Abd-Al·lah (II) ibn Iskandar ibn Janibeg o Abd-Al·lah Khan (1532/1533-1598) fou un kan uzbek dels xibànides del Kanat de Bukharà. Va ser l'últim kan de xibànides de Bukhara des de 1583 fins a la seva mort.The Bukharans: A Dynastic, Diplomatic, and Commercial History, 1550-1702
Abdullah Khan va iniciar una guerra amb Pèrsia que va durar del 1587 al 1598. Va poder centrar-se en això gràcies a un pacte de no agressió amb l'emperador mogol, Akbar, a través del qual Abdullah Khan va reconèixer el dret d'Akbar a governar al territori de Kabul.
Biografia Ascensió al poder Era fill d'Iskandar al que va deixar governar fins a la mort però sempre va tenir els afers en mà. Pertanyia a la branca de Janibeg Sultan. Mesos després de la mort de Muhàmmad Xaibani el 1510, el kanat es va dividir en feus pels prínceps del clan reial. Janibeg va rebre la regió de Kermineh (Karmina) i Miankal. El seu fill Iskandar patia un cert retard mental i fou el fill d'aquest i net de Janibeg, Abd Allah ibn Iskandar, el que va haver de defensar els seus dominis contra altres branques.
A la mort d'Abd al-Aziz ibn Ubayd Allah Khan la branca de Janibeg, representada de fet pel seu net, només governava al petit kanat de Kermineh, però llavors es va apoderar de Kesvi que pertanyia a Khudai Berdi, el fill d'Abu Said Khan, i va amenavaçar el districte de Karshi. Per prevenir el conflicte Khudai Berdi Khan va bescanviar el seu feu amb Kilish Kara Sultan, fill de Kisten Kara Sultan, un cosí d'Abd Allah que governava Sagraj. No obstant Abd Allah tenia poc respecte tant pel seu cosí com per altres parents més llunyans i aviat es va apoderar de Karshi, i també va ocupar la ciutat de Kish o Xahrisabz que pertanyia a Gashim Sultan d'Hissar.
Quan Nawruz Ahmad fou elegit khakan va reunir un fort exèrcit a Taixkent, Türkıstan i Khodjend i va marxar (1553) contra Abd Allah. Va fer un intent d'ocupar Samarcanda (on governava Sultan Said, que segons sembla havia fet aliança amb Abd Allah) i després va assetjar Xahrisabz; va demanar el suport de Yar Muhammad Sultan i a Burgan Sultan que cogovernaven a Bukharà. Abd Allah va cridar en ajut al seu oncle Pir Muhàmmad de Balkh. Burgan va arribar a Kasan i va saquejar el districte de Karshi: Abd Allah li va sortir a l'encontre; al moment crític de la batalla Pir Muhàmmad i les seves forces van arribar en ajut del kan de Kermineh, i el bukharià fou derrotat i es va haver de retirar. Abd Allah i Pir Muhàmmad van marxar llavors en ajut de Shar-i Sabz, i ara també de Karshi, assetjades per Nawruz. Aquest no els va esperar, va aixecar els setges i es va retirar cap a Taixkent. Abd Allah es va establir a Karshi i Pir Muhàmmad va retornar a la seva capital, que era Kilef a la regió de Balkh.
El 1554 Nawruz va renovar la lluita, i va capturar Samarcanda que estava en mans de Sultan Said, però després va fer les paus amb el jove príncep (amb la mediació del cap religiós Muhammad Sadik); Sultan Said va rebre la promesa que Burgan Sultan seria desposseït de Bukharà i li seria entregada; aquest canvi d'aliances era degut al fet que Burgan Sultan havia matat el cogovernant Yar Muhammad Khan i havia pres el poder en solitari a Bukharà. Però la primera acció de Nawruz després de l'acord fou contra Miankal, en poder d'Iskandar, el pare d'Abd Allah i, per tant, de la branca de Janibeg. Iskandar va fugir a Balkh i la resta de prínceps de la casa de Janibeg es van refugiar amb Abd Allah a Karshi. Nawruz va entrar a Miankal i va repartir els territoris entre els seus parents: Kermineh fou pel seu fill Dost Muhammad Sultan; Dabusi per Abdul Sultan (fill d'Abd al-Latif Khan); i Shahr-i Sabz per Gashim Sultan, fill de Burunduk Sultan d'Hissar. Llavors va enviar el seu fill Baba Sultan contra Abd Allah a Karshi; va combatre amb aquest i el va derrotar; l'oncle d'Abd Allah, Rustem Khan, va morir a la lluita, i el mateix Abd Allah va haver de fugir amb les seves tropes i creuar l'Oxus per arribar a Balkh.
El 1555 Nawruz es va dirigir a Bukharà i va assetjar a Burgan Sultan; el setge es va allargar tres mesos; Burgan finalment va demanar ajut a Abd Allah que llavors estava residint a Andkhuy i Shabirgan; va sortir d'aquesta zona amb tres-cents guerrers i va arribar a Farab a l'Oxus que ja era domini de Burgan. Aviat va quedar rodejat allí per Sultan Said Khan i per Dost Muhammad Sultan (fill de Nawruz) amb 22.000 homes. Tot i que la seva força era ridícula, Abd Allah es va aventurar a una sortida que va tenir èxit i els assetjants foren derrotats; els fugitius de l'exèrcit derrotat van arribar al setge de Bukharà on van informar de la notícia i Nawruz va considerar prudent aixecar el setge i va retornar a Samarcanda on va fer arrestar a Sultan Said i el va enviar presoner a Rashid Khan (Abd al-Rashid Khan I, kan de Mogolistan 1533-1560) a Karaigutak (?). Abd Allah, després de la seva victòria, es va dirigir a Bukharà. Burgan Sultan va anar a Shar-i Sabz per entrevistar-se amb ell i el va escortar cap a la seva capital, que li va cedir segons l'acord a què havien arribat, retirant-se ell mateix a Karakul. Aviat es va mostrar descontent del canvi i va fer un atac a Bukharà; Abd Allah el va enfrontar però el seu exèrcit va desertar i es va passar a Burgan i Abd Allah va haver de fugir cap a Balkh. Burgan va recuperar Bukharà.
A la primavera del 1556, Khalkman de la tribu dels Durmans, enfrontat a Burgan, va incitar als amirs de Karakul a revoltar-se; els rebels van cridar Abd Allah que va entrar a Bukharà. Burgan llavors va cridar en ajut a Nawruz, que va iniciar la mobilització d'un exèrcit al qual es va unir el mateix Burgan amb les forces que li eren lleials i van assetjar Bukharà. Es van acordar unes condicions de rendició a Abd Allah, el qual va poder marxar cap a Maymana i Chechket. Burgan va poder retornar a Bukharà i Nawruz va tornar a Samarcanda i d'allí va passar al lloc anomenat Rabat Khoja, a les fonts del riu Dirgem, on es va donar a la disbauxa i es va posar malalt i va morir poc després. El va succeir a Taixkent i Türkıstan el seu fill Baba Sultan.
El kuriltay va escollir khakan príncep al degà dels membres de la dinastia, Pir Muhàmmad de Balkh, de la branca de Janibeg. El seu nebot Abd Allah ibn Iskandar va abandonar Chechket i Maymana on havia establert residència, i es va traslladar a Miankal. Dost Muhàmmad, el fill de Nawruz que regnava a Kermineh, va haver de fugir i Abd Allah va ocupar també Xahrisabz a Gashim Sultan, i va ajudar Kedai Sultan ibn Abd al-Latif i a Jivan Merdi Ali Khan fill d'Abu Said Khan, a ocupar Samarcanda que estava en mans dels fills de Nawruz Ahmad.
Esforços per unificar l'estat El 1557 va iniciar una campanya contra Burgan Sultan de Bukharà, que veien que era massa dèbil per resistir, va enviar al cap religiós Khoja Juybari (Juibareh) a demanar la pau; la mateixa nit que Khoja va sortir de Bukharà, Burgan va ser atret a la casa de Mirza Eki on fou assassinat a traïcióVambery esmenta a l'assassí amb el nom de Mursaki Kushji que vol dir "El Col·leccionista d'Ocells" i el seu cap posat en una llança i enviat a Abd Allah. Aquest va entrar a Bukharà sense gaire oposició i va esdevenir el kan més poderós de tots els kans uzbeks. El suport dels xeics Juybari o Juibareh, dirigits per Khwadja Ahmad Kashani Makdum-i Azam va resultar decisiu i per això aquest, i després també el seu fill Khwadja Abu Bakr Sad, van gaudir de les posicions més altes al kanat.
Va començar tot seguit a preparar una expedició al Gran Khorasan però primer va fer una visita al seu oncle i khakan, Pir Muhàmmad, que era a Shabirgan, i van acordar un intercanvi de territoris: Pir Muhàmmad cedia Balkh (fronterer amb Khurasan) a canvi de Bukharà. L'intercanvi ja s'havia iniciat quan Din Muhammad es va revoltar i es va apoderar de Balkh. Pir Muhàmmad va anar a reprimir la revolta i Abd Allah ordenava al seu germà Ubayd Allah de no entregar Bukharà. Va tornar a aquesta ciutat on va cridar al seu pare Iskandar, que governava a Kermineh, i el va proclamar "khakan de tot el món" (1561), el que implicava el destronament de Pir Muhàmmad.
De fet el poder estava totalment en mans del seu fill. Sembla que Abd Allah va fer algunes ràtzies a territori persa. El 1566 Muhammad Mirza, virrei persa de Gran Khorasan (fill del xa Tahmasp I) va escapar per poc a ser capturat pels uzbeks que marxaven cap a Herat amb 15.000 homes dirigits per Abd Allah. En una altra de les seves absències per anar al Khurasan, Baba Sultan de Taixkent i Turkestan va fer un atac contra Samarcanda, on governava Khosru Sultan, fill de Yar Muhammad (antic kan de Bukharà), que fou enderrocat i executat (1567). El 1571 Abd Allah va contraatacar i va derrotar Baba Sultan; la inscripció que recorda la victòria al pas de Jilan, que encara es conserva, explica que s'havia produït un combat entre Abd Allah, amb 50.000 homes, i Derwish Khan, Baba Khan i altres fills de Nawruz Ahmad (o Borrak Khan) que comptaven amb 400.000 homes de Turkestan, Taixkent, Fergana i Deixt Quiptxaq (estepes dels kazakhs) i on anaven 50 parents del kan; Abd Allah va aconseguir la victòria "per l'afortunada conjunció de les estrelles", prop de les fonts del riu Jizakh.
L'any següent (1572) Abd Allah va marxar contra Din Muhammad de Balkh i després d'un setge de 10 mesos va conquerir la ciutat (1573). L'atalik Nazarbi de la tribu Naiman fou nomenat governador.Nazarbi va governar a Balkh durant deu anys i llavors Abd Allah va nomenar al seu lloc al seu propi fill Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah que va governar fins a la mort del seu pare el 1598 Din Muhammad fou perdonat i va rebre el districte de Shar-i Sabz com a feu. El 1574 va conquerir Hissar. El 1575 fou derrotat definitivament Baba Sultan de Taixkent que va haver de fugir creuant el Sihun, però sembla que Abd Allah va instal·lar al tron de Taixkent a Derwish Sultan, germà gran de Baba Sultan. En aquest moment Juvan Merdi, germà de Sultan Said (fill d'Abu Said Khan) tenia com a feu Samarcanda, i tenia dos fills: Abu l-Khayr Sultan i Muzaffar Sultan, constantment enfrontats un amb l'altra. Abu l-Khayr es va aliar a Baba Sultan de Taixkent mentre Muzaffar va obtenir el suport d'Abd Allah; el pare Juvan Merdi donava suport a Abu l-Khayr però aquest fou derrotat; però llavors Abd Allah va decidir lliurar-se del pare i els dos fills: Juvan Merdi i Muzaffar foren fets presoners i executats a Samarcanda, i una sort similar va seguir aviat Abu l-Khayr 1578.
Abdul Sultan, fill d'Abd al-Latif Khan, es va revoltar a Zamin però fou derrotat per Abd Allah i es va refugiar al territori muntanyós d'Hissar, on va continuar la lluita.fins que fou fet presoner i executat el 1580
Mentre va viure Tahmasp I de Pèrsia no hi va a haver greus incidents al Khurasan, però el xa persa va morir el 1576 va morir i llavors hi va haver certa anarquia sota Haydar Shah (14 de maig a agost del 1576) i Ismail II (1576-1577) que els uzbeks van aprofitar els següents anys, com després veurem.
Lluita amb Baba Sultan i expansió El 1579 Baba Sultan va retornar a Transoxiana el 1579 i va recuperar Taixkent i altres ciutats al nord del Sirdarià i va matar el seu germà Derwish Sultan. Abd Allah va marxar a la zona i va derrotar Baba prop de Taixkent, obligant-lo a fugir altre cop. Poc després un espia va informar que Baba, el seu germà Buzakhur i uns nebots (fills de Khwarezm Shah Sultan) s'havien establert entre els kazakhs de les ribes del riu Talas, que els havien reconegut com a prínceps. Abd Allah va enviar a Sayram una partida d'exploració dirigida per Isfendiyar Sultan, Abd al-Baki ibn Durman i altres, i va saber que la història no era certa; llavors va anar al Talas i va passar uns dies de cacera i es va entrevistar amb alguns caps kazakhs als quals va oferir regals; els kazakhs li van entregar a Ubayd Allah Sultan, fill de Baba Sultan, que havien capturat, juntament amb Jan Muhammed Atalik Naiman i Shah Ghazi Durman, i altres notables. Finalment Baba Sultan va acordar la pau amb Abd Allah i aquest va retornar a Bukharà.