A la recerca de l'arca perduda (títol original en anglès Raiders of the Lost Ark)Títol en català a Ésadir.cat és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Steven Spielberg l'any 1981. Va rebre quatre Oscars: a la millor direcció artística, so, muntatge i efectes visuals.
Aquesta pel·lícula significa la reinvenció del cinema d'aventures a càrrec de Spielberg i el salt a la fama de Harrison Ford. Ha esdevingut un clàssic del cinema modern. Aquest primer lliurament de les peripècies de l'arqueòleg Indiana Jones és un homenatge als antics serials cinematogràfics d'aventures americans.
A la recerca de l'arca perduda va unir el productor George Lucas (poc després de La guerra de les galàxies) i el director Steven Spielberg per fer una pel·lícula que combina l'emoció, els efectes especials i l'aventura, tot amanit amb un sardònic sentit de l'humor. Lawrence Kasdan va treballar el guió a partir d'un argument de Lucas amb un protagonista que dista de ser perfecte i que es mou entre un lladre d'objectes antics i un protector d'aquests. Els dolents tampoc s'allunyen gaire d'Indiana Jones. La protagonista (Karen Allen) també s'allunya de l'arquetip de companya feble de l'heroi i es val per ella mateixa sense necessitar cap ajuda.
Producció Creació del personatge El 1973 George Lucas va escriure Les aventures d'Indiana Smith, el concepte inicial d'una sèrie de pel·lícules que estaria inspirada en els serials del 1930 i 1940. Poc després d'haver creat l'esbós, es va reunir amb el guionista i director Philip Kaufman, que després de diverses setmanes de discussió va introduir l'Arca de l'Aliança com a principal element narratiu de la primera aventura. Curiosament, Kaufman va pensar en aquest objecte després de recordar una conversa que va tenir amb un dentista durant la seva infància. No obstant això, el projecte va decaure en l'instant en què l'actor i productor Clint Eastwood va contractar Kaufman per dirigir The Outlaw Josey Wales,Hearn, p.112−115 pel que Lucas va optar per abandonar la idea d'Indiana Smith i l'Arca de l'Aliança. En el seu lloc un segon concepte, Star Wars, començaria a ser àmpliament desenvolupat per convertir-se en La guerra de les galàxies.
Al maig del 1977 Lucas va viatjar a Maui per "escapar" de l'ampli èxit comercial que havia tingut La guerra de les galàxies. El seu amic Steven Spielberg també es trobava allà, passant les vacances després del llançament de la seva pel·lícula Encontres a la tercera fase. Mentre construïa un castell de sorra a Mauna Kea, Spielberg li va expressar el seu interès per dirigir una pel·lícula de James Bond. En escoltar-ho, Lucas li va comentar que ell havia concebut un personatge encara millor que James Bond, de manera que va decidir compartir amb ell la seva idea sobre la primera aventura d'Indiana Smith. Spielberg va quedar fascinat amb el concepte, al com va catalogar "com una pel·lícula de Bond sense els seus artilugis", encara que li va comentar a Lucas que el cognom Smith no era el més apropiat per al personatge.D'acord. I què penses de 'Jones'?, li va contestar immediatament aquest. Va ser així com el nom de l'aventurer va canviar definitivament a Indiana Jones. Pel que fa a "Indiana", sobrenom del personatge, va sorgir del nom del Malamute d'Alaska de Lucas.
Redacció del guió El 1978 Lucas va començar el desenvolupament de Raiders of the Lost Ark, títol de la primera aventura de Jones, al mateix temps que la següent aventura de Star Wars (The Empire Strikes Back), essent recolzat pel guionista Lawrence Kasdan i el productor Frank Wilton Marshall. Durant una rutina diària de nou hores, des del 23 al 27 de gener d'aquest mateix any, Lucas, Kasdan i Spielberg van discutir sobre la trama i les propostes visuals de Raiders. En el debat Spielberg va proposar la persecució de Jones per una enorme roca, inspirant-se en la historieta The Seven Cities of Cibola, de Carl Barks,Més tard, Lucas reconeixeria que la idea del mecanisme de l'ídol sagrat en les escenes inicials de la pel·lícula, igual que els paranys del temple, estan basades en diverses historietes del personatge de Disney Scrooge McDuck. mentre que Lucas va suggerir la introducció d'un submarí, un mico fent la salutació nazi i l'enfrontament entre Marion i Indiana al Nepal. miniatura|esquerra|L'Arca de l'Aliança va ser introduïda per Philip Kaufman després de recordar una conversa que va tenir durant la seva infància amb un dentista. D'acord amb les Sagrades Escriptures, era un objecte religiós que contenia les taules de pedra en les quals estaven escrits els Deu Manaments
Per redactar el primer esborrany Kasdan va fer servir una transcripció de cent pàgines de les seves converses.Hearn, p.122−123 L'agost de 1978, després d'aproximadament cinc mesos, Kasdan va completar el seu primer esborrany. Algunes de les aportacions assenyalades pel guionista van ser eliminades, com la persecució a l'interior d'una mina, una fuita en Xangai després d'usar un gong com a escut.
Durant el procés de redacció del guió, que es va estendre a cinc esborranys abans del definitiu, existien desacords pel que fa a la personalitat del personatge. Lucas el veia com un playboy de la política mentre que Spielberg i Kasdan s'enfocaven en la dualitat de professor i aventurer com a elements que li aportaven complexitat a la història. A més a més, Spielberg desitjava atorgar-li al personatge alguns detalls "foscos", en descriure'l inicialment com un alcohòlic similar al personatge Fred C. Dobbs a El tresor de Sierra Madre. La seva descripció va ser descartada en posteriors revisions de l'escrit de Kasdan. Una altra de les seves concepcions va ser la d'un braç robòtic que tindria l'antagonista Toht, punt de vista que Lucas rebutjaria en percebre-ho com a element de ciència-ficció. El dibuixant de còmic Jim Steranko va ser contractat per crear il·lustracions durant el procés de preproducció, les mateixes que inspirarien a Spielberg per determinar la vestimenta i personalitat d'Indiana Jones.
Rodatge Al principi, Raiders of the Lost Ark va ser rebutjada per diversos estudis, ja que els seus executius consideraven que l'argument era massa "extravagant" i la pel·lícula molt costosa per produir-la. Amb el temps, Paramount Pictures decidiria finançar el film després d'arribar a un acord amb Lucas per produir quatre pel·lícules més sobre Indiana Jones. L'abril del 1980 el guió final de Kasdan va ser usat per començar la producció en els estudis Elstree, a Anglaterra. Lucas s'encarregaria de mantenir baixos els costos requerits durant el procés. Per aconseguir-ho, Spielberg i ell van determinar que Raiders havia de seguir l'estil artístic dels serials dels dissabtes, caracteritzats per escenes "ràpides i simples".Hearn, p.127-134 "Mai vam fer més de trenta preses durant el rodatge; normalment eren quatre. Així que va ser una pel·lícula sòbria, en la qual filmàvem només el que necessitàvem, sense desaprofitaments", va comentar sobre aquest tema Spielberg. "Si hagués tingut més temps i diners, s'hagués convertit en un film pretensiós." Com a dada curiosa, Lucas es va encarregar de dirigir en alguns moments la segona unitat de la producció.
miniatura|center|700px|Vista panoràmica de La Rochelle, a França, lloc on va començar a filmar-se Raiders of the Lost Ark. L'etapa de filmació va començar el 23 de juny del 1980 a La Rochelle, França. La primera escena gravada fou la del submarí nazi, que havia estat llogat per la producció de Das Boot. Cal esmentar que l'O-Boot llogat havia estat realment utilitzat durant la Segona Guerra Mundial. Les següents escenes, relacionades amb el "Pou de les Ànimes" i el bar de Marion Ravenwood, van ser filmades en els estudis Elstree. Per recrear el "Pou de les Ànimes" l'equip de producció va requerir 7.000 serps, de les quals només eren verinoses les cobres. Durant l'enregistrament un integrant de l'equip va ser mossegat per una pitó. La trobada propera entre Indiana i la cobra va ser realitzada emprant com a mesura de seguretat la col·locació d'una làmina de vidre entre l'actor i el rèptil, A diferència del seu personatge Harrison Ford no li tem a les serps, per la qual cosa Spielberg no va haver de preocupar-se sobre aquest tema. No obstant això, després de comprovar totes les que van ser col·locades per a l'escena, moltes d'elles envoltant-ho, Ford va expressar que la situació "gairebé li feia vomitar". Una altra de les preses que van ser gravades en el lloc va ser la de les taràntules, a l'inici del film. L'actor Alfred Molina va haver de posar-se diverses vegades sobre el seu cos, però a l'inici no es movien així que per incitar-les l'equip va introduir un exemplar femella. Quant a l'enorme roca que persegueix a Jones en el temple, aquesta va ser construïda amb fibra de vidre i mesurava 4 metres de diàmetre. Spielberg estava tan impressionat amb l'obra de Reynolds, el dissenyador de producció, que li va demanar incrementar-la 15 metres més.
miniatura|esquerra|Per recrear el "Pou de les Ànimes", l'equip de producció va requerir 7.000 serps. La trobada propera entre Indiana i una cobra va ser simulat després de posar una fulla de vidre entre l'actor i el rèptil.
Tunísia es va utilitzar per les escenes ambientades a Egipte per trobar l'Arca. La major part dels estudis d'enregistrament havien estat usats a La guerra de les galàxies (específicament, en les escenes de Tatooine). De fet el canó que apareix en la pel·lícula és el mateix amb el qual R2-D2 va ser atacat per jawas. A causa de les altes temperatures i al risc de contracció de malalties el rodatge en el lloc va resultar una "experiència severa": Diversos actors i personal tècnic varen emmalaltir, encara que Spielberg va ser un dels pocs que no ho va fer, car consumia menjar enllaunat tot el temps. A causa d'aquest tipus d'anècdotes Spielberg va reprogramar el pla de filmació a Egipte, la durada inicial de la qual havia de ser d'un mes i mig, a únicament quatre setmanes i mitja. Amb la finalitat de complir la nova assignació, algues de les següents escenes varen ser improvisades, entre elles estan quan Marion es posa un vestit i intenta fugir del campament nazi o la baralla a la base aèria. Amb relació a aquesta última escena Ford es va trencar el lligament encreuat anterior de la cama esquerra, després de ser atropellat per la roda d'un aeroplà. Malgrat l'accident, no va acceptar ser atès per un metge i va optar per col·locar-se una mica de gel sobre el genoll.
Les escenes de l'enfrontament entre Jones i els seguidors de Hitler van ser gravades a Kairuan. En aquells moments Ford patia disenteria, per la qual cosa en l'escena en què s'enfronta amb el fuet a un rival que portava espasa, va decidir treure un revòlver per disparar-li. Instants abans, li va dir al director "Per què no simplement li disparo", al que Spielberg va accedir. La segona unitat de gravació es va encarregar de realitzar totes les preses basades en els storyboards, mentre que Spielberg s'encarregaria de filmar aquelles en les quals es necessitessin acostaments al rostre de Ford. Les preses del vol d'Indy en un avió Douglas DC-3 van ser manllevades de la pel·lícula Lost Horizon, igual que una escena en un carrer que originalment havia estat considerada pel film Hindenburg.
Les escales de Washington D.C. van ser filmades en l'ajuntament de San Francisco, Califòrnia. La Pacific University], a Califòrnia, va ser utilitzada pels exteriors de la universitat en la qual Jones treballa. El seu saló de classes i la cambra on conversa amb els representants del govern dels Estats Units varen ser presos d'una escola per a dones a Anglaterra, mentre que els exteriors de la seva llar van ser gravats a San Rafael (Califòrnia). Algunes altres de les seqüències inicials varen ser preses a Kauai, Hawaii, on Spielberg va finalitzar el rodatge, que va durar un total de 73 dies.
Escenes eliminades