miniatura|Timó de vaixell modern Un timó (o governall) és un dispositiu utilitzat per maniobrar vehicles que es mouen per fluids, normalment l'aigua o l'aire. Els que més l'utilitzen són les embarcacions, submarins, aerolliscadors (hovercrafts) i aeronaus. Un timó funciona reorientant el fluid que passa al voltant del buc, transmetent així un moviment de gir a la nau. En la seva forma bàsica, un timó és una pala (taula plana o una làmina de materia) fixada amb una frontissa a la popa o la cua de la nau o darrere d'aquesta. Sovint, els timons es construeixen amb una forma que redueixi al mínim la resistència hidrodinàmica o aerodinàmica.
Història del timó Història antiga miniatura|Un vaixell egipci de rems amb timó de direcció representat en els murals de la Tomba de Menna (c. 1422-1411 aC). Els rems muntats en la part dels vaixells de direcció estan documentades a partir de la tercer mil·lenni aC a Pèrsia i en obres d'art, models de fusta, i fins i tot restes de vaixells reals. Un exemple antic de rem muntat a la popa es troba a la tomba de Menna (1422-1411 aC).William F. Edgerton: "Ancient Egyptian Steering Gear", The American Journal of Semitic Languages and Literatures, Vol. 43, No. 4. (1927), p. 255 Els rems penjats a popa, com a timons, foren freqüents a l'Imperi Romà.
Xina Una de les representacions més antigues del món conegut d'un timó muntat en popa es pot veure en una tomba de ceràmica un model xinès de dos peus de llarg (uns 60 cm) que data del dC, durant la Dinastia Han (202 aC - 220 dC).Tom, K.S. (1989). Echoes from Old China: Life, Legends, and Lore of the Middle Kingdom. Honolulu: The Hawaii Chinese History Center of the University of Hawaii Press. . Pàgina 103–104. Va ser descobert a prop de la ciutat xinesa de Canton (Guangzhou) durant una excavació arqueològica duta a terme pel Museu Provincial de la província de Guangdong i l'Acadèmia Sínica de Taiwan el 1958. Els timons xinesos no estaven recolzats per agullots i pollegueres com en la tradició occidental sinó que s'uneix al buc per mitjà de les mandíbules de fusta, mentre que els més grans normalment es sostenien des de dalt per una corda que permetia hissar o calar el timó.
Europa Rems muntat a estribord dels vaixells van evolucionar fins a convertir-se en un timó de codast, que es van utilitzar a partir d'antiguitat fins al final de l'edat mitjana a Europa.Lawrence V. Mott, The Development of the Rudder, A.D. 100-1600: A Technological Tale, Thesis May 1991, Texas A&M University, p.1 A mesura que la mida dels vaixells i l'alçada de l'obra morta va augmentar, el timó d'espadella va esdevenir una peça rígida rígid se substitueix pel més robust timó de codast muntat a la popa. La representació coneguda més antiga d'Occident timó de codast (muntat a la popa) es pot trobar en talles d'església que daten del voltant de 1180.
Totes les proves indiquen que les especificacions tècniques del timó de codast europeu, difereixen considerablement de les dels xinesos, i que van ser inventats independentment:
Timó requisat Una pràctica medieval freqüent era la custòdia del timó per part de les autoritats d'un port o un poder físic temporal. Una nau sense timó no podia salpar ni fugir.
Països àrabs Els àrabs també van utilitzar un timó de codast però que difereix tècnicament dels Europeus i els seus homòlegs xinesos. A bord dels seus vaixells "el timó és controlat per dos cables (guardins, en català), cadascun lligat a un travesser muntat en el timó perpendicular al pla de la pala del timó." Les primeres proves prové de la Ahsan al-Taqasim fil al-marifat Aqalim ('La Millor Divisió per a la classificació de les Regions ") escrit per al-Muqaddasi el 985:
El capità observa amb cura la mar des de la cofa.. Quan una roca és albirada crida: "Estribord !" o "Babor !" Dos joves repeteixen el crit. El timoner, amb dues cordes a la mà, quan escolta les ordres tiba a la dreta o l'esquerra. Cal molta cura en governar per impedir que el vaixell vagi a petar contra les roques i es destrüeixi.
Detalls tècnics A les embarcacions senzilles, el timó va unit a l'arjau - bàsicament, una barra o llistó que actua com un braç de palanca - a la part superior perquè el timoner pugui dirigir-lo. En vaixells més grans, poden utilitzar-se cables, politges o sistemes hidràulics per connectar el timó a la roda de timó.
Els timons de vaixell poden ser "fora borda" o bé "intra borda". Els timons "fora borda" es col·loquen al mirall de popa quedant una part fora de l'aigua. Els timons "intra borda" es subjecten a la quilla, per tant, es troben completament submergits sota el buc, connectant amb un eix a través del buc fins al nivell de la coberta amb el mecanisme de direcció de la roda de timó, sovint situada a una cabina.
Angle de l'arbre del timó Hi ha de tres possibilitats: angle vertical angle inclinat a popa angle inclinat a proa Terminologia catalana: timó de rella i timó de taló. En vaixells escorats, els timons de rella, amb l'eix inclinat cap a proa (extrem inferior més adelantat) són més efectius.
Un exemple extremat de timó de rella podia observar-se en els antics cobles anglesos, pesquers propulsats amb veles.
Calat relatiu Hi ha timons l'extrem inferior dels quals queda a nivell de la quilla. Hi ha timons que calen bastant més de la quilla.
Compensació Hi ha timons completament descompensats. El timoner ha de fer força contra el cabal d'aigua. També hi ha timons parcialment compensats. El cabal ajuda a girar la part del timó situat a proa de l'eix del timó.
Posició aparent del timó La posició del timó determina la diferència entre un quetx i un iol. Ambdós tipus d'aparell consten de dos arbres o pals. En un quetx l'arbre de mitjana va situat més a proa que la roda de timó o l'arjau. En un iol, l'arbre de mitjana és més petit i va situat a popa del timó.
Aeronaus En una aeronau, el timó és útil sobretot per contrarestar fenòmens aerodinàmics com els viratges involuntaris produïts pels alerons i el factor p o empenyiment asimètric i no es fa servir com a control principal per dirigir l'avió. En la disposició típica dels avions, els timons s'accionen amb pedals a través de sistemes mecànics o hidràulics, tot i que molts avions complexos utilitzen servomotors elèctrics.
Embarcacions sense timó Velers Hi ha diversos velers que no necessiten timó per a navegar de forma correcta i efectiva. Per ordre cronològic són els següents: Ice-Scooter Web i video. Video. Web. Patí de vela Surf de vela Surf d'estel
Propulsió a motor Hidrojet. L'efecte de timó es basa en desviar el raig d'aigua. Hèlices especials de diverses menes. Un cas particular amb dues hèlices de pales verticals orientables i eix (arbre de l'hèlix) vertical: hèlices cicloidals.
Timó estàtic Els timons tradicionals actuen basant-se en la mobilitat. La pala es mou i provoca una alteració del flux d’aigua. En els timons estàtics la «pala» no es mou. El que hi ha es un cabal induït per alerons que passa a una o altra banda de l’obra viva. Aquest cabal determina una zona d’altes pressions i una altra (a l’altra banda de l’obra viva) de baixes pressions. L’únic cas documentat és el del catamarà australià Yarro.
Timons d'accionament manual miniatura|Velers 49er. Vegeur les llargues extensions de l’arjau. Els timons normals són accionats per una persona que està en contacte amb una part que es connecta directament o indirecta al timó pròpiament dit.
Els sistemes d'accionament són els següents: arjau arjau directe arjau amb palanca ("pinzote" en castellà) arjau amb extensió guardins i creuera roda
Detalls del sistema «palanca de l’arjau» El sistema indicat no té una equivalència senzilla en català. La proposta «palanca de l’arjau» («whipstaff» en anglès, «fouet» en francès, «kolder-stock» en neerlandès, «pinzote» en castellà hauria de permetre la descripció del sistema.
Referències
Bibliografia Lawrence V. Mott, el desenvolupament del Timó , 100-1600 AD: A technological Tale ("100-1600 dC: Un conte tecnològic"), Tesis de maig de 1991, Texas A & M University John King Fairbank i Merle Goldman, Xina: A new history ("Xina: Una nova història"), Segona edició ampliada, Cambridge (Massachusetts), 1992 (Reeditat per The Belknap Press, Harvard University Press, Londres, 2006, ) Joseph Needham, Science and civilization in China ( La ciència i la civilització a la Xina "): Volum 4, Física i tecnologia física, Part 3, Enginyeria civil i nàutica , Book cave Ltd , Taipei (Taiwan), 1986
Categoria:Parts d'un vaixell Categoria:Aeronàutica