fou un advocat i polític català.

Trajectòria Rafael Vehils va néixer a Barcelona, fill de Joaquim Vehils i Fochs (1857-1934) i de la cubana Rafaela Grau i Bolívar (†1940). En algun moment de la seva vida va canviar legalment el seu nom a Rafael Vehils Grau-Bolívar, a l'igual que la seva mare, que apareix en hemeroteques com a Rafaela Grau-Bolívar.

El 1909 es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i poc després ingressà a la Lliga Regionalista, partit amb el qual fou elegit diputat per Castellterçol a les eleccions generals espanyoles de 1918 i 1919. Fou membre del Consell Superior d'Economia, del Consell de Preus i Tarifes, secretari general del Comitè Nacional de Comerç Exterior i persona de confiança de Francesc Cambó quan fou ministre de Foment.

El 1911 va substituir Frederic Rahola i Trèmols com a president de la Casa d'Amèrica a Barcelona fins a 1936. El 1924 es traslladà a Montevideo, on fou director de la companyia de tramvies La Transatlántica fins al 1928. Després marxà a Buenos Aires, on fou director de la Compañía Hispano-Americana de Electricidad (CHADE) (1931-36). Fou l'encarregat de transferir els actius de la CHADE a la Compañía Argentina de Electricidad (CADE), durant els darrers mesos de 1936, per tal de salvar la propietat davant del règim de Franco. Posteriorment fundaria l'Editorial Sudamericana amb Victoria Ocampo i Oliverio Girondo, i fou nomenat president de la Institución Cultural Española i de la Cámara Oficial Española de Comercio.

Rafael Vehils es va casar amb Blanca Vallery. La seva mare Rafaela va morir a Buenos Aires l'any 1940. Rafael va residir en aquella ciutat al llarg de més de trenta anys i hi va morir el 15 de desembre de 1959, rebent sepultura en aquella ciutat.

Maria del Carme Vehils Grau-Bolívar, que fou l'esposa de Domènec Casimir Arrigo Cacciotola (Itàlia, ca.1885 - Barcelona, 1918), marquès d'Arrigo, es va donar a conèixer a la Revista Comercial Hispano-Americana MERCURIO amb el nom de M. Arrigo, col·laborant activament amb el seu germà, Rafael Vehils, que fou un dels directors d'aquella revista.

Obres Los principios sociales de la conferència de Chapultepec (Montevideo, 1945) La inmigración española en la Argentina (Buenos Aires, 1947) Sentido y modos de la cooperación intelectual hispano-argentina (1958)

Referències

Bibliografia

Categoria:Empresaris barcelonins contemporanis Categoria:Advocats barcelonins contemporanis Categoria:Diputats catalans al Congrés dels Diputats per la Lliga Categoria:Diputats pel districte de Castellterçol Categoria:Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Morts a Buenos Aires Categoria:Polítics barcelonins contemporanis Categoria:Gran Creu de l'Orde de Carles III Categoria:Advocats morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX