Kitarō (喜多郎 Kitarō) és el sobrenom del músic i compositor japonès Masanori Takashi (高橋正則 Takahashi Masanori) (Toyohashi, Prefectura d'Aichi, Japó, 4 de febrer de 1953). Kitarō ha publicat diversos discos adscrits als postulats de la música ambient o New Age, que ha mesclat amb diverses influències musicals orientals, com la música hindú o la música japonesa tradicional. Ha compost diverses bandes sonores, com la del documental Silk Road (dedicat a la ruta de la Seda) o la de la pel·lícula Heaven & Earth, d'Oliver Stone, per la qual va aconseguir un Golden Globe Award l'any 1993.
Biografia Inicis Nascut el 1953 al si d'una família de camperols, Kitaro formà la seva primera banda —anomenada Albatross— als 17 anys, quan encara era estudiant. El seu principal instrument era la guitarra elèctrica (que aprengué a tocar de manera autodidàctica), però aviat incorporà els teclats al seu repertori. Posteriorment entrà en un altre grup, The Far East Family Band, de rock simfònic. Per tal de suplir les freqüents baixes que s'hi produïen, Kitaro aprengué a tocar altres instruments, com ara el baix, la bateria o fins i tot l'harmònica.
A l'institut, Kitarō tocava la guitarra elèctrica en una banda que interpretava rhythm and blues americà d'Otis Redding i versions dels Beatles. Després de graduar-se i aprendre a tocar la bateria i el baix, Kitarō es va traslladar a Tòquio per experimentar i formar part de l'escena musical, i va ser allà on va descobrir el sintetitzador. El seu primer sintetitzador era analògic, i recorda que li "encantava el so analògic que feia en comparació amb el so digital actual".
El 1972, durant una estada europea de la Far East Family Band, Kitaro va conèixer el músic alemany Klaus Schulze en uns estudis musicals; amb ell, Kitaro descobrí els secrets del món dels sintetitzadors i aprengué a treure'n el màxim profit. Schulze col·laboraria posteriorment amb el grup com a productor del seu disc Nipponjin, editat el 1975.
Durant un temps, doncs, Kitaro utilitzà la banda com a vehicle de les seves idees musicals, però el 1977 decidí d'iniciar la seva carrera en solitari; en aquest període, realitzà pelegrinatges a l'Índia i al Nepal, atret pel budisme zen i el sintoisme. De retorn al Japó, s'instal·là en un poble de pescadors, on fixà la seva residència.
Àlbums en solitari Els seus dos primers discos, Ten Kai ('viatge astral') i Daichi ('història de la lluna plena'), publicats entre 1978 i 1979, aconseguiren una reputació de discos de culte entre els aficionats a la música New Age. Oasis, també de 1979, va marcar l'inici del seu ascens a la fama internacional.
L'èxit, finalment, arribà amb la publicació el 1980 dels dos volums de Silk Road, la banda sonora d'un documental sobre la ruta de la Seda emès per la cadena japonesa NHK. Enregistrats amb sintetitzadors com a element predominant (tot i que també s'hi poden sentir parts de guitarra acústica i bateria), la música que compongué Kitaro sonava, alhora, moderna i evocadora; la seva fama va motivar l'edició d'una versió orquestral. El documental, per la seva part, fou reconvertit en una sèrie que durà cinc anys en la televisió japonesa.
A mesura que avançava la dècada, la seva reputació augmentava paral·lelament, fins al punt que fou nominat dues vegades per als premis Grammy. El 1982 compongué una altra banda sonora, aquest cop per a una pel·lícula de dibuixos animats de ciència-ficció, anomenada Queen Millenia (de Toei Animation). El 1984 enregistrà a Xangai un disc en directe, Asia, en què Kitaro tocà una part solista de bateria; durant aquesta gira, Kitaro esdevingué el primer artista que actuà a Taiwan i a la Xina. El 1987, el percussionista dels Grateful Dead, Mickey Hart, va col·laborar amb Kitaro en el seu nou disc, The Light of the Spirit.
De mica en mica, en els seus discos posteriors, Kitaro incorporà en la seva música un cert contingut de rock, heretat de la seva estada a la Far East Family Band. Dintre del seu treball en el camp de les bandes sonores, hom hi pot comptar la música de les pel·lícules Shanghai 1920 i Heaven & Earth (1993), d'Oliver Stone, per la qual aconseguí un Golden Globe Award.
L'any 2001, Kitaro guanyà un Grammy en la categoria New Age pel seu disc Thinking of you.
Discografia 1978 - Ten Kai 1979 - Daichi 1979 - Oasis 1980 - Silk Road 1980 - Silk Road II 1980 - In Person Digital 1980 - Silk Road Suite 1981 - Silk Road III: Tunhuang (Tonko en l'edició original japonesa) 1981 - Best of Kitaro (Vol. 1) 1981 - World of Kitaro 1981 - Ki 1982 - Millennia (banda sonora de Queen Millennia) 1983 - Silk Road IV: Tenjiku (Índia) 1983 - India 1984 - Silver Cloud 1984 - Asia 1986 - Toward the West 1986 - Tenku 1987 - Light of the Spirit 1988 - The Best of Ten Years (1976-1986) 1990 - Kojiki 1991 - Live in America 1992 - Dream/Lady of Dreams 1993 - Heaven and Earth 1994 - Mandala 1995 - An Enchanted Evening - Live 1996 - Peace On Earth 1997 - Cirque Ingenieux 1998 - Gaia-Onbashira 1999 - Best of Kitaro (Vol. 2) 1999 - Thinking of You 2000 - The Soong Sisters 2001 - Ancient 2002 - An Ancient Journey 2002 - Daylight, Moonlight in Yakushiji - Live 2003 - Best of Silk Road 2003 - Sacred Journey of Ku-Kai 2004 - Shikoku 88 Places 2005 - Sacred Journey of Ku-Kai (Vol. 2) 2006 - Spiritual Garden 2007 - Sacred Journey of Ku-Kai (Vol. 3) 2009 - Impressions Of The West Lake 2010 - Sacred Journey of Ku-Kai (Vol. 4) 2013 - Final Call 2014 - Symphony Live in Istanbul
Participacions en recopilacions diverses
Asian Cafe/Ashu Chakan (Best Of) All Roads Lead To Rome Across The Karakum Desert Across The Pamir Dansu Deep Forest Endless Journey Healing Forest (Best Of) Ninja Scroll In Silent In Search Of Wisdom Journey To The Heart I Journey To The Heart II Journey To The Heart III Journey To The Heart IV Kaiso (Kitaro's World Of Music) Karuna (Kitaro's World Of Music) Mu Land Mizu Ni Inorte Morning Light Music For The Spirit Vol. 1 Music For The Spirit Vol. 2 Music For The Spirit Vol. 3 Music For The Spirit Vol. 4 Nile Six Musical Portraits Tamayura (DVD) Tento Chi Tokusen 1 Tokusen 2 Vertigo Yakushi-Ji
Col·laboracions amb altres artistes
Far East Family Band - Far Out (1973) Far East Family Band - The Cave Down To Earth (1974) Far East Family Band - Nipponjin (1975) Far East Family Band - Parallel World (1976) Far East Family Band - Tenkujin (1977) Gyoto Monks - Gyoto Monks Gyoto Monks - Freedom Chants From The Roof Of The World
Guardons Premis Grammy al millor àlbum de new-age (2001)
Nominacions Grammy al millor àlbum de new-age (1988, 1993, 1995, 1996, 1999, 2002, 2003, 2004, 2006, 2008, 2010, 2011, 2014, 2015 i 2018)
Referències
Fonts i enllaços externs Jorge Munnshe: New Age, Ediciones Cátedra, 1995. Notes interiors de la recopilació The Best of Ten Years (1976-1986) (reeditada el 1997 per Domo Records). Pàgina oficial. Domo Music Group (la seva discogràfica). MySpace. Kitaro Store.
Categoria:Guanyadors del premi Grammy Categoria:Guanyadors del Globus d'Or Categoria:Persones de la Prefectura d'Aichi Categoria:Compositors japonesos del segle XX Categoria:Compositors del segle XXI Categoria:Compositors nascuts al segle XX