miniatura|Pell provinent d'un cadell La foca de Groenlàndia (Pagophilus groenlandicus) és el pinnípede més abundant a l'hemisferi nord (hom pensa que n'hi ha al voltant de 8 milions d'exemplars) i l'única espècie vivent del gènere Pagophilus.

Descripció Fa entre 1,7-1,9 m de llargària i entre 115-140 kg de pes. Cos moderadament grassonet i de color blanc argentat, amb el cap petit i de color negre, i el coll moderadament gros. De vegades, pot presentar un color gris sutge més acusat o amb taques disperses negres. Musell puntegut, curt i amb bigotis. Ulls moderadament grossos. Aletes pectorals i amb urpes. Les aletes posteriors no poden girar per sota del cos.North American Mammals Encyclopedia of Life

Reproducció Tant les femelles com els mascles assoleixen la maduresa sexual en arribar als 4-8 anys de vida. La gestació dura al voltant d'11,5 mesosStewart, R. E. A., Stewart, B. E., Lavigne, D. M. i Miller, G. W., 1989. Fetal growth of Northwest Atlantic harp seals, Phoca groenlandica. Canadian Journal of Zoology 67: 2147-2157. i els naixements de les cries tenen lloc en grans ramats i de manera sincronitzada des de finals del febrer fins a l'abril.Lavigne, D. M. i Kovacs, K. M., 1988. Harps and hoods: ice-breeding seals of the northwest Atlantic. University of Waterloo Press, Ontario, el Canadà. Els cadells (amb una capa aïllant de color blanc) neixen amb un pes de 10 kg, augmenten de pes a raó de 2,2 kg per dia i al cap de 10 dies ja en pesen 35. Per reduir al mínim la despesa d'energia, la gran majoria són sedentaris durant el primer mes.Lydersen, C. i Kovacs, K. M., 1993. Diving behaviour of lactating harp seal, Phoca groenlandica, females from the Gulf of St Lawrence, Canada. Animal Behavior 46: 1213-1221.Kovacs, K. M., 1987. Maternal behaviour and early behavioral ontogeny of harp seals, Phoca groenlandica. Animal Behaviour 35: 844-855. Cap al final de la lactància, les femelles tornen a entrar en zel i s'aparellen, mentre que els cadells deslletats romanen al gel durant altres sis setmanes. Durant aquest període perden fins a un 50% del seu pes i completen la muda del pelatge blanc abans d'entrar a l'aigua per alimentar-se. Tant els mascles com les femelles són sexualment actius fins al final de llurs vides i sense mostrar senectut reproductiva.Ronald, K. i Healy, P. J., 1981. Harp seal Phoca groenlandica (Erxleben, 1777). A: S. H. Ridgway i R. Harrison (eds). Handbook of marine mammals. Vol. 2: Seals, pàg. 55-87. Academic Press.

Alimentació Consumeix una àmplia varietat de preses (al voltant de 67 espècies de peixos i 70 d'invertebrats), que varia al llarg de les seves rutes de migració.Lavigne, D. M., 2002. Harp seal Pagophilus groenlandicus. A: W. F. Perrin, B. Wursig i J. G. M. Thewissen (eds). Encyclopedia of Marine Mammals. Pàg. 560-562. Academic Press, San Diego, Califòrnia. Els cadells i joves mengen una gran quantitat d'invertebrats (sobretot, eufausiacis -Thyanoessa- i amfípodes -Parathemisto-).Haug, T., Nilssen, K. T. i Lindblom, L., 2000. First independent feeding of harp seal (Phoca groenlandica) and hooded seal (Cystophora cristata) pups in the Greenland Sea. A: G. A. Vikingsson i F. O. Kapel. (eds). Minke whales, harp and hooded seals: major predators in the North Atlantic ecosystem, pàg. 40-49. NAMMCO Scientific Publication.Nilssen, K. T., Haug, T. i Lindblom, C., 2001. Diet of weaned pups and seasonal variations in body condition of juvenile Barents Sea harp seals Phoca groenlandica. Marine Mammal Science 17(4): 926-936. Els exemplars adults de Groenlàndia es nodreixen de crustacis pelàgics i peixos (Mallotus villosus, Ammodytes, Boreogadus saida, Arctogadus glacialis i, en menor mesura, Gadus morhua).Kapel, F. O., 2000. Feeding habits of harp and hooded seals in Greenland waters. NAMMCO Scientific Publications 2: 50-64. Al mar de Barentsz s'alimenten d'amfípodes, gambes i peixets (com ara, Cottidae i Liparidae)Wathne, J. A., Haug, T. i Lydersen, C., 2000. Prey preference and niche overlap of ringed seals Phoca hispida and harp seals Phoca groenlandica. Marine Ecology Progress Series 94: 233-239. Mengen en gran quantitat a l'hivern i l'estiu, i menys a la primavera i la tardor.

Depredadors És depredada per l'os polar (Ursus maritimus) —a Svalbard, forma el 13% de la seva dieta—,Derocher, A. E., Andersen, M. i Wiig, Ø., 2002. Diet composition of polar bears in Svalbard and the western Barents Sea. Polar Biology 25: 448-452. l'orca (Orcinus orca) i el tauró de Groenlàndia (Somniosus microcephalus).Encyclopedia of Life

Distribució geogràfica Es troba a l'Atlàntic nord, l'oceà Àrtic i els mars adjacents: des de la badia de Hudson, l'illa de Baffin, l'estret de Davis, el golf de Sant Llorenç i Terranova fins a Groenlàndia, Islàndia, el nord de Noruega i les mars Blanca, de Barentsz i de Kara, tot i que, de vegades, també se n'han vist exemplars més al sud de la seva distribució geogràfica habitual (Virgínia -els Estats Units-,Scheffer, V. B., 1958. Seals, sea lions and walruses: A review of the Pinnipedia. Stanford University Press, Stanford, els Estats Units. la Gran Bretanya, les illes Fèroe, Dinamarca, Alemanya, França i la península Ibèrica).Bloch, D., Mikkelsen, B. i Ofstad, L. H., 2000. Marine mammals in Faroese waters with special attention to the south-south-eastern sector of the region. En temps prehistòrics, es reproduïa a la mar Bàltica, però la deriva genètica i la caça excessiva pels humans hi van contribuir a la seva extinció.

Relació amb els humans Es troba en procés de canvi: durant molts anys, els cadells nounats eran sacrificats en un gran nombre per aconseguir llurs pells de color blanc. Això continua passant a hores d'ara, però el creixent interès turístic per visitar les àrees de cria d'aquesta espècie ha fet possible una davallada de la cacera i, més important encara, una raó econòmica per no matar les cries.

Referències

Bibliografia Ronald M. Nowak, 1999: Walker's Mammals of the World. 6a. edició. Johns Hopkins University Press, Baltimore.

Vegeu també Cacera de foques

Enllaços externs

BioLib

Categoria:Foques Categoria:Carnívors de Groenlàndia