La Segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners fou una guerra civil espanyola del , emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849. Certs historiadors com Robert Vallverdú l'han considerat un aixecament de Catalunya contra Madrid.MATA, Jordi. «La guerra dels Matiners». Sàpiens [Barcelona], núm. 110 (novembre 2011), p. 34-37. ISSN 1695-2014 I certament, més que no pas una guerra estrictament carlina, fou una revolta catalana contra la dictadura dels moderats (Ramón María de Narváez) i contra un seguit de mesures centralistes que pertorbaven la vida del país (quintes, aranzels), en la qual participaren, a més dels carlins (anomenats en aquesta època matiners pel fet d'atacar de bon matí), certs progressistes i republicans catalans.Notícies de Cabrera (L'Union. Diari de Paris 18 de novembre de 1848. núm. 323 pag. 2).
La guerra civil, dita també guerra dels Matiners s'inicià pel setembre del 1846 i durà fins al maig del 1849. Més que no pas una guerra estrictament carlina, fou una revolta catalana contra la dictadura dels moderats Ramón María de Narváez i contra un seguit de mesures que pertorbaven la vida del país (quintes, aranzels), en la qual participaren, a més dels carlins (anomenats en aquesta època montemolinistes), progressistes i republicans. Durant aquesta lluita foren capitans generals de Catalunya Manuel Bretón, Manuel Pavía, marquès de Novaliches, Fernando Fernández de Córdoba i Manuel Gutiérrez de la Concha, marquès del Duero. L'agost del 1847, l'exèrcit governamental disposava de 42.000 homes, contra menys de 2.000 montemolinistes. A la fi de la guerra, Concha arribà a disposar-ne de més de 50.000, per uns 10.000 de Cabrera.
Antecedents miniatura|Daguerreotip de Ramon Cabrera. Jaume Balmes i Antoni Aparici van proposar per posar fi a la discòrdia civil el casament d'Isabel II amb Carles Lluís de Borbó i de Bragança comte de Montemolín, fill primogènit i successor de Carles Maria Isidre de Borbó, el primer pretenent carlí. El carlisme acceptà la proposta i el 18 de maig de 1845, Carles Maria Isidre va abdicar en Carles Lluís, però el projecte va fracassar i Isabel es va casar l'octubre del 1846 amb el seu cosí Francesc d'Assís de Borbó.
Inici de la guerra A finals del 1846 o primers mesos del 1847 es produí la rebel·lió dels anomenats "matiners", l'inici de la qual es podria datar el setembre del 1846 amb l'aixecament de Benet Tristany a Solsona (un mes abans de l'enllaç d'Isabel II), tot i que altres historiadors situen l'inici de la guerra en l'assalt a Cervera de Tristany el 16 de febrer del 1847Ollé Romeu, Josep M. (2007). Matiners (Primera edició, Pàg. 15). Barcelona: Editorial PPU, S.A. i que havia de durar fins al 1849.
Causes de l'aixecament a Catalunya miniatura|Infant Carles d'Espanya, comte de Montemolín (Carles VI) Les causes de l'aixecament cal cercar-les en la combinació d'una crisi agrària produïda per un seguit de males collites que van fer augmentar el preu del pa i que van agreujar les condicions de vida de les classes populars, afegida a una crisi conjuntural de la indústria tèxtil que va provocar un greu malestar a les ciutats i una revolta popular en oposició a les lleves militars de les quintes abusives i les noves mesures fortament centralistes del govern liberal Ramón María Narváez. Amb els processos de desamortització hi va haver un canvi de propietat de terres que van afectar la pagesia i els va privar de les activitats tradicionals de carboneig, fer llenya i pasturatge.
El projecte d'unir les dues branques borbòniques (patrocinat, entre d'altres, per Jaume Balmes i Antoni Aparici i Guijarro) amb el casament d'Isabel II amb Carles Lluís de Borbó i de Bragança, comte de Montemolín, fill i successor de Carles V (Carles VI, per als seus partidaris), fracassà, puix que Isabel fou maridada amb Francesc d'Assís de Borbó (octubre del 1846). Això creà les condicions polítiques necessàries per a la revolta. Les causes economicosocials ja hi eren: a la muntanya catalana el trabucaire era en camí de convertir-se en un símbol de la protesta popular. D'altra banda, continuaven vius la majoria dels caps carlins de la guerra dels Set Anys, alguns dels quals ni tan sols s'havien expatriat.
La guerra Aixecament de Benet Tristany a Solsona La guerra començà pel setembre del 1846 amb l'aixecament de Benet Tristany a Solsona, al capdavant d'una partida de tres-cents homes. El seguiren Pitxot al Camp de Tarragona, Joan Cavalleria i Josep Puig Boquica al Berguedà, i Jeroni Galceran, Marcel·li Gonfaus (Marçal),Enciclopèdia Espasa Volum núm. 26, pàg. 591 () Miquel Vila Caletrus, Josep Estartús, Josep Masgoret, Rafael i Miquel Tristany —nebots de mossèn Benet—, etc., a diversos punts del Principat, tots ells i molts dels seus seguidors veterans de la Primera guerra carlina acabada tot just feia sis anys. Les armes eren de les què disposaven eren escopetes de caça de canó llarg, fusells d'avantcàrrega model Baker o Brown Bess, enviats per la Gran Bretanya per lluitar en la guerra del Francès, capturats o comprats al mercat negre, pistoles de sílex, i ganivets de fulla ampla i destrals petites per al combat cos a cos.
Entre setembre i novembre, les partides van evitar els enfrontaments directes amb els 22.000 soldats de l'exèrcit regular espanyol enviats pel capità general Manuel Bretón i es van dedicar a assaltar funcionaris públics, recaptadors d'impostos de la Hisenda espanyola i petites guarnicions locals per aconseguir fons i armament, movent-se amb rapidesa a l'alba, fet que va donar el nom de matiners a les partides. Tot i que a finals de 1846 les forces rebels tot just sumaven uns 500 homes armats, la seva gran mobilitat geogràfica va impedir que les forces governamentals fessin controls efectius als camins i a la frontera amb França.
El 7 de gener de 1847 entren a Catalunya, des d'Andorra, les partides de Josep Borges Borgetes i Bartomeu Porredon Ros d'Eroles i el 5 de febrer desembarquen a Badalona un important carregament d'armes modernes belgues i municions per als revoltats. L'activitat militar es va consolidar a zones de la Catalunya central i interior, especialment al Solsonès, el Berguedà i el Lluçanès. Dividits en partides poc nombroses i autònomes que van plantejar una guerra de guerrilles, s'unien per dur a terme cops d'efecte, i els montemolinistes dugueren a cap una gran activitat. El 16 de febrer de 1847 200 homes de les partides de Benet Tristany, Ros d'Eroles, Borgetes, Joan Forner Griset de Cabra i Ramon Vilella, assalten Cervera enduent-se 90.000 rals del domicili del governador, armes, pólvora i tabac. El 20 de febrer, una partida carlina entra a Flix, el 4 de març a Vilanova de Escornalbou, el 7 de març les partides de Benet Tristany, Ros d'Eroles i Ramon Vilella, entren a Terrassa (Vallès Occidental), combatent durant hores contra una columna liderada pel capità Rafael Montoro enviada des de Barcelona, i la partida de Benet Tristany va dirigir-se cap a Manresa i Súria sense entrar-hi doncs era perseguida per una columna governamental i finalment les tres partides es van dividir agafant diversos camins.
A diferència del que havia ocorregut durant la primera guerra, el capteniment dels carlins fou força moderat, en contrast amb la duresa de la repressió governamental del capità general Manuel Bretón, del 4 de març de 1847, que prescrivia pena de mort per als qui posseïssin armes sense permís i "amb intencions sospitoses", i per als qui amaguessin o assistissin un ferit o un pròfug rebel.
A principis de 1847 les restes de les antigues forces de Ramon Cabrera, encara a l'exili van començar a reorganitzar-se en petites partides que van començar a moure's per Morella i el Matarranya, desgastant les guarnicions isabelines i recaptant fons, fins que el 20 de desembre foren derrotats i dispersats a Blesa.
Captura i mort de Benet Tristany La guerra de guerrilles va afeblir els carlins enfront les columnes regulars que els perseguien sense treva, i Manuel Bretón afavoria la delació i pagava la traïdora. El 17 de maig de 1847 fou afusellat a Solsona pels Mossos d'Esquadra el mariscal de camp carlí Benet Tristany, i exposat el cadàver del brigadier Bartomeu Porredon, mort a cops de baioneta a Clariana de Cardener. Ambdós havien estat localitzats la nit del 15 de maig pels liberals gràcies a una delació.
Govern de García Goyena Tot i evitar l'expansió de la revolta, Joaquín Francisco Pacheco el 31 d'agost del 1847 dimití com a President del Consell de Ministres, sent nomenat el també moderat Florencio García Goyena, que va intentar la reconciliació entre tots dos bàndols del moderantisme, va amnistiar els exiliats polítics i va nomenar com a senador al general Baldomero Espartero, qui juntament amb Ramón María Narváez va decidir acabar amb el govern. La Reina va cessar García Goyena el 4 d'octubre de 1847, i va nomenar Narváez, una altra vegada, com a President del Govern.
Malgrat que els matiners havien perdut Benet Tristany i Bartomeu Porredon, dos dels seus principals caps militars, el conflicte distava molt d'apaivagar-se. El 22 de maig diverses partides carlines comandades pel Griset de la Cabra, el Guerxo de la Ratera, Caletrus, Cornet, Vilella i Pau Manyé entre d'altres, atacaren una columna liberal sortida de Valls. L'acció no va reeixir, però fou una mostra de l'augment de la capacitat combativa dels matiners. El 2 de juny de 1847, en Boquica es planta a Vic, mentres que el dia 5 d'aquell mateix mes, partides carlines ataquen una columna de l'exèrcit comandada per Patiño a la vall d'Ora. Aquell estiu de 1847 hi havia aproximadament 4.000 combatents carlins actuant al Principat, repartits en 33 partides. El de 6 de gener de 1848, Pavía anuncià la pacificació de Catalunya, tal com desitjava Narváez. Però si la guerra, en bona part per manca de mitjans, tot i que havia llanguit, hom no la podia pas considerar acabada.
Entrada de Josep Masgoret i Ramon Cabrera El capità general de Catalunya Pavía concedí un indult general a tots els carlins que deposessin les armes però la majoria es reorganitzà, convertint-se les partides en batallons i es formaren juntes de guerra. El 14 de febrer de 1848 tropes governamentals maten, prop de Sarral, Josep Forner Griset de Cabra i semblava que tan sols quedaven petites partides escampades per les muntanyes i que la guerra s’estava acabant però el 21 de febrer uns 400 homes dirigits per Miquel Vila Caletrus, Josep Borges Borgetes i Joan Castell Gravat d’Àger van entrar a Igualada sense que les tropes que hi havia se n'adonessin.
miniatura|Sistema de telegrafia òptica de la torre de guaita del castell de Montjuïc Europa vivia una onada liberal i democràtica amb la Revolució de 1848, mentre a Espanya manava un executiu moderat, fortament reaccionari i assenyalat per corrupció. La publicació del Manifest Comunista al febrer i la caiguda de la monarquia a França van accelerar la por al contagi i el 23 de març es suspengueren Les Corts possibilitant una confluència entre carlins, republicans i liberals progressistes contra el govern liberal moderat, contra un govern reaccionari i corrupte. En març i maig esclaten moviments revolucionaris a Madrid, Barcelona i Sevilla i Pavía va anul·lar les quintes de 1846 i 1847, que pretenia convocar a la vegada. La necessitat de controlar els moviments dels matiners va impulsar la construcció accelerada de cinc línies principals de telegrafia òptica de caràcter estrictament militar, a més d'altres ramals secundaris,sota la direcció del brigadier José Maria Mathé, el mateix que construïa la xarxa espanyola de telegrafia òptica civil.