Charlotte Rampling (Sturmer, Essex, Anglaterra, 5 de febrer de 1946) és una actriu anglesa.
Biografia La seva mare era la pintora Isabel Anne Gurteen i el seu pare Godfrey Rampling, coronel de l'exèrcit britànic va ser medalla en atletisme en els jocs Olímpics d'Estiu de 1936. Charlotte Rampling tenia 8 anys quan la seva família s'instal·là Fontainebleau. De tornada a Anglaterra, l'adolescent actuà en espectacles de music-hall amb la seva germana, i després treballà breument com a model.
El 1972, es casà amb l'actor Bryan Southcombe. Tingueren un fill, Barnaby, que es dedicaria a l'escenografia, i després es divorciaren el 1976. El 1978, es va tornar a casar amb el compositor Jean Michel Jarre amb el qual tingué un fill, David Jarre. Se separarà de Jean Michel Jarre el 1997. Cal dir que les conquestes femenines del compositor s'estendran regularment en la premsa. El seu nou company, Jean-Noël Tassez, és un home de negocis.
Va quedar profundament marcada per la mort de la seva germana Sarah. La família conservarà el secret de les circumstàncies de la defunció de Sarah (que es va suïcidar a l'Argentina el 1966, a l'edat de 23 anys, després d'haver parit prematurament) fins a la defunció de la seva mare, el 2001.
Carrera Com Jane Birkin i Jacqueline Bisset, comença a la pantalla en la pel·lícula del Swinging London , The Knack ...and How to Get It, el 1965, després roda en comèdies d'èxit tot prenent cursos d'art dramàtic a la Royal Court School. Però, molt marcada per la defunció brutal de la seva germana, decideix anar-se de la Gran Bretanya. Instal·lada a Itàlia, Charlotte Rampling hi fa la seva primera trobada notable, amb Luchino Visconti, que la dirigeix el 1969 a La caduta degli dei. L'actriu actua a pel·lícules com Zardoz (Boorman) o Il portiere di notte, la pel·lícula que la revela al gran públic el 1974. En aquest èxit-escàndol de Liliana Cavani, encarna una supervivent dels camps nazis que manté una estranya relació amb el seu ex-botxí. Li agrada explorar a través dels seus papers les zones més tèrboles de l'ànima, i s'apassionarà per un ximpanzé davant la càmera de Oshima (Max, el meu amor, 1985). Els Americans no són insensibles a l'encant de l'enigmàtica Rampling, que fa fondre Woody Allen (Stardust Memories, 1980), Robert Mitchum (Farewell, My Lovely) i interpreta una dona fatal amb Sidney Lumet a (Veredicte final).
Havent escollit domicili a França a la finals dels anys 1970, roda amb Yves Boisset (Un taxi mauve), Claude Lelouch (Viva la vie) i Deray (el polar On ne meurt que deux fois el 1985). Menys present a les pantalles en els anys 1990, destaca el 2000 amb les interpretacions a El Cirerer (d'Anton Txékhov) i el singular Signs & Wonders de Jonathan Nossiter. L'any següent, Charlotte Rampling fa un comeback clamorós gràcies a Sous le sable, retrat d'una dona abandonada després de la desaparició del seu marit, de François Ozon, cineasta que retrobarà a Swimming pool. És el moment en què un César d'honor li recompensa el conjunt de la seva carrera (el 2001) i torna a ser una actriu de primera fila, fent bons papers a la comèdia (Embrassez qui vous voudrez, 2002) al thriller (Lemming), el film d'autor (Vers le sud, 2006) o al divertiment hollywoodià (Basic Instinct 2).
Política Va donar suport a la candidatura de Nicolas Sarkozy a l'elecció presidencial francesa de 2007.
Filmografia 1964: El knack (The Knack ...and How to Get It) de Richard Lester: Water Skier 1965: A Hard Day's Night de Richard Lester: Noia a la discoteca 1965: Rotten to the Core de John Boulting: Sara Capell 1966: Georgy (Georgy Girl) de Silvio Narizzano: Meredith 1967: The Avengers de Sydney Newman: Hana Wilde (TV) 1967: La llegenda d'un valent (The Long Duel de Ken Annakin: Jane 1968: Sequestro di persona de Gianfranco Mingozzi: Christina 1969: Target: Harry de Roger Corman: Ruth Carlyle 1969: La caduta degli dei de Luchino Visconti: Elisabeth Thallman 1969: Three de James Salter: Marty 1971: Vanishing Point de Richard Sarafian: Una autoestopista 1971: Addio fratello crudele de Giuseppe Patroni Griffi: Annabella 1971: The Ski Bum de Bruce Clark: Samantha 1972: Henry VIII and His Six Wives de Waris Hussein: Anna Bolena 1972: Corky de Leonard Horn: L'esposa de Corky 1972: Refugi macabre (Asylum) de Roy Ward Baker: Barbara 1973: Giordano Bruno de Giuliano Montaldo: Fosca 1974: Zardoz de John Boorman: Consuella 1974: Caravan to Vaccares de Geoffrey Reeve: Lila 1974: Il Portiere di notte de Liliana Cavani: Lucia Atherton 1975: La tija de l'orquídia (La Chair de l'orchidée) de Patrice Chéreau: Claire 1975: Yuppi Du d'Adriano Celentano: Silvia 1975: Adéu, nena (Farewell, My Lovely) de Dick Richards: Helen Grayle 1976: Foxtrot d'Arturo Ripstein: Julia 1976: Sherlock Holmes in New York de Boris Sagal: Irene Adler (TV) 1977: Un taxi malva (Un taxi mauve) de Yves Boisset: Sharon 1977: Orca, la balena assassina (Orca) de Michael Anderson: Rachel Bedford 1980: Stardust Memories de Woody Allen: Dorrie 1982: The Verdict de Sidney Lumet: Laura Fischer 1983: Play of the Month de Peter Wood: Flaminia (TV) 1984: Viva la vie de Claude Lelouch: Catherine Perrin 1985: On ne meurt que deux fois de Jacques Deray: Barbara Spark 1985: Tristesse et beauté de Joy Fleury: Léa Uéno 1986: Max, amor meu de Nagisa Oshima: Margaret Jones 1987: El cor de l'àngel d'Alan Parker: Margaret Krusemark 1987: Mascara de Patrick Conrad: Gaby Hart 1988: Paris by Night de David Hare: Clara Paige 1988: Mort en arribar (D.O.A.) de Rocky Morton i Annabel Jankel: Mrs. Fitzwaring 1989: Rebus de Massimo Guglielmi: Miriam, comtessa de Du Terrail 1992: La Femme abandonnée d'Édouard Molinaro: Fanny de Lussange (TV) 1993: Asphalt Tango de Nae Caranfil: Marion 1993: Hammers Over the Anvil d'Ann Turner: Grace McAlister 1994: Time Is Money de Paolo Barzman: Irina Kaufman 1995: Samson le magnifique d'Étienne Périer: Isabelle de Marsac (TV) 1995: La Marche de Radetzky d'Axel Corti i Gernot Roll: Valerie von Taussig (sèrie TV) 1996: La Dernière fête de Pierre Granier-Deferre: La marquesa (TV) 1996: Intimitat assetjada (Invasion of Privacy) d'Anthony Hickox: Deidre Stiles 1998: The Wings of the Dove d'Iain Softley: Tia Maude 1999: Great Expectations de Julian Jarrold: Miss Havisham (TV) 1999: The Cherry Orchard de Michael Cacoyannis: Ranyevskaya 2000: My Uncle Silas de Philip Saville (sèrie TV) 2000: Signs & Wonders de Jonathan Nossiter: Marjorie 2000: Aberdeen de Hans Petter Moland: Helen 2000: Sous le sable de François Ozon: Marie Drillon 2001: El quart àngel (The Fourth Angel) de John Irvin: Kate Stockton 2001: Superstition de Kenneth Hope: Frances Matteo 2001: Spy Game de Tony Scott: Anna Cathcart 2002: Embrassez qui vous voudrez de Michel Blanc: Elizabeth Lannier 2003: I'll Sleep When I'm Dead de Mike Hodges: Helen 2003: La piscina (Swimming Pool) de François Ozon: Sarah Morton 2003: Imperium: Augustus de Roger Young: Livia Drusilla (TV) 2003: La sentència (The Statement) de Norman Jewison: Nicole 2004: Immortel (ad vitam) de Enki Bilal: Elma Turner 2004: Jerusalemski sindrom de Dominik Sedlar i Jakov Sedlar 2005: Lemming de Dominik Moll: Alice Pollock 2005: Vers le sud de Laurent Cantet: Ellen 2006: Basic Instinct 2 de Michael Caton-Jones: Dr. Milena Gardosh 2006: Désaccord parfait de Antoine de Caunes: Alice d'Abanville 2007: Angel de François Ozon: Hermione 2008: Babylon A.D. de Matthieu Kassovitz: la gran sacerdotissa Noelite 2008: The Duchess 2008: La llista de Marcel Langenegger: Wall Street Belle 2010: Never Let Me Go de Mark Romanek: Srta. Emily 2011: The Eye of the Storm 2011: Melancholia 2011: The Mill and the Cross 2012: I, Anna 2013: Night Train to Lisbon 2015: 45 Years 2016: Assassin's Creed 2017: El sentit d'un final (The Sense of an Ending) de Ritesh Batra: Veronica Ford 2017: Hannah 2017: Euphoria 2018: Red Sparrow 2021: Dune 2024: Dune: Part 2
Teatre 2003: Petits crimes conjugaux d'Éric-Emmanuel Schmitt, posada en escena Bernard Murat, Teatre Edouard VII. 2004: The Falfe Servant de Marivaux, posada en escena Jonathan Kent, National Theater de Londres 2007: La Danse de mort d'August Strindberg, posada en escena Hans Peter Cloos, amb Didier Sandre, Teatre de la Madeleine.
Premis i nominacions Premis 2001: César d'honor 2002: Cavaller de la Legió d'Honor 2003: Millor actriu europea, als 16ns premis europeus del cinema de Berlín, pel seu paper a Swimming Pool 2015: Os de Plata a la millor interpretació femenina per 45 Years
Nominacions 1996: César a la millor actriu per On ne meurt que deux fois 2003: César a la millor actriu per Sous le sable 2004: César a la millor actriu per Swimming Pool 2006: César a la millor actriu secundària per Lemming 2013: Primetime Emmy a la millor actriu secundària en minisèrie o telefilm per Restless 2016: Oscar a la millor actriu per 45 Years 2017: Globus d'Or a la millor actriu en minisèrie o telefilm per London Spy
L'actriu britànica va presidir del 9 de febrer al 19 de febrer del 2006 el jurat de la Berlinale, succeint el director alemany Roland Emmerich, realitzador a Hollywood d'Universal Soldier i Independence Day, que va presidir el jurat el 2005.
Referències
Enllaços externs
Écran noir A time for happiness, The Guardian, 2003-08-16⁷ The ice queen thaws, The Sydney Morning Herald, 2006-12-22
Categoria:Actors de cinema anglesos Categoria:Actors de teatre anglesos Categoria:Actors de sèries de televisió anglesos Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Persones d'Essex Categoria:Oficials de l'Orde de l'Imperi Britànic Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Guanyadores de l'Os de Plata a la millor interpretació femenina Categoria:Actors anglesos del segle XXI Categoria:Actors anglesos nascuts al segle XX