Sagitari (Sagittarius), amb símbol 15px|Sagitari, és una de les constel·lacions del zodíac i es troba a l'hemisferi sud celeste, entre les constel·lacions de l'Àguila, Capricorn, el Microscopi, el Telescopi, la Corona Austral, l'Escorpió, el Serpentari, Serpent i l'Escut.

El seu nom prové de la paraula llatína Sagittarius, que significa «arquer», i es representa habitualment com un centaure amb un arc.

És una de les 48 constel·lacions enumerades per l'astrònom Ptolemeu del i segueix sent una de les 88 constel·lacions modernes.

Sagitari és travessada pel Sol del 18 de desembre al 18 de gener. Sagitari també designa un signe del zodíac corresponent al sector 30° de l'eclíptica travessada pel Sol del 23 de novembre al 21 de desembre. És en aquest sentit que s'utilitza per identificar els moviments planetaris, encara utilitzats en astrologia.

El centre de la Via Làctia es troba a la part més occidental de Sagitari (vegeu Sagitari A).

Conté 204 estels visibles a ull nu, entre els quals n'hi ha dos de segona magnitud i vuit de tercera. L'estel α Sagittarii, de magnitud 4,11, és situat a una distància de 250 anys-llum. Conté estels més brillants que α Sagittarii i la nebulosa d'emissió Trifida, situada al NE de l'estel λ Sagittarii.

D'una zona propera o pertanyent a aquesta constel·lació va provenir l'inexplicat Senyal Wow!.

Situació de la constel·lació Sagitari es troba a la cruïlla de diverses alineacions.

Pertany a una immensa alineació que fa la volta al globus, i que és un eix de referència important de la volta celeste. Partint de l'arc i el cap (σ Sgr) de Sagitari, va cap al nord pel cap de Capricorn (β Cap), seguint l'eix d'Aquari, per arribar a la diagonal del Quadrat del Pegàs. Des d'allà passa per la diagonal d'Andròmeda, després per Algol, Capella, Càstor i Pòl·lux, Alphard (Hidra, l'extrem de la Vela, després Acrux i Alpha Centauri, Shaula (λ Scorpii), i finalment torna a Sagitari.

Pertany a una altra gran alineació que parteix d'Arcturus del Bover, passa pel cap de Serpent i la part inferior del Serpentari, passa per Kaus Borealis (λ Sgr) i el «coll» de Sagitari, Nunki (σ Sgr), i continua cap a Fomalhaut del Peix Austral, després puja cap a Balena.

Charles Messier hi va catalogar 15 objectes estel·lars al seu Catàleg de nebuloses i cúmuls estel·lars.

Visualització Tal com es veu des de l'hemisferi nord, les estrelles més brillants de la constel·lació formen un asterisme fàcilment reconeixible conegut com «la tetera». Les estrelles δ Sgr (Kaus Media), ε Sgr (Kaus Australis), ζ Sgr (Askella) i φ Sgr formen el cos de la tetera; λ Sgr (Kaus Borealis) és el punt de la tapa; γ2 Sgr (Alnasl) és la punta del broc; i σ Sgr (Nunki) i τ Sgr el mànec. Aquestes mateixes estrelles formaven originàriament l'arc i la fletxa de Sagitari. Marcant la part inferior del «mànec» de la tetera (o la zona de l'espatlla de l'arquer), hi ha l'estrella brillant (magnitud 2,59 ) ζ Sgr (Zeta Sagittarii, també anomenada Askella), i la més tènue τ Sgr (Tau Sagittarii). Per completar la metàfora de la tetera, sota un cel fosc es pot veure una àrea especialment densa de la Via Làctia (el Gran núvol estel·lar de Sagitari) pujant en un arc nord-oest per sobre del broc, com una bufada de vapor que surt d'una tetera bullint.

La constel·lació en el seu conjunt sovint es representa amb l'aspecte aproximat d'un arquer amb figura de pal dibuixant l'arc, amb les estrelles més tènues que proporcionen el contorn del cos del cavall. Sagitari apunta la seva fletxa al cor d'Escorpió, representat per l'estrella vermellosa Antares, mentre les dues constel·lacions corren al voltant del cel. Seguint la línia directa formada per δ Sgr (Delta Sagittarii) i γ2 Sgr (Gamma2 Sagittarii) condueix gairebé directament a Antares. De manera adequada, Gamma2 Sagittarii és Alnasl (paraula àrab que significa «punt de fletxa»), i Delta Sagittarii també s'anomena Kaus Media, el «centre de l'arc», del qual sobresurt la fletxa. Kaus Media divideix λ Sgr (Lambda Sagittarii) i ε Sgr (Epsilon Sagittarii), els noms dels quals Kaus Borealis i Kaus Australis fan referència a les parts nord i sud de l'arc, respectivament.

Al costat oest de la constel·lació, Ptolemeu també va descriure l'asterisme Terebellum que consta de quatre estrelles de quarta magnitud, inclòs el membre més proper i més ràpid, Omega Sagittarii.

Sagitari és un dels trets destacats del cel d'estiu a l'hemisferi nord tot i que a Europa al nord dels Pirineus s'arrossega molt baix per l'horitzó i pot ser difícil de veure amb claredat. A Escòcia i Escandinàvia no es pot veure gens. Al sud de Brasil, Sud-àfrica i el centre d'Austràlia (30° al sud), Sagitari passa directament per sobre. S'amaga darrere l'enlluernament del Sol des de mitjans de novembre fins a mitjans de gener i és la ubicació del Sol al solstici de desembre. Al març, Sagitari s'aixeca a mitjanit. Al juny aconsegueix oposició i es pot veure tota la nit. La lluna plena de juny apareix en Sagitari. A l'antiguitat clàssica, Capricorn era la ubicació del Sol al solstici de desembre, però a causa de la precessió dels equinoccis, aquest s'havia desplaçat a Sagitari en l'època de l'Imperi Romà. Aproximadament a l'any 2700, el Sol estarà a Escorpí al solstici de desembre.

Característiques destacades Estrelles

miniatura|Imatge en fals color de l'Estel Pistola i la nebulosa circumdant. α Sagittarii (Rukbat), amb magnitud aparent 3,97, és superada en brillantor per nombroses estrelles de la constel·lació malgrat tenir la denominació de Bayer Alfa. És una estrella de la seqüència principal de tipus B8V i 12.400 K de temperatura efectiva. β Sagittarii (Arkab), són en realitat dues estrelles diferents: β¹ Sagittarii (Arkab Prior) és una estrella binària blanc-blava; β² Sagittarii (Arkab Posterior) és una estrella blanca-groga de magnitud 4,28. γ Sagittarii, també dues estrelles: γ¹ Sagittarii (W Sagittarii) és una variable cefeida amb un període de 7,59 dies; γ² Sagittarii (Nash o Alnasl) és una taronja gegant que té un radi 12 vegades més gran que el radi solar. δ Sagittarii (Kaus Medius, Kaus Media o Kaus Meridionalis), és una estrella gegant de color taronja d'espectre K2 amb una magnitud de 2,71, situada a uns 346 anys llum de la Terra. Amb una lluminositat 1400 més vegades que el Sol, és la quarta estrella més brillant de Sagitari. ε Sagittarii (Kaus Australis), la més brillant de la constel·lació amb una magnitud 1,85, és una estrella gegant blanca-blava de tipus espectral B9.5III i 9960 K de temperatura situada a 143 anys llum de la Terra. Forma un sistema binari amb una estrella de la seqüència principal lleugerament menys massiva que el Sol. ζ Sagittarii (Askella o Ascella), la tercera més brillant de la constel·lació amb magnitud 2,63 d'espectre A2, és en realitat una estrella doble, formada per dues estrelles blanques de la seqüència principal de magnituds 3,3 i 3,5, la separació de les quals varia entre 10,6 i 16,1 ua a causa de l'excentricitat de l'òrbita (ε = 0,211). η Sagittarii, és una estrella doble formada per una gegant vermella de tipus M2 II de magnitud 3,18 i amb una temperatura efectiva de només 3600 K, i una tènue companya de magnitud 10 a 3,6 segons d'arc. ι Sagittarii, gegant taronja de magnitud 4,13. λ Sagittarii (Kaus Borealis), gegant taronja de tipus K1IIIb, semblant a Pòl·lux (β Geminorum), de magnitud 2,81 situada a 77 anys llum de distància. μ Sagittarii (Polis), és una distant supergegant blanc-blava, de tipus B8Iap, que es troba almenys a 3000 anys llum. És una binària eclipsant: cada 180,6 dies la seva brillantor disminueix 0,08 magnituds quan una acompanyant més tènue passa per davant seu. A més, quatre estrelles més semblen tenir un feble vincle físic amb la binària, si bé el conjunt no es pot considerar un veritable sistema estel·lar. ο Sagittarii, gegant taronja de magnitud 3,77. π Sagittarii (Albaldah), és una geganta lluminosa blanca-groga de tipus espectral F2II amb una edat estimada de 67 milions d'anys. És en realitat un sistema estel·lar triple situat a 440 anys llum, les components del qual tenen magnituds 3,7, 3,8 i 6,0. ρ1 Sagittarii, variable Delta Scuti de magnitud 3,93. σ Sagittarii (Nunki), amb magnitud 2,02, és la segona estrella més brillant tot i tenir la denominació de Bayer Sigma. Nunki és una estrella calenta (18 890 K) blanc-blava de tipus B2V amb una massa gairebé vuit vegades més gran que la del Sol. La seva distància respecte al Terra (a partir de la paral·laxi mesurada amb la sonda espacial Gaia) és de 227 anys llum. «Nunki» és un nom babilònic d'origen incert, però que es creu que representa la ciutat sagrada babilònica d'Èridu a l'Eufrates, fet que convertiria Nunki en el nom estrella més antic que s'utilitza actualment. miniatura|Estel de la Nebulosa Peònia. Imatge del telescopi espacial Spitzer τ Sagittarii, gegant taronja de magnitud 3,32. υ Sagittarii, una estrella binària de magnitud 4,58, és prototip de les estrelles molt deficients en hidrogen («estrelles HdB»). De difícil classificació, es pensa que el que s'observa és la component visible del sistema, una supergegant de tipus espectral A, que té una companya invisible detectada només a la regió ultraviolada. A més, el sistema sembla estar envoltat per un embolcall o disc, cosa que dona lloc a la incertesa quant al tipus espectral i provoca la variació d'aquest amb el temps. φ Sagittarii, estrella blanc-blau de magnitud 3,27. 9 Sagittarii, estrella de tipus espectral O3.5V i de magnitud 5,93, és una de les més calentes observables a simple vista. És una estrella binària la component principal de la qual té una temperatura superficial que arriba als 43.850 K. Gliese 783 (J. Herschel 5173) i Gliese 784; sistemes estel·lars a 19,7 i 20,2 anys llum respectivament. HD 164270 (V4072 Sagittarii), estrella de Wolf-Rayet amb una lluminositat gairebé 80.000 vegades superior a la del Sol. HD 165185, nana groga de magnitud 5,95. HD 169830, nana groga rica en metalls que acull dos planetes extrasolars. HD 170657, nana taronja de magnitud 6,82. HD 172051, nana groga anàloga al Sol que es troba a 42,3 anys llum del sistema solar; és un objectiu prioritari a la recerca de planetes terrestres que puguin albergar vida. HD 179949 (Gumala) és una nana groga més calenta que el nostre Sol amb un planeta del tipus «Júpiter calent» el període orbital del qual és de poc més de 3 dies; s'ha detectat la presència de monòxid de carboni i vapor d'aigua a l'atmosfera d'aquest planeta. HD 181720 (Sika) és un estel de tipus G1V pobre en metalls on també s'ha descobert un planeta extrasolar. KW Sagittarii, encara que de magnitud visual 9,35, és una supergegant amb una mida de 1460 vegades el radi solar, una de les estrelles més grans conegudes. miniatura|Òrbites de S2 i altres estrelles del cúmul-S al voltant de Sagitari A*. LBV 1806-20, encara que visualment només té magnitud 35, és considerada l'estrella més lluminosa de la Via Làctia. Objecte de Sakurai (V4334 Sagitari), l'estrella central d'una fina nebulosa planetària. OGLE BW3 V38, estrella binària, l'òrbita de la qual és una de les més petites que es coneixen. Ross 154 (V1216 Sagittarii), és l'estrella més propera de la constel·lació i la vuitena més propera al sistema solar (a 9,68 anys llum). És una nana vermella de tipus espectral M3.5Ve i una estrella fulgurant; l'observatori Chandra va constatar una forta flamarada que va incrementar el flux de raigs X provinents de l'estrella en un factor de més de 100. RS Sagittarii, binària eclipsant de magnitud 6,03. RY Sagittarii, estrella variable R Coronae Borealis, la segona més brillant de la seva classe. S2, nom de l'estrella més propera al forat negre supermassiu del centre galàctic, sent una de les més brillants de l'anomenat cúmul estel·lar-S, compost per les estrelles més properes a la radiofont Sagitari A*. SWEEPS J175902.00−291323.7, distant nana vermella amb un planeta el període orbital del qual és de només 10 hores.