Llista dels comtes d'Anjou, després ducs d'Anjou.

Comtes d'Anjou no hereditaris ... Sant Licini (Licinius) (vers 587 - 592) ... Torquat, comte vers 790 Tertulf, comte vers 820 Odó d'Orleans (mort el 834) Lambert II de Nantes, comte de Nantes i d'Angers (mort el 852)

Comtes d'Anjou hereditaris Robertins

Robert el Fort, comte d'Anjou i de Tours, marquès de Nèustria Odó I de França, rei dels Francs, fill.

Ingelgerians 930 - 942: Folc I el Roig (mort vers 942), fill d'Ingelger (vers 840 - 886), vescomte d'Angers el 880 942- 958: Folc II el Bo, fill de l'anterior (mort l'11 de novembre del 958) 958- 987: Jofré I Grisegonelle, fill de l'anterior (mort el 987) 987- 1040: Folc III Nerra, fill de l'anterior (mort el 1040) 1040- 1060: Jofré II Martell, fill de l'anterior (mort el 1060)

Plantagenet miniatura|Armes de Jofré V Plantagenet

1060- 1068: Jofré III el Barbut, net de Folc III per Ermengarda d'Anjou (morta després de 1096) 1068- 1109: Folc IV el Tauró, germà del precedent (1043 - 1109) Jofré IV d'Anjou, fill del precedent (mort el 1106) 1109- 1129: Folc V d'Anjou el Jove, rei de Salemer, fill petit de Folc IV (1095 - 1143) 1129- 1151: Jofré V el Bell o Plantagenet, fill del precedent (1113 - 1151) 1151- 1189: Enric, rei d'Anglaterra, fill de l'anterior (1133 - 1189) 1156 - 1158: Jofré VI d'Anjou, germà de l'anterior (1134 - 1158) 1169 - 1183: Enric II el Jove (1155 - 1183, fill d'Enric II d'Anglaterra 1189 - 1199: Ricard I Cor de Lleó rei d'Anglaterra, germà de l'anterior (1157 - 1199) 1199- 1204: Joan d'Anglaterra conegut com a Joan sense Terra, germà de l'anterior (1167 - 1219) 1199- 1203: Artur de Bretanya, net d'Enric II

Capets directes miniatura|Armes dels comtes capets d'Anjou

1219 - 1232: Joan Tristan, fill de Lluís VIII el Lleó, rei de França 1246 - 1285: Carles I (1226 - 1285), també comte de Provença i rei de Sicília, i després de Nàpols, fill de Lluís VIII el Lleó de França i de Blanca de Castella i d'Anglaterra 1285- 1290: Carles II (1254 - 1309), rei de Nàpols, fill de l'anterior. El 1290 va donar en dot el comtat d'Anjou a la seva filla Margarita, que es va casar amb Carles de Valois 1290- 1299: Margarida (1273 - 1299), filla de l'anterior, casada amb el següent.

Casa de Valois 1290 - 1325: Carles III (1270 - 1325), fill de Felip III, rei de França 1325- 1328: Felip (1293 - 1350), fill de l'anterior. Va esdevenir rei de França com a Felip VI el 1328 i va reunir l'Anjou als dominis de la corona. 1332-1350: Joan II (1319-1364), fill de l'anterior, va esdevenir rei de França a la mort del seu pare.

Ducs d'Anjou El 1360, l'Anjou fou erigit en ducat. miniatura|100 px|Armes dels ducs d'Anjou

Casa de Valois 1360 - 1384: Lluís I (1339 - 1384), rei titular de Sicília i de Jerusalem, comte de Provença, fill de Joan II, rei de França, i net de Felip VI de França o Felip VI de Valois. 1384 - 1417: Lluís II (1377 - 1417), fill de l'anterior, rei titular de Sicília i de Jerusalem, comte de Provença. 1417- 1434: Lluís III (1403 - 1434), fill del precedent, rei titular de Sicília i de Jerusalem, comte de Provença 1434- 1480: Renat I (1409 - 1480), germà del precedent, rei de Nàpols, duc de Bar, comte de Provença, rei titular de Sicília, de Jerusalem i d'Aragó, duc de Lorena 1480- 1481: Carles IV (1436 - 1481), fill de Carles, comte del Maine, i net de Lluís II, rei titular de Sicília i de Jerusalem, comte de Provence.

Ducs d'Anjou (feu atribuït) A la mort de Carles IV, el ducat d'Anjou fou oficialment agregat a la corona. El comtat fou atribuït en apanage a diversos prínceps (apanagistes) de la casa de Valois i de Borbó que van portar el títol sense originar dinasties.

Enric de França (1551 - 1589), futur rei Enric III. Francesc de França (1555-1584), fill d'Enric II, abans duc d'Alençon. Gastó de França (1608-1660), fill d'Enric IV, futur duc d'Orleans. Felip de França (1640-1701), fill de Lluís XIII. Després duc d'Orleans, tronc de l'actual casa d'Orleans. Carles Felip d'Orleans porta avui dia el títol de cortesia de «duc d'Anjou» (vegeu més avall) Felip Carles de França (* 11 agost 1668 – † 10 juliol 1671), Duc d'Anjou (1668–1671), fill de Lluís XIV. Lluís Francesc de França (* 14 juny 1672 – † 4 novembre 1672), Duc d'Anjou (1672), fill de Lluís XIV. Felip de França, net de Lluís XIV, futur rei Felip V de les Espanyes, tronc de la casa de Borbó actual, va reprendre el títol Lluís de França, després Lluís XV. Felip de França (1730-1733), fill de Lluís XV. Lluís de França (1775-1824), germà de Lluís XVI, futur Lluís XVIII.

Títol de cortesia Casa de Borbó d'Espanya El títol de «duc d'Anjou» el porta des de l'inici del segle XX la branca dels Borbons sorgida de Felip V, esdevingut el representant més gran de la casa dels Capets i, per tant, hereu legitimista de la corona francesa, després de la mort el 1883 del comte de Chambord, darrer hereu de Lluís XV de França.

Descendents de Felip V, duc d'Anjou abans d'esdevenir rei d'Espanya, aquesta branca dels Borbons, que no tenia pas el ducat d'Anjou en va conservar el blasó a les armes d'Espanya. La branca vella va reprendre les armes de França.

1918-1931 : Jaume de Borbó (1870-1931), «duc de Madrid», el més vell dels descendents de Felip de França (1683-1746), duc d'Anjou que va esdevenir Felip V, rei d'Espanya. 1931-1936 : Alfons Carles de Borbó (1849-1936), «duc de Sant Jaume» (1931), oncle de l'anterior; proclamat «duc d'Anjou» pels seus partidaris francesos, si bé sembla que no va utilitzar el títol 1946-1975 : Jaume Enric de Borbó (1908-1975), «duc d'Anjou, de Segovia i de Toledo»Bottin mondain 1973, V° Ajou, Ségovie et Tolède (Duc d'), pàg. 459. (1935) cosí de l'anterior. 1975-1989: Alfons de Borbó i Dampierre, duc d'Anjou i de CadisBottin mondain 1980, V° Ajou, Ségovie et Tolède (Duc d'), pàg. 358. (1972), fill de l'anterior. 1989 - Lluís Alfons de Borbó (1974), «duc d'Anjou»Bottin mondain 2004, 2008, V° "Bourbon (Maison royale de)". (1984), fill de l'anterior, cap de la casa dels Capets.

Casa d'Orleans El títol de «duc d'Anjou» fou agafat també des de 2004 per un membre de la casa d'Orleans, sorgida de Felip, duc d'Orleans, segon fill del rei Lluís XIII. Aquesta branca ha esdevingut pretendent orleanista de la corona de França, després de la mort el 1883 del comte de Chambord.

2004- Carles Felip d'Orleans (1973), «duc d'Anjou»,Títol esmentat per Jacques Leclercq, a Droites conservatrices, nationales et ultras : dictionnaire 2005-2010, Paris : L'Harmattan, 2010, pàg. 20.el títol no figura pas al Bottin mondain 2009, V° Famille d'Orléans on en canvi apareix un príncep Carles-Lluís d'Orleans titulat «duc de Chartres». fill de Miquel d'Orleans (1941), «comte d'Évreux», i nebot d'Enric d'Orleans, comte de París.«Nueva polémica entre los Orleans y los Borbones» a nueva-polemica-entre-los-orleans-y-los-borbones, ABC, 10/12/2004.

Vegeu també Dinastia d'Anjou

Notes i referències

* Comtes D'Anjou