miniatura|Ajuntament d'Artà Resum de les eleccions municipals al poble d'Artà (Mallorca). Mentre no s'especifiqui el contrari, les dades són les ofertes pel Ministeri d'Interior del Govern d'Espanya al seu webDades electorals del Ministeri d'Interior i de l'Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT). Els percentatges dels partits son damunt el totals del vots emesos (inclosos els nuls).
3 d'abril de 1979 Concorregueren a les eleccions els Independents d'Artà, Unió de Centre Democràtic (UCD), el PSOE i el Partit Comunista de les Illes Balears (PCE-PCIB).
La població artanenca era de 5.636 persones. El cens electoral era de 4.314 persones amb dret a vot, dels quals arribà a votar 3.203 artanencs, el que feia un 74,25% de participació. Hi hagué 28 vots nuls (0,87%).
Les 13 persones que sortiren elegides per ocupar els llocs de regidors de l'Ajuntament d'Artà durant els següents 4 anys foren:Bellpuig 1979, núm. 034 Independents: Jaume Morey Sureda (batle), Sebastià Ginard Villalonga, Julià Sansaloni Esteva, Miquel Dalmau Alzina, Miquel Escanellas Lliteres. UCD: Jeroni Cantó Servera, Miquel Estelrich Carrió, Antoni Llaneras Esteva, Catalina Th. Bonnín Fuster, Sebastià Esteva Ferragut. PSOE: Josep Mislata Cuellar, Antoni Maria i Ginard, Pere Cabot Pascual.
<div align=justify>El 19 d'abril de 1979 es constituí el primer ajuntament democràtic d'aquesta darrera època, sortint elegit batle Jaume Morey Sureda amb 9 vots (el 5 dels Independents, els 3 del PSOE i un de UCD). Foren nomenats tinents de batle 1. Sebastià Ginard (Independents); 2. José Mislata (PSOE); 3. Jerónimo Cantó (UCD) i 4. Miguel Dalmau (Independents). Mentre que Antonio Llaneras (UCD) va ser designat com a delegat-representant de la balia a la Colònia de Sant Pere després de fer-se una votació popular entre els coloniers sobre quina formula volien si aquesta, o una associació de veïns o una fórmula mixta. Hi votaren 130 persones que triaren la primera opció 95 persones, la segona 21 persones i la tercera 14 persones.Bellpuig maig-juny 1979
8 de maig de 1983 Concorregueren a les eleccions els Independents d'Artà, que ostentaven la batllia fins al moment, amb el lema "Un programa per anar endavant amb un batle del nostre temps", el Centre Democràtic i Social, amb el lema "una candidatura de seny. Com ha de ser" "per Artà vota es partit d'en Melià", el PSOE amb "Podemos dar un buen gobierno al municipio" i Alianza Popular-Partit Demòcrata Popular-Unió Liberal (AP-PDP-UL) que unien les seves forces sota el lema "Vota por el equilibrio".Bellpuig nº57 30 d'abril de 1983 - Programes electorals
Pel que fa al resultat en si, cal destacar, en primer lloc el manteniment del grup Independents com a candidatura més votada i amb els seus cinc regidors, igual nombre que ja aconseguís el 1979. El descens del grup centrista (llavors UCD, ara CDS) que dels cinc regidors que aconseguís el 1979, es mantingué amb només tres, en benefici d'AP-PDP-UL, "és partit d'en Biel Maia", com se'l coneixia entre la població, que aconseguí introduir els seus dos primers candidats a l'Ajuntament. Per la seva banda, la llista presentada pel PSOE, igual que Independents, es mantenien amb el mateix nombre de regidors (tres), que ja van obtenir el 1979.Bellpuig nº58 14 de maig de 1983 (Resultats eleccions 1983)
El cens electoral era de 4.130 persones amb dret a vot, dels quals arribà a votar 3.322 artanencs, el que feia un 79,90 % de participació. Hi hagué un lleuger augment de participació d'uns cinc punts, ja que a les anteriors eleccions hi participaren un 74,25%.
Les 13 persones que sortiren elegides per ocupar els llocs de regidors de l'Ajuntament d'Artà durant els següents 4 anys foren:
IA: Jaume Morey Sureda, Joaquín M. Hernández Sastre, Antoni Amorós Garau, Bartolomé Ginard Flaquer i Sebastià Ginard Villalonga. CDS: Antonio Llaneras Esteva, Catalina Th. Bonnín Fuster i Jaume Torres Domenge. PSOE: José Mislata Cuéllar, Rosa Servera Garau (ind.) i Guillem Artigues Vives (ind). AP-PDP-UL: Gabriel Massanet Femenias i Juan Cladera Massanet.Bellpuig nº 59 28 de maig de 1983 - Pàg 4 - Nou Ajuntament
Tornà sortir elegit batle Jaume Morey amb 8 vots a favor (IA i PSOE) i 5 en blanc. El regidor socialista José Mislata es donà de baixa del PSOE al juny de 1983 i continuà com a regidor independent.Carta al director PSOE Les tinences de batle quedaren per aquest ordre: Rosa Servera Garau (PSOE), Miguel Hernandez Sastre (IA), Antonio Llaneras Esteva (CDS) i Gabriel Massanet Femenias (AP).
També se celebraren les primeres Eleccions al Parlament de les Illes Balears, on a Artà en sortí guanyador el PSOE amb 891 vots seguit de molt a prop pel PSM amb 883 vots, de 3.277 vots vàlids al poble artanenc. A pesar d'aquests resultats, a totes les Balears el resultat de les dues forces més votades fou de Coalició Popular (AP-PDP-UL) amb 110.922 vots (35,55%) i Partit Socialista Obrer Espanyol (FSB-PSOE) amb 108.158 vots (34,67%) que els donava 21 diputats a cada un dels 54 que hi havia en total al nou Parlament de les Illes Balears
10 de juny de 1987 En aquestes eleccions concorregueren el Centre Democràtic i Social (CDS), el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), Alianza Popular-Partido Liberal (AP-PL) i Independents d'Artà (IA).
Els Independents, perderen 68 vots respecte de les eleccions del 83, mantenien la fidelitat dels seus electors i aconseguiren seguir amb els 5 regidors que ja tenien. AP va fer una pujada (175 vots més en relació amb el 1983) i va aconseguir així un regidor més que li va cedir el CDS, quedant-se en 3. La forta campanya i les cares noves semblaren que van produir el seu efecte. El PSOE (58 vots menys en relació al 83) es van mantenir. Són els qui menys cartutxos van gastar en la campanya. Seguiren amb els tres regidors que donaren la majoria i l'alcaldia als Independents mitjançant un pacte. El CDS (107 vots menys respecte al 83), partit que en l'àmbit nacional anava en augment, va ser el que més va perdre, ja que, de tres regidors passà a dos, havent estat, tal volta, el partit que més va gastar en la campanya.Editorial "...i seguim com abans" Especial eleccions 1987. Bellpuig. nº52. 13 de juny de 1987 Enllaç a la versió digitalitzada
Acudiren a les urnes 3.497 dels 4.429 artanencs que hi foren cridats, és a dir, el 78,96%. 3.456 vots (99,45%) foren per a candidatures, 19 (0,55%) en blanc. Hi hagué 22 vots nuls (0,63 %).
Com a resultat d'aquesta votació fou elegit batlle en Miquel Pastor Tous amb els 5 vots del seu partit i l'abstenció de la resta. A les mateixes eleccions també es votava, a més de les municipals, les autonòmiques i les europees, a les quals sortí guanyador, a Artà, el PSOE seguit de AP.
Les 13 persones que sortiren elegides per ocupar els llocs de regidors de l'Ajuntament d'Artà durant els següents 4 anys foren:
Independents: Miquel Pastor (batle), Francisca Piris, Tomeu Ginard Flaquer i Pere Gili. A.P.: Joan Sureda, Jaume Payeras i Pedro Garau. PSOE: Rosa Servera, Toni Maria i Guillem Artigues. CDS: Joan Amorós Negre i Joan Obrador.
26 de maig de 1991 En aquestes eleccions concorregueren Convergència Balear (CB), formació sorgida de l'antic Centre Democràtic i Social, i que es presentava per primera vegada amb aquesta denominació, el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSIB-PSOE), la coalició Partit Popular de Balears-Unió Mallorquina (PP-UM) i Independents d'Artà (IA).
Hi havia una població de 5.954 habitants. Aquesta vegada baixà una mica la participació. Acudiren a les urnes 2.775 dels 3.946 artanencs que hi foren cridats, és a dir, el 70,32%. 2.738 vots (98,95%) foren per a candidatures, 29 (1,05%) en blanc. Hi hagué 8 vots nuls (0,29%).
Tornà a sortir reelegit batle en Miquel Pastor Tous (UIA) en un principi amb un govern en minoria de només el seu grup per posteriorment després de quatre mesos, dia 17 d'octubre en varen fer la roda de premsa, firmaren un pacte postelectoral entre Independents d'Artà i Convergència Balear.Independents i CB fan públic el nou pacte de govern (Bellpuig nº443 26 octubre 1991) Benet Capó Cursach tornà a repetir com a Delegat del Batle d'Artà a la Colònia de Sant Pere. També se celebraren el mateix dia les autonòmiques amb resultat a Artà favorable al PP.Especial eleccions 1991. Bellpuig. nº436. 1 de juny de 1991 Versió digitalitzada
Les 13 persones que sortiren elegides per ocupar els llocs de regidors de l'Ajuntament d'Artà durant els següents 4 anys foren:
Independents: Miquel Pastor Tous (batle), Francisca Piris Vives, Tomeu Ginard Flaquer, Ginés Ayala Pico, Montserrat Santandreu Ginard i Joan Andreu Vives Cifre. PP-UM: Joan Sureda Vives (PP) i Joan Amorós Negre (Ind.). PSOE: Josep Silva Jimenez, Joan Riera Carrió i Pere Llinàs Morey. CB: Jaume Torres Domenge i Antoni Llaneras Esteva.
28 de maig de 1995 En aquestes eleccions concorregueren Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que al desembre de 1994 presentà la nova secció local d'Artà,Esquerra Republicana de Catalunya. Bellpuig. nº508. 19 novembre 1994. i fou present per primera vegada però no aconseguí representació, el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSIB-PSOE), Partit Popular de Balears (PPB), Unió Mallorquina (UM) (a la qual s'havia integrat Convergència Balear) i Independents d'Artà (IA).
El 1995 es manté una participació gairebé exacta en percentatge, respecte als comissis locals anteriors. Acudiren a les urnes 3.308 dels 4.660 artanencs que hi foren cridats, és a dir, el 70,99 %. 3.252 vots (98,64 %) foren per a candidatures, 45 (1,36 %) en blanc. Hi hagué 11 vots nuls (0,33 %).
Després que PSIB-PSOE i PP no presentessin candidats a l'alcaldia al primer plenari de la legislatura,Montserrat Santandreu Ginard, Batle d'Artà. Bellpuig. nº522. 24 de juny de 1995 Montserrat Santandreu Ginard anterior regidor de Festes i cap de llista de IA, llista més votada, es convertí en nou batle de la localitat mallorquina.
Les 13 persones que sortiren elegides per ocupar els llocs de regidors de l'Ajuntament d'Artà durant els següents 4 anys foren:
Independents: Montserrat Santandreu (batle), Gabriel Tous, Joan Ramón Tous, Carme Serra, Jeroni Ginard i Joan Andreu Vives. P.P.: Jaume Sureda, Joan Lliteres, Francisco Jose Forteza i Sebastià Massanet. PSOE: Josep Silva, Joan Riera i Pere Llinàs.
També hi tornà haver-hi eleccions autonòmiques on, tant a Artà com a les illes tornà a guanyar el PP.
El juliol del 1996. Benet Capó Cursach (UIA) entrà en el lloc de Joan Andreu Vives que havia renunciat.Acta ple 23-07-1996
13 de juny de 1999 En aquestes eleccions concorregueren el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSIB-PSOE), Partit Popular de les Illes Balears (PPB), Unió Mallorquina (UM), Independents d'Artà (IA), Esquerra Unida de Mallorca-Els Verds de Mallorca (EU-EV) i Partit Progressista Artanenc (PPA).
Aquest any va pujar el cens electoral al poble, ja que la població total del municipi era de 5.936 habitants i la participació, quant a persones respecte de les darreres eleccions, es va mantenir. Això significa que hi va haver una major abstenció. Acudiren a les urnes 3.527 dels 5.056 artanencs que hi foren cridats, és a dir, el 69,76 %. 3.475 vots (98,95 %) foren per a candidatures, 37 (1,05 %) en blanc. Hi hagué 15 vots nuls (0,43 %).
Unió Mallorquina dobla quasi en vots respecte als seus darrers resultats i aconseguí entrar al consistori artanenc. La nova coalició presentada a Artà, EU-EV, també aconseguí els vots necessaris per treure un regidor. Dia 1 de juliol de 1999 es va signar un acord de govern entre Independents d'Artà I PSIB-PSOE. Montserrat Santandreu Ginard (UIA), repetí com a batle de la localitat després d'obtenir 8 vots (5 UIA + 3 PSOE).Especial eleccions 1999. Bellpuig. nº607. 9 de juliol de 1999
Les 13 persones que sortiren elegides per ocupar els llocs de regidors de l'Ajuntament d'Artà durant els següents 4 anys foren:
Independents: Montserrat Santandreu (batle), Jaume Guiscafrè, Elvira Piris, Jeroni Ginard i Antònia Tous.