Ala al-Din Husayn ibn Izz al-Din Husayn, de malnom Djahansuz (mort 1161), fou un sultà gúrida (1149-1161) que va portar a la família shansabànida de Ghur a ser el major poder regional.
Al començament del els shansabànides havien aconseguit l'hegemonia com a caps de les regions muntanyoses del país de Ghur al centre del modern Afganistan. El 1118 el sultà seljúcida Sandjar va posar al tron a Gazni a Bahram Shah ben Masud (1118-1157). La sobirania que exercia Gazni sobre Ghur des del començament del , es va debilitar per aquest regnat d'un sobirà que no era autònom. No obstant els senyors locals de Ghur encara eren poc més que caps tribals amb baralles eternes entre ells, i Bahram va poder seguir el principi de dividir per regnat. Un germà seu, Kutb al-Din Muhàmmad fou enverinat per orde de Bahram; quan un altre germà, Sayf al-Din Suri va dirigir una expedició a Gazni, fou capturat i crucificat; un altre germà, Baha al-Din Sam I (1149) va morir abans de poder prendre cap mesura per venjar als seus germans, i el va succeir com amir i malik Ala al-Din Husayn.
La seva primera mesura fou acabar la construcció de la fortalesa de Firuzkuh, la seva capital (el lloc no ha estat identificat amb seguretat) i preparar la venjança. Va agafar el comandament de l'exèrcit que havia organitzat el seu germà Baha al-Din Sam i es va dirigir a Zamindawar (regió de la moderna Kandahar) i va lliurar batalla als gaznèvides prop del poble de Teginabad; els gúrides van formar una muralla protectora d'escuts per la seva infanteria i amb aquesta tàctica van poder derrotar les forces gaznèvides que disposaven d'elefants i cavalleria. Bahram Shah va fugir cap a Gazni i després d'altres derrotes parcials es va retirar cap al nord de l'Índia. Ala al-Din Husayn va entrar a Gazni i la va saquejar el que li va valer el seu malnom de Djansuz (Incendiari del món). Va destruir totes les tombes del sultans gaznèvides i els seus cossos foren exhumats i cremats excepte els de Mahmud ben Sebuktegin, Masud I ben Mahmud i Ibrahim ben Masud; les biblioteques gaznèvides plenes de llibres recollits arreu, van ser cremades; els edificis públics destruïts; i els que van estar implicats d'alguna manera en la mort dels seus germans van patir una mort horrible. després d'aquestos fets Gazni va quedar reduïda a una petita vila provincial. Després Ala al-Din Husayn va anar cap sud i va fer el mateix a Bust, on va cremar els palaus dels gaznèvides (1150/1151)
Ali al-Din es va trobar de sobte que havia passat d'un cap tribal de la muntanya a un sobirà. A imitació dels poders principals va agafar el títol de Sultan al-Muazzam, deixant el de malik o amir i va començar a utilitzar el para-sol (čatr) com un dels símbols de reialesa. El 1152 va deixar de pagar tribut a Sandjar, i va avançar des de Firuzkuh cap al Hari Rud, en direcció a Herat, però fou derrotat decisivament a Nab per l'exèrcit seljúcida i fou fet presoner (1152). Va restar presoner durant uns dos anys i fou en aquest temps que Bahram Shah va recuperar Gazni i va tornar a dominar la regió de Ghur (1152 i 1153) i encara que va poder conservar Gazni fins a la seva mort el 1157 el seu fill Khusraw Shah la va haver d'abandonar definitivament.
Ala al-Din va pagar un fort rescat pel seu alliberament en la seva absència Ghur va caure en l'anarquia. Un cap rival, Nasir al-Din Husayn ibn Muhàmmad al-Madini es va apoderar de Firuzkuh però fou assassinat just al moment que Ala al-Din tornava per reclamar el seu domini ancestral. Va entrar a Firuzkuh sense oposició i es va dedicar a estendre el seu poder cap a Gardjistan, Tukharistan i Bamian al nord, i cap al Zamindawar i Bust al sud. Va afavorir els ismaïlites als que va deixar tenir una fortalesa a Ghor i els va deixar predicar lliurement.
Va morir el 1161 i el va succeir el seu fill Sayf al-Din Muhàmmad (1161-1163).
Vegeu també Lashkar- i Bazar.
Bibliografia Gulam Mustafa Khan, A history of Sultan Bahram Shah of Ghaznin, IC 23, 1949, C. E. Bosworth, The later Ghaznavids: Splendor and Decay, Nova York, 1977 C. E. Bosworth, “Ala-Al-Din Hosayn Jahansuz,” Encyclopædia Iranica, I/7, p. 778-779; una versió actualitzada està disponible en línia a http://www.iranicaonline.org/articles/ala-al-din-hosayn-b
Categoria:Sobirans gúrides Categoria:Persones de la província de Ghur Categoria:Polítics afganesos Categoria:Nascuts al segle XII