Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992. Hi participaren 9.356 atletes (6.652 homes i 2.704 dones) de 169 comitès nacionals, que competiren en 32 esports i 286 especialitats.
La cerimònia inaugural va tenir lloc al remodelat Estadi Olímpic de Montjuïc (al qual posteriorment es va donar el nom de Lluís Companys), que tot i que va ésser inaugurat en ocasió de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, fou renovat completament per tal d'acollir els Jocs Olímpics de Barcelona'92 i només se'n va conservar la façana.
Els Jocs Olímpics de 1992 varen suposar una transformació profunda de la ciutat de Barcelona i de la societat catalana. La primera com a resultat d'una gran quantitat d'obres d'adequació de la configuració de la ciutat aprofitant l'oportunitat de l'esdeveniment sense caure en l'error d'orientar-los exclusivament al seu servei, sinó per fer canvis a la ciutat que haurien requerit decennis en condicions normals. La transformació social va venir de la mà de la necessitat d'implicació de tots els sectors: ciutadans, empreses, entitats, etc. en el suport de l'esdeveniment i, especialment, de la seva organització. Les múltiples accions generades per aconseguir aquest suport tenien com a resultat un alt grau de complicitat, sentiment de pertinença i orgull individual i col·lectiu que va reforçar la societat en el seu conjunt. A més a més, algunes de les iniciatives engegades, com el foment de la pràctica de l'esport o el foment del voluntariat es van quedar instal·lades a la societat catalana de forma estable.
Coincidint amb l'etapa de preparació dels jocs es van organitzar múltiples esdeveniments paral·lels que ajudaven a informar, formar i incrementar el grau d'involucració de la ciutadania. D'entre totes elles destaca el conjunt d'exposicions i actes agrupats dins el programa de l'Olimpíada Cultural, una iniciativa pionera que acostava l'esport des d'una perspectiva diferent a la de la pràctica esportiva.
Dins les noves construccions destaca la construcció de l'Anella Olímpica al voltant del reformat estadi olímpic, formada per les piscines Picornell, les piscines de salts de Montjuïc, el camp d'hoquei de Pau Negre, el Palau Sant Jordi, l'edifici de l'INEFC i d'altres instal·lacions.
També es construïren noves instal·lacions arreu de la ciutat, com ara el poliesportiu de l'Espanya Industrial al parc del mateix nom, on es desenvoluparen les competicions d'halterofília.
Els Jocs Olímpics es van caracteritzar per la seva descentralització en diferents subseus properes a la ciutat que van suposar un important esforç de renovació d'infraestructures i de divulgació de la imatge de la ciutat a tot el món. Per aquest motiu es construïren diferents viles olímpiques per als atletes, al Poblenou, Montigalà (Badalona), entre d'altres.
Els Jocs Olímpics de Barcelona varen ser els primers a incorporar dins una mateixa organització els Jocs Paralímpics corresponents. Fins aquell moment s'havien configurat com a esdeveniments separats. Des del 1992, el model Barcelona es va instaurar com a definitiu.
Candidatura Antecedents esportius de Barcelona La vinculació de Barcelona amb l'esport es remunta a l'època romana, però va ser a finals del quan es comencen a desenvolupar les activitats esportives, apareixen els primers clubs i associacions d'esports, com el futbol amb la fundació del Futbol Club Barcelona el 1899, el ciclisme amb la Unió Esportiva Sants de 1882, la boxa i també esports de mar com les regates, amb el Club Català de Regates de 1879, o la natació amb el Club Natació Barcelona de 1907 i, posteriorment, l'automobilisme amb l'impuls del Reial Automòbil Club de Catalunya, fundat el 1906, que va organitzar la primera competició automobilística d'Espanya el 1908.
La reedició dels Jocs Olímpics moderns de la mà del baró Pierre de Coubertin l'any 1894 era la confirmació d'una tendència en la qual Catalunya era pionera respecte a la resta de l'estat espanyol.
Voluntat per organitzar uns Jocs Olímpics Abans d'aconseguir la candidatura de 1992, l'Ajuntament de Barcelona havia optat en quatre ocasions a organitzar uns Jocs Olímpics. En una d'elles es va retirar i les tres restants va ser exclosa.
La primera sol·licitud la va realitzar l'any 1920 per tal d'organitzar l'edició de 1924. Les altres ciutats candidates eren Amsterdam, Roma, Los Angeles, Praga i París. Les pressions del president del Comitè Olímpic Internacional, el baró de Coubertin, sobre els seus membres per tal que votessin a favor de París varen fer inviable una competició en condicions.
Animats per l'embranzida que va suposar per la ciutat l'exposició de 1929, l'ajuntament va sol·licitar, per segona vegada, l'organització dels Jocs Olímpics de 1936 al que optaven les ciutats d'Alexandria, Berlín, Budapest, Buenos Aires, Colònia, Dublín, Frankfurt del Main, Hèlsinki, Nuremberg, Roma i Barcelona. La instauració de la Segona República i l'exili del rei Alfons XIII varen desanimar els membres del COI que s'havien de reunir a Barcelona per realitzar la votació. A causa de la manca de quòrum, la decisió sobre la seu dels Jocs del 1936 es va ajornar, i es va decidir fer la votació per carta. L'escrutini es va fer a Lausana un mes després: Berlín, fou la guanyadora, amb 43 vots; Barcelona, n'havia obtingut 16, i hi hagué 8 abstencions.
Barcelona no va defallir i el 1932 ho va intentar per tercer cop. A la 30a. sessió del CIO a Los Angeles es va presentar com a candidata als Jocs Olímpics de 1940, una candidatura que s'havia de defensar i votar a Berlín, poc abans dels Jocs de 1936. En aquest cas, però, la delegació encapçalada per August Pi i Sunyer, president del Comitè Olímpic Espanyol, no va arribar a assistir-hi, degut al començament de la Guerra Civil espanyola, tot just quinze dies abans.
El quart intent d'aconseguir l'organització dels jocs va ser l'any 1965 quan l'Ajuntament de Barcelona va presentar una nova petició per organitzar els Jocs Olímpics de 1972. Quan es va presentar la proposta al Comitè Olímpic Espanyol per obtenir-ne el vist-i-plau, el seu president, José Antonio Elola Olaso, sense cap raó aparent, va canviar la candidatura de Barcelona per la de Madrid, tot proposant de reservar per a la ciutat comtal les proves dels esports nàutics i aquàtics. Madrid, que s'enfrontava a Detroit, Mont-real i Múnic va perdre en favor d'aquesta darrera que va organitzar el Jocs Olímpics de 1972, recordats per ser els primers amb la presència del terrorisme dins l'esdeveniment.
Olimpíada Popular
A la frustració per haver perdut l'elecció com a seu olímpica del 1936 degut a raons polítiques, ja que s'havia considerat la república com un element desestabilitzador a Espanya, se sumava la designació de Berlín on governava un règim totalitari. La preparació dels Jocs de Berlín s'orientava a fer d'ells una apologia del nazisme i dels seus valors racials i militars, cosa totalment en contra de l'esperit olímpic, tant a l'antiguitat clàssica com a l'era moderna. Es van produir protestes a nivell mundial, sobretot per part d'organitzacions jueves i d'esquerres, però finalment el COI va mantenir la celebració dels Jocs a Berlín. Barcelona va decidir organitzar una celebració alternativa, l'Olimpíada Popular, amb l'objectiu de recuperar el veritable esperit olímpic, la pau i la solidaritat entre les nacions, tot el que s'estava negant en l'organització dels Jocs de Berlín amb la complicitat del COI. S'havien d'inaugurar el 19 de juliol de 1936, però el cop d'estat franquista el dia abans, va impedir-ne la seva realització.
Candidatura pels Jocs de 1992
Desenvolupament de la idea L'any 1980, quan Narcís Serra portava un any com a alcalde de Barcelona en el primer consistori democràtic des de feia més de 40 anys, va proposar la idea de demanar els Jocs Olímpics per a la ciutat. Després de ser aprovat per unanimitat pel plenari municipal del 30 de juny de 1981, es va encarregar a Romà Cuyàs els estudis previs especialment orientats a verificar la factibilitat de la proposta. L'informe Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992. Primeres aproximacions, que es va presentar als mitjans l'11 de novembre de 1982 confirmava la viabilitat inicial, condicionada a la realització d'un avantprojecte detallat que havia de ser aprovat per les autoritats i entitats implicades en comprometre l'impuls i el finançament necessari.
Oficina Olímpica Va ser creada el 26 de novembre de 1982 per encarregar-se de realitzar tots els treballs i projectes que culminarien en el dossier de candidatura. Reportava al Consell Rector de Candidatura format per l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Comerç de Barcelona. Des d'aquests òrgans es varen fixar els objectius i plans, i es va encarregar i liderar els projectes de transformació de la ciutat a realitzar dins del període de candidatura i que tenien l'objectiu de mostrar que la ciutat s'estava preparant i estava implicada per tirar endavant el repte d'organitzar uns Jocs Olímpics.
Es van definir quatre àrees olímpiques on s'havien de concentrar les principals instal·lacions i equipaments relacionats amb els jocs: Parc de Mar (Vila Olímpica), Anella Olímpica, àrea de Vall d'Hebron i àrea Diagonal.
Elecció 91a Sessió del Comitè Olímpic Internacional.17 d'octubre de 1986, Lausana (Suïssa)Elecció de la seu dels XXV Jocs Olímpics d'Estiu Ciutat País VotacionsRonda 1Ronda 2Ronda 3Barcelona Catalunya 29 37 47 ParísFrança192023 BrisbaneAustràlia11910 BelgradIugoslàvia13115 BirminghamRegne Unit88- AmsterdamPaïsos Baixos5--L'elecció per ser la seu de la XXV edició dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 es va dur a terme a la 91a Sessió del Comitè Olímpic Internacional, celebrada el 17 d'octubre de 1986 a Lausana, Suïssa. Es presentaven les ciutats d'Amsterdam, Belgrad, Birmingham, Brisbane, Barcelona i París. A la primera volta, es va descartar Amsterdam, amb 5 dels 85 punts possibles. A la segona volta, es va descartar Birmingham, amb 8 vots. Barcelona va sortir escollida a la tercera volta amb 47 punts, seguida de París amb 23 punts.
Elements dels Jocs Mascota olímpica
La mascota olímpica escollida per a representar els Jocs fou Cobi, un gos d'atura català dissenyat en estil cubista pel valencià Xavier Mariscal. La seva presentació es feu el 1987 i el seu nom prové del COOB, el Comitè Organitzador de les Olimpíades de Barcelona.
Música L'any 1987 Freddie Mercury i Montserrat Caballé gravaren la cançó Barcelona, peça principal de l'àlbum del mateix nom i que serví de promoció a la ciutat per tal d'aconseguir els Jocs. La cançó s'havia d'interpretar en la cerimònia d'obertura però la prematura mort del cantant britànic vuit mesos abans de l'inici dels Jocs impedí aquest fet.
L'any 1992 Andrew Lloyd Webber i Don Black compongueren la cançó Amics per sempre, que fou interpretada per Sarah Brightman i Josep Carreras durant la cerimònia d'obertura dels Jocs. En la cerimònia de clausura la mateixa cançó fou interpretada pel grup de rumba catalana Los Manolos.
Imatge i identitat corporativa miniatura|Segell ucraïnès commemmoratiu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992.|258x258px Els jocs de Barcelona també van significar una renovació pel que fa al tractament de la imatge i la identitat corporativa. Així es va poder comprovar en les nombroses edicions de cartells, en les emissions de Monedes commemoratives i segells que va realitzar la FNMT a Madrid i també en la Col·lecció de 16 Medalles oficials commemoratives dels Jocs de la XXVa Olimpíada que es va realitzar a Barcelona.
Pels Jocs Olímpics de Barcelona'92 es van elaborar un total 32 pictogrames, a partir del logotip creat pel Josep Maria Trias. Això va significar un canvi substancial respecte els pictogrames anteriors, ja que s'imposava un estil basat en el dibuix del cos humà a partir de tres parts úniques diferenciades: cap, braços i cames.
Torxa olímpica