fou un polític valencià, fill de Manuel Senante Llaudes.

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i després a la de Madrid. El 1897 va treballar com a advocat i periodisme a Alacant, on fou també jutge municipal i s'afilià al Partit Conservador on el seu oncle Antonio Martínez Torrejón destacava,GENEANET descendents de Joaquin Martinez Lopez de Ayala del que dirigí el seu òrgan La Monarquia. El 1905, però, es va passar al Partit Integrista i fundà La Voz de Alicante, que va donar suport a la Solidaritat Alacantina el 1907. També va donar suport la Lliga Catòlica i en fou candidat pel districte d'Oriola a les eleccions de 1903. El 1905 va succeir Ramón Nocedal com a director dEl Siglo Futuro (òrgan del tradicionalisme) a Madrid, i el 1907 presidí el Cercle Obrer d'Acció Catòlica d'Alacant.

Fou elegit diputat pel districte d'Azpeitia (Guipúscoa) pel Partit Integrista a les eleccions generals espanyoles de 1907, escó que va revalidar a les eleccions de 1910, 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923. Les Diputacions del País Basc el van nomenar representant seu a Madrid per a defensar els seus interessos. Als plens de 1918 i 1919 defensà la proposta d'autonomia basca amb Manuel Chalbaud Errazquin, alhora que exigia mà dura contra els condemnats per la vaga general de 1917, com ja ho havia fet a la mort de José Canalejas. També col·laborà amb la Societat d'Estudis Bascos i demanà el bilingüisme al País Basc.

En proclamar-se la Segona República Espanyola va perdre el seu escó i no fou escollit. Tot i mantenir-se lligat al carlisme com a membre de la Junta Suprema Tradicionalista, va formar part de l'executiva d'Acció Popular, creada el 1931 per Ángel Herrera Oria. Fou candidat del Bloc Agrari Antimarxista per Alacant a les eleccions de 1933, però en fou exclòs a la segona volta després d'un acord amb el partit de Lerroux. A les eleccions de 1936 es presentà novament en una Candidatura Antirevolucionària amb José Antonio Primo de Rivera però també en fou exclòs a última hora, i es presentà finalment per la Comunió Tradicionalista, però no fou escollit. L'esclat de la guerra civil espanyola el va sorprendre a València, d'on aconseguí fugir amb ajut d'una ambaixada. S'establí a Vitòria, on fou representant del tradicionalisme a la Junta de Burgos.

Després de la guerra no acceptà el Decret d'Unificació de la FET de las JONS, però continuà sent membre del consell de Comunió Tradicionalista i de la Junta Central d'Acció Catòlica. També fou vocal de l'Institut de Reformes Socials, conseller de l'Institut Nacional de Previsió i advocat del Tribunal de la Rota.

Bibliografia

Referències

Enllaços externs Manuel Senante a l'Enciclopedia Auñamendi Fitxa del Congrés dels Diputats

Categoria:Diputats valencians al Congrés dels Diputats Categoria:Polítics alacantins Categoria:Integristes Categoria:Diputats bascos al Congrés dels Diputats Categoria:Morts a Madrid Categoria:Carlins valencians Categoria:Polítics carlins Categoria:Polítics valencians nascuts al segle XIX Categoria:Polítics valencians morts al segle XX Categoria:Polítics bascos morts al segle XX