La parapsicologia és la investigació dels anomenats fenòmens paranormals. L'ús del mètode científic no atorga a aquesta disciplina la condició de ciència. En termes rigorosos (s'ha de destacar el gran percentatge de frau que hi ha en aquest àmbit) estudia l'existència de la percepció extrasensorial, la telepatia, la clarividència i la premonició. A aquestes últimes també se les considera emmarcades dins de les arts endevinatòries. També es poden incloure en el camp de la parapsicologia la idea d'experiències properes a la mort (EPM) i la telequinesi. Cap d'aquests suposats fenòmens té encara una explicació científica satisfactòria, encara que hi ha algunes teories sobre elles. Metapsíquica és el terme amb el qual es coneixia l'estudi dels fenòmens dits paranormals abans del Congrés Internacional d'Utrecht el 1953, en què fou desplaçat pel de parapsicologia, acceptant dins del context d'esta nova denominació la separació de tot allò que tinguera característiques o connotacions de màgia, encanteris, ciències ocultes, supersticions, etc.
Ciència o pseudociència? Tenint en compte l'estat actual de la ciència, i segons l'opinió generalitzada de la comunitat científica, les preguntes referides a aquests fenòmens probablement no són susceptibles d'investigació científica, ja que l'existència d'aquests fenòmens dins d'un paradigma naturalista és qüestionable i no ha pogut ser provada de manera contundent. Per aquestes raons la parapsicologia s'inclou dins de les pseudociències.
La parapsicologia és considerada sovint una branca de la psicologia, però això és debatut pels qui pensen que la psicologia és una disciplina científica mentre que la parapsicologia no es caracteritza per aplicar el mètode científic.
De bon començament, l'estudi dels fenòmens que avui estudia la parapsicologia eren estudiats sota els auspicis del qui es coneixia amb el malnom de metapsíquica, però al Congrés Internacional d'Utrecht el 1953, el nom de metapsíquica fou desplaçat pel de parapsicologia. Dins del context d'aquesta nova denominació, s'acceptà la total separació de tot allò que tingués característiques o connotacions de màgia, encanteris, ciències ocultes, supersticions, etc.
Història miniatura|180px|James Braid, desenvolupador de la hipnosi.
En 1882, William Barret i Jules Romanes van fundar a Londres la Society for Psychical Research (Societat per a la Recerca Psíquica) amb el propòsit d'investigar «una gran quantitat de fenòmens designats per termes com a hipnòtic, psíquic i espiritualístic». «That large body of debatable phenomena designated by such terms as mesmeric, psychical and spiritualistic». Una altra associació contemporània va ser la London Dialectical Society.
Durant tota l'edat mitjana, fins al segle XIX en occident l'Església Catòlica acreditava com a fets miraculosos derivats del poder de Déu o el Dimoni fenòmens que avui denominaríem paranormals. A principis del segle XVII amb l'arribada del Barroc i més tard de la Il·lustració en el segle XVIII, es van produir diversos moviments revolucionaris que, a to amb la racionalització pròpia de l'època, exigien un punt de vista més racional i empíric sobre aquests esdeveniments. Va ser el estadista Francis Bacon, en 1627, el primer que convidava a la recerca d'aquests fenòmens en la seva obra Sylva sylvarum, or, a natural history in tingues centuries. Joseph Glanvil, en canvi, en la seva obra Saducismus Triumphatus, barrejava en la seva pròpia hipòtesi racional la transmissió de pensaments per l'espai (avui dita telepatia) i la fetilleria sobrenatural. John Locke (1632-1704) va començar un acostament a l'empirisme més objectiu rebutjant l'obsessió, encara imperant, contra les bruixes.
Anys més tard, el metge i filòsof francès Franz Anton Mesmer (1734-1815) va afirmar haver descobert el magnetisme animal o mesmerisme, donant àmplia publicitat del mateix en 1775. Amb aquesta tècnica pretenia exercir un influx terapèutic sobre els seus pacients amb una finalitat de curació, utilitzant un mitjà eteri anomenat «passi magnètic», que no era sinó l'avantsala del que més tard la van anomenar hipnosi, estudiada i desenvolupada més àmpliament en 1842 pel neurocirurgià James Braid, que publicaria a l'any següent Neurypnology: or the rationale of nervous sleep, on la qualificava de «somni nerviós». James Braid, no obstant això, considerava incorrecta la hipòtesi que la passada magnètica era un fluid eteri.
Mentrestant, de 1783 a 1793, Salomon Maimon i Karl Philipp Moritz publicaven la revesteixi Coneixement Experimental de l'Ànima, on tractaven aspectes com la clarividència, el pressentiment, els somnis o les aparicions.
Durant el , a Europa occidental i els Estats Units van ser fonamentalment Edmund Gurney, Frederick Myers, Frank Podmore i Richard Hogdson els que van establir les bases de la parapsicologia. A la fi del , l'espiritisme va rebre la major atenció de la societat en general i les revistes de moda.
En 1919 es va fundar a París el Institute Metapsychique Internationale, en les activitats del qual van participar Pierre Janet, Charles Richet i Theodore Flournoy, i que incloïen entre altres l'automatisme, la hipnosi telepática i la mediumnidad. Després de la Segona Guerra Mundial es va crear la primera càtedra de parapsicologia en la universitat de Utrecht, sota la tutela de Tenhaeff. A Europa de l'est i l'actual Rússia les recerques es van centrar en la hipnosi i la telepatia, fonamentalment de la mà del fisiòleg Leonid Leonidovich Vasiliev (1891-1966), que va intentar demostrar que la hipnosi era produïda per la irradiació de les «ones cerebrals», sense obtenir-ne resultat. Durant el estalinisme aquestes investigacions van ser ridiculitzades i reprimides.
Divisió periòdica de Richet miniatura|180px|Charles Robert Richet va efectuar aquesta divisió.
En 1922, Charles Robert Richet (1850-1935) va publicar Traité de métapsychique, on dividia la història dels fenòmens paranormals en quatre etapes:
Període mític S'estendria des de l'antiguitat fins a Mesmer i la seva magnetisme animal (en 1778). Segons Richet, l'antiguitat té més importància històrica que científica, ja que no existeix la raó, sinó els llibres religiosos.
150px|miniatura|Les germanes Fox.
Període magnètic Des de Mesmer i el seu magnetisme animal (en 1778) ―precedent de l'hipnosi― fins a les germanes Fox en 1847.
En 1639, un segle abans que Anton Mesmer, es va publicar a Europa un llibre titulat The sympathetical powder of Edricius Mohynus of Eburo (la pols simpàtica de Edricius Mohynus de Eburo), que explicava com les ferides podien ser suposadament curades sense contacte amb elles, a distància i mitjançant la «facultat directiva i la virtut» que podria aportar la virtut de la «pols simpàtica» en una tovallola o tovalló amb sang. Segons el llibre, el concepte central seria injectar la «bona voluntat» o el «desig positiu» sobre la ferida. Segons l'autor el «poder simpàtic» dependria de les estrelles com a imitadores de les influències que sobre elles s'exerceixen. No obstant això, Francis Barrett ho atribuïa, en la seva obra «El mag, un complet sistema de filosofia oculta», a la intel·ligència pel seu poder de dirigir les idees que són engendrades per la «caritat» o el «desig de bona voluntat».
El frare dominicà Uldericus Balk va escriure en 1611 en Frankfurt del Main El llum de la vida, on afirmava que existia una «cura magnètica» de diverses malalties com l'hidropesia, la gota o l'icterícia, en un nou avançament a les tesis de Mesmer.
En 1775, Mesmer anuncia mitjançant experiments i sanacions una nova tècnica de curació miraculosa que es basaria en la «passada magnètica», un fluid eteri que comunicava les ments i que permetria exercir un influx sobre els éssers biològics, al qual va anomenar «magnetisme animal» que després derivaria en mesmerisme. El terme «magnetisme animal» es va utilitzar per a diferenciar-se del «magnetisme planetari», «magnetisme còsmic» i «magnetisme mineral». L'ajuda ulterior de Puységur (1751-1825) seria fonamental per al desenvolupament de la hipnosi actual mitjançant la seva obra Rapport des cures opérées à Bayonne par le magnétisme animal, adressé à M. l'abbé de Poulouzat, conseiller clerc au Parlement de Bordeaux (1784).
Període espiritista
miniatura|180px|esquerra|Fotografia d'una mèdium amb dos homes en una sessió espiritista al . miniatura|180px|Un suposat ectoplasma lluminós en mans una mèdium. miniatura|180px|Tauler original de la ouija creat en 1891.
Des de les germanes Fox 1847 a Crookes (1847-1872). Richet considerava que el mesmerisme, després de tot, era una «teràpia dubtosa que no feia cap progrés». Per a ell les germanes Fox (1847) haurien anunciat l'arribada de l'espiritisme com avui ho coneixem, i amb ell noves pràctiques i formes d'estudi que haurien resultat una evolució radical en la història de la parapsicologia.
El moment exacte del naixement de l'espiritisme modern és desconegut, però s'aproxima a la meitat de l'amb la creació de l'obra, denominada íntegrament, Spiritist codification pel pedagog francès Allan Kardec entre 1857 i 1868. Els llibres que componen la col·lecció són Le livre des esprits, Le livre des médiums, L'Évangile selon le spiritisme, Le ciel et l'enfer i La genèse, i són una compilació de preguntes fetes per Kardec i les respostes suposadament donades pels esperits amb els quals es comunicava. Aquesta obra senti, a més, les bases de la doctrina espiritista. Kardec es va influenciar de les germanes Fox (1814-1893), de Franz Mesmer (1734-1815) i la ouija de llavors.
Les germanes Fox: Kate (1837-1892), Margaret (1833-1893) i Leah (1814-1890), solen ser considerades les fundadores del moviment espiritista o l'espiritisme. En tot cas van ser les impulsores principals del moviment creat per Kardec i les successives recerques sobre els fenòmens poltergeist a tot el món. En 1848 les germanes se'n van anar de gira mostrant les seves habilitats pels Estats Units i l'estranger. L'entusiasme despertat va ser tal, que el químic William Crookes va escriure després d'una sessió espiritista a Londres en 1871:
En 1888, no obstant això, les germanes van confessar públicament que els sorolls havien estat provocats intencionalment fent sonar les articulacions dels dits del peu o penjant una poma d'una corda i fent-la colpejar en el terra. El so es desviava d'alguna forma, de manera que ningú fos capaç de localitzar la font de procedència d'aquest.
Període científic Des de Crookes (1847-1872) fins a l'actualitat. Richet considerava que a partir de la recerca de Crookes s'iniciava una etapa de doctrina «científica» en contraposició a les religioses i místiques que fins llavors s'havien dut a terme, afirmant que estava dotada de la precisió desitjada com en la química, la física i la fisiologia.
Inici de les recerques racionals miniatura|La Rectoría de Borley vista des del jardí. Considerada una de les cases més «encantades» de la història.
Si bé els successos paranormalés portaven ja succeint-se des de principis de la història, no va ser fins a 1937 quan es van produir els primers avanços en la recerca parapsicológica, de la mà del psíquic anglès Harry Price. La Rectoría de Borley, a Anglaterra, va ser el desencadenant. Des de 1863 es van reportar fenòmens de diversa índole, a vegades de gran violència; l'espectre de fenòmens abastava absolutament totes les modalitats fenomenològiques descrites en la parapsicologia. Harry Price va elaborar, mitjançant l'ajuda de 38 observadors voluntaris dins de la casa, un registre detallat de tots els esdeveniments paranormals que succeïen, per a més tard expressar les seves conclusions a The Most Haunted House in England: Ten Years' Investigation of Borley Rectory (La casa més encantada d'Anglaterra: deu anys de recerca en la Rectoría de Borley) en 1940.
Possibles explicacions miniatura|L'escèptic il·lusionista James Randi va prometre una alta suma de diners a qui demostrés una evidència creïble de l'existència del paranormal.