El forner rogenc (Furnarius rufus) és un ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae) endèmica de l'est de l'Amèrica del Sud. És conegut pel seu característic niu de fang en forma de forn (característica compartida amb moltes espècies d'aquesta família). És l'ocell símbol de l'Argentina, on és anomenat de hornero («Au de la Pàtria», des de 1928).
Habita brolles, pastures, terres agrícoles, i és trobat amb freqüència pròxim de nuclis urbans (construint nius sobre lluminàries, per exemple).
És endèmic del sud-est del Brasil, Bolívia, el Paraguai, l'Uruguai i Argentina septentrional i central (fins al nord de la Patagònia). Se'n reconeixen quatre subespècies acceptes.Remsen, V. (2003) Family Furnariidae (Ovenbirds). in del Hoyo J., Elliott A. & Christie D.A. (2003) Handbook of the Birds of the World. Volume 8. Broadbills to Tapaculos. Lynx Edicions, Barcelona.
El forner rogenc és un ocell insectívor que aconsegueix l'aliment mentre camina per terra. La dieta consisteix principalment en petits invertebrats com a coleòpters, grills, papallones i altres insectes. Es tracta d'una espècie monògina que construeix un niu de fang característic en arbres, construccions i altres estructures. La femella diposita de tres a quatre ous, que tots dos sexes ajuden a covar. Com que és un ocell d'hàbits no migratoris, viu i es reprodueix a l'àrea de residència. A causa de l'àmplia àrea de distribució i l'abundància augmenta, el forner rogenc és classificat com en risc mínim per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura.
El forner rogenc es va afavorir amb la presència de l'ésser humà, convertint-se al centre de moltes llegendes i cançons pertanyents al folklore d'Amèrica del Sud. A més, els agricultors admeten el forner rogenc, ja que aquest protegeix el sembrat d'insectes nocius. És l'ocell nacional de l'Argentina. Va aparèixer en la moneda argentina de mig cèntim d'austral, encunyada el 1985, i a partir del 2017 al bitllet de mil pesos.
Noms populars El forner rogenc se'l coneix com hornero a l'Uruguai, Argentina i Bolívia; com alonsito a l'Argentina i Paraguai; casero a Entre Rios; hornerillo a l'Argentina i joão-de-barro o forneiro al Brasil.
Descripció
El forner rogenc és un ocell passeriforme petit tot i que és l'espècie més grossa corresponent al gènere Furnarius. El forner rogenc no presenta dimorfisme sexual aparent, encara que el mascle té un pes més gran i les ales de més longitud que la femella.
L'ocell mesura des de 16 a 23 cm de longitud amb un pes de 31 a 65 g. En mesuraments estàndard, l'ala fa aproximadament 10,2 cm de longitud, la cua 7,1 cm i el bec 2,5 cm.
Les poblacions de forner rogenc que habiten a més distància de l'equador posseeixen una grandària més gran a causa de la regla de Bergmann.
Els exemplars immadurs posseeixen el plomatge del ventre de color més pàl·lid que els adults.
Majoritàriament el forner rogenc posseeix les ales de color marró vermellós, excepte les plomes secundàries que són de color marró pàl·lid i les plomes de vol negroses. Les cobertores sota les ales són de color marró clar. El dors és marró vermellós, la gola blanquinosa, el pit marró pàl·lid, a la zona del ventre el marró es torna més pàl·lid i brillant i la cua és vermellosa. El front del forner rogenc és marró vermellós, amb el lorum més pàl·lid, una coroneta marró grisenca i una part superciliar indefinida de color marró pàl·lid brillant. El bec i les potes són de color gris fosc.
En comptades ocasions es registren espècimens de forner rogenc que presenten leucisme. D'altra banda, també es van trobar almenys dos exemplars de forner rogenc amb albinisme. En aquests casos, l'ocell presenta el plomatge majoritàriament de color blanc.
Distribució i hàbitat
El forner rogenc és endèmic d'Amèrica del Sud i generalment es troba en hàbitats d'escassa vegetació com a pastures i matolls. Es distribueix des del nord de Bolívia i el centre del Brasil fins a l'Uruguai i el centre de l'Argentina.
S'observa en parcs urbans, terres agrícoles, jardins i altres àrees urbanes. L'hàbitat d'aquesta ocell ha de contenir fang per a la construcció del niu. Viu usualment a terres baixes, prop de masses d'aigua, encara que l'àrea de residència també inclou hàbitats a 3500 msnm a Bolívia.
El forner rogenc és un ocell sedentari, de vol curt i força territorial. El territori d'una parella varia entre 0,25 i 1 ha i és defensat per ambdós individus durant tot l'any. Tot i que la longevitat d'aquesta espècie no va ser molt estudiada, es va registrar que almenys el 71,4% del adults sobreviuen anualment en el seu hàbitat natural, amb una esperança de vida mitjana que varia entre tres i quatre anys, encara que també es va demostrar que són capaços de viure fins als vuit anys.
Els principals depredadors són els rapinyaires, serps, llangardaixos, mosteles, guineus i altres fèlids.
Ecologia i comportament Alimentació El forner rogenc s'alimenta principalment d'insectes com grills, paneroles, papallones, escarabats, llagostes, formigues i xinxes. També formen part de la dieta altres petits invertebrats com cucs, caragols i aranyes. Ocasionalment es nodreix de llavors, vegetals, fruites i pa. A més, es va registrar que és capaç de capturar petits peixos i capgrossos. Aquest ocell recol·lecta l'aliment majoritàriament mentre camina o realitza petits salts. És comú veure'l a terra buscant el menjar entre les fulles seques i la vegetació escassa. També registra el fang i l'escorça dels arbres a la recerca de possibles preses. Si captura un invertebrat o insecte massa gros l'esquartera. esquerra|miniatura|Forner rogenc al Parc Nacional Iguazú realitzant la característica caminada en caçar.El forner rogenc generalment busca el menjar sol o amb la parella, encara que també pot integrar-se eventualment grups de mim cellaclar (Mimus saturninus). Durant l'època de reproducció, els pollets són alimentats amb libèl·lules, erugues, mosques i altres petits insectes i invertebrats.
Reproducció El forner rogenc es reprodueix durant la primavera i l'estiu austral. És una espècie monògama i generalment les parelles romanen juntes per un temps indefinit, fins i tot de per vida. En algunes ocasions, la femella fa dues postes a l'any. Usualment, el vaquer lluent (Molothrus bonariensis) i el vaquer cridaner (Molothrus rufoaxillaris) intenten parasitar el niu del forner rogenc, encara que la major part de les vegades els forners expulsen els ous d'aquestes espècies.esquerra|miniatura|Parella de forner rogenc construint un niu sobre un arbre.Entre tres i quatre ous (generalment quatre) són dipositats durant les primeres hores del matí en un interval de dos a tres dies. La mida mitjana de l'ou és de 28 mm x 22 mm, amb un pes de 4,6 a 7,1 g. Els ous són de color blanc opac i tenen una forma ovalada. La incubació dura entre setze i disset dies i durant el dia ambdós pares fan torns en la tasca d'incubar els ous, mentre que a la nit és la femella qui roman al niu. L'eclosió no és simultània i triga d'entre cinc i vuit hores fins a tres dies. Els pollets neixen altricials, romanent al niu al voltant de vint-i-cinc dies. Els pollets comencen a obrir els ulls als quatre o cinc dies, aconsegueixen la major part del plomatge en setze i disset dies i en l'última setmana que romanen al niu els joves ja poden fer les vocalitzacions d'un adult.
Tots dos pares alimenten les cries des que neixen fins als quatre o cinc dies després que els petits abandonen el niu. Durant les primeres tres setmanes després d'abandonar el niu, els pollets lentament s'independitzen dels pares, encara que romanen en el territori patern per aproximadament nou mesos i fins i tot poden ajudar els pares a construir el niu per una nova temporada de reproducció.
Nidificació Entre els mesos d'abril i juny, el forner rogenc construeix el niu principalment, començant la construcció entre tres i quatre mesos abans de la posta. El niu és construït tant pel mascle com per la femella en un període de temps que varia entre els quatre dies fins al voltant d'un mes depenent de la disponibilitat dels materials. El niu té la forma d'un forn de fang i és construït amb fang combinat amb fibres vegetals, crins, fems i pedres petites.miniatura|El niu d'aquesta espècie és una vista comuna a l'ArgentinaA l'interior, un envà divideix l'entrada de la cambra d'incubació, que usualment és recoberta amb plomes i palla. L'entrada del niu pot estar ubicada del costat dret o del costat esquerre, un tret summament repetible entre parelles (i.e. una parella generalment construeix els nius amb la mateixa asimetria cada temporada). Tot i que es pensa que l'orientació està relacionada a aspectes ambientals com la radiació solar o el vent, això encara és un misteri. Aquests nius són ubicats en arbres o altres estructures que permetin al forner rogenc tenir una bona visibilitat dels voltants. De vegades, la parella abandona la construcció el niu deixant-lo incomplet a causa de la manca de materials. Un cop acabat, el pes mitjà del niu és de cinc quilograms. Una parella de forners construeix cada any un niu nou, encara que es van registrar casos on reutilitzen els nius. Tot i la seguretat que proveeix el niu, els forners prefereixen dormir a l'exterior entre la vegetació densa.
Els nius abandonats d'aquesta espècie són utilitzats per una àmplia varietat d'espècies com el miner becut del Chaco (Tarphonomus certhioides), tirà reial estriat (Myiodynastes maculatus), tirà crestat de Swainson (Myiarchus swainsoni), mussolet rovellat (Glaucidium brasilianum), estornell comú (Sturnus vulgaris), oreneta cellablanca (Tachycineta leucorrhoa), oreneta bruna (Progne tapera), pardal (Passer domesticus), sical daurat (Sicalis flaveola), monja blanca (Xolmis irupero), tirà ramader (Machetornis rixosa), cargolet americà (Troglodytes aedon), cuaespinós emplomallat (Leptasthenura platensis) i federal d'ales castanyes (Agelaioides badius).
Vocalitzacions El forner rogenc realitza un coordinat cant a duo descrit com una sobtada i intensa sèrie de notes, que posseeixen un so «ki-ki-ki» metàl·lic. El mascle comença el cant amb trinat constant. La femella se suma al cant produint una sèrie de notes més definides i al mateix temps el trinat del mascle es transforma en tresets. La femella acaba el cant amb tres o quatre notes punxants. Si bé els forner rogenc desenvolupen aquest cant durant tot l'any i està vinculat a la defensa territorial, el realitzen amb més freqüència durant l'etapa prèvia a la posta, suggerint que el cant pot servir per mantenir el vincle entre les parelles. En trobar-se, la parella de forners realitza el cant a duo amb el coll estirat, la cua estesa i agitant lleument les ales.
El can del mascle és diferent del de la femella. Mentre que el cant del mascle està exclusivament compost per un tipus de nota que es repeteix a un ritme cada vegada més gran, el cant de la femella està format per dos tipus de notes i es desenvolupa en una freqüència més alta que el cant del mascle. D'altra banda, els anomenats del forner comú són detallats com un insistent i constant «krip» metàl·lic, que també és usat com a veu d'alarma davant la presència de possibles amenaces i depredadors.
Taxonomia El forner rogenc va ser descrit per primera vegada en 1788 per Johann Friedrich Gmelin en el primer tom de la seva obra "Systema Naturae", sota el nom científic Merops rufus, encara que Philibert Commerson va realitzar algunes notes sobre l'espècie en 1767, d'un espècimen que va obtenir a l'Ensenada de Barragán, durant l'expedició de Louis Antoine de Bougainville. Commerson va anomenar-lo com Turdus fulvus i les seves notes van ser publicades el 1779 per Georges Buffon a la seva obra "Histoire Naturelle". El nom científic actual es va utilitzar per primera vegada en l'ornitologia al llibre "Zoology of the Voyage of H.M.S. Beagle", publicat per l'ornitòleg anglès John Gould l'any 1841.