit de la Revolució Democràtica és un partit d'esquerra que usa el groc en lloc del vermell, com se sol fer en els partits comunistes o socialdemòcrates.

A Mèxic els camises daurades foren un grup antisemita pronazi durant els anys 20 i 30 que estava vinculat a l'Acció Revolucionària Mexicanista. Sorgiren a causa de la proliferació de població jueva a les ciutats mexicanes. Aquest augment d'estrangers a Mèxic xocava amb la política nacionalista del govern d'aleshores.

Blau miniatura|Seu del Partit Popular.

miniatura|Bandera dels blueshirts irlandesos.

Avui dia s'associa generalment aquest color a la dreta política, com ara amb el Partit Popular, encara que el color taronja és també un color recurrent per a aquest tipus de partits (democristians).

Camises blaves A banda d'usos anteriors, des dels anys trenta el color blau es vincula al falangisme, pel color blauet dels camisas azuis del Movimento Nacional-Sindicalista portuguès que fou fundat el 1932, un any abans que la Falange Espanyola. La Falange adoptà part dels seus distintius, com és ara les camises blaves.www.juntoafe.com.ar - Articles - Nacionalsindicalisme lusità Tots dos partits com el feixisme italià, negaven la possibilitat d'ubicar-se en l'espectre polític d'esquerres i dretes i es proposaven com a Tercera posició. La identificació del feixisme amb la Falange, en seves diverses denominacions i fases històriques és un assumpte molt controvertit.

Uns altres partits propers al feixisme utilitzaren el color blau, com els blueshirts en l'àmbit anglosaxó (Regne Unit, Irlanda, Canadà i Estats Units). A la Xina també existí la Societat de Camises Blaves vinculada al Kuomintang als anys trenta, inspirada parcialment en el feixisme europeu.[ www.artehistoria.jcyl.es - Revolució nacionalista a la Xina ] L'usaren també a França el Mouvement Franciste (Moviment Francista) i Solidarité Française (Solidaritat Francesa).

Espanya A part de l'ús de la camisa blava, aquest color donà nom també a la Divisió Blava, formada per voluntaris falangistes, que participaria en la Segona Guerra Mundial contra l'URSS.

El 1983, com a protesta pel segrest de Julio Iglesias Zamora fet per Euskadi Ta Askatasuna (ETA), la coordinadora Gesto por la Paz d'Euskal Herria feu una crida a usar tires de tela blava subjectades amb una imperdible per a reclamar-ne l'alliberament i expressar el refús d'ETA. El llaç proposat originalment per Gesto por la Paz tenia forma de A (inicial de Askatu, alliberar en basc), encara que també s'utilitzaren llaços en forma de bucle. Gesto por la Paz tornà a demanar l'ús del llaç blau com a protesta contra els següents segrestos d'ETA. En 2007, dirigents del Partit Popular feren una crida a usar el llaç blau com a protesta per la política penitenciària del govern del Partit Socialista Obrer Espanyol, cosa que Gesto por la Paz desaconsellà, perquè instava a mantenir el caràcter unitari del símbol.Nota de premsa Gesto por la Paz y el lazo azul Jose María Calleja, El lazo azul El Mundo PP y PSOE se disputan el lazo azul

Imperi Romà d'Orient A l'Imperi Romà hi havia quatre equips de quadrigues que competien en els circs romans: la vermella (russata), la blanca (albata), la blava (veneta) i la verda (prasina). D'aquests, solament romandrien els dos últims: els blaus (venetoi) i els verds (prasinoi).

Amb la desintegració de l'Imperi Romà d'Occident aquests equips seguirien disputant-se el lideratge en els hipòdroms de l'Imperi Romà d'Orient. Amb el temps cada facció no solament representà una oposició esportiva, sinó també una oposició política i religiosa.

Els blaus eren acèrrims catòlics i acostumaven a representar la classe terratinent i l'antiga aristocràcia grecoromana, afirmaven la seva ortodòxia teològica donant suport al Concili de Calcedònia (també se'ls anomenava calcedonis), foren afavorits per l'emperador Justianià, fervent venetoi, durant el seu regnat.www.holytrinitymission.org Libros - Español - Historia Bizancio<ref name="hyv">Revista Historia y Vida nº 486. Dossier Justiniano el Grande. Emperador de Bizancio. Parte II La reconquista del poder romano. Bizancio en la cúspide. Pàg. 40. Requadre de l'esquerra.</ref>

Romania A Romania, els Lăncieri foren el primer moviment a adoptar camises de color blau en els anys 20 i 30 a imitació de les camises negres del feixisme italià. Era un grup violent del qual se separà com a grup la Guàrdia de Ferro, que optà per les camises verdes.www1.yadvashem.org Roots of Romanian antisemitism Pág. 26

Mèxic A Mèxic el Partit d'Acció Nacional és un partit que es caracteritza per ser de dreta que fa servir el blau en el seu logo. El PAN és un partit polític conservador i democristià, encara que internament hi ha diversos corrents, que van des del centre a la dreta.

Estats Units d'Amèrica El Partit Demòcrata dels Estats Units utilitza el color blau. La seva posició més a l'esquerra o a la dreta del Partit Republicà dels Estats Units ha variat històricament i ara com ara es considera el principal partit d'esquerra o liberal, en el sentit que aquesta expressió té en els Estats Units i que no coincideix sempre amb el que té a Europa.

Institucions internacionals Diverses organitzacions internacionals utilitzen el color blau en les seves banderes i com a color identificatiu, com les Nacions Unides i les seves agències (UNICEF, FAO, UNESCO, etc.); l'OTAN (on simbolitza el color de l'oceà Atlàntic i la Unió Europea. En aquests últims casos, l'oposició durant la guerra freda al bloc comunista (que utilitzava el color vermell) era àmpliament utilitzada a l'hora d'acolorir les representacions cartogràfiques de diversos fets interpretables políticament (enfront dels seus rivals en aliances militars como el Pacte de Varsòvia o econòmiques com el COMECON).

Nacions Unides El color blau l'usa l'ONU en missions de pau, apareix a la seva bandera i en les boines dels militars enviats per l'ONU a països en guerra o en conflicte per acabar amb un enfrontament polític o intentar protegir la població civil entre altres objectius humanitaris.

Blanc miniatura|Pavelló reial de França de 1638 a 1790, de 1814-1815, i de 1815-1830).

El color blanc en política està associat al moviment monàrquic. Prové del Pavelló reial de França. El blanc simbolitzava el diví i Déu, per la qual cosa Lluís XIII de França canvià el pavelló blau amb les tres flors de lis pel blanc. En contraposició la bandera tricolor (blava, blanca i vermella) es convertí en la insígnia de la revolució francesa, tant el 1789, com en les successives revolucions de principis del . El tricolorisme també s'associaria al republicà a Espanya però amb els colors vermell, groc i violat.

Després de la revolució russa d'octubre de 1917, es produí una guerra civil entre l'exèrcit roig i els denominats blancs, que englobava els monàrquics, defensors del tsarisme, juntament amb altres reaccionaris contra el bolxevisme. També hi hagué una situació similar entre rojos i blancs a la Guerra Civil Finlandesa.

Itàlia A Itàlia aquest color juntament amb el vermell representa els partits catòlics (Partiti cattolici), ja que, el blanc del blasó del partit està en plata (blanc) i la creu en gules (vermell).

Pacifisme El blanc també s'associa a la rendició en períodes bèl·lics o al moviment pacifista.

Gris miniatura|Paul Anton de Lagarde. El gris fou el color triat pel polític i escriptor alemany Paul de Lagarde com el símbol dels liberals en el i s'integrà en la Internacional Grisa.

En el mateix país l'usa el partit Die Grauen – Graue Panther (els grisos) són un grup polític per defensar els interessos de les persones de la tercera edat i estabilitzar el pla de pensions de l'estat.

Espanya A Espanya està associat a la policia del franquisme, denominada els grisos pel color del seu uniforme (Cos de Policia Armada i de Trànsit d'Espanya). En la transició s'optà per canviar el color pel marró com a estratègia d'imatge per desvincular-la de la repressió política, al mateix temps que es canviava de nom (Cos Nacional de Policia d'Espanya).

Estats Units d'Amèrica Està també associat històricament amb els Estats Confederats d'Amèrica pel gris dels uniformes confederats durant la Guerra Civil dels Estats Units.

Marró miniatura|Soldats de plom de les SA amb uniforme marró. El marró s'associa al nazisme per ser el color utilitzat per la SA (Sturmabteilung o tropes d'assalt. Aquesta elecció fou a causa d'un motiu funcional i no simbòlic: després de la Primera Guerra Mundial quedà un gran lot a baix cost d'uniformes de color marró per a les tropes que, en principi, anaven cap a Àfrica però amb la fi de la guerra no es feren servir.

Els uniformes eren a Àustria i el 1924 el partit nazi (NSDAP) i la força paramilitar de les SA els compraren provisionalment. Finalment el novembre de 1926 s'introduí oficialment i es conservà com a uniforme bàsic per a ambdues organitzacions.www.original-militaria.com - Abric de Truppführerde de les SA "Sturmabteilung". Aviat el color marró quedaria associat al nazisme, fins i tot després de la destrucció de les SA durant la nit dels ganivets llargs.

Taronja miniatura|Víktor Iúixtxenko durant la Revolució Taronja a Ucraïna.

El taronja és un color de poca identitat vinculada a un ideal polític. Això no obstant majoritàriament a Europa i en altres molt països occidentals es representen els partits democristians amb aquest color.

El Partit Popular d'Espanya canvià per a la campanya electoral de les municipals de l'any 2007 de color predominant, del blau (en principi més conservador) al color taronja (més jove i dinàmic encara que també conservador). A més que el taronja és el color predominant dels partits democristians en la resta de països europeus. El fet d'aquest canvi vingué després de la famosa Revolució Taronja a Ucraïna, portada a terme per Víktor Iúixtxenko contra el frau electoral.