miniatura|Gres El gres, també anomenat pedra arenosa o pedra sorrenca, és una roca sedimentària detrítica de color variable, que conté clasts de la mida de la sorra. Després de la lutita, és la roca sedimentària més abundant i arriba a ser fins a la cinquena part de les roques. Després de les lutites són les roques sedimentàries més comunes en l'escorça terrestre.sandstone, Encyclopedia Britannica Academic Edition. Consultat el 10 d'agost de 2012.
Aquesta es forma per una sorra cimentada amb materials generalment calcaris, silicis, ferruginosos, glauconítics, guixencs, argilosos o bituminosos. Les dimensions dels grans són com els de la sorra, i estan units per un ciment de natura variable que en condiciona la porositat, la duresa, la densitat i la resistència a l'erosió. La majoria dels grans són de quars, però també hi ha feldespats i mica, com també d'altres minerals. També pot contenir corall.
Els grans són gruixuts, fins o mitjans, ben rodons, de mida compresa entre 2 mm i 1/16 mm.
Les pedres arenoses verdes o glauconítiques contenen un alt percentatge del mineral glauconita. L'arcosa és una varietat de pedra arenosa en la que el feldespat és el mineral dominant a més del quars.
El color varia del blanc, en el cas de les pedres arenoses constituïdes virtualment per quars pur, a gairebé negre, en el cas de les pedres arenoses ferro-magnesianes.
Les pedres arenoses figuren entre les roques consolidades més poroses. Segons la mida i/o la disposició dels espais buits o porus, les pedres arenoses mostren diversos graus de permeabilitat.
Les pedres arenoses de bona qualitat són duradores. La roca té una bona resistència al foc i, en això, és superior a la major part de les roques emprades per la construcció. A les illes Balears, des de temps històrics, s'utilitzen diverses varietats locals de pedres arenoses conegudes com a marès.
També històricament era un material molt utilitzat per la fabricació de rodes de molins i moles abrasives, a més de ser una roca molt utilitzada per esmolar eines del camp com els ganivets o les navalles. El gres del tipus Navajo sandstone ha originat paisatges espectaculars visitat pels turistes com la formació Antelope Canyon a Arizona.
Origen Els gresos són roques clàstiques d'origen (en contraposició a les orgàniques, com el guix i el carbó, o a les químiques, com el guix i el jaspi)."A Basic Sedimentary Rock Classification", L.S. Fichter, Department of Geology/Environmental Science, James Madison University (JMU), Harrisonburg, Virginia, October 2000, jmu.edu/geollab/fichter/SedRx/sedclass.html JMU-sed-classif (acceso: marzo de 2009): separa los clásticos, los químicos y los bioquímicos (orgánicos). Els grans de sorra silícia dels quals es formen són el producte de la meteorització física i química de la roca mare. La meteorització i l'erosió són més ràpides en les zones d'alt relleu, com els arcs volcànics, les zones de rifting continental i els cinturons orogènics.
La sorra erosionada és transportada pels rius o pel vent des de les seves zones d'origen fins a ambients sedimentaris on la tectònica ha creat espai d'acomodació perquè s'acumulin els sediments. Les conques d'avantarc tendeixen a acumular sorra rica en grans lítics i plagiòclasi. Les conques intracontinentals i els graben al llarg dels marges continentals també són entorns comuns per a la deposició de sorra.Blatt i Tracy 1996, p. 220-227
A mesura que els sediments es van acumulant en l'entorn deposicional, la sorra més antiga és enterrada pels sediments més joves, i sofreix diagènesi. Aquesta consisteix principalment en compactació i litificació de la sorra.Blatt i Tracy 1996, p. 265-280Boggs 2006, p. 147-154 Les primeres etapes de la diagènesi, descrites com eogènesi, tenen lloc a poca profunditat (unes desenes de metres) i es caracteritzen per la bioturbació i els canvis mineralògics en les sorres, amb només una lleugera compactació. L'hematita vermella que dona als gresos de llit vermell el seu color es forma probablement durant l'eogènesi.Boggs 2006, p. 148 L'enterrament més profund va acompanyat de la mesogènesi, durant la qual té lloc la major part de la compactació i litificació.Boggs 2006, p. 147-154
La compactació té lloc a mesura que la sorra es veu sotmesa a una pressió creixent per part dels sediments suprajacents. Els grans dels sediments es desplacen cap a disposicions més compactes, els grans dúctils (com els de mica) es deformen i l'espai dels porus es redueix. A més d'aquesta compactació física, pot produir-se una compactació química a través de la solució a pressió. Els punts de contacte entre els grans estan sotmesos a la tensió més gran, i el mineral tensionat és més soluble que la resta del gra. Com a resultat, els punts de contacte es dissolen, cosa que permet que els grans entrin en contacte més estret.
La litificació segueix de prop a la compactació, ja que l'augment de les temperatures en profunditat accelera la deposició de ciment que uneix els grans. La solució a pressió contribueix a la cementació, ja que el mineral dissolt en els punts de contacte tibats es torna a dipositar en els espais porosos no tibats.
La compactació mecànica té lloc principalment a profunditats inferiors a 1.000 m. La compactació química continua fins a profunditats de 2000 m, i la major part de la cementació té lloc a profunditats de 2.000 a 5.000 m.
El despreniment del gres enterrat va acompanyat de la telogènesi, la tercera i última etapa de la diagènesi. A mesura que l'erosió redueix la profunditat de l'enterrament, la renovada exposició a l'aigua meteòrica produeix canvis addicionals en el gres, com la dissolució de part del ciment per a produir porositat secundària.
Classificació Calcarenites. Gresos rics en carbonat de calci. Quarzoarenites. Gresos rics en quars.kvartsit Den Store Danske Encyklopædi. Consultado el 9 d'agost de 2012. Arcoses. És el nom que se li dona als gresos rics en feldespat.Sandstein Store norske leksikon. Consultat l'11 d'agost de 2012. Litoarenites. Són arenisques més d'un 25% de fragments de roca. Depenent de la naturalesa de la roca es distingeixen 3 varietats: Sedarenites. Amb roques sedimentàries dominants.Atlas de petrología sedimentaria. Consultat l'1 de novembre de 2017.] Volcarenites. Amb roques volcàniques dominants. Filarenites. Amb roques metamòrfiques dominants. Grauvaques. La grauvaca té un percentatge en volum de matriu de 5 a 15% mentre que el gres té menys. Gresos híbrids.
Els gresos característics de diferents llocs reben noms locals molt variats, per exemple l'albero és una calcarenita de la comarca dels Alcores a Sevilla, a l'Argentina la quarzoarenita és anomenada pedra Mar del Plata.Cermelo, Leonardo. p. 47.
Aplicacions miniatura|upright=1.4|alt=Fotografia panoràmica del quadrilàter|El quadrilàter principal de la Universitat de Sydney, una de les anomenades universitats de gres. miniatura|upright=0.5|esquerra|Estàtua de gres de Maria Immaculada de Fidelis Sporer, al voltant de 1770, a Friburg, Alemanya. miniatura|upright|Llum de gres de 17.000 anys d'antiguitat descoberta a les coves de Lascaux, França
El gres s'ha utilitzat des de la prehistòria per a la construcció, i eines. S'ha emprat àmpliament a tot el món en la construcció de temples, esglésies, habitatges i altres edificis, i en enginyeria civil.
Encara que la seva resistència a la intempèrie varia, el gres és fàcil de treballar. Això fa que sigui un material comú de construcció i pavimentació, fins i tot en formigó asfàltic. No obstant això, alguns tipus que s'han utilitzat en el passat, com el gres de Collyhurst utilitzada al nord-oest d'Anglaterra, han tingut una escassa resistència a la intempèrie a llarg termini, la qual cosa ha obligat a reparar i substituir els edificis més antics.Edensor, T. & Drew, I. Building stone in the City of Manchester: St Ann's Church . Sci-eng.mmu.ac.uk. Recuperat el 2012-05-11. A causa de la duresa dels grans individuals, la uniformitat de la grandària del gra i la friabilitat de la seva estructura, alguns tipus de pedra arenisca són materials excel·lents per a fer pedres d'esmolar, per a esmolar fulles i altres implementacions. La pedra arenisca no friable pot utilitzar-se per a fabricar pedres de moldre el gra.
Un tipus de gres de quars pur, l'ortoquarzita, amb més del 90-95 per cent de quars, ha estat proposat per a la seva nominació a la Global Heritage Stone Resource. En algunes regions de l'Argentina, la façana de pedra ortoquarzita és una de les principals característiques dels bungalous de l'estil de Mar de Plata.
Referències
Vegeu també Pedra de Montjuïc
Enllaços externs
Llista de pedres arenoses Tipologia Folk, R.L., 1965, Petrology of sedimentary rocks . Austin: Hemphill's Bookstore. 2nd ed. 1981, . Thomas P. Dolley, USGS Minerals Yearbook: Stone, Dimension U.S. Dept. of the Interior, 2005
Categoria:Roques sedimentàries